Després de la introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos' feta per Juan Freire, (i explicada aquí), ara us comentaré el que va explicar la Irene Mia, directora del Global Information Technology Report del World Economic Forum, (organització que realitza cada any el Fòrum Econòmic de Davos).Tal com us explicava en el post introductori, intentaré donar-vos el resum, el meu comentari personal i unes qüestions de debat, per continuar conversant més enllà d'aquest post...
Resum del que va comentar la Irene Mia:
Va començar explicant que el Global Competitiveness Report és un informe de competitivitat a nivell global que identifica els problemes que impedeixen el creixement econòmic dels països, d'aquesta manera ajuda a realitzar les polítiques necessàries per evitar aquests problemes i assolir un creixement econòmic sostingut.La primera edició d'aquest informe data del 1979, la darrera edició d'aquest informe és molt recent, concretament del passat 8 d'octubre, per tant, han passat ja 30 anys, més que suficient per tenir una visió evolutiva amb prou dades. D'altra banda, actualment cobreix 134 països diferents, per tant, abasta gairebé tot el món.
Tornant a l'evolució, Irene Mia va comentar que en el 1980 Espanya, Portugal i Brasil tenien un volum de PIB molt semblant, en canvi, 30 anys després Portugal i, sobretot, Espanya, han evolucionat molt, en canvi Brasil ha tingut un creixement molt més modest.
Irene Mia es va preguntar pel motiu d'aquesta diferència en l'evolució, la resposta prové del potencial de creixement de cada país, i en aquest potencial les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) són bàsiques.
De fet, va comentar que hi ha una forta correlació entre la competitivitat d'un país i la seva preparació per a treballar en xarxa. Fruit d'aquesta correlació tant forta sorgí la necessitat de tenir un índex de preparació, ús de la tecnologia a cada país: el Global Information Technology Report, (GITR).Amb el Global Information Technology Report, (GITR) veiem com els països - l'estudi abasta 127 països - aprofiten l'ús de les TIC.
L'eina principal d'aquest Global Information Technology Report, (GITR) és el Networked Readiness Index, (NRI).
Aquest Networked Readiness Index, (NRI) està realitzat a partir de la combinació de tres àmbits: l'individual (l'ús individual de les TICs al nivell dels ciutadans del país), l'empresarial (fins a quin punt els empresaris, i les empreses en general, del país utilitzen les TICs), i a nivell governamental, (com les administracions públiques del país utilitzen, i promouen, l'ús de les TICs).
Cal tenir en compte que dins de l'àmbit governamental no només hi trobem l'ús de les TICs que fan les administracions sinó també inclou la regulació, dit d'una altra manera, el govern de cada país té un paper clau en liderar l'ús de les TICs, especialment quan aquest ús és embrionari. Uns bons exemples de països on el govern ha estat clau els trobem en els casos d'Israel, Taiwan o Estònia, entre d'altres.
D'altra banda, aquests tres àmbits conviuen en un entorn, depèn de com sigui aquest entorn l'ús de les TICs serà major o menor en cada àmbit.
Així doncs, tenim que el Networked Readiness Index, (NRI) es composa de diferents subíndexs:
- Subíndex d'entorn (environment) (té un pes d'1/3 del total), el qual està format per 3 conceptes: l'entorn de mercat, l'entorn polític (regulatori) i l'entorn d'infrastructures.
- Subíndex de preparació (readiness) (també té un pes d'1/3 del total), el qual també està dividit en 3 parts: la preparació individual, la preparació empresarial i la preparació governamental.
- Subíndex d'ús (usage) (també té un pes d'1/3 del total), el qual també està dividit en 3 parts: l'ús individual, l'ús empresarial i l'ús governamental.
- Un 39,7% són dades pures (27 en total), això vol dir que són dades objectives que provenen de fonts contrastades.
- Un 60,3% són dades (41 en total) que provenen d'enquestes fetes a líders empresarials de cada país, per tant, són dades subjectives. Aquestes dades subjectives sovint generen controversia pel fet que no deixen de ser percepcions, no realitats...
- Dinamarca, amb una puntuació de 5,78.
- Suècia 5,72.
- Suïssa 5,53.
- Estats Units 5,49.
- Singapur 5,49.
- Finlàndia 5,47.
- Holanda 5,44.
- Islàndia 5,44.
- Corea del Sud 5,43.
- Noruega 5,38.
- Hong Kong 5,31.
- Gran Bretanya 5,30.
- Canadà 5,30.
- Austràlia 5,28.
- Àustria 5,22.
- Alemanya 5,19.
- Taiwan 5,18.
- Israel 5,18.
- Japó 5,14.
- Estònia 5,12.
- França 5,11.
- Nova Zelanda 5,02.
- Irlanda 5,02.
- Luxemburg 4,94.
- Bèlgica 4,92.
- Malàsia 4,82.
- Malta 4,61.
- Portugal 4,60.
- Emirats Àrabs Units 4,55.
- Eslovènia 4,47.
- Espanya 4,47.
- Qatar 4,42.
- Lituània 4,41.
- Xile 4,35.
- Tunísia 4,33
Espanya està situada en una discreta posició 31, més lluny del que li pertocaria si tenim en compte el seu potencial econòmic, de fet, això no és res més que una constatació que a Espanya l'ús de les TICs encara no està prou desenvolupat.
Entrant més al detall, Dinamarca és el país que lidera l'ús per part del govern, en canvi Singapur és qui lidera la preparació del govern.
Per tant, tal com ja s'ha comentat anteriorment, el paper del govern és clau, (Dinamarca lidera el rànquing global i Singapur es troba en la cinquena posició).
En aquest punt, Irene Mia va oferir un gràfic de comparació entre Espanya (posició 31) i Dinamarca (primera posició) amb els 9 conceptes que formen el Networked Readiness Index, (NRI), el gràfic era semblant a aquest:
(feu click a la imatge per ampliar-la)Com es pot veure en el gràfic, hi ha força diferència entre Espanya i Dinamarca, de fet, en l'ús governamental, en la preparació governamental i en l'entorn polític és on hi ha més diferència, per tant, bàsicament és en el món de les administracions públiques on hi ha més fractura.
Si ens fixem amb les dades de només Espanya veurem que, en general, oferim unes xifres discretes en tots els conceptes. Com a més positius hi trobem la preparació empresarial (posició 27) i l'ús individual (posició 29), en canvi, com a més negatiu tenim l'ús empresarial (posició 40) i l'entorn de mercat (posició 43).
Irene Mia va oferir més gràfics de comparació, en aquest cas afegint-hi les dades d'Estònia (posició 20) i de Singapur (posició 5), dos dels anomenats casos d'èxit:
(feu click a la imatge per ampliar-la)Podem veure que la distribució que ofereixen Singapur i Estònia són bastant heterogènies, en alguns conceptes són molt bons, en d'altres no tant.
Irene Mia va explicar alguns casos d'èxit, països que tenien algun problema econòmic seriós, (per exemple no tenir primeres matèries o dependre d'un mercat en clar declivi), i que han sapigut orientar correctament l'economia amb l'ús intensiu de les TICs i, en general, apostar per la innovació.
Primer va parlar d'Estònia:
- El 1991 Estònia s'independitza de l'antiga URSS.
- En aquell moment l'economia estava molt antiquada.
- Amb només 17 anys han redreçat l'economia gràcies a la forta aposta per la innovació i l'ús intensiu de les TICs.
- Aquí el lideratge inicial va ser del govern, (és el segon país del món amb més ús del govern en TICs).
- Un exemple el trobem en les votacions, on es permet que siguin on-line.
(feu click a la imatge per ampliar-la)Després va parlar d'Israel:
- Israel és un país sense recursos naturals i sense cap veí amic.
- Per tant, s'han espavilat per ser algú a nivell mundial.
- Per exemple, ara és un dels principals productors mundials de software.
- També és un dels països amb més fons de capital de risc.
- Anys enrera es va fer una forta inversió en educació.
- També es va fer una forta inversió en innovació.
- A més, tenen una relació molt estreta entre les Universitats (innovació) i la realitat (empreses).
- Aquí també el lideratge inicial va ser del govern, després ja ha entrat en força el sector privat.
(feu click a la imatge per ampliar-la)També va parlar de Taiwan:
- Taiwan és un país que en 50 anys ha passat de ser un país agrícola a ser un dels països més electrònics del món.
- El govern ha posat molt èmfasi en oferir una educació molt tecnològica als seus estudiants.
- A més, va crear varis parcs distribuïts per la geografia de Taiwan a semblança de Silicon Valley dels Estats Units.
(feu click a la imatge per ampliar-la)Altres països que també han evolucionat molt són:
- Xina.
- Guatemala.
- Índia.
- Jamaica (sobretot pel progrés en l'administració electrònica).
- Lituània (gràcies al lideratge d'Estònia).
- Romania.
- Rússia.
- Ucrània.
- Vietnam (sobretot pel fet que partia de molt avall).
Les economies més avançades tampoc han evolucionat gaire, però això és degut a que tenien unes posicions molt bones i són difícils de millorar.
A partir d'aquí va començar el torn de preguntes per part dels assistents:
- S'ha calculat quant costa pujar una posició en el rànquing?
- El World Economic Forum no ho calcula, es limita a donar les dades per a que els governs actuin com creguin convenient; a més, la casuística de cada país és molt complexa.
- Amb la nova Llei d'Administració Electrònica d'Espanya creu que Espanya millorarà en aquest índex?
- Segurament, hi ha una variable (que composa l'índex resultant) que té en compte els canvis legislatius. No obstant, la percepció és subjectiva i a vegades costa més temps de canviar.
- Us consta que els governs dels països es miren aquest estudi?
- Directament no consta però indirectament segur que li fan cas, un altre tema és que puguin, o sàpiguen, posar-hi remei.
- Molts dels casos d'èxit són de països relativament petits, amb poca població (Estònia, Israel, Taiwan, etc). Us heu plantejat fer un rànquing en funció de la població de cada país?
- No. És cert que en països petits és més fàcil canviar dinàmiques, canviar cultures, però també és cert que els països petits tenen menys mercat interior i, sovint, també menys poder internacional.
- Hi ha retrocessos?
- Sí, és clar. També cal tenir en compte que a vegades perds posicions i no ho has fet malament, el problema és que els altres ho han fet millor que tú. Per aquest motiu és millor centrar-se en la puntuació i no en la posició al rànquing, també és convenient fixar-se en la tendència al llarg del temps, no en només un sol any.
- Coneix algun repositori mundial de bones pràctiques a nivell institucional?
- No en conec cap, a nivell local sí que hi ha alguna cosa, com per exemple en el web de Singapur s'informa dels seus casos d'èxit.
- Es comenta que a Andalusia s'han creat els Centros TIC a l'educació. El problema el tenen en el professorat que no té prou coneixement.
- La resposta la trobem a Dinamarca: inverteixen en educació, inverteixen en educació en ciència i matemàtica. En general a molts països occidentals falten enginyers i sobren advocats.
- Les eines Web 2.0 poden ajudar tenir una millor puntuació?
- Sí, i tant!, especialment per la part dels ciutadans, la part individual.
- Els drets d'autor i les patents com afecten?
- Per un cantó són un incentiu, però per l'altre és un fre, cal trobar l'equilibri just. Institucionalment el World Economic Forum opina que és positiu tenir els drets d'autor regulats, però personalment ella no ho té tant clar.
- Ara toca polítiques de demanda (pull) o polítiques d'oferta (push)?
- Potser en països com Espanya cal més polítiques d'oferta, omplir de continguts la Xarxa.
Comentari personal sobre l'aportació d'Irene Mia:
Personalment, com a responsable d'indicadors del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, em va agradar aquesta ponència de la Irene Mia. Vaig trobar encertat que la primera persona que parlava en el curs fos algú que donés un marc d'on estem.
No obstant, va donar moltes dades però no va aprofundir massa en els motius; és cert que va parlar de casos d'èxit, però vaig trobar a faltar un banc d'idees de què cal fer, per exemple, a Espanya per augmentar l'ús de les TICs.
Ella va comentar que la seva feina és fer una foto de la situació no d'explicar com solucionar-ho, però tenint en compte que estàvem en petit comitè, no era pas una ponència oficial al davant de milers de persones ni res per l'estil.
Resumint, vaig trobar que era una ponència una mica buida de contingut, poc profunda.
D'altra banda, cal anar amb molt de compte amb aquests índexos globals, molts estan pensats sota una filosofia anglosaxona i Espanya és un país completament llatí. Amb això no vull excusar Espanya, és ben evident que ens queda molt camí per fer, però també és cert que hi ha alguns aspectes que grinyolen una mica en aquest índex.
Per exemple, l'e-participation és un índex que pretèn copsar la tramitació electrònica (tal com encertadament em comentava el Ioannes Xavier en aquest post) que no té en compte les administracions descentralitzades, per això Espanya ocupa una posició molt discreta, fins i tot per sota de països com Moçambic i, en canvi, França - un país fortament centralitzat - apareix en la quarta posició.
A més, bona part de l'estudi, un 60%, provè de dades subjectives, per tant, dades que varien en funció de la percepció que té cada individu. És ben sabut que els espanyols sempre ens queixem de les nostres administracions públiques, tan si objectivament tenim raó com en cas contrari.
Per tant, cal anar amb molt de compte amb aquests indicadors...
Qüestions de debat associades:
D'aquesta ponència de la Irene Mia em plantejo dues preguntes clares:
- Quin és el motiu real per a que Espanya es trobi en la situació en que està?, és cultural?, és un problema de formació?, és un problema dels nostres líders que no veuen que en les TICs hi ha el futur?
(feu click a la imatge per ampliar-la)- Creieu que Espanya té potencial per créixer?, és a dir, potser ens trobem en una posició que difícilment millorarem; no és fàcil modificar la inèrcia de més de 40 milions de persones...
Personalment crec que Espanya té suficient potencial per créixer, i crec que la gent té ganes de créixer; a més la irrupció de l'actual crisi és una oportunitat per fer un cop de timó.
Però crec que el problema és de lideratge de ser valents, i la nostra classe política i, en general, la nostra èlit no és gens valenta...
Què en penseu?
Enllaços relacionats:
- Network Society course (II). Irene Mia: State of development of the Networked Society.
- Global Information Technology Report.
- World Economic Forum.
- Resum del document 'UN e-Government Survey 2008. From e-Government to Connected Governance'.
- 'The UN e-Government Readiness Index 2008'.
- La importància de la Societat Xarxa. Introducció del curs 'Sociedad red: cambios sociales, organizaciones y ciudadanos'.
Tal com us vaig comentar en el post introductori del curs SociedadRed 2008, escoltaré la música del Bruce Springsteen mentre redacto els posts relacionats amb l'esmentat curs.En aquest cas, estava escoltant el disc 'Human Touch', disc que es va editar el 1992 conjuntament amb un altre disc, el 'Lucky Town'.
Ambdós discos van aparèixer després de l'exitosa gira del 'Tunnel of Love', i després d'uns anys en els que The Boss va descansar i, fins i tot, va ser pare!.
Suposo que aquesta espera, l'alt nivell en què havia acostumat els seus seguidors i un cert relaxament per part de l'autor va provocar que el disc no tingués l'èxit esperat, entre d'altres coses, pel fet que és un disc fluix, desigual...
