Amb una mica de retard, us faig el resum d'una ponència que es va fer el passat dilluns 2 de juny en el primer dia del IV Congrés d'Internet, Dret i Política, (IDP).Desgraciadament em vaig assabentar tard d'aquest congrés i motius laborals i mèdics (tenia una visita programada des de feia força temps per a la tarda del dilluns) em van impedir anar a més actes d'aquell dilluns del Congrés.
No obstant, sí que em vaig poder 'escapar' per anar a veure la sessió amb el títol:
Els ponents van ser:
- Mónica Ariño de l'OFCOM, (l'ens regulador de les telecomunicacions del Regne Unit).
- Amadeu Abril, advocat (també conegut per ser un dels promotors del domini .cat).
- Miguel Pérez Subías, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet.
- Martí Manent, representant de la indústria de continguts d'Internet.
Resum de la sessió:
Vaig arribar un pèl tard (un quart d'hora) i la meva primera sorpresa va ser la mida de la sala.
Estàvem en una sala de l'edifici instucional de la UOC, a l'avinguda Tibidabo.Tal com deia, la sorpresa era la mida de la sala, era una sala per a unes 50 persones i, francament, estava molt plena.
Acostumat a les darreres ponències que havia anat (en el marc del B Digital Global Congress) em va agradar molt aquest caire de 'proximitat' en què havia optat la UOC.
Quan vaig arribar estava parlant l'Amadeu Abril.
L'Amadeu el vaig conèixer en la meva època de treballador d'ESADE, al llunyà any 2000. Recordo haver compartit tertúlies amb ell durant el dinar, tertúlies sempre intel·ligents i, sobretot, amb el sentit de l'humor que caracteritza l'Amadeu.
L'Amadeu va comentar que a Espanya ens queixem molt 'de boquilla', però a l'hora de la veritat es formalitzen molt poques denúncies. El món dels continguts d'Internet no n'és una excepció.
Però s'ha de regular els continguts d'Internet?
I, en cas afirmatiu, qui ha de vigilar que es compleixi la regulació?
D'altra banda, els processos de regulació habitualment són massa lents, en comparació amb la velocitat en què es realitzen els canvis a Internet.
Però, tornant a la regulació, s'ha de fer o hem d'esperar una autoregulació?
L'Amadeu va comentar que estaria molt bé l'autoregulació col·lectiva i voluntària, (per exemple és el que ha fet la indústria europea del joc per Internet).
Però té un gran problema: el desconeixement. La gent, (tan la indústria productora de continguts com els propis consumidors, els usuaris) no coneixen aquestes iniciatives i, per tant, aquestes no tenen rellevància social, és a dir, no són útils.
Una possible solució seria l'autoregulació obligatòria.
L'estat ha d'intervenir no per regular sinó en promoure que sigui la pròpia indústria qui s'autoreguli.
Però per a que una regulació funcioni cal que hi hagi un procediment sancionador?
L'Amadeu no n'és partidari però en alguns casos pot ser la única opció.
Hi hauria d'haver una mínima regulació (amb sistema de sancions) sobre determinat contingut en determinat context, (no és el mateix un contingut en un context que en un altre). D'altra banda, és evident que també cal tenir en compte la franja d'edat dels destinataris dels continguts.
Actualment (i resumint):
- No hi ha una regulació, ni autoregulació, ni gaire eficàcia en aquest àmbit.
- Però hi hauria d'haver un mínim de regulació en alguns sectors.
D'altra banda, Miguel Pérez, de l'Associació d'Usuaris d'Internet, va comentar que l'autoregulació sembla, d'entrada, que podria ser bona.
Però, una autoregulació obligatòria, (com proposava Amadeu Abril), ho veu com un contrasentit.
A més, sembla que es vulgui 'penalitzar' a tothom, no només els que produeixen continguts 'dolents'.
També va explicar que les experiències d'autoregulacions fetes per la pròpia Associació d'Usuaris d'Internet han tingut un resultat nefast.
Sembla que haguem arribat a un contrasentit: sempre s'ha dit que és bo compartir, (de fet, per això existeixen les biblioteques), però ara que tecnològicament podem fer-ho no se'ns permet per qüestions legals.
L'autoregulació té èxit en funció de diferents factors, depèn del context però també depèn dels valors que t'hagin transmès els teus pares. Si en la infantesa no t'han transmès els valors adequats llavors quan siguis gran no t'autoregularàs, (ni transmetràs aquests valors als teus fills). A més, cal tenir en compte que aquests valors depenen de la societat i de la cultura.
Tornant a les preguntes inicials, en general, és bo regular?
No perquè estàs limitant.
Però té sentit regular àmbits que, per definició, són irregulables?
No, però és cert que tenim conflictes que potser justifiquen l'autoregulació:
- Gestió de la propietat intel·lectual.
- Sistemes segurs vs. atac a la privacitat personal.
- Control vs. llibertat.
La Mónica Ariño va començar la seva xerrada definint els conceptes d'autoregulació i de coregulació.
L'autoregulació és l'adopció de normes per la indústria de manera voluntària i degut a una possible futura intervenció de l'administració.
La coregulació és la participació de qui està, o estarà, regulat (per l'administració) en la redacció de les normes de la regulació.
Però, quines són les condicions mínimes per a que es donin aquests conceptes?
- Cal que existeixen incentius econòmics i, a més, que aquests estiguin aliniats amb els objectius de la societat, (que haurien de ser semblants als objectius de l'administració). Aquests incentius són necessaris degut al fet que la regulació és cara.
- La regulació ha de proporcionar un valor afegit i, a més, la regulació també ha de ser raonable, (no es poden demanar impossibles tècnics i/o econòmics).
- Es necessita temps, paciència i la participació activa dels usuaris.
Però actualment hi ha moltes pressions per a que els ISPs tinguin un paper més actiu, en el fons el que es vol és que controlin més els continguts que transmeten.
Tanmateix, la Mónica Ariño es queixa que s'ha passat bona part del control dels continguts als usuaris i/o a la indústria quan habitualment aquests no tenen coneixements jurídics, l'administració s'està escaquejant de la seva feina...
La Raquel Xalabarder va encetar el debat tot preguntant:
- El problema prové del fet que Internet encara està en una edat pre-adolescent?
- En el fons només cal que decidim quin mètode d'autoengany col·lectiu volem, (que sigui autoengany no vol dir que no pugui ser útil).
- Parlem de regular però encara no ens hem posat d'acord en quin contingut és 'bo'?, quin contingut és 'dolent'?.
- La nova normativa de xarxes de la Comissió Europea diu que els proveïdors de xarxes han de dir als seus clients què és legal i què no.
- Però, traspassar la responsabilitat als ISPs és fer un pas enrera, sobretot si qui diu es tregui un determinat contingut no és un jutge, no estarà recolzat per cap força legal.
- En el tema de la protecció de dades, l'administració pública espanyola ho ha relativament ben resolt via l'Agència de Protecció de Dades, bàsicament pel fet que té força derivada de les fortes sancions que pot efectuar.
- Curiosament ara alguns ciutadans demanen que s'eliminin certs continguts que sempre han estat públics (per exemple, resolucions que apareixen en el BOE). La diferència és que amb el web ara són molt més accessibles que no pas abans en les biblioteques.
- El web, (i per extensió Internet), no serveix per canviar la societat; la societat és la que és. Gràcies al web hem pogut treure una cortina que ens amagava moltes coses (que ja teníem abans de l'aparació del web).
- Intentar regular els continguts és obrir la caixa de Pandora, però això no vol dir que no es pugui fer. Al Regne Unit actualment hi ha un debat sobre la regulació de continguts, especialment per protegir certs continguts als menors.
- L'Amadeu Abril opina que els governs no han passat del tema, tot el contrari, han sobregulat. El problema és que s'intenta regular quins continguts són bons/dolents enlloc de quins són legals/ilegals.
- On sí que hi ha deixadesa és en els tribunals; hi ha molts provessos pendents de jutjar que estan relacionats amb continguts web.
- D'altra banda, als USA hi ha més 'delictes' contra la societat que a Europa; però als USA afecten a productors menors.
- De fet, la regulació als USA no és la mateixa que a Europa. Facebook no s'hauria pogut crear/créixer a Europa.
- Hi ha desconeixement en les resolucions dels jutges. El Martí Manent comenta una resolució d'un cas real: "Usted tiene que eliminar todo lo que atenta al honor de la empresa tal". Però, com sé jo quin contingut és el que atenta a l'honor?
- Potser sí que Internet està canviant la societat... en tot cas, és evident que els mecanismes legislatius tradicionals (les lleis) han de canviar força, tal com són ara no serveixen.
Breu comentari personal:
Va ser una sessió molt interessant, amb uns ponents de qualitat i intentant abastar a totes les parts implicades: internautes, indústria, administració, advocats... potser caldria haver portat també un jutge... al cap i a la fi, un dels problemes que es van comentar era el desconeixement de la matèria que tenien els jutges.
Tanmateix, la regulació dels continguts web encara està molt i molt verd, queda clar que encara queda molt camí per a fer, de fet, encara no està clar que s'hagi de fer (s'ha de regular els continguts?), ni com fer-ho (regulació, autoregulació, coregulació, etc).
Molt em temo que encara estarem un temps més amb aquesta indefinició que, com sempre, a qui més afecta és als més dèbils...
Enllaços relacionats:
- Eben Moglen: "Living Apart Together: Social Networking in the Free World".
- Estamos preparados para tanta tecnología?.
- ¿Regulación, autorregulación o ambas?.
Mentre estava escrivint aquest post estava escoltant el concert que va fer el John Mayall per celebrar els 70 anys; (el títol del disc no és gaire original: '70th Birthday Concert'). És un disc brutal, ja m'agradaria a mi arribar als 70 anys amb l'energia que té el John Mayall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada