Tots els vídeos els teniu disponibles en el blog "Apunts de govern electrònic, (reflexions sobre el govern de demà)" del Borja Rius, un blog molt interessant.
Us indico els conceptes que, crec, són més interessants de cada vídeo, però us recomano que els veieu íntegrament.
Idea 1: Transició de models.
- Accés via aquest enllaç.
- En el 2007 més del 50% de la població mundial viu en ciutats
- El futur és un futur de ciutats => Homo Urbanus.
- Les ciutats han de donar servei tot el temps possible (24 hores * 365 dies/any).
- Les ciutats tenen una importància (creixent) en les economies nacionals.
- Per tant, una ciutat té èxit si la seva economia va bé.
- El transport és un element clau per obtenir l'èxit econòmic.
- Concepte e-topia: feina de la nova economia, feina de transformació d'idees en valors.
- Quan les multinacionals han d'escollir una ciutat on ubicar-se, miren la infraestructura de la ciutat i, també, la vida cultural que ofereix.
- La gent és l'actiu principal, l'imant, que fa atruare més gent, més activitat cultural, més infraestructura, més economia a les ciutats.
- Concepte de ciutat intel·ligent: aquella ciutat que vol ser competitiva i, a la vegada, sostenible.
- Canvi de model en les ciutats: ja no es veu només com una màquina que ha de funcionar, sinó que ara es veu com un ecosistema, (amb visió a mig i llarg terme).
- Accés via aquest enllaç.
- L'administració pública no té competència, per tant, no té pressió per perdre clients (ciutadans).
- No és el mateix l'i-government (informar) que l'e-government (transaccions entre el ciutadà i les administracions públiques).
- En general, les administracions ofereixen un bon servei d'i-government.
- En canvi, en l'e-government encara queda molt per fer.
- Hi ha bons exemples com ara Suècia, Noruega i Holanda i, en canvi, greus exemples, com ara el Regne Unit on s'han invertit molts diners amb pocs resultats, (poc ús de l'e-government per part dels ciutadans).
- Washington és un exemple de ciutat on s'està reutilitzant eines disponibles per tothom, com ara el Google Earth.
- La experiència en els sistemes híbrids, (sistemes amb part privada i part pública), és molt interessant, eficient i enriquidora.
- Accés via aquest enllaç.
- Noves tecnologies de xarxa. Un exemple: FSO (Free Space Optic), utilització de senyals lluminosos per transmetre informació.
- Concepte ibiqüitat: tenir la informació que necessites en el moment en que la necessites.
- Ciutat en temps real: els empleats municipals disposen de les eines necessàries per informar en temps real de les incidències, infraccions, etc.
- Foment de la mobilitat: per exemple més informació de l'estat del trànsit o implantació de taxes per entrar en determinats zones de la ciutat.
- Ús de mashups: la combinació d'informació de diferents fonts genera més valor afegit (que la suma individual).
- Etiquetes de radiofreqüència (RFID). Té molts avantatges, per exemple, permet tenir inventaris en temps real. Però té un punt fosc: la 'observació contínua' a què estàs en tot moment.
- Ús de marcatges digitals. Per exemple ús dels codis QR, molt utilitzats en països com el Japó i que aquí s'estan introduint en el sector dels telèfons mòbils. La darrera novetats són els VoiceQrCodes, codis que tenen veu incorporada.
- La darrera tendència és la realitat augmentada, l'ús d'imatges reals amb imatges virtuals, (per exemple, per veure com ha evolucionat al llarg del temps un determinat edifici).
- Per tot això serà necessari una formació digital. (És curiós veure la següent imatge, deixa clar que els canvis digitals són molt, molt recents, comparats amb el número de generacions que ha tingut l'espècie humana).
(feu click per ampliar la imatge)Idea 4: e-government plus.
- Accés via aquest enllaç.
- Connectivitat no és només tenir connexió a Internet (infraestructura) sinó també utilitzar-la (infoestructura, poder utilitzar serveis a Internet, tenir-ne oferta).
- Hi ha una clara relació entre connectivitat i producte interior brut per càpita.
- La connectivitat implica a la gent, als governs i als negocis.
- A l'Ajuntament de Seattle han enfocat el seu web clarament a donar serveis al ciutadà, a la part principal del web s'ofereixen enllaços als serveis més demandats.
- Paral·lelament hi ha una clara tendència a ser multicanal, a oferir serveis per diferents mitjans (web, tv, mòbil, etc).
- No tot ho ha de gestionar les administracions, es poden externalitzar serveis, (a Seattle els pagaments on-line a l'Ajuntament es fan a través d'una empresa privada).
- El concepte e-government plus és bàsicament explotar les dades, treure'n valor afegit.
- La participació ciutadana no és només dona'm la teva opinió sinó avaluem els serveis, productes que ofereixo. L'administració s'estalvia diners en avaluació i control.
- D'aquesta manera, la queixa d'una persona passa a ser la llavor de la feina de l'administració.
- Un exemple d'estímul a l'administració el trobem en la ciutat de Philadelphia, on es premia la gent que recicla més fins al punt que es pot arribar a obtenir diners per bescanviar en les botigues del teu barri.
- Accés via aquest enllaç.
- Nou estudi (fet pel professor Leonard Waveman de la London Business School) per avaluar les infraestructures tecnològiques dels països així com l'ús que se'n fa.
- Aquest estudi fa una divisió en funció de com s'ha enfocat l'economia: els països que han orientat l'economia cap a la innovació i els països que l'han orientat cap al comerç dels recursos de què disposen.
- Estats Units lidera el primer cas, (orientació a la innovació) amb un 6,97, seguit de Suècia amb un 6,83 i Japó amb un 6,80. Espanya està en el lloc número 13 (amb un 3,56), precedida d'Itàlia (3,85) i per davant d'Hungria (3,18).
- Rússia lidera el segon cas, (orientació cap als recursos), amb un 6,11, seguida de Malàsia (5,82) i Mèxic (4,37).
- Per tant, el millor país orientat a la innovació no arriba ni al 7 (sobre 10), queda molt camí per recòrrer.
- No és només qüestió d'invertir en infraestructura sinó oferir serveis, explotar l'enorme potencialitat que encara tenen les TIC.
- Accés via aquest enllaç.
- La geografia és un actiu clau en la competitivitat de les ciutats, està en un determinat lloc, en un determinat moment, pot ajudar/empitjorà el desenvolupament d'una ciutat. Per exemple, és important està a prop d'una estació de tren d'alta velocitat.
- Un altre actiu és el patrimoni cultural.
- Un altre és el que es coneix com a ciutat vivible. Les famílies joves amb fills petits són els que cerquen aquestes ciutats i són, en general, els més productius en la seva feina. Per tant, tenir aquest tipus de famílies és un actiu desitjat per les ciutats.
- Un altre actiu són les empreses. Part de la imatge de les ciutats prové de les empreses que hi estan ubicades.
- Un altre és la tradició industrial de la ciutat i de com ha anat evolucionant, transformant-se, aquesta tradició.
- Un altre són els emprenedors que té la ciutat.
- També és interessant tenir una estreta relació entre la ciutat i les universitats.
- Un altre cas pot ser la capacitat legal, (o les escletxes legals). Un exemple el trobem en Malta, és membre de la Unió Europea però té menys pressió legal.
- Els directius també poden ser un actiu d'una ciutat. Hi ha ciutats (com Ljubljana, Eslovènia) que han 'reciclat' directius fins al punt que el seu actual alcalde és un ex-directiu.
- Accés via aquest enllaç.
- L'any passat es va donar a conèixer l'estudi 'State of European Cities Report' de la Unió Europea, un estudi sobre les ciutats europees en diferents àmbits.
- Aquest estudi identifica tipologies de les ciutats en funció de les seves característiques.
- Barcelona apareix com un 'knowledge hub'. Per tant, la seva 'competència' són altres ciutats de la mateixa tipologia com ara Helsinki, Milà, Munich, Amsterdam o Copenhaguen. Aquestes ciutats són les que haig d'observar, veure què fan de bo, quins errors tenen, etc.
- L'estudi diferencia les ciutats en tres divisions: Hubs internacionals, Pols especialitzats i Pols Regionals.
- Hi ha tres tipus de hubs internacionals: hubs del coneixement (Barcelona); capitals establertes (Madrid, París, Berlín, Roma, Viena) i capitals que s'han reinventat (Sofia, Praga, Tallin, Bratislava, Varsovia, Ljubljana).
- Hi ha sis pols especialitzats: pols de serveis nacionals (Sevilla, Hannover, Utrecht, Brno); pols que s'estan transformant (Lille, Birmingham, Turí); pols d'entrada de passatgers o mercaderies (Santander, Antwerp, Marsella, Nàpols, Gènova, Rotterdam); moderns centres industrials (Vitòria, Liz, Clermont-Ferrand, Poznan, Goteborg, Cork); centres d'investigació (Oulu, Grenoble, Eindhoven, Cambridge, Coimbra) i Centres orientats als visitants (Màlaga, Krakow, Verona, Traer, Ajaccio).
- Hi ha quatre pols regionals: ciutats en decliu per una desindustrialització (Charleroi, Liege, Bari, Scheffield, Katowice); centres de mercat regional (Logronyo, Reims, Erfurt, Kalamata, Palerm); centres regionals en serveis públics (Badajoz, Oviedo, Orense, Pointe a Pitre, Lublin, Ponto Delgada, Clarasi) i Ciutats satèl·lit (Worcester, Setubal, Stevenage).
- Accés via aquest enllaç.
- És interessant veure alguns exemples de sinèrgies: Sillicon Valley, Barri dels espectacles de Mont-Real, Pols de Competitivitat de França.
- Les ciutats en funció dels seus actius fomenten les sinèrgies dels seus agents per ser reconegudes per ser capdavanteres en una determinada característica.
- En alguns casos l'administració és lenta i s'erigeix la figura d'un campió, un agent privat que fa de líder. Un exemple és el cas de Mont-Real, vol ser internacionalment reconeguda com la ciutat del circ gràcies al fet que el Cirque du Soleil es va crear allà.
- Si es vol aconseguir el màxim desenvolupament econòmic s'ha d'implicar a tothom, inclosos els ciutadans.
- Accés via aquest enllaç.
- L'Antonella Broglia presenta diferents exemples de ciutats que fan diferents estratègies per captar actius que no tenen, (aquests actius poden ser des d'escoles de prestigi fins a artistes, estudiants, prestigi, teixit social, etc).
- Accés via aquest enllaç.
- Per ser competitius globalment cal un fort lideratge local.
- L'Antonella Broglia presenta diferents exemples, un d'ells és el d'Amsterdam on s'ha potenciat molt la idea que la ciutat està formada per persones, és el seu principal actiu.
- Acaba amb una idea clau: els ajuntaments han de veure els ciutadans com els seus clients.
Enllaços relacionats:
- Idea 1 / Video 1: Transició de models.
- Idea 2 / Video 2: Estatus del e-government.
- Idea 3 / Video 3: Tendències tecnològiques.
- Idea 4 / Video 4: e-goverment plus.
- Idea 5 / Video 5: Cap a la Infostructura.
- Idea 6 / Video 6: Mobilitzar els actius.
- Idea 7 / Video 7: A quina lliga juguem?.
- Idea 8 / Video 8: Sinèrgia dels agents.
- Idea 9 / Video 9: Captació de nous actius.
- Idea 10 / Video 10: El futur de les ciutats.
- Gestionar con ayuda de las TIC.
| View | Upload your own
He estat redactant aquest post escoltant el disc "The girl in the other room", de la Diana Krall, personalment crec que és un disc brutal.(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada