Escric aquestes ratlles a poc més d'una hora d'acabar les vacances d'estiu.Han estat unes vacances on he (re)descobert la riquesa turística que té Catalunya.
De fet, ja fa temps que s'està dient que cal redreçar l'oferta turística, deixar el simple 'sol-i-platja-a-baix-preu' per tal d'oferir un turisme amb un valor afegit.
És a dir, no oferir un turisme per a masses pensat en els anys 60 i 70.
El món ha canviat moltíssim, ja no podem competir en preu, i això no ho dic només pel turisme sinó per qualsevol aspecte econòmic.
Catalunya, Espanya, té suficient potencial, riquesa, talent, formació com per poder deixar enrera un passat econòmic basat en la competència en el preu baix, cal anar endavant i lluitar amb els millors, els que ofereixen valor als seus productes, valor que justifica pagar-ne un preu superior, valor que genera fidelitat, valor que proporciona seguretat econòmica, valor que produeix benestar social.
Què ens falta?, creure'ns-ho!
A més, tenir més iniciativa, (no ens enganyem, no ens arrisquem, som bastant 'apalancats', no ens volem complicar-nos la vida fent d'emprenedors...).
Ens queixem molt del que no fan les administracions públiques però no fem autocrítica: conec moltíssim gent que es queixa del que no ha fet l'Ajuntament, Generalitat, Estat... o del que ha fet (i ho ha fet malament), però poques vegades fem autoinculpacions.
Ja fa temps que a Twitter vaig comentar que l'esport rei d'aquí és la queixa cap a l'administració pública, és fàcil, gratis i sempre està de moda.
Però, encara que no ho sembli, en aquest post volia parlar de les meves darreres vacances.
Durant uns dies d'aquest mes d'agost he estat a aquesta casa de Torrelles de Foix, al Penedès.Tal com em va definir la Gemma Urgell, el Penedès sempre ha estat una terra de pas, suposo que precisament per això mai m'hi havia quedat uns dies.
Han estat uns dies ideals, amb una magnífica casa datada del 1879 però completament restaurada (amb molt bon gust) i amb les comoditats actuals, incloent-hi WiFi.Han estat uns dies ideals per descobrir el Penedès: ceps, raïms, bodegues, vi, castells, calor, aigua i l'escalf de la gent.
Han estat uns dies ideals per descobrir que Catalunya té molts racons, moltes zones on perdre's.
Han estat uns dies ideals per descobrir que no cal anar a l'altra part del món per gaudir d'unes bones vacances.
Han estat uns dies ideals per descobrir detalls... perquè la vida està plena de detalls, plena de matisos pels quals val la pena viure...
La primera imatge és de la senyera que oneja a la torre del Castell de Sant Martí Sarroca.
La segona imatge és de l'entrada de Ca La Laia, a Torrelles de Foix.
La tercera imatge és un camp ple de ceps (carregats de raïm) a Pacs del Penedès.
(si feu click a les imatges les podreu veure més grans)
Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.(La fotografia és d'una xemeneia del 1912 obra de l'arquitecte Raspall, un dels arquitectes més representatius del modernisme de La Garriga, la fotografia l'he obtingut de Wikimedia Commons)
1 comentari:
immediately before the dye cleanliness to ensure that no part of the pesticide evaporation and also because the dye cleaning above the pesticide completely ensure the total annihilation of that insect and ensure that they do not appear in the building that has been combated after that.
شركة مكافحة النمل الابيض بالقصيم
شركة مكافحة حشرات بالقصيم
شركة رش مبيدات بالقصيم
شركة الانوار لمكافحة الحشرات
Publica un comentari a l'entrada