"La estratègia de Google i el futur del GeoWeb"
La ponència estava relacionada amb el geomàrqueting; no en va, Bernardo Hernández és director de màrqueting de Google Maps i Google Earth.
Crec que va ser una de les ponències que va 'recaptar' més espectadors, és evident que tot allò que envolta Google està absolutament de moda en el món web.
Resum de la ponència
Bernardo Hernández ens va començar a explicar els 4 pilars bàsics en què Google basa els seus productes:
- La informació ha de ser el màxim completa, quanta més quantitat d'informació millor.
- També ha de ser rellevant, és a dir, en el cas del cercador, els resultats s'ordenen segons el page rank (que depèn d'unes 200 variables diferents). Pagar més, ser algú important o ser amic dels caps de Google no serveix per aparèixer primer.
- A més, la resposta ha de ser el màxim de ràpid. Certament tots els productes de Google tenen una resposta molt ràpida.
- I cal que siguin molt senzills, molt fàcils d'utilitzar. És evident la senzillesa d'ús del cercador.
És una gran ambició.
Però del que volia parlar el Bernardo Hernández era de la dimensió geogràfica de la informació.Estudis de Google estimen que un 70% de tota la informació que indexa el cercador té algun lligam amb el món geogràfic, aquesta proporció tant alta provoca que realment hi hagi moltes dades que es poden georeferenciar.
Per aquest motiu van decidir-se en crear el Google Maps i el Google Earth.
Va fer una comparació entre l'evolució del web en general i l'evolució de la informació geogràfica en l'entorn web, (el que va anomenar geoweb).
- En el món web tenim el llenguatge HTML. En el món geoweb tenim el KML (un llenguatge que inicialment es va utilitzar pel Google Earth i ara sembla que està a punt de passar a ser un estàndard).
- En el món web tenim feeds. En el món geoweb tenim geofeeds.
- En el món web tenim estàndards de navegadors. En el món geoweb l'estàndard 'de facto' és Google Maps.
- En el món web tenim adreces de correu electrònic que ens identifiquen. En el món geoweb tenim ubicacions personalitzades en els mapes.
- En el món web tenim cercadors (com el de Google). En el món geoweb encara no tenim cap 'geocercador', s'hi està treballant.
De sempre, el servei geoweb amb més utilització són els carrerers, (en el cas del web de l'Ajuntament de Barcelona, pràcticament 1 de cada 4 visites que té utilitza el carrerer de la ciutat).
Amb Google Maps l'ús dels carrerers s'ha intensificat encara més.
I ara arriba la novetat de l'street view que ens permetrà passejar virtualment pels carrers.
L'street view és una funcionalitat de Google Maps que mostra fotografies dels carrers (això inclou les façanes de les cases, etc.) que ajuden a ubicar-se molt millor. De fet, per cada punt, pots fer una vista en 360º. Aquí teniu més informació. Actualment s'està fotografiant els carrers de ciutats europees, entre les quals Barcelona, (de fet, com a curiositat comentar que quan es va acabar la ponència era l'hora del dinar, de camí cap al restaurant ens vam creuar amb un dels cotxes de Google que fa les esmentades fotos).
Una altre dels serveis amb més ús és del com anar d'un determinat punt a un altre.Google Maps aporta una alta usabilitat al món de les aplicacions de 'com anar', tradicionalment massa 'encarcarades'. Per exemple si volem passar per un punt intermig simplement fem un click en el gràfic i arrastrem fins al lloc que desitgem passar, no cal escriure res més.
El següent servei, en quant a ús que se'n fa, és la ubicació d'equipaments al mapa. És evident la utilitat en aquest cas. De fet, aquesta funcionalitat usualment ja està inclosa en la majoria de carrerers.
Seguidament hi trobem una de les novetats on Google Maps hi està aportant més: la generació de contingut geogràfic per part dels usuaris. Podríem dir que és el geoweb 2.0, per similitud amb el web 2.0.
Google Maps permet que tinguis els teus propis mapes, en ells hi afegiràs tota la informació geogràfica que t'interessi.
Per exemple, els restaurants que més t'interessen, el recorregut dels teus viatges de negocis o les fotografies (georeferenciades) de les vacances.
A més, aquesta informació la pots compartir, augmentant així el seu ús i el seu valor.
Per exemple ara ja podem crear els nostres propis mapes afegint-hi informació provinent de Panoramio, de YouTube o de la Wikipedia, o fer un mashup.
Una altra servei que sembla del món web 2.0 és la intel·ligència colectiva o, dit d'una altra manera, entre tots fem el contingut i el millorem.
En aquest darrer sentit, Google Maps dóna la possibilitat que els usuaris corregeixin la geoinformació, amb un mecanisme semblant a l'estil Wiki, (queda un historial dels canvis, es poden desfer canvis, es poden 'marcar' certs canvis com erronis, etc).
Evidentment es pot fer un mal ús d'aquesta funcionalitat, tanmateix Bernardo Hernández ens comenta que, en termes generals, clarament hi ha més bona intenció que no pas desig de destruir, a més, Google Maps disposa de certs mecanismes per garantir la qualitat de la informació, (per exemple, no es pot modificar una ubicació més enllà de 200 metres d'on està).
La darrera funcionalitat, és a dir, la que de moment és la menys popular és trencar el món dels ordinador i portar la geoinformació a d'altres canals, per exemple, als mòbils.
Les dades d'ús de Google Maps ens indiquen que de dilluns a divendres s'utilitza aquesta aplicació bàsicament des d'ordinador: PC o portàtil. Però quan arriba el cap de setmana puja l'ús via telèfons mòbils, tot i que encara està molt llunys dels ordinadors.
També ens comenta que la clau per a que augmenti l'ús via telèfons mòbils és realitzar aplicacions fàcils d'utilitzar, posa l'exemple de l'iPhone (tot i que encara és un producte car i, de fet, no es ven oficialment a Espanya).
Tard o d'hora es farà servir el mòbil per navegar per Internet de forma massiva, cal recordar que la penetració dels mòbils en la societat és molt superior a la dels ordinadors.
Però, què necessiten tots aquests serveis per a ser massivament utilitzats?
Publicitar-los.
Però no parlem de fer campanyes de comunicació sinó que s'integrin amb, per exemple, l'ús del cercador Google.
Així, si volem cercar un equipament en el cercador ja et donarà directament el resultat i una ubicació - gràfica, no textual - mitjançant un mapa integrat en el llistat de resultats del cercador.
Aquí podeu veure un exemple, (he fet la cerca de 'Barcelona hotels' en el cercador Google):
(feu click per ampliar la imatge)L'objectiu és que la geoinformació estigui més integrada amb la resta d'informació, de fet, no deixa de ser informació...
Va acabar comentant que el canvi tecnològic ja s'havia fet, ara es necessari un canvi de paradigma, un canvi de mentalitat, més complex que no pas el canvi tecnològic però necessari, altrament no en treuríem tot el suc d'aquesta millora en la tecnologia.
Torn de preguntes
En el torn de preguntes, el propi Vicenç Gasulla (director general de la Fundació Barcelona Digital) ja va apuntar a una de les queixes que sovint té Google: l'agressió a la intimitat.
Aquesta privacitat encara està més discutida des de que se estan captant imatges de Barcelona i Madrid per a la funcionalitat Street View de Google Maps.
Bernardo Hernández va contestar que Google ja té mecanismes per assegurar aquesta privacitat, (com per exemple difuminar les cares de les persones), va comentar quina és la filosofia de Google en aquest sentit: no renunciar a nous productes, a generar nou valor interessant, i, a la vegada, compaginar-ho amb el dret a la intimitat.
Després d'una altra pregunta, Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic. Però es calcula que només un 15% de la informació catalogable està a Internet, és a dir, encara hi ha un 85% de les dades que s'han de digitalitzar i posar a Internet.
Per tant, encara hi ha molt marge potencial de creixement per al web i per al geoweb.
Un espectador va comentar que en els pilars en que es basa Google faltava un cinquè pilar, la personalització que fa Google per a que tots els seus productes es mostrin amb l'idioma que ell ho desitgi, (inclòs el català).
Conclusions personals
Bernardo Hernández va rebre moltes preguntes típiques d'atac a un gegant; un gegant que quan era petit queia simpàtic i ara ja s'ha fet gran i, com a tal, ja tenim dret de parlar-hi obertament.
Em va recordar a temps enrera quan tothom s'atrevia a queixar-se a Microsoft per les seves posicions monopolístiques. De fet, encara té queixes en aquest sentit, però ara ja no està sol al top de les empreses informàtiques, ara hi ha un altre competidor: Google.
A més, Google té unes avantatges respecte a Microsoft, cal destacar, per exemple, que no fa ni 20 anys de la creació de Google. Dit d'una altra manera, Google té un ritme de creixement brutal, sembla que les crisis no li afectin.
Aquest creixement imparable fa que constantment estigui treient nous productes... això, de per si, hauria de ser, i de fet és, positiu.
Però el problema és que el negoci de Google és la gestió de la informació i, sovint, més sovint del que pensem, aquesta informació té un component privat.Bernardo Hernández va recordar que un 70% de la informació indexada pel cercador té algun lligam amb el món geogràfic, m'agradaria saber quina proporció de la informació té un lligam amb l'àmbit privat de les persones.
És clar que primer hauríem de definir què entenem per informació privada.
No s'entèn el mateix a un costat de l'Atlàntic i a l'altre. A Europa la consciència de l'àmbit privat és molt més alta que no pas als Estats Units d'Amèrica.
En tot cas, queda clar que aquest serà probablement la discussió que pot arribar a trencar el feliç 'matrimoni' entre els usuaris d'Internet i Google. Només cal veure els comentaris de les notícies dels diaris espanyols quan van comentar la funcionalitat de l'Street View.
Personalment valoro molt la meva intimitat, però sobretot el que vull és poder controlar la meva informació, decidir què vull que sigui públic i què no, vull tenir el poder de les meves dades, és vital. Tal com diu Bruce Schneier:
"What happens to our data happens to ourselves".
Per acabar, una versió alternativa de Google Maps que fa llepar als dits...
Aquesta imatge l'he trobat a un dels blogs del Bernardo Hermández: Pinto, pinto, gorgorito: http://ppgorgorito.blogspot.com/ (on, per cert, hi ha algunes entrades relacionades amb la protecció de la informació i de la privacitat).
Enllaços relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada