Seguint amb la tònica de la majoria dels darrers posts, aquí tampoc us explicaré res sobre el Web 2.0, ni sobre l'administració electrònica, ni sobre la gestió eficient de les ciutats, ni res semblant.Us parlaré d'un concepte que està molt per sobre de tot això.
De fet, us volia parlar d'un tema personal.
D'un tema personal amb una repercusió per a tota la vida.
En aquest mes de juliol està previst el naixement de la Cristina, la meva segona filla.
Pot semblar un tòpic i, de fet, ho és... us puc assegurar que quan va nèixer l'Anna (la meva pimera filla) va ser un dels moments més especials de la meva vida, (no sé ben bé com expressar-ho en paraules).
Una cap meva em va comentar:
"Personalment, els naixements dels meus fills han estat els moments més feliços de la meva vida, em sembla realment un miracle ..."I un company de facultat em va dir això:
"Disfruta del moment perquè és unic. Tingueu paciència i força perquè no és fàcil. Pero penseu que cada dia és una mica més fàcil que l'anterior... Sobretot pensa que això és el més important que fareu en la vostra vida. El nostre pediatra (el Dr. Wong, mola el nom, eh?) ens va dir 'I do not know what you are doing in life, but this is your greatest contribution to this world for the next generation.'Em quedo amb aquesta reflexió del pediatre Wong:
I és veritat."
"I do not know what you are doing in life,Doncs jo estic a punt de fer una segona contribution to this world.
but this is your greatest contribution to this world for the next generation."
Salutacions,
Una pare enamorat de les seves filles.
MarcG
PD: Com és lògic, possiblement estaré uns dies sense connectar-me o connectant-me menys sovint del que és habitual, perdoneu si trigo en contestar els vostres comentaris o si el baixa ritme de redacció de nous posts.
Enllaços relacionats:
He cregut que un moment tant especial com aquest mereixia una música única, tranquila però plena de força... com per exemple el "Concierto de Aranjuez" del mestre Joaquín Rodrigo.Brutal!
6 comentaris:
Per cert, acabo d'adonar-me que aquest és el post número 50 del blog.
Una número maco per un post especial.
Doncs coincideixo plenament amb tu, és l'aportació més gran que fem a aquest món. I nosaltres n'estem a punt de fer una també ;-)
Us informo que la Cristina va néixer el passat diumenge 6 de juliol.
Va pesar 2,810 kg i va fer 47 centímetres de llargada.
Tan la mare com la filla estan bé, (però cansades).
enhorabuena, yo acabo de ser madre por tercera vez. Y es una experiencia indescriptible, la contribución verdadera pero almismo tiempo totalmente compatible con otras contribuciones profesionales y de ocio. El otro día leia en el dominical de la Vanguadia a uno de los cantantes de Pereza ( grupo del que me reconozco fan a mis casi 40 tacos, ja, ja , ja ) Que decía : "en el mundo del rock esta mal visto ser padre....Hay una onda como que tienes un hijo y ya te has pasado al otro lado...tengo mi vida y mi forma de hacer las cosas y si, tengo un hijo y 14 guitarras...y con el hijo no se me ha ido el rock. Tengo un hijo y tengo el rock". Yo tengo 3 hijos y siento pasión por mi trabajo, por mi música y acabo de inaugurar un blog...
Enhorabuena también para tí, María Elena.
La verdad, yo con 2 ya estoy desbordado, con 3 debe ser brutal!
Respecto al tema de tener niños y ser rockero, unos amigos fueron al concierto de Kiss en Bilbao, (el pasado 21 de junio).
De hecho, no era un concierto, era un festival de Heavy Rock que durava dos días.
Era un concierto lleno de grupos de los años 80, con lo que estava lleno de gente que ahora son padres. Me comentaron que habían muchos niños... como es lógico, vestidos con las camisetas, maquillaje y complementos asociados a la estética de los principales grupos.
Toda una gozada!
Un saludo.
Pues ya sabes al próximo concierto con la prole ;)
Publica un comentari a l'entrada