"La Declaració Oberta" (The Open Declaration)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

David Osimo és una persona que segueixo des de pràcticament els meus inicis en el món del Web 2.0 i, especialment, l'aplicació d'aquest 2.0 en el món de l'administració pública.

De fet, vaig fer un resum del seu "Web 2.0 in Government: Why and How?" en aquest post.

Fa un temps que està portant - conjuntament amb d'altres persones - una altra iniciativa que personalment l'he trobada molt interessant: redactar un text que serveixi com a 'guió' per indicar en què ha de canviar l'administració pública si vol anar cap a un context de govern obert (i 'dospuntzerista').

Això enllaça plenament amb la sessió web que va presentar (seria millor dir 'moderar') en Genís Roca la setmana passada en el CEJFE, (tinc pendent fer-ne un post amb les meves impressions sobre aquesta sessió web).

Tornant al David Osimo, la seva iniciativa (de fet, ara ja és la iniciativa de tots) té per títol: "The Open Declaration" i està previst que es porti a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment que es farà a Malmö (Suècia) del 18 al 20 del proper mes de novembre.

El text d'aquesta 'Open Declaration' el podeu trobar aquí.

Però per a qui li interessi més llegir-lo en català, aquí en teniu la traducció:

(Adverteixo que el meu nivell d'anglès no és massa bo, per tant, és probable que hi hagi errors en la traducció, espero els vostres comentaris per esmenar-los, gràcies!).

"Una declaració oberta sobre els serveis públics europeus

Les necessitats de la societat d'avui són massa complexes per ser afrontades per només l'administració pública. Si bé les tradicionals polítiques de modernització de les administracions públiques han tractat d'automatitzar els serveis públics i fomentar l'auto-servei, el major impacte del web serà en la millora dels serveis a través de la col·laboració, la transparència i l'intercanvi de coneixements.

Europa hauria d'aprofitar aquesta oportunitat i reconstruir la relació entre els ciutadans i les administracions públiques mitjançant l'obertura d'aquestes institucions públiques facilitant, i potenciant, que els ciutadans assumeixin un paper més actiu en els serveis públics.

Com a ciutadans, volem una visió completa de totes les activitats que es realitzen en el nostre nom. Volem ser capaços de contribuir a les polítiques públiques que es vagin desenvolupant, implementant i revisant. Volem participar activament en el disseny i la prestació de serveis públics amb àmplies possibilitats d'aportar les nostres opinions i amb les decisions cada vegada més en les nostres mans. Volem que tot el ventall de la informació pública, des d'un projecte de llei fins a les dades del pressupost, sigui fàcil per als ciutadans accedir-hi, entendre-ho, reutilitzar-ho i, si s'escau, barrejar-ho amb d'altra informació. Això no és perquè vulguem reduir el paper de les administracions públiques, sinó perquè la col·laboració oberta millorarà els serveis públics i augmentarà la qualitat de la presa de decisions.

En aquest context, es proposa tres principis bàsics per als serveis públics europeus:

1. Transparència ('transparency') : Totes les administracions públiques han de ser "transparents per defecte" i han de proporcionar al públic informació clara; a més la informació ha d'estar actualitzada periòdicament de cara a entendre tots els aspectes de les seves accions i els seus processos de decisió. També ha d'haver-hi mecanismes sòlids pels ciutadans per destacar les àrees en què els agradaria veure una major transparència. Respecte al subministrament d'informació, les administracions públiques han de fer-ho en obert, utilitzant estàndards i fent ús de formats reutilitzables (i, per descomptat, sent plenament conscients de les qüestions de privacitat).

2. Participació ('participation'): Les administracions públiques han de ser proactives buscant, i promovent, la participació ciutadana en totes les seves activitats, des de involucrar als ciutadans en la configuració de serveis fins a la participació ciutadana en la formulació de polítiques. Aquesta participació ha de ser pública pels altres ciutadans i les administracions públiques han de respondre d'ella. La capacitat per col.laborar amb els ciutadans hauria de convertir-se en una competència bàsica del govern.

3. Donar més protagonisme al ciutadà ('empowerment') : Les administracions públiques haurien d'actuar com a plataformes per a la creació de valor públic. En particular, les dades públiques i els serveis públics haurien d'estar disponibles de tal manera que tercers puguin fàcilment construir valor a partir d'aquestes dades i/o serveis. Els organismes públics haurien de permetre a tots els ciutadans resoldre els seus problemes per si mateixos, proporcionant les eines, els coneixements i els recursos necessaris per a tal finalitat. Així mateix, han de tractar els ciutadans com a amos de les seves pròpies dades personals i donar-los eines que els permeti vigilar i controlar com es comparteixen aquestes dades.

[Nota de traducció: Hi ha un debat a la Xarxa sobre quina és la millor manera de traduir el mot 'empowerment', aquí l'he traduït per 'donar més protagonisme al ciutadà'].

Reconeixem que l'aplicació d'aquests principis requerirà temps i recursos de la mateixa manera que el que serà necessari per modificar els processos de les administracions públiques, però creiem que aquesta iniciativa ha d'estar en el centre dels esforços de la transformació (modernització) de les administracions públiques. Actualment, els ciutadans ja estan actuant en aquestes idees transformant els serveis públics 'des de fora', el que han de fer les administracions públiques és donar-hi suport i accelerar aquest procés.

Fem una crida als governs europeus i a la Comissió Europea d'incorporar aquests principis en els seus plans d'acció sobre administració electrònica i garantir que els ciutadans europeus gaudeixen dels beneficis de la transparència, participació i que tinguin més protagonisme en el govern tan aviat com sigui possible."

---

Ara que l'heu llegit, no creieu que val la pena apuntar-s'hi? http://www.endorsetheopendeclaration.eu/

Penseu que, tal com comentava al principi, aquesta declaració es portarà a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment.

Per aquest motiu convé obtenir el màxim d'adhesions per a demostrar que a la ciutadania europea li importa que els seus governs siguin oberts, transparents i accessibles.

Penseu que és la primera vegada que una declaració ciutadana - no portada per cap partit polític - es presenta a una conferència ministerial de la Unió Europea.

Per tant, convé demostrar que la ciutadania europea es preocupa per aquests temes.

Apunteu-vos-hi i feu-ne difusió!: http://www.endorsetheopendeclaration.eu/

---

Enllaços relacionats:

• Co-Creating An Open Declaration On Public Services 2.0.
• 5Th Ministerial eGovernment Conference Malmö, 18-20 November 2009.
  
• Apoyo a la Open Declaration on Public Services 2.0.
• The Open Declaration.
  

Aplicar el 'dospuntzerisme' a l'Administració Pública: una qüestió de voluntat

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimecres de la setmana que ve, dia 14/10/09, està prevista una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En aquest cas qui està previst que condueixi la sessió és en Genís Roca (aquí teniu informació sobre el Genís) amb el títol:

Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?

Com no podia ser d'una altra manera, tenint en compte la temàtica de la sessió, s'ha obert un debat per a que tothom pugués dir-hi la seva opinió.

El debat s'està efectuant a Facebook, i s'han rebut 66 aportacions (fins avui 07/10/09).

Intentaré fer-ne un resum (tot i que ja avanço que és difícil sintetitzar aquestes 66 aportacions donada l'extensió i la riquesa que tenen la majoria).

S'han explicat iniciatives de projectes 2.0 o de treball en xarxa a l'Administració, per exemple:

• SIRE (Servei d'Innovació i Recerca Educativa) del Departament d'Educació de la Generalitat.
• RECERCAT (Direcció General de Recerca de la Generalitat).
• "Sant Feliu On Line-Ciutat Digital" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
• DebatDeVi.
• Servei de Formació Agrària del Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat.
• Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat.
• Departament de Justícia de la Generalitat.
• Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
• Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.
• Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
• Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
• Museu Picasso.
• VISESA en el Gobern Basc.
• Patrimoni de la Generalitat.
  

Alguns d'aquests projectes són de comunicació (de cara al ciutadà) d'altres són més complexos ja que impliquen modificar la forma de treball dels funcionaris.

Però més que saber qui està fent algun projecte que podríem considerar 2.0, el que interessa - de cara al debat - és saber quins problemes han aparegut a l'intentar implantar projectes 2.0.

Al parlar de problemes n'han aparegut moltíssims i, com és lògic, depenen de les característiques de cada administració.

Aquí apuntaré els que, segons la meva opinió i la meva experiència, són els que ressaltaria (de tots els que s'han dit en el debat a Facebook):

• Voluntat (manca de): Per mi aquest és el punt clau. Ja fa molt anys que un destacat membre de la Universitat Politècnica de Catalunya em va comentar "Amb voluntat s'aconsegueix el que sigui, sense voluntat no es fa res, per senzill que sigui".
  

És evident, però, que hi ha d'altres característiques que poden ajudar que no calgui 'molta' voluntat:

• Lideratge (manca de): Cal que algú (o alguns) liderin el projecte 2.0. Em refereixo a aquelles persones que hauran de convèncer a la direcció per a que li donin el vist-i-plau al projecte. Però també són els que hauran de convèncer a les bases per a que s'impliquin en el projecte; això és especialment crític per aquells projectes 2.0 enfocats en clau interna.
• Desconeixement: Tothom sap que som reacis a allò que no coneixem i, a més, només sabem veure els problemes que té, no les virtuts. El cas del 2.0 n'és un clar exemple. Aquests darrers dies ha donat la casualitat que he estat dinant amb professionals informàtics - de reconegudes institucions - que em preguntaven sobre web 2.0 (que no 'dospuntzerisme'). Quan els hi explicava que no era una qüestió tecnològica sinó un tema d'actitud, un tema de valors, immediatament - en tots els casos - m'han respost que ells no volen perdre la seva intimitat en el Facebook. Encara que els hi intentava explicar les bondats ja els hi veia a la cara que no els convencia... Hi ha molt desconeixement i aquest desconeixement genera por, la por provoca reacció negativa. Cal educar i fer-ne pedagogia.
  

(acudit del Forges trobat aquí)

• Actituds 2.0 (manca de): Un altre gran problema és el fet que la majoria de treballadors públics - i especialment la direcció pública - no tenen 'inculcats' els valors 2.0 necessaris per a poder tirar endavant projectes 2.0. Em refereixo a valors com el treball en xarxa, compartir, col·laborar, reutilitzar, confiar, cercar la senzillesa, en continua evolució, basat en la meritocràcia, ser openmind, apassionats, etc. Sense aquests valors és díficil tirar endavant un projecte 2.0, pel simple fet que no l'entendran.
• Poder (repartició de): Si realment som 2.0 llavors hem entès (i els practiquem) els valors 2.0. Un d'ells és la meritocràcia, és a dir, ets important pel que fas, no pel que ets. És evident que això provoca una repartició del poder, aquest ja no depèn d'una (rígida) escala jeràrquica - molt implantada en les administracions - sinó que l'estructura s'aplana repartint el poder. Aquesta pèrdua de poder (per part de qui el té actualment) és un fre (ja que ha d'aprovar els projectes 2.0 són els que perdran el poder).
• Funcionament 2.0 (manca de): Lligant amb el tema de les actituds 2.0, cal que l'administració canviï el que calgui de cara a tenir un funcionament 2.0. Un exemple el trobem en l'agilitat, és evident que aquest concepte no és el més usual en les nostres administracions, cal canviar per a que siguin àgils. L'agilitat és una característica de la (nova) Societat Xarxa, és a dir, ja no és un concepte propi del 'dospuntzerisme', va més enllà. Un altre exemple el tenim en l'opacitat: les administracions són molt estanques, no deixen que la ciutadania pugui participar en el seu funcionament intern. Cal que s'obrin i que deixin que la ciutadania s'hi impliqui, és una molt bona forma de reduir l'actual desafecció (i desconeixement) que hi ha a la ciutadania vers les administracions públiques. També cal que es modifiquin procediments interns, simplificar-los, i, si cal, canviar algunes lleis (obsoletes) que posen pals a les rodes. En el fons el que cal és canviar el model organitzacional de les administracions.
• Gestió del coneixement (manca de): Hi ha una clara manca de gestió del coneixement en les administracions i això els fa perdre eficiència (i en alguns casos eficàcia). Si més no no acostuma a haver-hi cap gestió del coneixement que sigui transversal a tota l'administració.
• Gestió del talent (manca de): Algunes administracions tenen milers de treballadors públics, el seu talent, la suma de tots els talents individuals, ben gestionats, pot donar una força brutal. Desgraciadament ara tenim administracions internament pensades en els processos, hauríem d'anar en administracions internament pensades en els treballadors, en el seu talent (i de com aprofitar-lo al màxim).
• Mètriques (absència de): Desgraciadament encara no disposem de suficients mètriques, de números, que convencin a la direcció de les bondats dels projectes 2.0. Aquest és, al meu entendre, un punt important ja que no hi ha cap forma més fàcil de convèncer algú que sent absolutament objectius, és a dir, amb números.
• Objectius (absència o desconeixement de): Aquest ja no és un tema 2.0, és una qüestió de sentit comú. Abans d'implementar cap projecte cal tenir clar quins són els seus objectius, és a dir, no es tracta de fer un projecte 2.0 pel simple fet que hi ha una moda 2.0, cal tenir clar quins objectius es persegueixen i de si aplicant conceptes/idees 2.0 s'assoliran aquests objectius.
• Perfecció (búsqueda de): En alguns casos - pocs - es té convençuda a la direcció per realitzar un projecte 2.0 però aquesta demanda un control i un nivell de perfecció que fa que aquest projecte no s'acabi mai. El món 2.0 és d'evolució contínua, per tant, cal sortir de seguida que estigui una mica 'visible' i ja s'anirà depurant mica en mica, però no esperem a tenir-ho tot perfecte, correm el risc de no sortir mai o de sortir tard. Seguim la tàctica del 'divideix i guanyaràs', és a dir, comencem per aspectes concrets per, mica en mica, passar a la totalitat del projecte.
  

Per mi aquests són els principals frens a la posta en marxa de projectes 2.0 a l'administració.

Evidentment n'hi ha molts més, però crec que aquests són els principals (si més no per la meva experiència).

D'altra banda, fixeu-vos que en més o menys mesura aquests problemes no són només propis de l'administració, són propis de les organitzacions en general, ja siguin administracions públiques o empreses privades, especialment en el cas d'organitzacions amb un alt volum de treballadors.

Insisteixo que és un tema de voluntat...

---

Enllaços relacionats:

• Debat "Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?" a Facebook.

La gent 2.0 viu en una bombolla irreal?

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous passat vaig tenir el plaer d'estar en una xerrada sobre l'aplicació del model 2.0 en el món empresarial.

Gràcies a la invitació de l'Elena Sanz, la María Jesús Salido i un servidor - Marc Garriga - vam intentar explicar els motius pels quals les empreses, i les persones, hem de pujar al tren 2.0.

El públic eren estudiants del Màster PDD de l'IESE, directius de diferents empreses.

Personalment va ser una experiència molt enriquidora, no només pel fet que escoltar a la María ja és tot un plaer i, a més, aprens molt, sinó també pel fet que debatint tots junts vaig 'aterrar' a la realitat.

Fa temps que estic seguint la filosofía del 'dospuntzerisme'.

En sóc un clar convençut i predicador.

Això no crec que canviï, si més no a curt termini.

Però també és cert que a la blogosfera, a Twitter, fins i tot a les trobades presencials, acabem sempre per ser més o menys els mateixos, som una gran (i a la vegada petita) família.

És un fet que m'agrada, em sento còmode... però també és cert que és irreal.

A l'estar rodejat de gent amb uns sentiments semblants pel 'dospuntzerisme' fa que acabem caient a la temptació de pensar que tota la societat és així.

Primer error!

Però és que potser no ho serà mai, creiem que els que som 2.0 estem més avançats, anem un pas per davant... però potser la veritat és que estem un pas més enrera perquè ens hem equivocat de camí.

És a dir, potser el gruix de la societat mai serà 2.0...

Al cap i a la fi tot just fa 3 anys que se'n parla del moviment 'dospuntzerisme'.

---

Avui he estat dinant amb dues grans professionals del ram de la informàtica, dues noies amb estudis universitaris d'informàtica que treballen en el sector del web.

Dues noies que són 1.0.

I que no tenen cap necessitat en ser 2.0, no li veuen cap motiu...

Les haig de convèncer?, o són elles les que m'han de convèncer a mi?

---

Sincerament, tot plegat m'ha servit per 'aterrar' i tornar a la realitat.

M'encanta la filosofia 'dospuntzerisme' però la realitat és 1.0 (per no dir 0.0).

Per tant, prenem-nos el 'dospuntzerisme' com una meta, un objectiu però sempre tocant de peus a terra.

Com ho veieu?

---

Enllaços relacionats:

• Directivos y la nueva sociedad red.