dilluns, 30 de juny del 2008

El prestigi dels informàtics

Fa pocs dies vaig 'descobrir' el blog del Ricard Ruiz de Querol, tot i que pràcticament no n'he llegit cap post, la veritat és que em desprèn intel·ligència, maduresa i experiència, (pot semblar que estigui ensabonant-lo massa, però són les primeres sensacions que em vam venir al cap després de fullejar breument el blog).

El primer post que li vaig llegir tenia el títol següent: "El prestigio del informático".

Sempre he cregut que la societat no valora prou bé als informàtics, actualment som una peça clau de l'economia de qualsevol país desenvolupat i, encara més, dels països que aposten, o que volen apostar, per la recerca i la innovació.

Tanmateix, la típica imatge de l'informàtic encara és la d'un home, jove (però no adolescent), solitari, desaliñado (no sé ben bé com traduir-ho al català), connectat a l'ordinador les 24 hores del dia.

Fixeu-vos amb aquest diagrama, (jo no m'hi veig reflexat):

(feu click per ampliar la imatge)
(diagrama obtingut d'aquest post del blog "Lo que NO es 1 ingenier@ informátic@")

Suposo que part del problema prové del fet que els informàtics no tenim gaire estima professional ni, sobretot, gremial. És evident que hi ha altres col·lectius amb una cultura de prestigi de la professió, per exemple, els metges habitualment es desfensen entre ells i cuiden la seva imatge.

En canvi, l'informàtic sembla que hagi de ser aquella persona que ha d'estar sempre disposada a arreglar els ordinadors dels familiars i amics. Fins i tot, ha de saber arreglar qualsevol aparell tecnològic: càmeres de vídeo, telèfons mòbils, ràdios, estufes!?!, ...

Relacionat amb això últim, i tornant al blog del Ricard Ruiz de Querol, us recomano riure una mica amb aquest vídeo del programa Camera Café de Telecinco:



Tal com diu Ruiz de Querol, si aquesta és la imatge que es té dels enginyers informàtics, és absolutament lògic que els joves no s'apuntin a ser enginyers informàtics, (especialment les dones).

Encara un còmic més:

(feu click per ampliar la imatge)
(diagrama obtingut d'aquest post del blog "Sangrante siempre y casi desangrado")


Per acabar, i per no quedar amb mal gust de boca, fem una partida al Tetris?



També podem jugar als marcianitos, (quan temps ha passat des de les partides amb l'Atari!):



Per a més informació d'aquestes performances aneu a aquest enllaç: http://www.notsonoisy.com/.


Enllaços relacionats:

He escrit aquest post mentre escoltava el disc 'Marbles' de Marillion, un bon disc del que es coneix com a rock simfònic. Haig de reconèixer que tinc absoluta debilitat per aquest grup... amb cançons com 'Neverland' (la darrera d'aquest disc 'Marbles') hi seguiré enganxat per anys.

dimecres, 25 de juny del 2008

Continguts a Internet: regulació o autoregulació?

Amb una mica de retard, us faig el resum d'una ponència que es va fer el passat dilluns 2 de juny en el primer dia del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).

Desgraciadament em vaig assabentar tard d'aquest congrés i motius laborals i mèdics (tenia una visita programada des de feia força temps per a la tarda del dilluns) em van impedir anar a més actes d'aquell dilluns del Congrés.

No obstant, sí que em vaig poder 'escapar' per anar a veure la sessió amb el títol:

Continguts a Internet: regulació o autoregulació?

Els ponents van ser:
  • Mónica Ariño de l'OFCOM, (l'ens regulador de les telecomunicacions del Regne Unit).
  • Amadeu Abril, advocat (també conegut per ser un dels promotors del domini .cat).
  • Miguel Pérez Subías, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet.
  • Martí Manent, representant de la indústria de continguts d'Internet.
I moderat per Raquel Xalabarder, professora de Dret internacional privat i Dret de les tecnologies de la UOC.


Resum de la sessió:

Vaig arribar un pèl tard (un quart d'hora) i la meva primera sorpresa va ser la mida de la sala.

Estàvem en una sala de l'edifici instucional de la UOC, a l'avinguda Tibidabo.

Tal com deia, la sorpresa era la mida de la sala, era una sala per a unes 50 persones i, francament, estava molt plena.

Acostumat a les darreres ponències que havia anat (en el marc del B Digital Global Congress) em va agradar molt aquest caire de 'proximitat' en què havia optat la UOC.

Quan vaig arribar estava parlant l'Amadeu Abril.

L'Amadeu el vaig conèixer en la meva època de treballador d'ESADE, al llunyà any 2000. Recordo haver compartit tertúlies amb ell durant el dinar, tertúlies sempre intel·ligents i, sobretot, amb el sentit de l'humor que caracteritza l'Amadeu.

L'Amadeu va comentar que a Espanya ens queixem molt 'de boquilla', però a l'hora de la veritat es formalitzen molt poques denúncies. El món dels continguts d'Internet no n'és una excepció.

Però s'ha de regular els continguts d'Internet?

I, en cas afirmatiu, qui ha de vigilar que es compleixi la regulació?

D'altra banda, els processos de regulació habitualment són massa lents, en comparació amb la velocitat en què es realitzen els canvis a Internet.

Però, tornant a la regulació, s'ha de fer o hem d'esperar una autoregulació?

L'Amadeu va comentar que estaria molt bé l'autoregulació col·lectiva i voluntària, (per exemple és el que ha fet la indústria europea del joc per Internet).

Però té un gran problema: el desconeixement. La gent, (tan la indústria productora de continguts com els propis consumidors, els usuaris) no coneixen aquestes iniciatives i, per tant, aquestes no tenen rellevància social, és a dir, no són útils.

Una possible solució seria l'autoregulació obligatòria.

L'estat ha d'intervenir no per regular sinó en promoure que sigui la pròpia indústria qui s'autoreguli.

Però per a que una regulació funcioni cal que hi hagi un procediment sancionador?

L'Amadeu no n'és partidari però en alguns casos pot ser la única opció.

Hi hauria d'haver una mínima regulació (amb sistema de sancions) sobre determinat contingut en determinat context, (no és el mateix un contingut en un context que en un altre). D'altra banda, és evident que també cal tenir en compte la franja d'edat dels destinataris dels continguts.

Actualment (i resumint):
  • No hi ha una regulació, ni autoregulació, ni gaire eficàcia en aquest àmbit.
  • Però hi hauria d'haver un mínim de regulació en alguns sectors.


D'altra banda, Miguel Pérez, de l'Associació d'Usuaris d'Internet, va comentar que l'autoregulació sembla, d'entrada, que podria ser bona.

Però, una autoregulació obligatòria, (com proposava Amadeu Abril), ho veu com un contrasentit.

A més, sembla que es vulgui 'penalitzar' a tothom, no només els que produeixen continguts 'dolents'.

També va explicar que les experiències d'autoregulacions fetes per la pròpia Associació d'Usuaris d'Internet han tingut un resultat nefast.

Sembla que haguem arribat a un contrasentit: sempre s'ha dit que és bo compartir, (de fet, per això existeixen les biblioteques), però ara que tecnològicament podem fer-ho no se'ns permet per qüestions legals.

L'autoregulació té èxit en funció de diferents factors, depèn del context però també depèn dels valors que t'hagin transmès els teus pares. Si en la infantesa no t'han transmès els valors adequats llavors quan siguis gran no t'autoregularàs, (ni transmetràs aquests valors als teus fills). A més, cal tenir en compte que aquests valors depenen de la societat i de la cultura.

Tornant a les preguntes inicials, en general, és bo regular?

No perquè estàs limitant.

Però té sentit regular àmbits que, per definició, són irregulables?

No, però és cert que tenim conflictes que potser justifiquen l'autoregulació:
  • Gestió de la propietat intel·lectual.
  • Sistemes segurs vs. atac a la privacitat personal.
  • Control vs. llibertat.


La Mónica Ariño va començar la seva xerrada definint els conceptes d'autoregulació i de coregulació.

L'autoregulació és l'adopció de normes per la indústria de manera voluntària i degut a una possible futura intervenció de l'administració.

La coregulació és la participació de qui està, o estarà, regulat (per l'administració) en la redacció de les normes de la regulació.

Però, quines són les condicions mínimes per a que es donin aquests conceptes?
  1. Cal que existeixen incentius econòmics i, a més, que aquests estiguin aliniats amb els objectius de la societat, (que haurien de ser semblants als objectius de l'administració). Aquests incentius són necessaris degut al fet que la regulació és cara.
  2. La regulació ha de proporcionar un valor afegit i, a més, la regulació també ha de ser raonable, (no es poden demanar impossibles tècnics i/o econòmics).
  3. Es necessita temps, paciència i la participació activa dels usuaris.
Actualment els ISPs estan regulats per normatives comunitàries que els salvaguarden. Per exemple, si ells no saben que el contingut que transmeten és 'nociu' no cauen en cap delicte.

Però actualment hi ha moltes pressions per a que els ISPs tinguin un paper més actiu, en el fons el que es vol és que controlin més els continguts que transmeten.

Tanmateix, la Mónica Ariño es queixa que s'ha passat bona part del control dels continguts als usuaris i/o a la indústria quan habitualment aquests no tenen coneixements jurídics, l'administració s'està escaquejant de la seva feina...



La Raquel Xalabarder va encetar el debat tot preguntant:
  • El problema prové del fet que Internet encara està en una edat pre-adolescent?
A partir d'aquí es van succeïr diferents preguntes dels assistents amb respostes i comentaris dels ponents. Breuement es va dir:
  • En el fons només cal que decidim quin mètode d'autoengany col·lectiu volem, (que sigui autoengany no vol dir que no pugui ser útil).
  • Parlem de regular però encara no ens hem posat d'acord en quin contingut és 'bo'?, quin contingut és 'dolent'?.
  • La nova normativa de xarxes de la Comissió Europea diu que els proveïdors de xarxes han de dir als seus clients què és legal i què no.
  • Però, traspassar la responsabilitat als ISPs és fer un pas enrera, sobretot si qui diu es tregui un determinat contingut no és un jutge, no estarà recolzat per cap força legal.
  • En el tema de la protecció de dades, l'administració pública espanyola ho ha relativament ben resolt via l'Agència de Protecció de Dades, bàsicament pel fet que té força derivada de les fortes sancions que pot efectuar.
  • Curiosament ara alguns ciutadans demanen que s'eliminin certs continguts que sempre han estat públics (per exemple, resolucions que apareixen en el BOE). La diferència és que amb el web ara són molt més accessibles que no pas abans en les biblioteques.
  • El web, (i per extensió Internet), no serveix per canviar la societat; la societat és la que és. Gràcies al web hem pogut treure una cortina que ens amagava moltes coses (que ja teníem abans de l'aparació del web).
  • Intentar regular els continguts és obrir la caixa de Pandora, però això no vol dir que no es pugui fer. Al Regne Unit actualment hi ha un debat sobre la regulació de continguts, especialment per protegir certs continguts als menors.
  • L'Amadeu Abril opina que els governs no han passat del tema, tot el contrari, han sobregulat. El problema és que s'intenta regular quins continguts són bons/dolents enlloc de quins són legals/ilegals.
  • On sí que hi ha deixadesa és en els tribunals; hi ha molts provessos pendents de jutjar que estan relacionats amb continguts web.
  • D'altra banda, als USA hi ha més 'delictes' contra la societat que a Europa; però als USA afecten a productors menors.
  • De fet, la regulació als USA no és la mateixa que a Europa. Facebook no s'hauria pogut crear/créixer a Europa.
  • Hi ha desconeixement en les resolucions dels jutges. El Martí Manent comenta una resolució d'un cas real: "Usted tiene que eliminar todo lo que atenta al honor de la empresa tal". Però, com sé jo quin contingut és el que atenta a l'honor?
  • Potser sí que Internet està canviant la societat... en tot cas, és evident que els mecanismes legislatius tradicionals (les lleis) han de canviar força, tal com són ara no serveixen.



Breu comentari personal
:

Va ser una sessió molt interessant, amb uns ponents de qualitat i intentant abastar a totes les parts implicades: internautes, indústria, administració, advocats... potser caldria haver portat també un jutge... al cap i a la fi, un dels problemes que es van comentar era el desconeixement de la matèria que tenien els jutges.

Tanmateix, la regulació dels continguts web encara està molt i molt verd, queda clar que encara queda molt camí per a fer, de fet, encara no està clar que s'hagi de fer (s'ha de regular els continguts?), ni com fer-ho (regulació, autoregulació, coregulació, etc).

Molt em temo que encara estarem un temps més amb aquesta indefinició que, com sempre, a qui més afecta és als més dèbils...


Enllaços relacionats:

Mentre estava escrivint aquest post estava escoltant el concert que va fer el John Mayall per celebrar els 70 anys; (el títol del disc no és gaire original: '70th Birthday Concert'). És un disc brutal, ja m'agradaria a mi arribar als 70 anys amb l'energia que té el John Mayall.

dilluns, 23 de juny del 2008

'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'

Posant-me al dia dels blogs que segueixo, (els teniu detallats a la columna de la dreta), m'he assabentat del curs:

Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos

El curs el realitza el Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, CUIMPB del dimecres 15 al divendres 17 d'octubre d'enguany.

Me n'he assabentat via el blog del Genís Roca, un dels ponents que hi participirà.

Segur que serà un curs molt interessant, només cal veure'n quins són els ponents i moderadors: Andrew Rasiej, Antoni Gutiérrez-Rubí, Carlos Domingo, Carol Darr, David Weinberger, Enrique Dans, Ethan Zuckerman, Genís Roca, Gumersindo Lafuente, Ismael Peña-López, Josu Jon Imaz, Juan Freire, Marc López Plana, Miquel Iceta, Miguel Cereceda, Tom Steinberg.


El web del curs és aquest: http://sociedadred.org/

Allà hi trobareu la
presentació del curs:
"El curs està adreçat a persones amb responsabilitat en empreses i organitzacions d'àmbit públic o privat, que volen entendre com els nous models relacionals tant entre la ciutadania com entre el personal laboral i col·laborador modificaran la seva organització, la seva manera de comunicar i el seu desenvolupament en el mercat.

