El prestigi dels informàtics

Fa pocs dies vaig 'descobrir' el blog del Ricard Ruiz de Querol, tot i que pràcticament no n'he llegit cap post, la veritat és que em desprèn intel·ligència, maduresa i experiència, (pot semblar que estigui ensabonant-lo massa, però són les primeres sensacions que em vam venir al cap després de fullejar breument el blog).

El primer post que li vaig llegir tenia el títol següent: "El prestigio del informático".

Sempre he cregut que la societat no valora prou bé als informàtics, actualment som una peça clau de l'economia de qualsevol país desenvolupat i, encara més, dels països que aposten, o que volen apostar, per la recerca i la innovació.

Tanmateix, la típica imatge de l'informàtic encara és la d'un home, jove (però no adolescent), solitari, desaliñado (no sé ben bé com traduir-ho al català), connectat a l'ordinador les 24 hores del dia.

Fixeu-vos amb aquest diagrama, (jo no m'hi veig reflexat):

(feu click per ampliar la imatge)
(diagrama obtingut d'aquest post del blog "Lo que NO es 1 ingenier@ informátic@")

Suposo que part del problema prové del fet que els informàtics no tenim gaire estima professional ni, sobretot, gremial. És evident que hi ha altres col·lectius amb una cultura de prestigi de la professió, per exemple, els metges habitualment es desfensen entre ells i cuiden la seva imatge.

En canvi, l'informàtic sembla que hagi de ser aquella persona que ha d'estar sempre disposada a arreglar els ordinadors dels familiars i amics. Fins i tot, ha de saber arreglar qualsevol aparell tecnològic: càmeres de vídeo, telèfons mòbils, ràdios, estufes!?!, ...

Relacionat amb això últim, i tornant al blog del Ricard Ruiz de Querol, us recomano riure una mica amb aquest vídeo del programa Camera Café de Telecinco:



Tal com diu Ruiz de Querol, si aquesta és la imatge que es té dels enginyers informàtics, és absolutament lògic que els joves no s'apuntin a ser enginyers informàtics, (especialment les dones).

Encara un còmic més:

(feu click per ampliar la imatge)
(diagrama obtingut d'aquest post del blog "Sangrante siempre y casi desangrado")

Per acabar, i per no quedar amb mal gust de boca, fem una partida al Tetris?



També podem jugar als marcianitos, (quan temps ha passat des de les partides amb l'Atari!):



Per a més informació d'aquestes performances aneu a aquest enllaç: http://www.notsonoisy.com/.

---

Enllaços relacionats:

• El prestigio del informático.
• ¿Quieres ser ingeniero informático?.
• Projet Game Over.
• Enquesta per millorar els estudis informàtics.
  

---

He escrit aquest post mentre escoltava el disc 'Marbles' de Marillion, un bon disc del que es coneix com a rock simfònic. Haig de reconèixer que tinc absoluta debilitat per aquest grup... amb cançons com 'Neverland' (la darrera d'aquest disc 'Marbles') hi seguiré enganxat per anys.