En el taller van parlar:
- Jaume Miranda, director de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- David Comas, de Nexus Geographics.
- Mario Alguacil, de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
- Jordi Cebrián, de l'Ajuntament de Barcelona.
I ho va presidir el Lluís Sanz, també de l'Ajuntament de Barcelona.
El primer que va parlar fou el Jaume Miranda.
Va parlar de la qualitat de la cartografia de Google.
Va fer èmfasi en les diferències entre Google Earth i Google Maps, especialment en la qualitat de la cartografia.
Bàsicament el primer està nodrit d'informació cartogràfica, en el cas de l'àrea catalana aquesta informació la proporciona l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Per tant, i dit d'una forma una mica planera, la informació cartogràfica és científica, és real.
En canvi Google Maps està basat en la informació que proporcionen els proveïdors d'informació dels navegadors, via GPS, dels cotxes.
Per tant, la informació que conté Google Maps és un dibuix, (en paraules del Jaume Miranda, Google Maps és un grafo), no té cap mena de valor cartogràfic, no segueix cap escala i, donat l'origen de les dades, està pensat pels automòbils.
Un dels errors (des del punt de vista cartogràfic) de Google Maps el trobem en la mida dels carrers: només n'hi ha 2 mides, els grans i els petits.
Un altre error el trobem en l'exemple de la imatge.
Podeu veure com la Ronda General Mitre en un determinat punt (entre Berlinès i Atenes) es fa molt estreta... (evidentment la realitat no és així).
Però no tot són errors en el Google Maps, aquesta aplicació segueix l'orientació estàndard, mundial, és a dir, l'orientació al nord, (això implica que els carrers de l'Eixample no apareixen totalment horitzontals o totalment verticals).
Tradicionalment l'Ajuntament de Barcelona ha seguit el Pla Martorell, és a dir, dit en termes planers, els carrers de l'Eixample apareixen completament horitzontals i verticals. Fixeu-vos en aquestes dues imatges, (la primera és de Google Maps, la segona està treta de la Guia del web de l'Ajuntament de Barcelona):
El segon en parlar fou el David Comas de Nexus Geographics.
Va explicar cap a on haurien d'enfocar-se les administracions locals en tot aquest món de la combinació Web-Geografia.
També va comentar que s'estava vivint un boom en el món de les empreses que treballen la informació geogràfica, concentracions en el sector, compres astronòmiques, etc. I, amb un potent catalitzador (si és que en feia falta un): Google Maps.
Al seu parer, Google Maps ha conseguit captar el públic massiu cap al món geogràfic, si bé, amb un visió només introductòria d'aquest món; els sistemes d'informació geogràfica estan molt lluny del Google Maps.
D'altra banda, va deixar ben clar que, al seu parer, la cartografia ha de ser vista com una de les feines que ha de fer cada ajuntament, és a dir, aquesta informació ha de formar part del core del negoci de les administracions locals, (com ara la gestió del padró, per exemple).
El Mario Alguacil, de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, ens va ensenyar - juntament amb un tècnic del seu equip - l'aplicació de gestió geogràfica que internament utilitzen els funcionaris de l'esmentat ajuntament.
Ens va fer una demostració gràfica de l'aplicatiu que han implementat internament; és, per tant, una aplicació a mida.
Per exemple, ens van ensenyar què faria un determinat treballador municipal si hagués de notificar un tall en un determinat carrer, i com la informació d'aquest tall circula i tots els funcionaris ho poden saber consultant l'aplicació.
El darrer a parlar fou el Jordi Cebrián, de l'Ajuntament de Barcelona, va fer un reflexió sobre el present i el futur de la informació geogràfica aplicada a les noves tecnologies, en especial, al web.
Per acabar es va obrir el torn de preguntes.
Una de les qüestions que més cua van portar va ser Google Maps.
Per exemple, gent de l'Ajuntament de Castelldefels estaven preocupats per què molts turistes (de fora i també d'aquí) estan tant acostumats a utilitzar Google Maps que ja no entren a les aplicacions geogràfiques (per exemple als plànols) dels webs municipals.
El problema no és només la pèrdua de visitants als webs locals, sinó, i especialment, que les cartografies que utilitza Google Maps sovint estan desfasades, són errònies (com hem vist en el cas de Barcelona), estan pensades pels automobilistes, i, a més, tenen una nomenclatura no oficial: la majoria apareix en castellà i, a vegades, amb algun tret preconstitucional, (si no ho recordo malament, van parlar que la Vía Triunfal és un nom franquista, actualment és Avinguda de la Constitució).
No obstant això, molts ajuntaments no tenen recursos com per crear una aplicació pròpia de carrerer municipal pel web, acaben cedint i utilitzen Google Maps. Per exemple, el propi Ajuntament de Castelldefels utilitza Google Maps.
Sobre aquest tema, els ponents van dir-hi la seva. En Jaume Miranda va comentar que s'estan realitzat grups de treball (a nivell de la Unió Europea) per unificar i posar al dia la toponímia, (els noms dels carrers vindrà en una segona fase). S'ha de tenir paciència...
I sobre Google Maps, es va concloure que era un bon visor (per a un públic massiu), però la cartografia que utilitza no té la qualitat necessària.
El dia que Google Maps permeti que cada ajuntament pugui proporcionar-li la seva pròpia cartografia llavors solucionarem aquest problema...
Enllaços relacionats:
Sempre estic escoltant música quan redacto els posts d'aquest blog.En aquest cas estava escoltant el disc 'Let Love Rule' del Lenny Kravitz.
És el seu primer disc i, personalment, probablement el millor, és molt intimista i força acústic; conté cançons molt bones: 'Let Love Rule', 'Be', 'My Precious Love' o 'I Build This Garden For Us', entre d'altres.
Molt recomanable.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
