Ahir es va donar a conéixer l'Informe de la Inclusió Social a Espanya 2008 realitzat per l'Obra Social de la Caixa Catalunya i coordinat per la Carme Gómez Granell, directora de l'Institut d'Infància i Món Urbà.L'objectiu de l'estudi és: "(...) posar de manifest els avantatges d’una aproximació més “sociològica” a fenòmens estudiats, moltes vegades, des d’una perspectiva exclusivament econòmica."
Anteriorment aquest estudi s'havia realitzat sota l'àmbit català, ara, per primera vegada, aquest informe té un àmbit d'estudi de tot l'estat espanyol i dóna unes conclusions molt preocupants.
Per exemple, explica que la pobresa s'està associant a les primeres etapes de la vida, enlloc d'estar 'ubicada' a la vellesa, quan es deixa de treballar. Això implica que molts espanyols ja són pobres des del seu naixement, per tant, difícilment tindran els recursos i les oportunitats necessàries per sortir del pou.
D'altra banda, l'estudi també comenta que les dinàmiques d'exclusió social sovint tenen a veure amb d'altres 'elements', per exemple amb l'estructura familiar (amb la 'qualitat' de la família), amb les condicions de permanència en el món laboral (temporabilitat laboral), amb l'origen de la persona (si s'és immigrant), entre d'altres.
Aquest estudi no només es centra en la pobresa, entenent-se aquesta com una insuficiència de recursos econòmics per poder fer front a un mínim de necessitats vitals, sinó que també s'analitza la inclusió social. Amb aquest altre concepte es pretén veure altres injustícies no derivades exclusivament de la insuficiència econòmica com ara disfuncions en el mercat laboral, en l'àmbit formatiu, sanitari, residencial, relacional, entre d'altres.
És un estudi complex i, suposo, costós. Per aquest motiu l'estudi s'ha dividit en diferents anys, en aquest 2008 s'analitza l'exclusió social en l'àmbit econòmic i laboral i d'una forma totalment transversal a les diferents etapes en la vida d'una persona: infància, adolescència, joventut, primeres etapes de la vida adulta, maduresa i ancianitat.
D'altra banda, cal tenir en compte que estem en una época de forts canvis, potser no en som conscients donat que en formem part. Per aquest motiu cal que fem un canvi i trenquem les idees clàssiques sobre la família (no totes les famílies tenen dos progenitors), idees clàssiques sobre la feina (les feines ja no són per tota la vida o treballar no exclou de ser pobre), idees clàssiques sobre l'origen de les persones (la immigració és un fet en la nostra societat), idees clàssiques sobre l'educació (cal pensar en una formació contínua durant tota la vida), (en aquest sentit us recomano la lectura d'aquest post del blog Proyectos Personas Pasiones on s'intenta reflexionar sobre el futur de l'educació al nostre país).
Donat que l'objectiu de l'estudi és fer una anàlisi més sociològica que no només econòmica, s'utilitzen diferents indicadors per avaluar l'exclusió social a part de la renda, com per exemple, la privació material, els ingressos mínims que es consideren que ha de tenir una llar, l'impacte del cost de l'habitatge o l'impacte de les tranferències socials.
També conclou:
"“Ser o no ser” pobre ja no és la qüestió,
sinó estar o no estar en risc de caure en la pobresa."
Què s'entén per pobresa?
La pobresa econòmica es fixa a partir d'un percentatge respecte a la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Fent servir un percentatge s'aconsegueix que la pobresa estigui lligada a l'evolució de la societat en general, i fent servir la mediana (enlloc de la mitjana) fa que es depengui menys dels extrems de l'esmentada distribució.
En aquest sentit, l'estudi marca 3 llindars de pobresa:
- Pobresa moderada quan els ingressos de la llar no arriben al 60% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 6.860 euros anuals.
- Pobresa alta quan els ingressos de la llar no arriben al 40% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 4.573 euros anuals.
- Pobresa severa quan els ingressos de la llar no arriben al 25% de la mediana de la distribució d'ingressos de les llars espanyoles. Això actualment equival a 3.219 euros anuals.
A Catalunya els llindars són:
- Pobresa moderada si es tenen uns ingressos inferiors a 8.276 euros.
- Pobresa alta si es tenen uns ingressos inferiors a 5.518 euros.
- Pobresa severa si es tenen uns inferiors a 3.712 euros.
(click a la imatge per veure-la més gran)Múrcia és la comunitat amb un índex més alt en pobresa moderada, un preocupant 21,2%.
Castella i Lleó és la comunitat amb un índex més alt en pobresa alta, un 8,6%.
Extremadura i Castella i Lleó són les comunitats amb un índex més alt en pobresa severa, un 4,7%.
És curiós veure el cas de La Rioja, té l'índex més baix de pobresa severa (només un 0,8%) però, en canvi, presenta un dels índexos més alts en pobresa moderada (un 20,4%).
Catalunya obté uns índexos del 19,0% en pobresa moderada, un 7,2% en pobresa alta i un 3,0% en pobresa severa. Tots tres valors per sota de la mitjana espanyola: 20% en pobresa moderada, 8% en pobresa alta i també 3% en pobresa severa.
D'altra banda l'origen és important per determinar si tens més possibilitats de ser pobre, les xifres de pobres (en qualsevol dels tres nivells) són més altes per aquells col·lectius de gent que ha nascut fora de la Unió Europea. A més, les diferències són més gran com més extrema és la pobresa, així ens trobem que entre els nascuts a la Unió Europea hi ha un 3% de pobresa severa, en canvi, entre els nascuts fora de la Unió aquesta xifra es triplica.
Una de les conclusions més preocupants d'aquest informe és que un de cada quatre nens de l'Estat Espanyol és pobre.
Aquesta afirmació que, de per si, és prou vergonyosa encara ho és més si ho desgranem en funció de la procedència de la família del nen:
- Entre les famílies autòctones, 2 de cada 10 nens tenen risc de pobres moderada, en canvi, a les famílies d'origen de fora de la Unió Europea la meitat dels nens són pobres.
- Pel que fa a la pobresa alta, la proporció és 8,4% per 32% (és a dir, 1 de cada 3 nens d'origen forà pateixen una pobresa alta).
- I per la pobresa severa tenim els següents índexos: 4% per 28%, per tant, el percentatge de la pobresa severa en els nens d'origen de fora de la Unió Europea és set vegades superior al mateix índex pels nens autòctons.
L'informe proporciona moltíssimes dades que ajuden a entendre d'on prové el risc de caure en la pobresa: origen de la persona, tipus de família, índex d'atur, tipus de contractació laboral, formació, sexe, salut, salut dels familiars, ...
A més també fa nombroses comparacions entre les comunitats autònomes i entre Espanya i la resta de països de la Unió Europea. Diuen que les comparacions són odioses, en aquest cas són preocupants, en aquestes comparacions Espanya acostuma a estar sempre en els pitjors nivells i, a més, es constata que els anys de bonança econòmica no han servit per millorar la situació de la pobresa a Espanya.
D'altra banda, comentar que, tal com us he indicat anteriorment, en les properes edicions anuals d'aquest informe s'incidirà en d'altres àmbits que afecten a la inclusió social i a la pobresa. Per exemple, en el 2009 s'analitzarà en detall l'àmbit educatiu i sociosanitari, i en el 2010 s'aprofundirà en l'àmbit residencial, relacional i de participació social.
Per acabar, una frase de Serge Paugam, especialista en l'estudi de la pobresa i l'exclusió social, que apareix en l'informe:
"La pobresa es una qüestió que molesta perquè sempre és expressió d’una desigualtat, si no inacceptable, almenys poc tolerable en una societat globalment rica i democràtica.”
Enllaços relacionats:
Estava escoltant el disc 'Universal Language' del Marc Antoine mentre estava redactant aquest post.És un disc on es barreja la guitarra espanyola amb el jazz (o més ben dit, amb el smooth jazz) complementat amb tocs de música electrònica.
Hi trobareu música tranquila, sense estridències, amb una bona dosi de so de guitarra espanyola d'alta qualitat.
Us el recomano!
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada