Fa 15 dies vaig assistir a la III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement, de fet, ja fa temps que us en volia parlar.El programa Compartim és una iniciativa del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE), per crear entorns de treball col·laboratiu.
L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col·laboratiu que apropin les persones al voltant d'oportunitats de millora o de resolució de problemes de la seva feina quotidiana. La millora esdevé per l'aportació de noves idees, les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".
Està dirigit a tots els col·lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant, aquesta iniciativa està resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya que està oberta a d'altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que hi estan relacionats.
Aquí teniu més informació sobre què és i a qui es dirigeix aquest programa Compartim.
A més, tal com comenta Alorza, cal tenir en compte que aquest programa és:
"La mejor experiencia que conocemos de conocimiento compartido en comunidades de prácticas, en el entorno de la administración pública"
De fet, actualment hi ha formats una vintena de grups de treball col·laboratiu corresponents a una quinzena de col·lectius professionals (del Departament de Justícia) que agrupen a uns 1.500 treballadors de justícia que han treballat 17 propostes de millores organitzatives.
El seu resultat exitós és tal que fa 15 dies se'ns va comentar que el Ministeri de Justícia del Regne Unit es va interessar per aquesta experiencia.
La III Jornada del Programa Compartim de Gestió del Coneixement va començar amb una breu introducció de la Consellera de Justícia, l'Honorable Montserrat Tura, (fet que demostra el suport directiu en aquest programa).
La Consellera va transmetre una sensació d'eufòria (i d'orgull) per l'èxit assolit amb aquest programa Compartim. De fet, va comentar que amb aquesta iniciativa s'estava creant un camí d'innovació en l'obtenció i gestió del coneixement que tenen les organitzacions.
També va comentar la creació d'un 'nou' rol dins de les organitzacions: El dinamitzador de xarxes socials amb l'objectiu d'innovar en l'obtenció i gestió de coneixement.
Abans d'acabar va fer esment de la situació de crisi en la que ens trobem, una situació que provoca que les organitzacions tinguin pocs recursos, per tant, és molt important saber compartir el coneixement que tenim entre tots.
Va finalitzar introduint al següent ponent, el Miguel Cornejo Castro, economista, expert en gestió documental, en noves tecnologies i en comunitats de pràctiques.
Miguel va realitzar una ponència on va deixar clar els problemes que hi ha al darrera d'una iniciativa de comunitat de pràctiques, el resum vindria a ser: no és fàcil aconseguir tenir una comunitat viva, amb participacions i profitosa, (que serveixi per alguna cosa en concret).
Aquí teniu la presentació que ens va oferir:
Va començar parlant de les comunitats de pràctica, de la necessitat d'aprendre en comunitat donat que no tots ignorem el mateix. Però sempre tenint en compte que les comunitats no tenen l'objectiu d'aprendre per aprendre (que en si ja és interessant) sinó aprendre per un determinat objectiu.
Al fer que una comunitat de pràctica sigui on-line aconseguim:
- Accessibilitat a totes hores.
- No es requereix presència física.
- És reaprofitable, queda constància escrita (si no és on-line podem agafar notes però difícilment les podrem compartir massivament, el coneixement no flueix).
IDeA és una agència del govern britànic amb l'objectiu de donar suport a les administracions públiques; una manera de donar aquest suport és mitjançant unes comunitats de pràctica on-line.
D'aquesta manera han aconseguit tenir grups de treball formats i en funcionament amb èxit. El resultat és un estalvi de temps, estalvi de recursos i un augment de l'eficàcia i, en general, de l'eficiència.Una altra conclusió és que els propis funcionaris s'impliquen en les millores de l'Administració, ells mateixos tenen interès i els seus dirigents poden aprofitar aquesta predisposició.
Però no és fàcil crear una comunitat de pràctica on-line, el format i la relació són diferents, però el problema principal és aconseguir participació.
Per tot això és important gestionar bé les expectatives i la realitat, és a dir, tocar de peus a terra.
Siguem sincers (i reals), de tota la massa de persones potencials interessades en una comunitat on-line, molt poques voldran participar-hi i, d'aquestes, algunes ni sabran com fer-ho. En definitiva ens quedarem amb només un 1% del total de persones interessades.
Però hi ha un 10% que si li preguntem ens respondran, per tant, participaran encara que no estaran liderant la conversa.
Amb aquest 11% aconseguim massa crítica i del resultat aconseguit se'n beneficia molta gent, no només aquest 11%, cal tenir en compte que el benefici va més enllà dels límits de la pròpia comunitat, de fet, defineix com a 'perímetre' a tota la quantitat de persones que tenen accés al resultat. Aquest és un concepte clau ja que no serveix de res crear si després no es comparteix el contingut.
Per tant, tenim:
- 1% lideren.
- 10% participen activament.
- 79% participen esporàdicament, poc però de en tant en tant participen, si els convencem per a que participin més activament aconseguirem augmentar l'11% actiu.
- Resta (fora de la comunitat): la resta de gent que se'n pot aprofitar, potencialment qualsevol persona.
El primer motiu és l'interès, si no hi ha interès no aconseguirem crear una comunitat viva.
D'altra banda ha de ser amè, no es tracta d'obligar a ningú.
A més, per començar, necessitem continguts, sinó... de què parlarem?
D'altra banda un altre motiu clar prové del fet que compartir ignorància ajuda molt. Tanmateix els (auto)considerats experts podrien desmarcar-se i opinar que no hi guanyen res participant.
Però això no és així, hi guanyen en prestigi, publicitat, visibilitat, a més, si no participen no seran visibles, no seran influents, perdràs protagonisme, per tant, ja no seran experts.
El recolzament real dels caps també ha de ser-hi (i ser clarament visible), en cas contrari, de què serveix perdre el temps en donar idees si no se'n fa res després?
Però també tenim barreres que ens limiten l'ús i extensió d'aquestes comunitats de pràctica on-line. Per exemple tenim:
- Són un desafiament de les jerarquies establertes en les organitzacions (i no és fàcil cedir poder...).
- Cal disposar de temps, és a dir, normalment no et paguen per participar en les comunitats, tens el teu propi treball.
Per acabar, cal tenir en compte que s'ha de fer una gestió activa (i contínua) de la comunitat; no n'hi ha prou en crear-la, també s'ha de gestionar ja que al llarg del temps poden canviar, modificar, diferents aspectes relacionats amb la comunitat. Per exemple pot canviar l'equip de persones que la va crear, els objectius inicials, les necessitats que volia cobrir, etc.
A més, també cal demostrar que s'està fent alguna cosa amb les aportacions que fa els usuaris de la comunitat, és a dir, no incomplir promeses.
Amb un lideratge emergent, és a dir, un lideratge que provingui de les bases, no de la direcció.
I, per arrodonir-ho, millor si hi ha un tracte personal, pròxim, amigable, clar, ...
Bàsicament tenim dos tipus de comunitats:
- Comunitats de projectes:
- Es centren en un sol objectiu.
- Es té una sensació clara d'efectivitat, (un exemple són els nombrosos - i complerts! - documents resultants del programa Compartim).
- Comunitats de pràctica (obertes)
- S'ha de gestionar les aportacions i, si cal, censurar.
- L'objectiu és aconseguir coneixement. El paper de l'àrbitre és canalitzar el joc, però no jugar.
Per aconseguir més participació cal:
- Augmentar el perímetre.
- Tenir un 'xup-xup' constant que vagi fomentant l'activitat.
- Ha de ser emergent, ha de provenir de la base.
Es va arribar a aquest punt amb una mica de retard, només es va fer una pregunta sobre com aliniar els interessos dels participants d'una comunitat amb els interessos de l'organització. La solució passa per marcar uns objectius de l'organització de forma genèrica.
Aquí teniu el vídeo amb tota aquesta ponència Miguel Cornejo Castro:
Després d'aquesta ponència es va passar un vídeo on els diferents e-moderadors del programa Compartim van explicar breument els fruits assolits amb cada comunitat de pràctica de les diferents àrees del Departament de Justícia. És un vídeo divertit, amè, però on es pot veure la gran utilitat d'aquesta eina col·laborativa:
Posteriorment ens vam separar amb diferents grups per a treballar en temàtiques concretes a partir de les aportacions que s'havien fet en els dies anteriors al debat, en el meu cas em va tocar estar en el Taller II, el Taller d'Usos de les Eines d'Internet per Gestionar el Coneixement que va estar moderat pel Jordi Graells.
L'objectiu del taller fou aportar una aproximació a una classificació d'eines i recursos d'Internet que ens ajudin a gestionar el coneixement.
Es va parlar de tenir una classificació semblant a la següent:
- Eines:
- Xarxes socials.
- Eines i entorns col·laboratius.
- Eines de comunicació
- asíncrona (exemple: blogs).
- Síncrona (exemple: missatgeria instantània, videoconferència).
- asíncrona (exemple: blogs).
- Aplicacions en línia, (exemple: repositoris de coneixement).
- Formació. (Exemple: Formació obligatòria pels funcionaris en les TIC).
Aquestes són les conclusions dels tallers:
Resumint:
Un exemple exitós (d'aquí) que demostra que amb la tecnologia Web 2.0 podem millorar (i molt!) l'eficàcia dels serveis que dóna l'Administració a la ciutadania, així com també escoltar i aprendre del personal públic i fer-lo més partícip de les decisions que pren l'administració pública.
Enllaços relacionats:
- Programa Compartim.
- Plataforma e-Catalunya.
- Jornada Compartim: exhuberancia razonable (actualizado).
- III Jornada del Programa Compartim (Administraciones en Red).
- Communities of practice for local government.
- Gestió del coneixement.
Mentre redactava aquest post estava escoltant el disc 'Raingods With Zippos' de Fish, el que fou el cantant del grup Marillion.Un dels millors discos de Fish en solitari, amb un inici més rocker però un final 100% rock simfònic on s'ha de destacar la cançó 'Raingod's Dancing'.
Molt recomanable!
(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)
4 comentaris:
Gràcies.
Ja puc llençar les meves notes desordenades ;-)
@Odilas,
Abans de llençar les teves anotacions, segurament podràs utilitzar-les per complementar el meu post ;-)
Gràcies per la visita.
Ostia!, es que costa dir res mes!!
Ets un crack ;-)
El Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el vídeo dels e-moderadors que es va mostrar en el decurs de la III Jornada Compartim al Centre d'Estudis Jurídics.
L'he posat en el post, també el podeu veure aquí.
Publica un comentari a l'entrada