Quan vaig crear
aquest blog no tenia un objectiu clar sobre què era el que volia fer, només tenia curiositat... d'això sembla que faci molt temps, però tot just va ser a principis de febrer d'enguany, és a dir, encara no fa ni cinc mesos.
De seguida vaig veure que em podia ser molt útil per, entre d'altres coses, utilitzar-lo de 'repositori' d'avaluacions, crítiques, resums que ja estava fent a la meva feina. La idea era centralitzar-ho en un lloc on, a part de mi mateix, hom ho pogués consultar, així compartia les meves notes, (de fet, 'compartir' és un dels verbs que caracteritzen el Web 2.0).
Per tant, amb l'objectiu d'ajudar-me personalment, de 'retruc' oferia la informació a qui ho trobés interessant.
Un dels
primers posts que vaig escriure
només era un avís d'una ponència del
Carlos Guadian que vaig creure que podia ser molt interessant, per això en feia ressò, el títol era:
Podem arribar a una Administració 2.0? Eines i actituds col·laboratives
Encara que hagi passat més de dos mesos, el que faré aquí serà una transcripció de les notes que vaig prendre en aquesta ponència; tal com us deia, un dels usos que li donc a aquest blog és el 'repositori digital' de les meves anotacions.
Resum de la ponència:
La ponència la va realitzar Carlos Guadian, conegut pel seu blog K-government, thinking in e-government, un blog molt recomanable per subscriure-s'hi.
Carlos va començar la ponència explicant les diferències entre el Web 1.0 (el web tradicional) i el nou Web 2.0. Bàsicament la idea és que canviem de paradigma, passem d'un escenari en la que uns pocs feien d'emissors i la majoria feiem de receptors, a un nou escenari on tots som (o podem ser) emissors i receptors. És a dir, passem d'un model on el públic massiu era força passiu a un altre model on es promociona la participació, la creació i el compatir coneixement entre tots.
Així passem d'un model d'individualisme, de 'jardins tancats' a un nou model on es col·labora on es fomenta el mèrit enlloc del poder.
A més, també va comentar que les noves generacions estan creixent bàsicament 2.0, (només cal que consulteu aquest post i veureu que és molt important el percentatge de l'ús d'eines considerades 2.0 entre els segments més joves de la població).
Però què ha canviat per a que aparegués el Web 2.0?
L'usuari.
Ara l'usuari passa a ser el que es coneix com a prosumer (productor i consumidor a la vegada).
A més la comunicació és bidireccional, s'aprofita de les característiques del web respecte d'altres mitjans de comunicació, com per exemple, la televisió convencional.
Com és una administració 2.0?
Partim d'una idea/política de fer 'cues' i d'oferir serveis homogenis, cal anar cap a serveis especialitzats.
Cal anar a l'origen i escoltar què opinen els cuitadans, no és només fer enquestes sinó copsar l'opinió contínua de la gent, per exemple, consultant què diuen la ciutadania en els blogs.
Cal tenir en compte que l'administració no està aïllada, tots estem en xarxa, construïm relacions.
D'altra banda, convé tenir present que constantment s'està evolucionant, constantment estem en fase beta, per tant, no podem esperar a que tot sigui perfecte abans d'oferir un nou servei a la ciutadania, cal tenir confiança, llençar-s'hi i veure'n els beneficis.
En el fons el canvi és cooperar amb els ciutadans, no controlar-los. Són els ciutadans qui haurien de controlar a l'administració donat que l'administració treballa pels ciutadans gràcies als impostos que aquests han pagat.
Per tant, l'administració s'ha de posar completament al servei del ciutadà, quan aquest visita l'administració aquesta només li ha de preguntar què necessita, amb això n'hi ha prou:
(feu click a la imatge per ampliar-la)
En el Web 2.0 també necessitem d'altres idees com ara sentiment de comunitat, actitud col·laborativa i confiança per contrarestar la centralització, el secretisme i la desconfiança pròpies del Web 1.0.
Per tant, si volem que aquest nou paradigma s'instal·li en l'administració cal un canvi d'actitud, un clar suport a la gestió del canvi, una formació sobre les possibilitats que se'ns obren i un bon suport tècnic.
No cal ni comentar que el primer punt és el més complicat, canviar l'actitud de l'administració, no només de cara al ciutadà sinó també internament.
Amb quines eines podem treballar?, amb blogs, amb recol·lectors d'informació (RSS), amb l'etiquetatge segons la nostra percepció (tagging), amb les xarxes socials, amb elements multimèdia, utilitzant i compartint eines amb àmplia utilització en el món web.
Resumint, les administracions públiques no han de deixar perdre el tren.
Torn de preguntes:
El Carlos Guadian va rebre diferents preguntes, només en vaig prendre nota de les següents:
- El Web 2.0 és més per oci que per feina?
- Depèn de què s'entengui per oci. És cert que a nivell de feina encara no es fa un ús gaire gran d'aquestes eines, un dels objectius d'aquesta ponència és fomentar-ne l'ús.
- Per què sembla que Espanya va al darrera sempre, (en el tema Web 2.0 no sembla una excepció)?
- Tot el món web té bàsicament un motor anglosaxó, bàsicament dels Estats Units.
- També és cert que l'idioma segueix sent un fre.
- Jo vaig preguntar/reflexionar dient que un possible fre que tenen les administracions públiques és com gestionar el contingut introduït pels ciutadans, no em referia només a que aquest contingut sigui negatiu, (molta crítica destructiva), sinó, per exemple, a com controlar que els ciutadans no aportin contingut que tinguin drets d'autor d'un tercer. De qui és la culpa, del ciutadà o de l'administració que ho ha penjat?, i si un ciutadà penja algun contingut que pot ofendre?
- No es va acabar d'entendre la meva pregunta i, a més, va ser la darrera i ja s'anava malament de temps.
- El Carlos em va comentar que l'experiència ens diu que la gent no es queixa més per tenir una via més fàcil de comunicar-se amb l'administració, en tot cas, potser hi haurà un canvi de mitjà de comunicació.
Resumint, va ser una molt bona ponència on es va presentar els conceptes bàsics del Web 2.0 i com usar-los cap a l'administració pública.
Però, tal com ja va comentar el Carlos, el problema real no és tècnic, el problema real és canviar l'actitud de l'administració, és a dir, no es vol una administració que tingui un web 2.0, sinó que es vol una administració 2.0.
Enllaços relacionats:
Aquí teniu les transparències de la ponència:
I el vídeo de la ponència:
He estat escoltant el disc 'Chamaleon' dels Helloween mentre escrivia aquest post. Tot i no ser tant bo com d'altres discos de Helloween, és un disc que m'agrada, té una bona producció.
(feu click per ampliar la imatge)
(feu click per ampliar la imatge)
He escrit aquest post mentre escoltava el disc 'Marbles' de Marillion, un bon disc del que es coneix com a rock simfònic. Haig de reconèixer que tinc absoluta debilitat per aquest grup... amb cançons com 'Neverland' (la darrera d'aquest disc 'Marbles') hi seguiré enganxat per anys.
