dimecres, 11 de juny del 2008

La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo

Acabo d'assistir a una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En aquest cas la ponència la feia Gregor Gimmy, fundador i conseller delegat del portal Sclipo, i el títol era:

La transformació de l'aprenentatge en línia a través de la xarxa social i el vídeo

La ponència ha estat molt amena, com és habitual en el Gregor Gimmy, de fet, ja l'havia vist en el workshop "Web 2.0: Oportunitats de comunicació per a l'empresa. L'usuari, el protagonista d'Internet" organitzat per Barcelona Activa el passat 4 de desembre de 2007.

La presentació del Gregor ha estat dividida en tres grans apartats:
  1. Oportunitats de millora en l'educació que aporten les TIC.
  2. Web 2.0, xarxes socials.
  3. Xarxa social + educació = educació social.


Oportunitats de millora en l'educació (gràcies a les TIC)

Gregor ha detallat, segons la seva opinió, les oportunitats que apareixen amb l'aplicació de les TIC en l'àmbit de l'educació:
  • Poder aprendre dels millors, amb independència d'on estiguin aquests.
  • Saber qui i què és el millor.
  • Reduir el cost d'avaluació.
  • Facilitar l'aprenentatge de qualsevol contingut, encara que aquest sigui minoritari.
  • Desar i cercar qualsevol contingut (incloses les interaccions entre professor - alumne).
Web 2.0, xarxes socials

S'ha fet un breu introducció del que significa el fenomen Web 2.0: l'usuari participa en la creació dels continguts (no només en el consum d'aquests continguts).

Concretament, ara l'usuari és capaç (sense haver de tenir coneixements informàtics) de crear continguts, d'avaluar continguts i de socialitzar-se via Internet.

És interessant el llistat de criteris que, segons el seu parer, un Web 2.0 ha de complir per ser 2.0 (altrament s'entèn que seria 1.0).
  1. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris tinguin perfils públics.
  2. En tot web 2.0 l'usuari ha de poder crear continguts i publicar-los.
  3. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris puguin interactuar públicament (i, si s'escau, privadament).
  4. Tot web 2.0 ha de permetre que els usuaris es promocionin i que es pugui promocionar continguts.
  5. En el fons, tot web 2.0 no és res més que una aplicació web que permet moltes funcionalitats als usuaris (sense que aquests hagin de tenir coneixements de programació informàtica).
  6. Tot web 2.0 inicialment està buit, sense contingut. (Això implica que el cercador de Google o Amazon no són Webs 2.0, però sí que ho són (inicialment estaven buits): YouTube, Facebook o Sclipo).
Tenint en compte aquests criteris, ens ha proporcionat tres tipus de webs 2.0:
  1. Blogs (publicació de contingut). Amb exemples com ara Blogger o WordPress.
  2. Social bookmarking (directoris i rànquings de continguts web).
  3. Xarxes socials (també es pot veure com a clubs on-line).
Tranversalment a aquests tipus hi ha 5 objectius de cada web 2.0. Així tenim que:
  1. Si el nostre objectiu és proposar i avaluar contingut tenim eines com ara Digg, Meneáme o Tecnhorati (dins del tipus de social bookmarking).
  2. Si el que volem és promocionar-se llavors tenim eines com ara Blogger o WordPress (dins del tipus de blogs), i MySpace, YouTube i Flickr (dins de les xarxes socials).
  3. Si volem fomentar amistats llavors tenim Facebook, i més, (també dins de les xarxes socials).
  4. Si el que volem és aprendre o ensenyar llavors tenim Sclipo, i d'altres, (també dins de les xarxes socials).
  5. I si el que volem és relacionar-nos professionalment tenim LinkedIn, Xing i d'altres, (també dins de les xarxes socials).
Queda clar que un dels àmbits que el web 2.0 ha revolucionat més és el de les xarxes socials.

Educació social

En el fons, tothom utilitza Internet per aprendre.

Pot ser que aprenem notícies, hobbies, formació reglada, etc. però en el fons el que estem fent és aprendre, (encara que no sempre en siguem conscients).

D'altra banda, potencialment hi ha molt marge de creixement de l'educació on-line ja que actualment només un 2% de l'educació és e-learning.

A més, bona part de l'e-learning actual no permet sincronia, ni permet interacció entre professor i l'alumne ni aprofita les opcions de media actuals: vídeo, àudio.

Sclipo ve a solucionar aquestes mancances.

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Sclipo es defineix com un portal de social learning, és a dir, un lloc on aprendre amb l'ajut de l'ús de les xarxes socials, (tant característic del web 2.0).

Sclipo ofereix molta diversitat de contingut, té des de vídeos de com arreglar una bicicleta fins a com perfeccionar l'anglès passant per com modificar els xips de la Wii.

Per tant, hi ha tota mena de formació, no només la que té sortida comercial.

D'altra banda, els vídeos tenen rànquings per avaluar-los, també s'obtè informació a través de l'analítica web. Amb aquests i amb altres mecanismes podem saber si el contingut és un bon contingut, reduïm el cost d'avaluació.

A més, també ofereix la possibilitat de fer una formació síncrona (en la secció Sclipo Live) entre un professor i n alumnes. I aquesta comunicació es desa per a repassar-ho tantes vegades com es vulgui (inclosa la interacció entre el professor i els alumnes).

Un fet que cal tenir en compte és que Sclipo no diferencia entre professor i alumne, tots els seus membres poden ser (i majoritàriament és així) professors i alumnes a la vegada.

Actualment Sclipo és el número 1 en l'àmbit de l'e-learning a Espanya (Sclipo té la seu a Barcelona), és també número 1 a Europa i està en els cinc primers a nivell mundial.

Té un creixement mensual del 15% i actualment té milers de membres amb milers de vídeos.

A part de l'Sclipo.com també hi ha la possibilitat de clonar l'Sclipo per a organitzacions que vulguin utilitzar aquesta eina ínternament per a la formació dels seus treballadors. Aquest és el cas de La Caixa, (volen millorar la formació dels seus treballadors amb formació proporcionada per La Caixa i també, en formació feta pels propis treballadors per a la resta de treballadors).

D'altres empreses ha comentat el cas de Pastas Barilla (que com a forma de promocionar-se, ha afegit molts vídeos relacionats amb els seus productes, per exemple hi ha vídeos de com fer pasta amb faves o pasta amb carabassa, entre d'altres); o el propi Departament de Justicia (que penja els vídeos d'aquestes sessions web).

Conclusions

L'e-learning és una gran opotunitat que té molt camí per recórrer.

El social learning significa una revolució en l'educació.


Torn de preguntes

El Gregor Gimmy ha rebut vàries preguntes. Breument les preguntes (i les corresponents respostes) han estat:
  • Per què has triat Barcelona per a crear Sclipo?
    • Per què hi ha talent, hi ha bona educació (UPC, IESE, ESADE, etc).
    • Per tenir un bon clima... i mar!.
    • Però li manca teixit financer i legal per ajudar a les start-ups.
  • Com enfoqueu l'accessibilitat web?
    • Tenim voluntat, volem implicar-hi institucions del ram, però Sclipo encara és molt jove i no té molts recursos financers.
  • Com es controla la qualitat dels continguts?
    • Sclipo no fa cap avaluació del contingut dels vídeos, són els propis usuaris qui, amb les seves puntuacions, promocionen o 'enfonsen' determinats continguts.
    • En els casos de clonació d'Sclipo en clients (com el cas de La Caixa), llavors se li pot afegir funcionalitats de workflow per controlar qui afegeix vídeos.
  • De qui és la responsabilitat jurídica dels continguts?
    • De l'usuari. (En aquest cas, el Gregor Gimmy ha estat breu però clar).
  • En el cas de l'Sclipo Live, hi ha alguna limitació tècnica del número d'alumnes per professor?
    • No hi ha cap limitació tècnica.
    • Però ha de tenir sentit, cal recordar que Sclipo Live és una educació síncrona amb interacció, no és un programa de televisió...
  • Com controleu que no hi hagi publicitat encoberta?
    • Som conscients que n'hi ha, però Sclipo permet qualsevol vídeo que ensenyi alguna matèria, algun concepte, (encara que indirectament hi hagi publicitat).
    • També cal recordar que els propis usuaris promocionen els vídeos, si un vídeo té publicitat i aquesta arriba a ser 'pesada' segurament obtindrà una puntuació molt baixa, (i conseqüentment no tindrà èxit).
  • Quin és el vostre model de negoci?
    • Per una banda tenim els usuaris que ens demanen clonar Sclipo ínternament a les seves organitzacions (com La Caixa). Aquí vénem el software i els serveis associats, (instal·lació, manteniment, formació, etc).
    • Per altra banda, ens emportem un percentatge del que cobra un professor, (sempre que aquest cobri).
  • Teniu pensat 'obrir' la vostra plataforma i que es millori amb l'ajut de tothom?
    • Hi ha la idea que sigui així però de moment encara no es pot fer.
  • Teniu pensat en crear xarxes dins d'Sclipo?, (per exemple, per a crear una xarxa amb els professors de ciències socials)
    • Actualment està en desenvolupament aquesta funcionalitat.
  • De qui és la propietat dels continguts?
    • Sempre és de qui ha pujat el vídeo, (sempre que originalment el contingut fos seu).
    • Per tant, el pot treure/modificar quan vulgui i pujar en d'altres llocs.
    • També es permet que qualsevol el pugui sindicar (embed) en d'altres llocs.
  • Es poden fer descàrregues dels vídeos en dispositius mòbils?
    • Actualment està en desenvolupament aquesta funcionalitat.
  • Quin percentatge de vídeos estan en català, castellà i en anglès?
    • En anglès uns 10.000 vídeos.
    • En castellà un centenar.
    • En català desenes.
    • De fet, Sclipo s'utilitza molt als USA però no gaire a Espanya, (ni Catalunya).
  • Es pot integrar amb altres plataformes 2.0?
    • Sí, però encara es podrà fer millor, s'està desenvolupant noves funcionalitats.
  • D'on ve el nom d'Sclipo?
    • La 'S' d'skill.
    • 'Clip' de videoclip.
    • 'O' d''espanyolaritzar' el nom (i fer-lo més simpàtic). Si estiguéssim a Alemanya potser s'hauria dit Sclipper...


Enllaços relacionats:

Aquí teniu les transparències de la ponència:


Aquí teniu les transparències integrades amb el vídeo fet durant la sessió.

I aquí el vídeo de tota la sessió, (evidentment està a Sclipo):


He redactat aquest disc mentre estava escoltant el nou disc dels Eagles ('Long Road Out Of Eden'). Un bon doble disc, tot i que fa 28 anys de l'anterior disc en estudi!, amb dues parts ben diferenciades: el primer disc més nostàlgic, amb més balades; i una segona part més rockera. En definitiva un bon treball, recomanable per a qualsevol que vulgui escoltar una música de qualitat, sense massa estridències.

2 comentaris:

MarcG ha dit...

Acabo de rebre un missatge del Departament de Justicia indicant-me on s'ha penjat la documentació d'aquesta ponència.

Així afegeixo al post les transparències de la sessió i el vídeo (integrat amb les transparències o sol, via Sclipo, és clar!).

Anònim ha dit...

"Completissim" el teu document sobre la conferència Marc! Ben explicat i de detallat.

Ah però, malauradament, crec que va dir que en català només hi havien 4 vídeos. En fi, estem començant, a veure si ens anem animant!

Sílvia