Després d'estar repassant tweets, he arribat a un de @josemalonso que m'ha interessat especialment: "Las tres leyes de los datos abiertos" del blog de David Eaves (David Eaves és membre de Government 2.0 Taskforce).Aquest post és una traducció de: "The Three Laws of Open Data" que el podeu trobar en el blog del Government 2.0 Taskforce, (també hi ha més referències en el blog de David Eaves).
Tot seguit us proporciono una versió en català de "Les tres lleis de les dades obertes":
"[David Eaves] En els últims anys he estat participant - cada cop més - en el moviment de govern obert. Concretament, he estat fomentant les dades obertes, l'intercanvi lliure d'informació que el govern col·lecciona i produeix amb l'objectiu que la ciutadania pugui analitzar-la, adaptar-la i utilitzar-la com vulgui. Aquest tema m'interessa a causa de l'escriptura i el treball què vaig fer sobre com la tecnologia, els sistemes oberts i el canvi de generacions van a transformar el govern. A l'inici d'aquest any, vaig aconsellar a l'alcalde i el Consell Municipal de la Ciutat de Vancouver. Vaig ajudar en la Open Motion (anomenada Open3 pels empleats del govern) i amb la creació del Vancouver’s Open Data Portal, el primer a Canadà. Recentment, el govern d'Austràlia em va convidar a unir el grup de referència internacional per la seva Government 2.0 Taskforce.
Òbviament, el moviment de Govern Obert és molt ampli, però el treball que he fet recentment m'ha motivat per enfocar-me només en les dades obertes. Aleshores, què és el que necessitem? En la taula rodona Conference for Parliamentarians: Transparency in the Digital Era de la Right to Know Week organitzada per la Comissaria d'informació del Govern Canadenc, vaig compartir "Les tres lleis de les dades obertes".
Les tres lleis de les dades obertes:
1. Si no pot ser indexat, no existeix.
2. Si no és disponible en un format obert que pugui ser llegit i processat amb èxit per un ordinador, no es motiva a utilitzar la dada.
3. Si el marc legal no permet a algú readaptar-lo, no es motiva a utilitzar-la.
Per explicar-ho, (1) vol dir: Podré trobar-ho? Si Google i altres motors de cerca no poden trobar-lo, això vol dir que no existeix per a la majoria dels ciutadans. Per tant, cal codificar convenientment les dades per a ser trobades pels motors de cerca.
Després de trobar les dades, (2) vol dir que per ser útil, necessito poder utilitzar i jugar amb les dades. Per poder fer-ho cal que aquestes dades estiguin disponibles en un format accessible, per exemple amb una interfície de programació d'aplicacions (API), un canal web, o un fitxer documentat. Els ciutadans necessiten les dades en un format que els deixin fer fàcilment webs mashups amb Google Maps o en altres serveis, o analitzar-los en Excel o convertir-los a qualsevol format per usar-lo amb qualsevol programa. Els ciutadans que no poden utilitzar i jugar amb la informació són ciutadans que quedaran al marge del debat...
Finalment, encara que pugui trobar i utilitzar-lo, (3) indica que necessito un marc legal que em permeti compartir el que he creat per motivar els ciutadans a oferir nous serveis amb la informació oberta o simplement mostrar un fet interessant que es dedueix de l'esmentada informació. Això significa que la informació i les dades necessiten tenir una llicència que permeti el seu ús amb més llibertat o, millor encara, completament lliure de llicència. Les millors dades i informació del govern són els que no són protegits per copyright. Aquesta és la diferència entre el web del Parlament de Canadà (on no està permesos tots els usos de les dades obertes) i el web de la Casa Blanca, (les dades obertes són absolutament lliures de cap copyright). Els conjunts de dades que tenen alguna llicència que impedeixen que, de la manera que sigui, els ciutadans puguin compartir el seu treball amb altres no dóna valor afegit, simplement silencia i desmotiva.
Trobar, utilitzar i compartir. Això és el que es vol.
Per descomptat, una recerca ràpida del Internet ens mostra que hi ha més gent que també ha pensat en altres possibles lleis sobre les dades obertes. Un exemple és 8 Principle of Open Government Data. La meva opinió és que aquest document ofereix una visió més detallada però que va dirigit al nivell de caps i, també, amb converses més tècniques. Però, per parlar amb els polítics (o diputats, secretàries de gabinet o directors executius) he après que la simplicitat d'aquestes tres lleis és més acceptable. Aquesta és una llista més senzilla que fàcilment es pot recordar i a la vegada exigir."
(El dibuix del post l'he obtingut d'aquest web)
Enllaços relacionats:
- Blog de David Eaves.
- The Three Laws of Open Data.
- The Three Laws of Open Data (International Edition).
- 8 Principle of Open Government Data.
- Open Government Working Group.
- Vancouver’s Open Data Portal.
- Government 2.0 Taskforce (Australia).
- Do You See Spiders? Making Government Data Truly Open.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada