La segona xerrada la fa la Trina Milan (que ja l'havíem vist al PodCamp Barcelona).No porta presentació, exposa la seva presentació des d'un post del seu blog: L'Administració Pública i el Social Media.
Comenta que treballa al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, un departament que fa temps que està en el món 2.0, una prova d'això és l'altíssim nombre de blogs (treball de base) que ja hi ha en el Departament d'Educació.
Exposa el projecte que acaba d'arrancar el Departament: posar en marxa un bloc, un usuari de Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació (està en producció des del dimecres passat).
De fet, el primer post del blog el signa el propi conseller Maragall.
Què s'ha fet prèviament?
Estudi del posicionament del Departament d'Educació en el món digital, en el món 2.0.
A més, també va caldrà convèncer als responsables d'anar per aquest camí, convèncer amb les dades a la mà, demostrar que cal anar per aquí.
Posteriorment, a partir d'aquí, caldrà fer una avaluació de com evoluciona el projecte.
D'altra banda, l'ús de les eines 2.0 per part de Barack Obama ha estat crucial per a que els polítics d'aquí creguin més en aquest món.
A més aquest any hi haurà eleccions a la Generalitat i al FCBarcelona, segur que això també generarà moviments polítics en el món 2.0.
Cal tenir en compte que la fractura digital no és només un tema d'edat, també és un tema de tenir curiositat, de voler investigar... per tant, no és només l'edat, això és un mite.
¿Quantes persones hi ha al darrera de l'usuari de Twitter del Departament d'Educació?
Trina: 2 persones.
El Jordi comenta que totes aquestes iniciatives no s'han fet amb finalitats electorals. Primer es va jugar amb la 'inconcreció' de tenir usuaris a nivell personal parlant de temes personals però també de temes institucionals.
Ara ja està prou madur com per tenir usuaris a nivell institucional, com és aquest el cas.
L'Anna pregunta per la gestió interna d'aquest projecte i la creació de continguts.
La Trina respon que és complexa aquesta gestió, però no per ser complexa no s'havia de fer... el repte és molt gran i els recursos escasos.
També comenta que el convenciment de l'equip de comunicació del propi conseller Maragall ha estat un catalitzador positiu.
Una persona que no conec ;-) felicita a la Trina pel fet de fer servir les xarxes socials en un sentit bidireccional, una conversa.
Una altra persona critica que tenir un usuari genèric del Departament és fred, que no hauria de contestar el Departament d'Educació sinó el treballador tal del Departament d'Educació, és un tema de la identitat digital de la institució.
Trina: Respon que tot just estem començant un camí, però no el Departament d'Educació sinó tot el món. Tenim la sort d'estar vivint un canvi històric mundial que encara no sabem per on ha d'anar.
A més, cal tenir en compte que en aquest cas és un sector molt concret: educació.
La pròpia pràctica ens proporcionarà quin camí hem de seguir, de quin serà la guia d'estil sobre com s'ha de conversar a les xarxes socials des del punt de vista institucional.
Per això comenta que cal avaluar com anirà aquest projecte i, a més, en un any d'eleccions.
Jordi: Cal lligar les polítiques 2.0 a les polítiques de canvi, no s'ha d'utilitzar les eines 2.0 només per tasques de comunicació 'tradicional.
Jesús: Encara no hem arribat al gruix de la societat, costa molt ampliar el conjunt de persones que s'introduixen en aquest àmbit.
Jordi: Reitera que cal lligar l'acció 2.0 a polítiques de canvi, és la manera de convèncer als treballadors, als directius, a la pròpia societat, de les bondats del 'dospuntzerisme'.
Albert: El canvi no està arribant en el gruix de persones relacionades amb el sector del Patrimoni, però hi ha iniciatives que es van desencallant: com per exemple el projecte de museus en línia. Aquesta és una manera de convèncer a la gent.
Trina: Estem en un canvi de model de negoci, hem de ser capaços de convèncer a qui calgui per a que s'adonin de tot el que hi guanyarem.
Enllaços relacionats:
- Bloc del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
- Usuari de Twitter del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
- Usuari a YouTube del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
- L.'Administració Pública i el Social Media.
- Platxèria (blog de la Trina Milan).
- Àudio de les sessions del GobCampEs.
- Impressions des del GobCampEs (sisena xerrada: Moof).
- Impressions des del GobCampEs (cinquena xerrada: Eugenio Moliní).
- Impressions des del GobCampEs (quarta xerrada: Enric Senabre).
- Impressions des del GobCampEs (tercera xerrada: Alberto Ortiz).
- Impressions des del GobCampEs (primera xerrada: Albert Sierra).
8 comentaris:
Marc, moltes gracies pel resum, i especialment per la veracitat i fidelitat al meu discurs.
Salutacions cordials
Trina,
Gràcies a tú per la presentació i per passar-te pel Brou.
Salutacions.
Marc, la meva crítica a considerar un Departament o tota la Generalitat com autor d'una entrada no té tant a veure amb la fredor que comporta sinó més aviat amb el convenciment que es tracta en part d'una contradicció en els termes.
A les webs institucionals, els textos són de la institució, no cal dir Autor: Nom de la Institució o Per Nom de la Institució; això "va de soi", que diuen els francesos. Crec que s'ha agafat una eina de comunicació personal (els blocs) i s'ha traspassat sense més a una esfera institucional, i això fa que tot grinyoli una mica. Un bon exemple és precisament la primera entrada al bloc del Departament d'Educació (iniciativa que aplaudeixo i envejo): el bloc s'atribueix a Educació però el propi text incorpora la signatura del Conseller. El segon és un autor en sentit estricte; el primer, no. Seria millor eliminar directament el camp Per: Educació si es tracta d'una constant (=el nom genèric de l'administrador del bloc).
El meu test d'autoria genuïna és comprovar si té sentit posar Firmat per al peu del text en qüestió. No m'imagino un text amb el següent peu
Firmat: La Casa Blanca
però sí un que digui
Firmat: Barack Obama
Cap problema en emetre missatges institucionals des dels mitjans socials, però aleshores cal evitar els tics de l'autoria ("Per", "Autor:", "Firmat per", girs personalíssims...) o, en cas contrari, cal atribuir-los als individus que la representen.
De fet, defenso que, en un mitjà social bidireccional, o s'opta per la valentia de reconèixer que alguns missatges els emeten persones responsables de la institució, o, en cas contrari (=atribució genèrica a la institució=missatge institucional), convé fer un llibre d'estil per a les intervencions i evitar els esmentats tics de l'autoria, com ara discursos col·loquials propis de les persones. Per entendre'ns, en la presa d'una decisió, persones responsables d'una institució poden reunir-se a porta tancada i establir un diàleg (amb altes dosis d'informalitat només atribuïbles als propis emissors dels missatges), però l'acord emès per la institució sol ser un document sense autor en un registre molt formal.
I això ho lligava en la meva intervenció al GobCampES amb la por institucional a l'ús d'eines com Twitter (que, tecnològicament, més que bidireccional, en realitat és una solució d'intersecció d'unidireccionalitats): aquesta por en part és precisament una por al descontrol del discurs institucional.
Xavier,
Primer de tot, gràcies per passar-te pel Brou.
Certament, tens raó amb aquesta contradicció entre el missatge de caire institucional i missatge de caire personal.
Tot i això, la meva opinió és que el Departament d'Educació està en el bon camí (encara que es faci un blog institucional amb 'autoria personal').
Tal com ja va apuntar la Trina, tot aquest (nou) món de les xarxes socials és, valgui la reiteració, nou.
Per tant, encara no sabem ben bé com ens hi hem de moure.
I en un 'terreny' on encara no hi ha normes clares s'ha d'anar provant, investigant quin pot ser el millor camí...
Fins i tot es pot donar el cas que tinguem varis camins...
Per això valoro positivament la iniciativa del Departament d'Educació: està obrint camí.
Marc, estem d'acord en la valoració de la iniciativa del Departament d'Educació: com deia, no només l'aplaudeixo sinó que l'envejo. El mateix dic del Gencat. Per suposat, els meus comentaris no eren crítiques a les iniciatives en elles mateixes com reflexions sobre detalls de la seva aplicació en un àmbit, com ve dius, en el qual, en ser nou, quasi tot està per definir.
Xavier,
Estem d'acord.
De fet, l'Ajuntament està a punt de treure un usuari a Twitter relacionat amb l'eGovernment.
Encara s'ha de decidir quina política de comunicació seguirà: si institucional o més 'personal'.
Marc, felicitats a l'Ajuntament per la iniciativa. A mi un model que m'agrada força és el de Comcast.
El servei d'atenció al client de Comcast té presència a Twitter amb el compte @comcastcares. Semblaria un compte institucional genèric. Però si mires el perfil veuràs que és 100% personal:
1) El camp Nom no diu "Comcast National Customer Service", sinó Frank Eliason.
2) Més important encara, la imatge no és el logo de la companyia sinó una fotografia de Frank Eliason.
Això segon és molt important perquè vol dir que en tots els tweets del servei d'atenció al client de Comcast (entrades, respostes, RTs, DMs...) la cara d'en Frank encapçala el missatge: els girs i expressions pertanyen a Frank, però la pròpia adreça des de la qual s'emet el missatge i el seu perfil a Twitter evidencien que és un representant autoritzat de Comcast (el Senior Director del Comcast National Customer Service).
Podríem dir que es tracta d'un "compte institucional personal": @comcastcares indica el seu caràcter institucional (el nom no depèn de la persona que ocupa el càrrec en cada moment), però la persona que escriu no s'amaga darrere de la institució, sinó que és clarament i voluntàriament visibilitzada per la institució a través del perfil de Twitter.
En part, crec que en aquest model hi ha el reconeixement implícit que les organitzacions emeten dictamens, declaracions, acords i altra mena de missatges d'assumpció col·lectiva (i molt possiblement també de paternitat col·lectiva), però que la intervenció en un diàleg sempre és individual, també quan es fa en representació (que és diferent de suplantació) d'una institució.
Dit això, crec que l'elecció entre un model o un altre depèn de la mena de participació que la institució hagi dissenyat per al canal. Òbviament, si s'utilitza Twitter com a canal unidireccional alternatiu/substitutiu/redistributiu d'RSS i no s'utilitza per establir un diàleg, aleshores un "compte institucional personal" no té sentit i sembla més apropiat i clarificador del que s'hi pot esperar un que no tingui un nom propi al darrere.
Xavier,
Una vegada més, gràcies per la informació, em serà molt útil!
Espero poder fer pros i contres de cada opció, treure'n una conclusió personal (sincerament encara no tinc clar què és millor) i exposar-ho als meus caps.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada