Una metàtesi és, segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, 'una inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, en una cadena fònica. El mot àguila ha donat, per metàtesi, àliga'.D'altra banda, el mateix diccionari defineix a la dislèxia com 'Trastorn de la capacitat d’identificar, comprendre i reproduir els símbols del llenguatge escrit'.
Ambdós casos són disfuncions en l'expressió d'una llengua, causes d'una mutació no desitjada que pot alterar els mots d'una llengua.
De fet, un dels casos més coneguts de metàtesi el trobem en la llengua castellana. En castellà parlem d''Argelia' amb capital a 'Argel', quan en català és 'Algèria/Alger', en francès 'Algérie/Alger', 'Algeria/Algiers' en anglès o 'Aljeria/Aljer' en basc. Tots provinents del mot en àrab 'al-Jaza'ir'. És evident que en castellà hi ha una intercanvi de lloc - metàtesi - entre les lletres 'r' i 'l'.
Aquests són casos involuntaris on es modifica una llengua, casos pràcticanent incontrolables que fan evolucionar els mots.
En d'altres casos, però, l'evolució de la llengua prové de canvis que, tot i ser controlables i, per tant, s'hi podria posar remei, acaben provocant mutacions.
Un d'aquests casos són els barbarismes, és a dir, 'formes lèxiques d’origen estranger que no es consideren assimilades a la llengua pròpia'.
Aquest post és per explicar per quin motiu parlo del Web 2.0 i no de la Web 2.0 com fa la majoria de la gent i, de passada, per respondre a qui m'ho ha preguntat alguna vegada.
Sempre he intentat escriure correctament, és a dir, seguint les normes que marquen les diferents organitzacions que vetllen per la 'bona salut' de les llengues; en particular, les normes que marca l'Institut d'Estudis Catalans per la llengua catalana i la Real Academia Española per la llengua castellana.
Però que intenti ser curós no vol dir que sempre escrigui al 100% correcte, sovint se'm 'colen' errors sintàctics, errors gramaticals, errors provinents d'altres llengües, ...
Tanmateix la meva principal font de dubtes prové del món tecnològic, treballo en el món d'Internet i, com molts de vosaltres ja sabeu, està ple de mots d'origen anglès. De fet, de l'idioma anglès sempre m'has fascinat la gran capacitat que té per adaptar noves paraules a la pròpia llengua amb una normalitat insultant...
Quan vaig començar la carrera d'Informàtica parlàvem de 'software' i de 'hardware', després es van adaptar aquestes paraules al català per 'programari' i 'maquinari'.
Però és clar, jo ja m'he acostumat a utilitzar els anglicismes, sovint, massa sovint les paraules extrangeres - bàsicament d'origen anglès - triguen massa a adaptar-se al català (o al castellà) i, quan ho fan, la gent ja s'ha acostumat a les paraules foranes, (quanta gent castellana parla de 'güisqui'?, tothom fa servir la paraula 'whisky').
Per aquest motiu parlo de 'blog' (no de 'bloc'), de byte (no d''octet'), de 'mouse' (no de 'ratolí), de 'site' (no de 'lloc web'), però, i aquí ve la pregunta clau:
S'ha de parlar de la web o del web?
Pel que he comprovat empíricament, la majoria de gent - tan en català com en castellà - parlen de 'la web'. Diuen allò de 'la web de l'Ajuntament de Barcelona', 'la web d'El Periódico', 'la web Facebook'.
Però, a l'equip que fem el web de l'Ajuntament de Barcelona (fixeu-vos que parlo 'del' no 'de la') tenim una norma clara:
- Quan parlem d'una pàgina web llavors és femení, donat que és una pàgina.
- Però quan parlem de tot un 'site' llavors és masculí.
De fet, el que fem és seguir escrupulosament el que marca el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta és la definició que ens dóna:
webFixeu-vos que un lloc web és masculí, per tant 'el web de l'Ajuntament'; però una pàgina web és femení, per tant, parlem de 'la pàgina web principal del web de l'Ajuntament'.
[angl. web, que prové de la simplificació de World Wide Web]
1 m. [IN] Sistema basat en l’ús de l’hipertext, que permet cercar informació a Internet.
2 m. [IN] Lloc web.
3 f. [IN] Pàgina web.
En castellà, segons el diccionari de la Real Academia Española, aquesta diferenciació no em queda clara:
web.Resumint, en català diferenciaré entre 'el web' i la 'pàgina web', en castellà parlaré de 'la web' i 'la página web'. Aquesta diferència és una mica molesta...
(Del ingl. web, red, malla).
1. f. Inform. Red informática.
Véase:
página web
Per tant, en català parlaré de: 'El Web 2.0', en castellà de 'La Web 2.0' (tot i que també és plenament correcte dir 'El fenómeno Web 2.0'). Tot plegat una mica confús (com en la següent tira còmica).
Per acabar una mica d'humor provinent d'aquest post del blog Office Offline)
També podeu riure una mica més amb aquest post d'errors judicials en l'escriptura en el blog Administración 2.0, (entre d'altres 'perles' podreu veure que parlen de 'capar a los lectores vía Internet').Enllaços relacionats:
Ahir quan vaig començar a escriure aquest post estava escoltant el recopilatori 'Best Of '81 To '85' dels Yesterday and Today.És un disc recull de la millor época d'aquest grup de hard rock, una banda que considero que no ha tingut l'èxit que es mereixien si tenim en compte les cançons que van compondre.
Tot i no ser el millor recull, és recomanable aquest disc, especialment per a qui cerqui música de l'estil hard rock dels 80.
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
5 comentaris:
m'encantan aquests deliveracions ligüistico-filosòfiques ;-)!
De fet, tal com deia un professor de català que vaig tenir al batxillerat, si no escrius 'correctament', com a mínim sigues coherent, és a dir, no utilitzis el web i la web indiscriminadament.
Bon consell!
Muy interesante y curioso el proyecto de Portavoces que citas en Administraciones en Red. Como sois los catalanes! Eso si que es romper la brecha digital!!
Sí, es, como mínimo, curioso y, a la vez, divertido.
(la cita en Administraciones en Red está disponible aquí).
Publica un comentari a l'entrada