Una societat massivament més connectada, amb millor accés a la formació, amb més llibertat de moviments, amb més llibertat d'expressió, més urbana, amb més temps lliure, i amb més tecnologia per crear, barrejar i compartir... és el brou de cultiu que permet passar de la societat de la informació a la societat xarxa, un nou model que redefineix conceptes com identitat, pertinença, ciutadania, autoritat, poder, participació o propietat, i que afecta de la mateixa manera a empreses, mercats, institucions i governs."
I afegeix:
"En aquest nou entorn moltes de les institucions i organitzacions rellevants en la definició del mitjà i llarg termini col·lectiu, tant públiques com privades, s’estan quedant al marge de la societat xarxa, i molts dels seus responsables estan caient en una nova bretxa digital: la dels que tenen accés a Internet però segueixen desconnectats quan han de prendre decisions."
De fet, tal com diu el Genís Roca:
"(...) volem que es parli de xarxes i de societat, i no de Web 2.0. Que els responsables del nostre mig i llarg termini dialoguin entre ells sobre com és la societat actual i com incorporar aquest coneixement a les seves preses de decisió. Empresaris, polítics i ciutadans, sense que importi ni tant sols si utilitzen habitualment Internet."
Allà hi trobareu el programa i com inscriure's, (el curs no és gratuït, però té un cost bastant reduït, si es té en compte la durada i la qualitat: 145 euros, llevat dels estudiants universitaris que només hauran de pagar 90 euros), a més, cal tenir en compte que l'aforament és limitat.

Espero poder-hi assistir... (tot i que la durada - 3 dies - ho complica)


Enllaços relacionats:

Quan va sortir aquest disc (anomenat "¡Viva!"), al 1995, vaig descobrir Ottmar Liebert. És un molt bon disc d'algú que toca excel·lentment la guitarra espanyola. Hi trobareu una bona dosi del que es coneix com a 'New Flamenco', però tot instrumental i amb tocs rumberos; desprèn alegria. Per cert, és curiós que algú que és alemany, de pare d'origen xinès i mare hongaresa, acabi fent música 100% andalusa.

divendres, 20 de juny del 2008

Resum de la sessió 'Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives'

Quan vaig crear aquest blog no tenia un objectiu clar sobre què era el que volia fer, només tenia curiositat... d'això sembla que faci molt temps, però tot just va ser a principis de febrer d'enguany, és a dir, encara no fa ni cinc mesos.

De seguida vaig veure que em podia ser molt útil per, entre d'altres coses, utilitzar-lo de 'repositori' d'avaluacions, crítiques, resums que ja estava fent a la meva feina. La idea era centralitzar-ho en un lloc on, a part de mi mateix, hom ho pogués consultar, així compartia les meves notes, (de fet, 'compartir' és un dels verbs que caracteritzen el Web 2.0).

Per tant, amb l'objectiu d'ajudar-me personalment, de 'retruc' oferia la informació a qui ho trobés interessant.

Un dels primers posts que vaig escriure només era un avís d'una ponència del Carlos Guadian que vaig creure que podia ser molt interessant, per això en feia ressò, el títol era:

Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives

Encara que hagi passat més de dos mesos, el que faré aquí serà una transcripció de les notes que vaig prendre en aquesta ponència; tal com us deia, un dels usos que li donc a aquest blog és el 'repositori digital' de les meves anotacions.


Resum de la ponència:

La ponència la va realitzar Carlos Guadian, conegut pel seu blog K-government, thinking in e-government, un blog molt recomanable per subscriure-s'hi.

Carlos va començar la ponència explicant les diferències entre el Web 1.0 (el web tradicional) i el nou Web 2.0. Bàsicament la idea és que canviem de paradigma, passem d'un escenari en la que uns pocs feien d'emissors i la majoria feiem de receptors, a un nou escenari on tots som (o podem ser) emissors i receptors. És a dir, passem d'un model on el públic massiu era força passiu a un altre model on es promociona la participació, la creació i el compatir coneixement entre tots.

Així passem d'un model d'individualisme, de 'jardins tancats' a un nou model on es col·labora on es fomenta el mèrit enlloc del poder.

A més, també va comentar que les noves generacions estan creixent bàsicament 2.0, (només cal que consulteu aquest post i veureu que és molt important el percentatge de l'ús d'eines considerades 2.0 entre els segments més joves de la població).

Però què ha canviat per a que aparegués el Web 2.0?

L'usuari.

Ara l'usuari passa a ser el que es coneix com a prosumer (productor i consumidor a la vegada).

A més la comunicació és bidireccional, s'aprofita de les característiques del web respecte d'altres mitjans de comunicació, com per exemple, la televisió convencional.

Com és una administració 2.0?

Partim d'una idea/política de fer 'cues' i d'oferir serveis homogenis, cal anar cap a serveis especialitzats.

Cal anar a l'origen i escoltar què opinen els cuitadans, no és només fer enquestes sinó copsar l'opinió contínua de la gent, per exemple, consultant què diuen la ciutadania en els blogs.

Cal tenir en compte que l'administració no està aïllada, tots estem en xarxa, construïm relacions.

D'altra banda, convé tenir present que constantment s'està evolucionant, constantment estem en fase beta, per tant, no podem esperar a que tot sigui perfecte abans d'oferir un nou servei a la ciutadania, cal tenir confiança, llençar-s'hi i veure'n els beneficis.

En el fons el canvi és cooperar amb els ciutadans, no controlar-los. Són els ciutadans qui haurien de controlar a l'administració donat que l'administració treballa pels ciutadans gràcies als impostos que aquests han pagat.

Per tant, l'administració s'ha de posar completament al servei del ciutadà, quan aquest visita l'administració aquesta només li ha de preguntar què necessita, amb això n'hi ha prou:

(feu click a la imatge per ampliar-la)


En el Web 2.0 també necessitem d'altres idees com ara sentiment de comunitat, actitud col·laborativa i confiança per contrarestar la centralització, el secretisme i la desconfiança pròpies del Web 1.0.

Per tant, si volem que aquest nou paradigma s'instal·li en l'administració cal un canvi d'actitud, un clar suport a la gestió del canvi, una formació sobre les possibilitats que se'ns obren i un bon suport tècnic.

No cal ni comentar que el primer punt és el més complicat, canviar l'actitud de l'administració, no només de cara al ciutadà sinó també internament.

Amb quines eines podem treballar?, amb blogs, amb recol·lectors d'informació (RSS), amb l'etiquetatge segons la nostra percepció (tagging), amb les xarxes socials, amb elements multimèdia, utilitzant i compartint eines amb àmplia utilització en el món web.

Resumint, les administracions públiques no han de deixar perdre el tren.


Torn de preguntes:

El Carlos Guadian va rebre diferents preguntes, només en vaig prendre nota de les següents:
  • El Web 2.0 és més per oci que per feina?
    • Depèn de què s'entengui per oci. És cert que a nivell de feina encara no es fa un ús gaire gran d'aquestes eines, un dels objectius d'aquesta ponència és fomentar-ne l'ús.
  • Per què sembla que Espanya va al darrera sempre, (en el tema Web 2.0 no sembla una excepció)?
    • Tot el món web té bàsicament un motor anglosaxó, bàsicament dels Estats Units.
    • També és cert que l'idioma segueix sent un fre.
  • Jo vaig preguntar/reflexionar dient que un possible fre que tenen les administracions públiques és com gestionar el contingut introduït pels ciutadans, no em referia només a que aquest contingut sigui negatiu, (molta crítica destructiva), sinó, per exemple, a com controlar que els ciutadans no aportin contingut que tinguin drets d'autor d'un tercer. De qui és la culpa, del ciutadà o de l'administració que ho ha penjat?, i si un ciutadà penja algun contingut que pot ofendre?
    • No es va acabar d'entendre la meva pregunta i, a més, va ser la darrera i ja s'anava malament de temps.
    • El Carlos em va comentar que l'experiència ens diu que la gent no es queixa més per tenir una via més fàcil de comunicar-se amb l'administració, en tot cas, potser hi haurà un canvi de mitjà de comunicació.


Resumint, va ser una molt bona ponència on es va presentar els conceptes bàsics del Web 2.0 i com usar-los cap a l'administració pública.

Però, tal com ja va comentar el Carlos, el problema real no és tècnic, el problema real és canviar l'actitud de l'administració, és a dir, no es vol una administració que tingui un web 2.0, sinó que es vol una administració 2.0.


Enllaços relacionats:
Aquí teniu les transparències de la ponència:



I el vídeo de la ponència:




He estat escoltant el disc 'Chamaleon' dels Helloween mentre escrivia aquest post. Tot i no ser tant bo com d'altres discos de Helloween, és un disc que m'agrada, té una bona producció.

25 anys de Catalunya Ràdio

Tot i que el Brou Casolà és bàsicament un blog sobre Web 2.0 i l'ús d'eines TIC en els serveis públics, permeteu-me que faci una excepció, en aquest post us parlaré d'una passió, (com diria Odilas).

Avui divendres 20 de juny de 2008 Catalunya Ràdio fa 25 anys.

La ràdio sempre ha estat un mitjà de comunicació que li he tingut un 'carinyo' especial.

Ja de ben petit, abans d'anar a l'escola, esmorzava amb els meus tres germans tot escoltant Ràdio 4, encara no existia Catalunya Ràdio.


Recordo amb nostàlgia els esmorzars a base de cereals escoltant la ràdio gràcies a un radio-cassette marca Crown comprat ni més ni menys que a Ceuta!.

El temps va anar passant i va arribar Catalunya Ràdio.

De seguida va entrar a la meva vida.

Ja en els primers anys recordo al Joaquim Maria Puyal retransmetent partits de futbol del Barça... fins i tot encara ara quan dónen el Barça per la tarda sovint baixo el volum i posem d'àudio el Puyal.

També recordo el concurs 'Pasta Gansa' del Miquel Calçada, Mikimoto, un concurs senzill, amb ironia i ple de situacions absurdes.

De fet, va ser el Mikimoto que tal dia com avui, 25 anys enrera, va pronunciar les primeres paraules de Catalunya Ràdio:
"Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny de 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio"
En aquests primers anys escoltava la ràdio compaginant-ho amb la música (estàvem en plena època del Heavy Metal) i els estudis.

Però sempre escoltava, i a casa meva s'escoltava, Catalunya Ràdio.

Recordo programes com ara 'Adelina bulevard' d'Adelina Castillejo, (per cert, què se n'ha fet?); el 'Tarda Tardà' (encara no s'havia inventat el web, gràcies al Jordi Tardà m'informava de les novetats musicals).

Més endavant vaig descobrir 'La nit dels ignorants' quan tornava de matinada després de sortir de nit.

Vaig començar els estudis universitaris coincidint amb la darrera època del Josep Cuní en 'El matí de Josep Cuní'.

De fet, per mi un matí d'un dia feiner és sinònim d'escoltar l'Antoni Bassas en 'El matí de Catalunya Ràdio'. De fet, durant molt temps l'Antoni Bassas era l'home del 'Bon dia, són les 8 i aquestes són les notícies del matí', sempre començava igual cada programa.

Més endavant va ampliar l'horari i va començar a les 7, eliminant el programa 'Hora punta' que es feia de 7 a 8 del matí.

Més recentment he 'descobert' altres programes, alguns molt veterans, com 'El suplement' del Xavier Solà (amb el seu famós 'Volta'l!'), i d'altres més nous, com 'El cafè de la República' del Joan Barril, un programa molt recomanable per informar-se 'sense estridències', 'L'ofici de viure' del Gaspar Hernàndez, un programa sobre la conducta humana que sempre em fa reflexionar, o el suggerent 'Tàpias variades' amb el Pere Tàpias.

Capítol a part té el famós slògan 'Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya' amb la 'pegadiza' melodia que l'acompanyava que s'ha transformat en una de les seves senyes d'identitat.

De fet, diuen que l'olfacte és capaç d'evocar-te a temps llunyans a períodes especials... la melodia de Catalunya Informació, (una de les ràdios creades en el si del grup Catalunya Ràdio), avui encara em 'transporta' fins als terribles incendis del 1994 quan es va cremar bona part de Catalunya; en aquells dies contínuament estava pendent de les novetats d'aquesta ràdio per veure com evolucionaven els focs, (especialment el que va afectar el Vallès Oriental que es va apropar força a cases de familiars i amics).


També és just reconéixer que en aquests 25 anys hi ha hagut a Catalunya un panorama radiofònic de qualitat.

Hi ha molta varietat de ràdios i, cal destacar-ho, moltes emeten en català. Probablement la ràdio és l'únic mitjà de comunicació on la normalització del català és plena.

Durant aquests anys també he escoltat la Cadena 13, RKOR, Ràdio 7 Vallès, RAC 105, SER, FlaixBack, ComRàdio, RAC 1, entre moltes d'altres.



Espero que Catalunya Ràdio faci 25 anys més amb la salut i la qualitat que té actualment.

Quan arribi aquest moment ja ho comentaré en aquest blog...


Enllaços relacionats:

He estat redactant aquest post amb música també dels anys 80: 'Brothers in arms' dels Dire Straits. Tothom el coneix per ser el disc de les cançons 'Money for nothing' i 'Walk of life', tanmateix crec que la millor cancó, tota una obra mestra, és la que dóna nom al disc: 'Brothers in arms'.

dimecres, 18 de juny del 2008

RENFE i Catalunya Ràdio

Escric aquest post a la matinada del dimarts al dimecres, (tot i que no l'he penjat fins ara).


Avui dimarts la meva dona ha agafat el tren per anar de Barcelona a La Garriga, un trajecte d'uns 45 quilòmetres, aproximadament.

El tren havia de sortir de les 15:16h de l'estació de Sants, efectivament (i potser això és notícia) ha sortit a l'hora prevista.

Tot anava normal (entenent 'normal' com a 'habitual', no com a desitjable) fins pocs metres després d'haver passat per l'estació de Parets del Vallès.

Allà hi havia un petit incendi produït per la ruptura d'un cable de la catenària, (que s'espatlli la catenària sí que és 'normal', per tant, ja no hauria de ser notícia).

La veritat és que la tarda del dimarts ha estat metereològicament 'accidentada' en la zona central del Vallès Oriental, ha plogut molt en molt poc temps i s'han produït algunes inundacions, per exemple a Canovelles.

Però això no justifica l'enèssim problema amb les catenàries...

És cert que la infraestructura ferroviària no depèn de RENFE sinó de l'ens gestor ADIF.

El que sí que depèn de RENFE és, entre d'altres, el servei de rodalies de la ciutat de Barcelona, és a dir, el servei de mobilitat de milers i milers de persones diàriament.

A 2 quarts de cinc de la tarda la meva dona m'ha trucat demanant-me que l'anés a buscar per què l'havien informat que hi havia un incendi i el servei ferroviari estava absolutament aturat.

Per tant, el personal de RENFE ha informat convenientment als passatgers del tren que estaven aturats enmig del no res, primer encert.

El segon encert ha estat fer tornar el tren a l'estació anterior (la de Parets del Vallès) al cap d'un quart d'hora.

Però aquí ja s'han acabat els encerts...

Un cop baixats del tren a l'estació de Parets el personal de RENFE informen (persona a persona, sense utilitzar la megafonia) que s'han habilitat autocars... però a partir de l'estació de Granollers Centre!

És a dir, la gent estava a Parets i si volia continuar el seu trajecte s'havia de 'buscar la vida' i arribar a una estació d'una altra línia que està a uns 10 quilòmetres de distància.

A la nit, escoltant les notícies per la ràdio, m'he informat de l'estratègia de RENFE:
  • Els que baixaven de Puigcerdà, Ripoll, Torelló, etc, els feien baixar del tren a Vic, d'allà anaven amb autocar fins a Granollers Centre d'on reemprenien el viatge en tren fins a Barcelona, (per una altra línia).
  • Els que pujaven des de Barcelona els informaven que agaféssin la línia de Granollers Centre i d'allà seguirien en autocar fins a Vic.
Segurament és una bona alternativa, però què passa amb els centenars de persones que ja estaven viatjant quan ha succeït l'incendi?

Fa uns dies us vaig parlar (aquí teniu el post) que els serveis públics no haurien de parlar de ciutadans sinó de clients.

Però en el cas de RENFE potser caldria parlar de súbdits, vassalls (enlloc de ciutadans)?

D'altra banda, aquest servei públic xoca frontalment amb el de la ràdio pública que realitza Catalunya Ràdio.




Un exemple:
  • A les 16:53h he trucat a Catalunya Ràdio informant que la línia de rodalies de Vic estava aturada a l'alçada de Parets per un incendi a la Catenària.
  • A les 16:58h, durant el programa 'On vols anar a parar?', han informat a tots els seus oients que un oient havia comunicat que la línia de tren de Vic estava aturada a l'alçada de Parets.
  • A les 17:19h el telèfon d'informació de RENFE encara no tenia cap informació sobre aquest incident.
Catalunya Ràdio celebra 25 anys aquest divendres que ve.

En aquests 25 anys Catalunya Ràdio ha assolit un clar lideratge a Catalunya gràcies a oferir sempre un servei de qualitat, res més.

És cert que hi ha hagut (i encara hi ha) grans professionals que hi han ajudat molt: Antoni Bassas, Carles Cuní, Joan Barril, Adelina Castillejo, Salvador Alsius, Jordi Basté, Miquel Calçada (Mikimoto), Joaquim Maria Puyal, Àngels Barceló, Jordi Tardà, Xavier Solà, etc.

Però, no tinc cap dubte que a RENFE (i a ADIF) també hi ha grans professionals, a tot arreu n'hi ha, sovint només cal saber motivar correctament...

El problema actual del servei ferroviari de RENFE + ADIF prové del pràcticament nul manteniment de les línies en les darreres dècades.

Prové també de pensar que no tenien competència i, per tant, no calia esforçar-se a donar un bon servei.

Prové també d'uns polítics, d'uns líders, que mai han apostat pel tren convencional.

Però sobretot prové de tots nosaltres, de la pròpia societat; durant molts anys no hem reclamat (i crec que encara no ho fem) un bon servei de tren convencional.

Ens queixem que el tren de gran velocitat havia d'haver arribat el 1992 a Barcelona, enlloc del 2008.

En canvi des de la dècada del 1930 que es reclama desdoblar la línia de Vic, i de moment encara no s'ha fet res.

Després vénen vagues de transport i ens adonem que el 95% de les mercaderies són distribuïdes per carretera, amb el cost econòmic (gasoil pels núbols), el cost mediambiental (els transports públics són clarament menys contaminants), el cost humà (a les carreteres deixem milers i milers de vides) i el cost de col·lapse de les principals vies del país i de les ciutats (perdem hores i hores cada dia fent cues).

Tot i aquests costos, els únics diners que s'inverteixen en el transport ferroviari se'n van pel tren de gran velocitat i per 'tapar forats' en el tren convencional.

Paradoxalment, ara és més ràpid (i més còmode) anar de Barcelona a Madrid en AVE que no pas anar de Barcelona a Puigcerdà, (no cal que us digui que el trajecte fins a Madrid és força més llarg que fins a Puigcerdà).

La meva mare em comentava que quan ella era petita, (finals de la dècada del 1940), el viatge fins a Barcelona durava aproximadament una hora amb tren, en cotxe hi estaves ben bé un parell d'hores ja que encara no s'havien creat les autopistes, a part del 'detall' que la majoria no disposaven de cap cotxe.

60 anys després el trajecte en cotxe ha millorat moltíssim, la majoria disposa d'un cotxe i triga uns 30 - 45 minuts en arribar a Barcelona.

60 anys després el trajecte en tren triga exactament el mateix; en aquest sentit no hem evolucionat gens.

Tornant a Catalunya Ràdio, el passat diumenge El Periódico va fer un reportatge dels 25 anys de l'esmentada cadena radiofònica.

Curiosament Oleguer Sarsanedas, director del Grup d'Emissores Catalunya Ràdio, comentava el següent:
"Jo sempre comparo la ràdio amb un tren: malgrat que quan va néixer no es va creure en les seves possibilitats, s'ha convertit en el mitjà de transport per excel·lència del segle XXI."
Només un comentari: Senyor Sarsanedas, busqui una altra comparació. Per sort per vostè, Catalunya Ràdio està a anys llum de RENFE.


Enllaços relacionats:

He escric aquest post escoltant el disc 'A Fine Day to Exit' del grup Anathema. No és un disc dolent però sí que costa d'entrar; personalment, m'agrada més un altre disc del mateix grup, el 'Eternity' que us comentava en aquest post anterior.

dimarts, 17 de juny del 2008

Nova Guia Urbana

El carrerer (en castellà 'callejero') és un dels serveis més utilitzat en les webs municipals.

En el cas del web de l'Ajuntament de Barcelona, el carrerer, (nosaltres l'anomenem Guia Urbana, o simplement Guia), és, de llarg, el servei més visitat de l'esmentat web:
  • L'any passat (2007) la Guia Urbana (via web) va rebre més de 9 milions de visites.
  • Això significa que pràcticament 1 de cada 4 visites del web municipal són visites que han utilitzat aquest servei, (això no vol dir que en la mateixa visita no hagin utilitzat també altres serveis).
  • De fet, de mitjana, es reben més de 25.000 visites diàriament a aquest servei.
  • Si ens fixem en les pàgines servides, tenim que en mitjana diàriament es reben més de 215.000 sol·licituds de pàgina.
(feu click a la imatge per ampliar-la)

I tot això amb un mèrit addicional: fa molt temps que aquest servei no té una revisió a fons, és a dir, el programa informàtic que el sosté pràcticament no ha variat en els darrers 10 anys.

És cert que es va crear una Guia paral·lela quan es va fer una versió en tecnologia Macromedia Flash, però aquesta no ha acabat de reeixir i no s'utilitza gaire. Hi ha varis motius que expliquen aquest baix ús, però sobretot cal destacar-ne un: la lentitud.

De fet, tot i que fa anys que no es remodela, la Guia Urbana té un èxit indiscutible, aquest està basat en els següents aspectes:
  • Ràpid: serveix la informació demanada ràpidament, (en contraposició a la Guia Flash).
  • Senzill: la interfície d'usuari presenta un look antiquat, però és tremendament útil i clar.
  • Amb les funcionalitats més demanades: la Guia té les funcionalitats més sol·licitades en un carrerer: situar-se a una adreça postal, zoom, veure informació associada a un determinat punt, (per exemple equipaments), etc. No obstant, aquest aspecte ha quedat una mica 'fluix' amb l'aparició del Google Maps.
  • Amb un contingut de qualitat: el contingut és proporcionat per diferents departaments de l'Ajuntament de Barcelona, per tant, l'actualització i, en general, la qualitat del contingut és una de les característiques de la Guia.
L'aparició de Google Maps ha 'trastocat', i a la vegada 'rellançat', tot el món dels carrerers, la Guia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona també s'ha vist afectada.

Google Maps s'està transformant en un estàndard de facto i això fa que els usuaris dels carrerers s'hagin acostumat a la seva interfície, a les seves funcionalitats.

Fa uns dies us vaig comentar la estratègia de Google en el món del geoweb, (consulteu aquest post).

És evident que l'Ajuntament de Barcelona no pot, ni ho ha de fer, competir amb Google, mai tindrà un producte més ràpid i díficilment més usable que els que fa Google, (a part que no seria gaire ètic anar, amb diners públics, en contra d'una multinacional com Google).

Però sí que pot guanyar a Google Maps en un aspecte: la qualitat del contingut.

La Guia Urbana presenta un mapa de la ciutat de Barcelona contínuament actualitzat, un mapa real de la ciutat (per exemple, amb les mides dels carrers a escala), un mapa amb tota mena d'equipaments (no només els que paguen), incloent informació minoritària, (com per exemple la ubicació dels Temples Sikhs que hi ha a la ciutat).

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Però és evident que a la Guia Urbana li cal una actualització, no per competir amb Google Maps sinó per oferir un millor servei al ciutadà i al turista, els seus dos principals targets.

En aquest sentit, ahir pel matí vaig anar a una reunió amb la gent de Cartografia de l'Institut Municipal d'Informàtica.

L'equip de Cartografia, (dirigit pel Lluís Sanz), ens van ensenyar una primera maqueta de la nova Guia Urbana.

Cartografia ha renovat la Guia amb els següents objectius:
  • Millorar funcionalment la Guia per apropar-la a les actuals eines cartogràfiques d'ús massiu, (per exemple, Google Maps).
  • Mantenir la simplicitat i rapidesa actuals.
  • Mantenir les funcionalitats específiques actuals que diferencien la Guia d'altres eines cartogràfiques.
  • Apostar per la modularitat i integració en el disseny.
  • Fugir de solucions propietàries, (com per exemple el Macromedia Flash).
  • Simplificar els posteriors canvis i evolucions.
  • Mantenir, i si s'escau millorar, la qualitat del contingut que proporciona la Guia.
Les principals millores funcionals que aporta la nova Guia són:
  • Ampliació de la grandària del mapa, (fins i tot és possible ampliar-ho a tota la pantalla).
  • Es presenta en un entorn conjunt el mapa i els equipaments, per tant, no cal canviar de pàgina, tal com passa actualment, (millorem la usabilitat).
  • Per cada equipament s'ofereixen tooltips, per tant, la informació més important d'un equipament s'obtindrà sense haver de fer click.
  • Es podrà arrossegar el mapa.
  • La barra de zoom es presenta integrada al propi mapa.
  • Tota la Guia tindrà una mida totalment dinàmica, això permet adaptar-se a mides petites (dispositius mòbils) o molt grans (smartpoints). També permet ampliar la lletra per ajudar en l'accessibilitat web.
  • Serà més senzill integrar la Guia en programes externs.
  • Es simplifica la modificació de canvis estètics.
  • S'incorpora tota l'àrea metropolitana a la Guia, (si bé, només el mapa, sense geocodificació).
En els aspectes d'arquitectura comentar:
  • Es fa un ús massiu de la tecnologia AJAX.
  • També s'utilitza massivament JavaScript.
  • Hi ha un ús integral de fulles d'estil.
  • La plataforma que ho suporta tot és .NET.
El següent pas és modificar el disseny de la Guia, el seu look, per adaptar-lo a les tendències actuals.

Després es faran proves de funcionament, proves de càrrega, proves de rendiment, etc.

Encara no hi ha cap data de sortida de la nova Guia... però no pot trigar gaire.

Enllaços relacionats:

He estat redactant aquest post tot escoltant el disc "Eternity" del grup Anathema. És del 1996, per tant, ja té bastant anys, tot i això encara m'agrada escoltar-ho de en tant en tant. Tanmateix cal tenir en compte que no és un disc massiu, costa d'entrar i és una mica depressiu... però m'agrada!.

divendres, 13 de juny del 2008

Alguns indicadors sobre Web 2.0

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Darrerament he vist alguns indicadors relacionats amb el Web 2.0 que crec que són interessants, us en faig cinc cèntims d'un relacionat amb un estudi de Forrester Research sobre l'ús de les capacitats del Web 2.0 en funció de l'edat.

Aquest estudi l'he trobat via el blog de Jean-Michel Salaün, (que havia obtingut la informació d'aquest article del Business Week), el resultat es mostra en el següent gràfic:
(feu click a la imatge per ampliar-la)


Aquest gràfic, realitzat per Forrester Research als Estats Units en el primer semestre de 2007, es caracteritza per:
  • L'univers d'aquest estudi són els usuaris d'Internet dels Estats Units.
  • Diferencia la població en 7 grups (grups disjunts i de diferent mida, alguns inclouen molts anys, d'altres pocs):
    • Adolescents (de 12 a 17 anys).
    • Joves (de 18 a 21 anys).
    • Generació Y (de 22 a 26 anys).
    • Generació X (de 27 a 40 anys).
    • Joves madurs (de 41 a 50 anys).
    • Madurs (de 51 a 61 anys).
    • Sèniors (més de 62 anys).
  • Diferencia els usos de les capacitats del Web 2.0 en 6 grups, (no disjunts entre si):
    1. Creadors de continguts, (en blogs, pugen vídeos, etc).
    2. Avaluadors del contingut, (creen comentaris, puntuen, etc).
    3. Recol·lectors d'informació (via RSS) o etiquetadors del contingut (per exemple, via del.icio.us).
    4. Usuaris de les xarxes socials.
    5. Espectadors, (llegeixen dels blogs, veuen els vídeos creats per d'altres, escolten podcasts, etc).
    6. Inactius, (estan connectats a Internet però no utilitzen cap eina participativa en cap sentit).
Cal insistir amb el fet que aquests grups no són disjunts, (llevat del darrer, qui és inactiu no pot estar en cap dels altres grups).

Aquests grups estan dividits per franges d'edat, així podem arribar a les següents conclusions:
  • La franja d'edat que més crea contingut és la que va dels 18 als 21 anys, (un 37% dels usuaris connectats a Internet d'aquesta edat creen contingut). La següent franja és la que comprèn dels 12 als 17 anys, (amb un 34%); i la següent és la que va dels 22 als 26 anys, (amb un 30%). La franja que menys crea és els que tenen una edat superior als 62 anys, (només un 5%), per tant, hi ha força diferència en la creació de contingut en funció de l'edat, (conclusió previsible).
  • La franja d'edat que més avalua contingut és la que va dels 18 als 21 anys, (un 37%), seguida per la franja dels 22 als 26 anys, (un 34%). La franja que menys avalua són els que tenen una edat superior als 62 anys (un 11%). En general són xifres semblants al grup de creació de contingut però, a la vegada, veiem que a menys edat més es crea i menys s'avalua i a més edat menys es crea però més s'avalua.
  • En el cas dels recol·lectors d'informació el percentatge d'utilització és discret per a totes les edats, és a dir, no hi ha massa diferències en funció de l'edat, es passa del 18% (en la franja de 22 a 26 anys) als 11% (dels que tenen de 12 a 17 anys i dels que tenen més de 62 anys).
  • En canvi, els percentatges d'usuaris de xarxes socials tenen un ampli contrast de l'ús en funció de l'edat. Destaca el grup dels 18 als 21 anys, un 7 de cada 10 internautes d'aquesta franja són usuaris de xarxes socials, és un percentatge molt alt. Això contrasta clarament amb el 6% que tenen els majors de 62 anys.
  • En el cas dels usuaris espectadors, la franja amb més percentatge torna a ser la que comprèn dels 18 als 21 anys, (amb un 59%), i la menor també torna a ser els majors de 62 anys, (amb un gens menyspreable 19%).
  • Com ha quedat palès, els usuaris majors de 62 anys són els que menys utilitzen les eines web 2.0, per tant, són els més inactius, (un 70% són inactius); i els de la franja de 18 a 21 anys, (els que més utilitzen les eines web 2.0), són els que presenten un percentatge més baix d'inactivitat, (un 17%).
L'informe no ens dóna el pes de cada franja en el total de la població, per tant, no podem discernir una xifra per a tota la població, no obstant, trobo que són uns percentatges molt alts, si més no, són molt alts comparats amb les xifres d'aquí. (Cal tenir en compte que són percentatges respecte a la gent connectada, no són respecte a tota la població, connectada o no a Internet).

Aquestes dades americanes les podem contrastar amb les europees proporcionades per David Osimo, (veieu aquest post):

(feu click a la imatge per ampliar-la)

El David Osimo dóna dades sobre Europa i proposa 4 grups:
  1. Creadors de contingut.
  2. Avaluadors de contingut.
  3. Espectadors, llegeixen el contingut generats per d'altres.
  4. Usuaris connectats a Internet.
I dóna els següents percentatges:
  1. Creadors: un 3% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
  2. Avaluadors: un 10% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
  3. Espectadors: un 40% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
  4. Usuaris connectats a Internet: un 100% (sobre els usuaris europeus connectats a Internet).
Aquestes xifres europees 'xoquen' amb les americanes, (llàstima que no tinguem una xifra de tota la població americana amb independència de la franja d'edat). És evident que a Europa encara ens queda molt camí per recórrer.

Tornant a l'estudi de Forrester Research, hom podria arribar a la conclusió que les eines Web 2.0 tenen un futur molt prometedor, tal com es pot veure en el gràfic, els usuaris que estan més implicats són els més joves, per tant, a mesura que es facin grans creixerà el percentatge de les franges d'edat superior.

Tanmateix, tal com diu Jean-Michel Salaün, cal anar amb compte amb aquesta suposició, és cert que aquesta és el futur més probable però també ens podem trobar en el cas que això sigui un bluf, una moda passatgera o un costum típic d'adolescents que quan es fan grans ho abandonen. Caldrà veure com evoluciona l'ús d'eines Web 2.0 en els propers anys.

D'altra banda, m'agradaria pensar (això ja és un desig personal) que si augmenta la gent que crea contingut i, de fet, augmenta en general l'ús d'Internet, (en detriment d'altres canals on els ciutadans tenen menys, o nul·la, participació), llavors potser es podrà trencar l'hegemonia del control dels mitjans de comunicació, la gent tindrà més diversitat, més llibertat... estarem en un món 2.0, tal com opina Philip B. Evans.

Tanmateix em conformo si aconseguim que el ciutadà tingui més criteri...

(feu click a la imatge per ampliar-la)
(vinyeta del Mauro Entrialgo obtinguda d'aquest post del Carlos Guadián)


Enllaços relacionats:

Mentre escoltava el nou disc de Whitesnake ("Good To Be Bad") he estat redactant aquest post.
Sincerament, per un grup més propi d'una altra època i que feia força temps que no treia un nou disc d'estudi, no està gens malament aquest "Good To Be Bad". No passarà a l'història per ser una obra mestra però és correcta, es deixa escoltar i, personalment, m'ha superat les expectatives. El pitjor?, sens subte la portada, és horrible!.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).

dimecres, 11 de juny del 2008

La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo

Acabo d'assistir a una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En aquest cas la ponència la feia Gregor Gimmy, fundador i conseller delegat del portal Sclipo, i el títol era:

La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo

La ponència ha estat molt amena, com és habitual en el Gregor Gimmy, de fet, ja l'havia vist en el workshop "Web 2.0: Oportunitats de comunicació per a l'empresa. L'usuari, el protagonista d'Internet" organitzat per Barcelona Activa el passat 4 de desembre de 2007.

La presentació del Gregor ha estat dividida en tres grans apartats:
  1. Oportunitats de millora en l'educació que aporten les TIC.
  2. Web 2.0, xarxes socials.
  3. Xarxa social + educació = educació social.


Oportunitats de millora en l'educació (gràcies a les TIC)

Gregor ha detallat, segons la seva opinió, les oportunitats que apareixen amb l'aplicació de les TIC en l'àmbit de l'educació:
  • Poder aprendre dels millors, amb independència d'on estiguin aquests.
  • Saber qui i què és el millor.
  • Reduir el cost d'avaluació.
  • Facilitar l'aprenentatge de qualsevol contingut, encara que aquest sigui minoritari.
  • Desar i cercar qualsevol contingut (incloses les interaccions entre professor - alumne).
Web 2.0, xarxes socials

S'ha fet un breu introducció del que significa el fenomen Web 2.0: l'usuari participa en la creació dels continguts (no només en el consum d'aquests continguts).

Concretament, ara l'usuari és capaç (sense haver de tenir coneixements informàtics) de crear continguts, d'avaluar continguts i de socialitzar-se via Internet.

És interessant el llistat de criteris que, segons el seu parer, un Web 2.0 ha de complir per ser 2.0 (altrament s'entèn que seria 1.0).
  1. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris tinguin perfils públics.
  2. En tot web 2.0 l'usuari ha de poder crear continguts i publicar-los.
  3. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris puguin interactuar públicament (i, si s'escau, privadament).
  4. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris es promocionin i que es pugui promocionar continguts.
  5. En el fons, tot web 2.0 no és res més que una aplicació web que permet moltes funcionalitats als usuaris (sense que aquests hagin de tenir coneixements de programació informàtica).
  6. Tot web 2.0 inicialment està buit, sense contingut. (Això implica que el cercador de Google o Amazon no són Webs 2.0, però sí que ho són (inicialment estaven buits): YouTube, Facebook o Sclipo).
Tenint en compte aquests criteris, ens ha proporcionat tres tipus de webs 2.0:
  1. Blogs (publicació de contingut). Amb exemples com ara Blogger o WordPress.
  2. Social bookmarking (directoris i rànquings de continguts web).
  3. Xarxes socials (també es pot veure com a clubs on-line).
Tranversalment a aquests tipus hi ha 5 objectius de cada web 2.0. Així tenim que:
  1. Si el nostre objectiu és proposar i avaluar contingut tenim eines com ara Digg, Meneáme o Tecnhorati (dins del tipus de social bookmarking).
  2. Si el que volem és promocionar-se llavors tenim eines com ara Blogger o WordPress (dins del tipus de blogs), i MySpace, YouTube i Flickr (dins de les xarxes socials).
  3. Si volem fomentar amistats llavors tenim Facebook, i més, (també dins de les xarxes socials).
  4. Si el que volem és aprendre o ensenyar llavors tenim Sclipo, i d'altres, (també dins de les xarxes socials).
  5. I si el que volem és relacionar-nos professionalment tenim LinkedIn, Xing i d'altres, (també dins de les xarxes socials).
Queda clar que un dels àmbits que el web 2.0 ha revolucionat més és el de les xarxes socials.

Educació social

En el fons, tothom utilitza Internet per aprendre.

Pot ser que aprenem notícies, hobbies, formació reglada, etc. però en el fons el que estem fent és aprendre, (encara que no sempre en siguem conscients).

D'altra banda, potencialment hi ha molt marge de creixement de l'educació on-line ja que actualment només un 2% de l'educació és e-learning.

A més, bona part de l'e-learning actual no permet sincronia, ni permet interacció entre professor i l'alumne ni aprofita les opcions de media actuals: vídeo, àudio.

Sclipo ve a solucionar aquestes mancances.

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Sclipo es defineix com un portal de social learning, és a dir, un lloc on aprendre amb l'ajut de l'ús de les xarxes socials, (tant característic del web 2.0).

Sclipo ofereix molta diversitat de contingut, té des de vídeos de com arreglar una bicicleta fins a com perfeccionar l'anglès passant per com modificar els xips de la Wii.

Per tant, hi ha tota mena de formació, no només la que té sortida comercial.

D'altra banda, els vídeos tenen rànquings per avaluar-los, també s'obtè informació a través de l'analítica web. Amb aquests i amb altres mecanismes podem saber si el contingut és un bon contingut, reduïm el cost d'avaluació.

A més, també ofereix la possibilitat de fer una formació síncrona (en la secció Sclipo Live) entre un professor i n alumnes. I aquesta comunicació es desa per a repassar-ho tantes vegades com es vulgui (inclosa la interacció entre el professor i els alumnes).

Un fet que cal tenir en compte és que Sclipo no diferencia entre professor i alumne, tots els seus membres poden ser (i majoritàriament és així) professors i alumnes a la vegada.

Actualment Sclipo és el número 1 en l'àmbit de l'e-learning a Espanya (Sclipo té la seu a Barcelona), és també número 1 a Europa i està en els cinc primers a nivell mundial.

Té un creixement mensual del 15% i actualment té milers de membres amb milers de vídeos.

A part de l'Sclipo.com també hi ha la possibilitat de clonar l'Sclipo per a organitzacions que vulguin utilitzar aquesta eina ínternament per a la formació dels seus treballadors. Aquest és el cas de La Caixa, (volen millorar la formació dels seus treballadors amb formació proporcionada per La Caixa i també, en formació feta pels propis treballadors per a la resta de treballadors).

D'altres empreses ha comentat el cas de Pastas Barilla (que com a forma de promocionar-se, ha afegit molts vídeos relacionats amb els seus productes, per exemple hi ha vídeos de com fer pasta amb faves o pasta amb carabassa, entre d'altres); o el propi Departament de Justicia (que penja els vídeos d'aquestes sessions web).

Conclusions

L'e-learning és una gran opotunitat que té molt camí per recórrer.

El social learning significa una revolució en l'educació.


Torn de preguntes

El Gregor Gimmy ha rebut vàries preguntes. Breument les preguntes (i les corresponents respostes) han estat:
  • Per què has triat Barcelona per a crear Sclipo?
    • Per què hi ha talent, hi ha bona educació (UPC, IESE, ESADE, etc).
    • Per tenir un bon clima... i mar!.
    • Però li manca teixit financer i legal per ajudar a les start-ups.
  • Com enfoqueu l'accessibilitat web?
    • Tenim voluntat, volem implicar-hi institucions del ram, però Sclipo encara és molt jove i no té molts recursos financers.
  • Com es controla la qualitat dels continguts?
    • Sclipo no fa cap avaluació del contingut dels vídeos, són els propis usuaris qui, amb les seves puntuacions, promocionen o 'enfonsen' determinats continguts.
    • En els casos de clonació d'Sclipo en clients (com el cas de La Caixa), llavors se li pot afegir funcionalitats de workflow per controlar qui afegeix vídeos.
  • De qui és la responsabilitat jurídica dels continguts?
    • De l'usuari. (En aquest cas, el Gregor Gimmy ha estat breu però clar).
  • En el cas de l'Sclipo Live, hi ha alguna limitació tècnica del número d'alumnes per professor?
    • No hi ha cap limitació tècnica.
    • Però ha de tenir sentit, cal recordar que Sclipo Live és una educació síncrona amb interacció, no és un programa de televisió...
  • Com controleu que no hi hagi publicitat encoberta?
    • Som conscients que n'hi ha, però Sclipo permet qualsevol vídeo que ensenyi alguna matèria, algun concepte, (encara que indirectament hi hagi publicitat).
    • També cal recordar que els propis usuaris promocionen els vídeos, si un vídeo té publicitat i aquesta arriba a ser 'pesada' segurament obtindrà una puntuació molt baixa, (i conseqüentment no tindrà èxit).
  • Quin és el vostre model de negoci?
    • Per una banda tenim els usuaris que ens demanen clonar Sclipo ínternament a les seves organitzacions (com La Caixa). Aquí vénem el software i els serveis associats, (instal·lació, manteniment, formació, etc).
    • Per altra banda, ens emportem un percentatge del que cobra un professor, (sempre que aquest cobri).
  • Teniu pensat 'obrir' la vostra plataforma i que es millori amb l'ajut de tothom?
    • Hi ha la idea que sigui així però de moment encara no es pot fer.
  • Teniu pensat en crear xarxes dins d'Sclipo?, (per exemple, per a crear una xarxa amb els professors de ciències socials)
    • Actualment està en desenvolupament aquesta funcionalitat.
  • De qui és la propietat dels continguts?
    • Sempre és de qui ha pujat el vídeo, (sempre que originalment el contingut fos seu).
    • Per tant, el pot treure/modificar quan vulgui i pujar en d'altres llocs.
    • També es permet que qualsevol el pugui sindicar (embed) en d'altres llocs.
  • Es poden fer descàrregues dels vídeos en dispositius mòbils?
    • Actualment està en desenvolupament aquesta funcionalitat.
  • Quin percentatge de vídeos estan en català, castellà i en anglès?
    • En anglès uns 10.000 vídeos.
    • En castellà un centenar.
    • En català desenes.
    • De fet, Sclipo s'utilitza molt als USA però no gaire a Espanya, (ni Catalunya).
  • Es pot integrar amb altres plataformes 2.0?
    • Sí, però encara es podrà fer millor, s'està desenvolupant noves funcionalitats.
  • D'on ve el nom d'Sclipo?
    • La 'S' d'skill.
    • 'Clip' de videoclip.
    • 'O' d''espanyolaritzar' el nom (i fer-lo més simpàtic). Si estiguéssim a Alemanya potser s'hauria dit Sclipper...


Enllaços relacionats:

Aquí teniu les transparències de la ponència:


Aquí teniu les transparències integrades amb el vídeo fet durant la sessió.

I aquí el vídeo de tota la sessió, (evidentment està a Sclipo):


He redactat aquest disc mentre estava escoltant el nou disc dels Eagles ('Long Road Out Of Eden'). Un bon doble disc, tot i que fa 28 anys de l'anterior disc en estudi!, amb dues parts ben diferenciades: el primer disc més nostàlgic, amb més balades; i una segona part més rockera. En definitiva un bon treball, recomanable per a qualsevol que vulgui escoltar una música de qualitat, sense massa estridències.