Reflexions des de La Garriga (#1): La innovació en el vi: sacrilegi?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Avui dimarts, via Twitter, he tingut un interessant conversa - conjuntament amb @GemmaUrgell, @Odilas, @RicardEspelt i @AlexDuran_ - sobre els usos terapèutics del vi ;-)

A més ha coincidit amb l'arrancada de l'usuari @Debatdevi a Twitter.

És curiós, fa un parell de dies que volia escriure un post relacionat amb el vi, bé, per ser més exactes, volia parlar sobre la innovació en el vi.

Tot plegat ve d'algunes iniciatives de modernització del sector del vi, un exemple la trobem en el Debat de vi. Un altre exemple el tenim en els vins 100% ecològics (aquí més que innovació hauríem de parlar de tornar a les arrels ancestrals), i un tercer exemple - potser més anecdòtic - el trobem en l'ús de codis QR en l'etiquetatge del vi de la bodega Cingles Blaus (DO Montsant).

En tot cas, el que crec que és cert és que el vi sempre ha estat rodejat d'una certa aurèola de misticisme, de tradició, d'artesania, de llinatge... (només cal veure la contraetiqueta de la majoria d'ampolles de vins).

Això li dóna una categoria especial a aquest producte però, a la vegada, també és una barrera d'entrada a d'altres col·lectius de la societat.

Una anècdota personal: em vaig casar fa 6 anys; vam seleccionar tots els detalls del convit... excepte el vi, li vaig dir al maître que seleccionés un normalet, correcte.

Actualment tinc clar que ho seleccionaríem nosaltres... un viatge per Argentina i Xile em van fer obrir els ulls (i el paladar) als (bons) vins, (després he anat descobrint els d'aquí).

Aquesta anècdota em serveix per il·lustrar que hi ha molts sectors de la societat (especialment els joves) que estan allunyats del vi.

I personalment crec que aquesta aurèola del vi que comentava abans és la que provoca aquesta barrera.

Però, a la vegada, molts dels que beuen vi no entendrien aquest producte sense tot aquest 'embolcall' de tradició, de costums, que porta associat.

De fet, qualsevol innovació pot ser vista com un sacrilegi, com una blasfèmia. Aquest és un dels exemples que aporta Alessandro Baricco en el seu assaig "Los bárbaros" sobre el canvi de paradigma que està desenvolupant la societat, centrat (tot i que no exclusivament) en les noves tecnologies.

Baricco explica com els soldats americans que van participar en la Segona Guerra Mundial van tornar al seu país amb el costum de veure vi adquirit. Als USA es van trobar que no hi havia vi... fins que algú va decidir crear-ne.

Però aquest algú no tenia els costums ancestrals passats de generació en generació, tampoc no tenia el coneixement perdurat al llarg del temps... però sí que tenia clar què volia: un vi per a paladars poc exigents, de fet, éren paladars neòfits amb el vi, per tant, no tenien idees prèvies. Però, és clar, havia de ser un vi que lligués bé amb els menjars (i costums) típicament americans.

El resultat fou un vi que als nostres ulls diríem que es un vi 'resultón', 'facilet', sense poc cos, un vi molt superficial, nosaltres el despreciaríem.

Però va resultar un vi amb molt d'èxit, tant que s'exporta a tot el món.

El motiu: es va innovar pensant en l'usuari, arribant a més sectors de la població (donat que, a més, tenia un preu força assequible), i desfent-se d'aquesta aurèola que té el vi clàssic.

Baricco defineix aquest vi com un "vi sense ànima", els seus trets distintius són:

• "El alma se pierde cuando se dirige hacia una comercialización en auge". Per tant, el bon vi ha de ser restringit?
• "Hay una revolución tecnológica que rompe de repente con los privilegios de la casta que ostentaba la primacia del arte". Es refereix que fins que no es va inventar l'aire condicionat era impossible fer vi fora dels llocs tradicionals. Per tant, l'aire condicionat va ser tota una innovació.
• "(...) utilizan una nueva lengua. Naturalmente más simple." Es refereix al fet que Robert M. Parker va instaurar un simple (i controvertit) sistema de puntuació dels vins; d'aquesta manera, la gent que no era molt il·lustrada podia saber en tot moment si un vi era millor que un altre simplement contrastant la puntuació de tots dos. Això va ajudar molt a popularitzar els vins, especialment als USA.
• "La espectacularidad se convierte en un valor". Ho explica millor dient que aquest (nou) vi busca "el camino más corto y más rápido para el placer", i apunta "es como si la idea de belleza fuera sustituida por la de espectacularidad". Per tant, ha de ser un vi que entri a la primera (encara que sigui a costa de perdre matisos, regustos, profunditat...).
• És un vi ideat i creat als USA, això també li dóna unes característiques especials pròpies dels americans.
• I potser el més important: "Una determinada masa de gente invade un territorio al que, hasta ahora, no tenía acceso y cuando toman posiciones no se contentan con las últimas filas: es más, a menudo cambian la película y ponen la que a ellos les gusta". Es refereix al fet que el vi resultón americà ha guanyat tants adeptes que a molts llocs del món és més fàcil trobar-ne, més que no pas vins europeus, els "vins clàssics".
  

Tot això m'ha fet reflexionar sobre la innovació en el sector del vi.

Personalment sóc partidari de qualsevol innovació, l'immobilisme no forma part del meu diktat, per tant, no crec que innovar, obrir el vi a més sectors, aplicant noves idees, no implica que estiguem fent cap sacrilegi.

Tanmateix també és important tenir sempre present la història, el coneixement adquirit al llarg de generacions, fins i tot de segles en el cas del vi.

Suposo que la millor opció és innovar tot tenint present el coneixement adquirit.

Al cap i a la fi, si no innoves tens el perill de desaparèixer donat que la societat sí que s'està innovant contínuament.

---

Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

Aprofito aquests dies de pre-vacances per començar aquesta sèrie de posts.

(La fotografia és d'una xemeneia del 1912 obra de l'arquitecte Raspall, un dels arquitectes més representatius del modernisme de La Garriga, la fotografia l'he obtingut de Wikimedia Commons)