Estava llegint aquest post del blog Yoriento on es pregunta si la persona optimista rendeix menys a la feina.
D'entrada, només veient el títol, he pensat que sí, que una persona optimista rendirà molt més que no pas una de pessimista, sembla la resposta més lògica.
No obstant, des del blog Yoriento s'opina que:
"el pesimismo es negativo para las emociones, pero positivo para los resultados."Potser tenen raó, potser si ets una mica pessimista i tens por de perdre la feina et preocuparàs una mica més de fer-la millor... clar que si ets molt pessimista pensaràs que per molt bé que la facis mai n'hi haurà suficient per assegurar-te el teu lloc de feina.
És un tema que desgraciadament està molt present en aquests darrers mesos.
Començo a escriure aquest post el dia de Reis, un dia habitualment associat a la il·lusió, no només dels més petits de la casa, sinó també dels adults.
I parlo de la il·lusió perquè crec sincerament que l'important no és ser optimista o pessimista, el veritable motor és la il·lusió.
Si tens il·lusió a la feina aquesta et resultarà molt més senzilla (i divertida!) de realitzar i molt probablement seràs molt productiu.
Per tant, si la teva empresa vol que siguis més productiu només cal que t'il·lusioni.
De fet, generalitzant-ho, crec que si tens il·lusió per alguna cosa aquesta no se't farà difícil ni feixuga per complicada o inaccessible que pugui arribar a ser.
Avui els Reis m'han portat molta il·lusió, il·lusió obtinguda al veure a les meves filles, als meus nebots, als meus familiars, amics, il·lusionar-se amb els regals.
Més il·lusió és el que fa falta! (i més en l'estat de crisi i desil·lusió en el que es troba la societat).
Bon any 2009!.
6 comentaris:
Pesimistas...optimistas... quienes aportan mejores resultados?? si seguimos las teorias del possitive thinking el optimismo llama al optimismo, si pensamos en positivo generamos un circulo virtuoso positivo y sin duda este generará muchos mejores resultados no sólo por nuestro estado de ánimo sino porque vamos a contagiar optimismo a los demás. Claro siempre que estemos con los pies en la tierra.
Me gusta lo de la ilusión creo que también es generadora de círculos virtuosos.
Quizá la situación ideal es tener optimistas con ilusión.
María Elena, gracias por la visita.
Saps que penso? doncs que la il·lusió per la teva feina et porta a establir un vincle de compromís amb ella i també amb els objectius de la mateixa.
Quan veig algú treballant amb cara llarga, estic convençuda que o no li agrada el que fa (compromís impossible) o no està capacitat i s'ofega (rendimen nul) o està aborrit perquè és massa fàcil per ell (està desaprofitat)... cap de les tres opcions m'agraden.
En canvi quan em trobo amb algú que somriu... m'entren ganes de treballar a mi i tot!
A reveure!
Francesca,
Efectivament l'actitud a la feina (i a la vida en general) és molt important.
Només un exemple: la besàvia de les meves filles és una persona que en la seva vida n'ha passat de tots colors: ha perdut el marit, també ha perdut un fill, ha passat una guerra, ha hagut d'emigrar, amb dificultats econòmiques...
A més, té una salut molt fràgil.
Però té moltes ganes de viure, encara els problemes amb decisió i amb una actitud envejable.
De fet, els metges diuen que és gràcies a aquesta actitud positiva que encara està viva.
Imagina't fins a quin punt és important l'actitud que prens a la vida (feina).
Gràcies per la visita.
Jo... Estamos locos o qué? Il·lusió és necessària sempre i per tot... Me fa por, de cor, aprofito aquí per dir-ho, quan ens ficam a mesclar il·lusió amb feina. Més que amb feina, amb productivitat.
Tot el tema de motivació i tal i tal i tal, tot el tema de que una marca de fidelitza per l'experiència (bona) que te dóna... Em pareix una perversió. Molt.
La feina t'ha d'agradar i has de fer feina tranquil. Fer feina tranquil implica saber fins on pots arribar i què s'espera de tú (amb tota l'escala de grisos que tú vulguis, perque pots aportar coses, però si no s'espera que ho facis, te pots frustrar mil...)
Si tens aixó, molt possiblement tot sigui positiu. Serà positiva i productiva la teva feina, no tendrás entrebancs, no tendras malentesos jilipolles (que són els que més embossen) i estiras content.
Una feina pot il·lusionar, però no sempre, i no per això ha de ser frustrant. Hi haurà petites fites, novetats, coses que t'agradin més o menys, i aquestes, possiblement si som realistes, seran les que t'il·lusionin.
Però una empresa és una empresa. Si vénen males el vincle personal se romp, i ets un recurs humà. Pot ser tardi més o menys, però no pots ni enfadar-te quan prescindeixin de tú. Te mous en uns termes empresarials...
Crec que haurem de començar a anar alerta a què deim il·lusió, felicitat... i a què vinculam aquestes paraules. Bàsicament perque hi ha la cosa de que quan romps una il·lusió, quan decebs a algú, fas molta pupita.
I això no es té en compte a un moment que estam tots tan contents perque podem governar el llenguatge, segmentar preferències i dirigir-mos a la gent amb uns termes que els siguin emocionalment propers.
Amos, que me pareix delicat jugar a aquestes coses. I pervers.
He ditxo.
=D
(m'ha encantat el post!!!)
Tona,
Tens raó quan parles que cal gestionar les expectatives, és un tema clau.
Respecte al tema de la il·lusió, el que intento dir és que és millor buscar-te la il·lusió per fer la feina, si la feina és aburrida o monòtona, o no soportes el teu jefe, busca't algun al·licient que et doni la il·lusió necessària per a que anar a treballar sigui 'menys dur'.
En cas contrari hi perdrà l'empresa (seràs menys productiu, menys proactiu), però, sobretot, hi perdràs tú, que és el que compta més...
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada