diumenge, 28 de febrer del 2010

Primer tema de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)": Introducció. Conceptes bàsics.

Us deixo aquí la presentació que vaig acabar el dijous passat del primer tema de l'assignatura: Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM).

Tot just és el primer tema: Introducció. Conceptes bàsics.

El vaig dividir en 4 grans apartats:
  • Introducció.
  • Arquitectura de la informació.
  • Usabilitat.
  • Accessibilitat.


Introducció:

Vaig començar la introducció preguntant als alumnes què significa per ells les paraules "document multimèdia". Les respostes van anar - en general - pel bon camí, però no eren complertes.

Vaig definir 'document multimèdia' com:
Un document multimèdia és qualsevol font de dades (recuperable en el temps i en l'espai) que utilitza més d'un mitjà de comunicació en la presentació de la informació: text, imatge, animació, vídeo, so.
Cap alumne havia parlat que la informació s'havia de poder recuperar, altrament, per a què la volem si no la podem fer servir?

També els feia veure que de documents multimèdia pràcticament n'han existit des dels inicis de la comunicació, tot i que és evident que amb l'electrònica, i amb la tecnologia web, han fet un salt espectacular.

Característiques d'un document multimèdia:
  • Emmagatzemament. Es pot fer sobre diferents medis, alguns més moderns d'altres més antics.
  • Qualitat. En funció de quin format utilitzem podem perdre informació de l'original.
  • Nivell d'edició. No tots els documents multimèdia permeten ser editats, i els que sí que ho permeten poder tenir diferents graus d'edició.
  • Nivell de gestió. Cada format presenta les seves pròpies característiques de gestió, manipulació, del document.
  • Distribució. La distribució dels documents multimèdia s'ha revolucionat amb la tecnologia web i això ha afectat molt l'àmbit dels documents, com per exemple la reproducció.
  • Reproducció. Un altra característica que ha canviat molt gràcies als avanços tecnològics (especialment en hardware) i a la distribució pràcticament a cost zero a qualsevol part del món.
  • Estàndard. Si el format utilitzat segueix un estàndard o no.
  • Interactivitat. Quin és el grau de control que té l'usuari vers el contingut multimèdia.
A el tipus de 'mèdia' li diem format.

Els principals tipus de formats són:
  • Text.
  • Imatge.
  • So.
  • Vídeo.
  • Animació.


Arquitectura de la informació
:

La segona part d'aquest tema estava relacionada amb l'arquitectura de la informació, és a dir, de la disciplina que intenta posar ordre en la informació, organitzar-la per a que sigui fàcilment recuperable, localitzable i accessible.

Tot i que és un concepte dels anys 70 del segle passat, la rellevància li ha arribat amb l'explosió del món web.

L'arquitectura de la informació es basa en:
  • Sistemes d'organització.
  • Sistemes d'etiquetatge.
  • Sistemes de navegació (en seqüència, en jerarquies, per facetes, d'altres...).
  • Sistemes de cerca.
  • Gestors documentals.
Entre d'altres exemples, vaig mostrar el cas del projecte Steve: etiquetatge social de les obres d'art per part de la ciutadania (no fet per experts de cada museu).


Dos conceptes bàsics molt relacionats amb l'arquitectura de la informació són la usabilitat i l'accessibilitat.


Usabilitat
:

Els hi vaig definir la usabilitat com (és la definició de la Viquipèdia):
"Facilitat amb la gent pot usar una eina o giny per aconseguir un objectiu en concret".
Tradicionalment la usabilitat era un concepte propi dels enginyers i dels dissenyadors de productes.

Calia fer productes que estiguéssin pensats (dissenyats) per les persones que les utilitzarien, això faria que la satisfacció d'aquests usuaris fos major i, conseqüentment, fossin els primers prescriptors per futures vendes del producte.

És a dir, calia fer un disseny centrat en l'usuari, un disseny adaptant-se a les necessitats dels usuaris, no a l'inrevés.

Un bon exemple és el (clàssic) telèfon que va dissenyar Henry Dreyfuss (pare del disseny centrat en l'usuari):

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Però amb l'electrònica i, especialment, amb la informàtica la importància de la usabilitat ha crescut molt, en part gràcies a gent com Jakob Nielsen o l'Steve Krug i els llibres respectius: "Designing Web Usability" i "Don't Make Me Think".

Amb una bona aplicació de la usabilitat aconseguim:
  • Més eficiència.
  • És més fàcil que l'usuai aprengui a fer una tasca.
  • Reducció del suport a l'usuari, no li cal.
  • Reducció de les tasques de manteniment.
  • Més satisfacció de l'usuari.
  • Més conversió d'usuaris a clients.
  • Més productivitat dels clients.
  • Millor imatge/prestigi de qui aplica la usabilitat en els seus productes/serveis.
Un lloc on està ple d'exemples a no seguir (respecte a la usabilitat i, en general, al disseny de llocs web) és: Web Pages That Suck.


Accessibilitat
:

El darrer apartat d'aquest primer tema estava relacionat amb l'accessibilitat.

Segons la Viquipèdia:
"L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tècniques o físiques".
Això vol dir que l'accessibilitat inclou (entre d'altres):
  • Supressió de barreres (físiques i lògiques).
  • Canvis legislatius.
  • Conscienciació de la societat.
Segons l'Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación, l'accessibilitat web és:
"Se puede definir la accesibilidad web como la posibilidad de que un sitio o servicio Web pueda ser visitado y utilizado de forma satisfactoria por el mayor número posible de personas, independientemente de las limitaciones personales que tengan o de aquellas limitaciones que sean derivadas de su entorno."
A qui beneficia l'accessibilitat web?, a qui té:
  • Deficiències visuals.
  • Deficiències auditives.
  • Deficiències físiques o motrius.
  • Deficiències neurològiques.
  • Pèrdua de capacitats.
  • Entorn en males condicions.
  • Ús d'eines amb limitades capacitats.
Gràcies a l'accessibilitat web també s'aconsegueix:
  • Simplificar el desenvolupament.
  • Estalviar costos.
  • Facilitar la independència de dispositiu.
  • Millorar la indexació dels continguts.
  • Augmentar la usabilitat.
  • Millorar l'accés a la informació.
  • Augmentar el públic objectiu.
Per tant, l'accessibilitat web no és només per a persones que tinguin alguna discapacitat.

Dit d'una altra manera, crear webs accessibles és la millor opció per tenir webs de qualitat, és una inversió.

De fet, fer accessible un web no és res més que aplicar unes "bones pautes" (estàndards) i sentit comú en la creació del contingut web.

Aquestes "bones pautes" són les WCAG (Web Content Accessibility Guidelines), és a dir, unes normes que marquen com fer un web accessible.

Les WCAG marquen 3 nivells d'accessibilitat: A (primer nivell d'accessibilitat), AA (segon nivell, inclou el primer) i AAA (màxim nivell, inclou els dos anteriors).




Presentació d'aquest primer tema:




Enllaços relacionats:

dilluns, 22 de febrer del 2010

WeG007: Irekia: El govern obert del País Basc

La setena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és un breu resum de la iniciativa del Govern Basc anomenada Irekia ('obert' en èuscar).

Fa dies que volia fer-ne un resum donada la trascendència que té, al meu entendre, aquesta iniciativa donat que és el projecte d'oGov més sòlid a nivell espanyol (amb el permís de la gent del Govern d'Astúries, haig d'analitzar també el seu projecte).

Especialment destaco el lideratge del lehendakari Patxi López, imprescindible per a que una iniciativa d'aquest tipus tingui èxit, actualment en aquests projectes el menys complicat és la tecnologia, el més complex són les persones, convèncer-les... d'aquí que un fort lideratge sigui crític per assolir l'èxit.

Aquesta és la notícia penjada en el web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona:

Irekia: El govern obert del País Basc

Darrerament estan sorgint iniciatives relacionades amb el que es coneix com govern obert, ("Open Government" en anglès, o abreujadament: "oGov"), amb l'objectiu d'assolir més transparència als governs. Als Estats Units, el Regne Unit i Austràlia s'estan promovent iniciatives en aquest àmbit, a Espanya ja han sorgit iniciatives al Govern del Principat d'Astúries i al Govern basc.

Què és?

El significat de la paraula basca "Irekia" és "obert".

Irekia és el nou portal del Govern basc amb consonància amb el nou paradigma d'open government que s'està començant a implantar en diversos governs, especialment de l'àmbit anglosaxó: els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia.

Per què un govern obert?

Una de les mancances del sistema "tradicional" de govern és la llunyania de la ciutadania, en molts casos la ciutadania només participa cada quatre anys en les eleccions, la resta del temps o no pot o no troba la manera d'aportar les seves idees, comentaris i crítiques a l'acció del govern.

Amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i, molt especialment, amb l'eclosió de l'anomenat Web 2.0, és a dir, des que tothom pot publicar fàcilment contingut i relacionar-se amb les xarxes socials, implementar un govern obert ja no és un problema tècnic.

Així, doncs, un govern obert persegueix l'objectiu màxim d'una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom.

Eixos d'Irekia

El mateix lehendakari Patxi López promou aquesta iniciativa amb l'objectiu principal de fomentar la transparència en l'Administració basca.

Els tres eixos principals d'Irekia són:

Transparència: Es posarà a l'abast de la ciutadania tota mena d'informació sobre l'activitat i la planificació del govern, i en temps real, (com anècdota cal indicar que una de les primeres dades que s'han posat a l'abast de la ciutadania és el cost d'aquesta iniciativa).

Participació: Totes les decisions que tingui previst prendre el Govern basc s'exposaran públicament perquè la ciutadania pugui debatre-les, valorar-les, criticar-les, lloar-les, completar-les... A més la ciutadania també podrà indicar les seves pròpies iniciatives perquè el Govern les tingui en compte.

Col·laboració: La idea és que el govern, la ciutadania, les empreses... en general, tota la societat basca col·labori per construir una societat millor.

Cal tenir en compte que la participació ciutadana fa molts anys que existeix, la nova aportació d'Irekia és recollir aquesta participació de manera fàcil i àgil, i integrar-la en l'acció quotidiana del Govern basc, és a dir, això serà el procés habitual, no un procés excepcional.

De fet, cada iniciativa governamental haurà de tenir en compte la participació de la ciutadania, això vol dir que tots els departaments del govern basc han de promoure la participació de la societat —no només permetre-la—, de fet, el projecte Irekia inclou escoltar activament la ciutadania per saber què opina en altres llocs diferents d'Irekia. De fet, es farà un seguiment especial de les xarxes socials, ja que actualment ja són les noves àgores de la societat, per aquest motiu bona part del contingut d'Irekia també es posarà a les xarxes socials.

Tot just s'està a les beceroles d'aquesta iniciativa però, tal com es comenta en la introducció d'Irekia, "el viatge més llarg comença amb el primer pas" (Lao-Tse).



Enllaços relacionats:

divendres, 19 de febrer del 2010

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies el Jordi Sabaté (via la Dolors Pou) em va entrevistar sobre temes relacionats amb l'administració electrònica.

En Jordi Sabaté treballa al web Consumer Eroski: la versió digital de la revista Consumer de la Fundación Eroski on ahir es va penjar el resultat de l'entrevista.

D'entrada ja li vaig deixar clar que no em considero un expert en aquest àmbit, ni molt menys!

Però sí que sóc una persona que està treballant en una gran administració local que té molts projectes sobre administració electrònica, d'un d'ells en sóc el cap de projecte.

I a més m'interessa molt l'administració electrònica, el govern obert i, en general, de com la tecnologia pot ajudar a simplificar la vida a la ciutadania.

Em va passar una primera versió de qüestionari amb preguntes, vaig retocar alguna pregunta (en alguns casos per no repetir-se i, en d'altres casos, per afegir conceptes que no em preguntava que creïa que podien ser interessants pel públic del lloc web, també el Jordi em va fer algunes puntualitzacions).

Us transcric aqui l'entrevista (també la podeu llegir a Consumer Eroski a aquí):

"En las web de administraciones públicas sobra información poco útil al ciudadano"

  • Autor: Por JORDI SABATÉ MARTÍ
  • Fecha de publicación: 18 de febrero de 2010

Marc Garriga Portolà se define como jefe de proyectos web en el sector público de Barcelona. Por su amplia experiencia tanto con las herramientas digitales como en el desarrollo de propuestas colaborativas para los órganos de gobierno municipales, es una de las personas más cualificadas para explicar a los ciudadanos qué es y qué quiere hacer la administración electrónica y participativa. Por el momento se muestra contento con el ritmo de transición que tiene la administración pública en su paso al mundo digital. Sin embargo, en consonancia con las conclusiones de un reciente estudio de CONSUMER EROSKI, reivindica más información útil y menos autopublicidad en los sitios web municipales. Garriga también forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe", un foro mundial sobre democracia participativa, es profesor en la Universitat de Barcelona (UB) y escribe los blogs Brou Casolà (en catalán) y Caldo Casero (en castellano).


Se oye hablar de administración 2.0, pero la mayoría de los ciudadanos desconocen todavía qué es la administración electrónica. ¿Qué diferencias hay entre ambos conceptos?

Son dos conceptos diferentes. La administración electrónica es fruto del deber de las administraciones públicas de dar el mejor servicio a la ciudadanía con el menor coste en recursos. Con la administración electrónica se consigue mejorar el actual servicio que se ofrece a la ciudadanía y, además, se reducen costes: es la solución ideal.

La clave de la administración 2.0, en cambio, no radica sólo en la tecnología, aunque la requiere; la clave está en la actitud, como en cualquier concepto que sea 2.0. Este tipo de administración debe ser sencilla, próxima, proactiva, receptiva, innovadora, incentivadora de la participación, colaborativa, transparente, etc. Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas. Éste es un cambio de fondo y de concepto mucho más ambicioso, y complejo de llevar a cabo, que la administración electrónica.

¿No cree que los teóricos corren demasiado?

"Una administración 2.0 busca la colaboración de la ciudadanía para la realización de sus políticas"

No creo que se vaya demasiado rápido, más bien lo contrario. El paradigma "administración 2.0" tiene como objetivo involucrar a los ciudadanos en los servicios ofrecidos por las administraciones públicas, no sólo tener en cuenta su opinión cada cuatro años. A mi entender, es la mejor manera de que la ciudadanía se preocupe por los temas de la sociedad y que las administraciones públicas escuchen con frecuencia la opinión, las ideas y los comentarios de los ciudadanos. En el sentido literal de la palabra, estamos en la tarea de mejorar la democracia.

¿Por qué les cuesta tanto a las administraciones pasar su información y sus gestiones al ámbito digital?

Cualquier cambio en una administración pública cuesta muchísimo. Hay que tener en cuenta que han trabajado décadas, algunas incluso siglos, con papeles. No es nada fácil el paso al ámbito digital, no sólo por cuestiones técnicas, que de por sí ya son complicadas, sino también por cuestiones humanas, por la habitual resistencia al cambio que tenemos la mayoría de las personas. También hay que tener en cuenta que, en muchos casos, se aprovecha la digitalización de trámites y servicios para rediseñarlos y optimizarlos para el ciudadano y, en especial, en un plano interno (la denominada "backoffice").

¿Desaparecerán puestos de trabajo entre los funcionarios con el paso total a la administración electrónica?

"Hay que tener en cuenta que muchas administraciones han trabajado décadas, incluso siglos, con papeles"

No desaparecerán puestos de trabajo de funcionarios por el paso a la administración electrónica. El paso no es inmediato ni sustitutivo; la administración electrónica convive con la tradicional. Sí puede pasar que haya funcionarios que cambien sus funciones por otras de más valor, dado que, en su mayoría, se intentan realizar de manera electrónica las tareas más repetitivas.

¿Qué es más importante en la web de una administración pública, informar bien o permitir gestiones complejas?

Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía, en el sentido más amplio del verbo "informar". Por otro lado, desde el primer día de enero de 2010, las administraciones públicas -en virtud de la ley 11/2007- tienen que poner a disposición de los ciudadanos la posibilidad de realizar cualquier trámite mediante el canal electrónico. No obstante, considero más adecuado que en la Web se puedan tramitar las gestiones más habituales y dejar las de menor demanda, o una gran complejidad, para el canal presencial, aunque sea por cuestiones de eficiencia presupuestaria. No tiene sentido invertir presupuesto en pasar al ámbito electrónico un trámite que apenas se usará.

¿No cree que muchas páginas web de administraciones pecan de exceso de información institucional y, en cambio, muestran poca información útil al ciudadano?

La mayoría de sitios web de administraciones públicas pecan de exceso de información institucional, pero también se exceden en información que ya es obsoleta o carece del mínimo interés. Hay un verdadero problema de "infoxicación" porque raras veces se descuelga contenido debido a presiones políticas o a la simple desidia.

¿Por qué es necesario un certificado digital para realizar la mayoría de las gestiones? ¿No se podría usar otra fórmula menos complicada?

"Una web de una administración pública tiene como objetivo fundamental informar bien a su ciudadanía"

La mayoría de las gestiones públicas requieren primero identificarse. En el ámbito presencial, este proceso lo realizamos mediante el DNI o un documento similar; es un proceso que tenemos muy asimilado. En el ámbito electrónico, esta identificación la podemos hacer con un certificado digital, que apenas exige indicar de modo digital la identidad. Hay otras fórmulas para identificarse de manera electrónica, pero no reúnen la seguridad necesaria para realizar todos los trámites, por este motivo están en desuso. Los nuevos DNI ya incluyen un certificado digital, con lo que, en poco tiempo, toda la sociedad española dispondrá de un certificado digital como mínimo.

¿Se verá algún día a ayuntamientos y ministerios en Facebook?

Hoy en día, redes como Facebook, Tuenti o Twitter, entre muchas otras, ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a estas nuevas ágoras para escuchar y colaborar con los ciudadanos. Ya hay algunos ejemplos, aunque todavía son pocos y en un ámbito más informacional que conversacional. No obstante, un buen ejemplo es el municipio de Copons, una pequeña localidad catalana de unos 300 habitantes. Consigue gobernar de una forma más colaborativa, más abierta y, por tanto, más democrática, al implicar a la ciudadanía en las acciones del Ayuntamiento. Para ello, ha utilizado herramientas gratuitas como Facebook, Flickr o Wordpress.

¿Cómo valora desde el punto de vista de información ciudadana una herramienta como Twitter?

"Redes como Facebook, Tuenti o Twitter ya son lugares de encuentro de la ciudadanía; lo más lógico es que las administraciones públicas se acerquen a ellas"

Twitter es una muy buena herramienta para dialogar cuando se requiere inmediatez y brevedad. Es idónea para comunicar nuevos servicios y para encauzar las quejas o sugerencias de la ciudadanía. Ya hay varios ejemplos de administraciones públicas que están en Twitter, como los departamentos de Educación y de Trabajo de la Generalitat de Catalunya. Sólo hay una regla importante: no caer en el error de utilizar Twitter sólo para comunicar de manera unidireccional. Esta herramienta permite y promueve el diálogo, por lo que si una administración está en Twitter, puede comunicar, pero también debe escuchar.

¿Qué utilidades podría tener el vídeo on line para servir a los ciudadanos?

La mejora de la tecnología, en especial de las comunicaciones, ha provocado que el vídeo sea un elemento cada vez más presente en la Web. Para el caso concreto de las páginas de administraciones públicas, el vídeo se puede usar -y de hecho ya se usa así- para ilustrar con imágenes las noticias que interesan a la ciudadanía, pero también para complementar la información turística o para mostrar cómo utilizar servicios públicos y cómo realizar determinados trámites, entre otras funciones.

Se podría usar, además, para que la ciudadanía exponga sus vídeos: de denuncia, de quejas, de sugerencias, de promoción turística. En la web Barcelona Visió, la ciudadanía sube vídeos sobre la ciudad mezclados con vídeos realizados por estudiantes del sector y vídeos del propio Ayuntamiento. El objetivo es ser un banco de vídeos de uso gratuito.

Usted forma parte del equipo organizador del "Personal Democracy Forum Europe". ¿Qué objetivos persiguen?

El "Personal Democracy Forum", PdF, es un grupo de personas interesadas en debatir cómo la tecnología puede mejorar la política y la acción de los gobiernos; en definitiva, mejorar la democracia. Lo crearon Andrew Rasiej y Micah Sifry en 2004 y, aunque el debate es continuo, organizan cada año una conferencia que reúne a los mejores expertos mundiales en tecnología, en política y en cómo aplicar la primera para fortalecer la segunda.

"Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones"

A finales de noviembre del pasado año, el PdF cruzó el charco y se celebró la primera conferencia Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) en Barcelona. El evento congregó a los mejores expertos europeos e internacionales en la Torre Agbar durante un par de días; se generó mucho debate en las sesiones, pero aún más en los descansos, en los pasillos. Se habló de cómo Obama llegó a ser presidente en buena parte gracias a la tecnología, de la movilización de la ciudadanía desde la sociedad civil, de cómo los gobiernos pueden (y deben) colaborar con la ciudadanía para el desarrollo de las políticas, de ser transparentes mediante la apertura de los datos públicos, del papel que juega Europa (y España) en este nuevo paradigma político, etc.

En Barcelona, Andrew Rasiej comentó que la tecnología ha cambiado a la sociedad civil: "Lo que hemos descubierto es que la tecnología permite que la gente pueda organizarse utilizando las nuevas herramientas como Facebook, Twitter y YouTube, de cara a tener un impacto en el proceso político y para pedir que los gobiernos sean más sensibles a sus necesidades cotidianas". Esto persigue PdF, mostrar cómo la tecnología puede mejorar aún más nuestra democracia.

¿De verdad se puede conseguir con la Web 2.0 que los ciudadanos participen más en sus instituciones?

No es que se pueda hacer, es que se debe hacer. Los ciudadanos deben poder implicarse con las administraciones públicas en la definición y desarrollo de sus acciones. Las instituciones públicas deben escuchar siempre a sus ciudadanos y hacerles partícipes de sus políticas; no sólo de las políticas de carácter lúdico, sino en especial de las políticas que afectan más a los ciudadanos, aunque no sean populares. Sólo con la implicación de la sociedad en las administraciones públicas se conseguirá que éstas sean más eficientes y la ciudadanía conocerá los límites de las instituciones públicas: se dará cuenta de que las administraciones públicas no pueden ser la solución a todos los problemas de la sociedad.

¿No cree que España va lenta en la puesta on line de cierta información concerniente a los cargos, las administraciones y los órganos de gobierno, ya sean locales, autonómicos o estatales?

"El problema no es que la información no sea pública, sino que no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática"

En general, el problema no es que la información no sea pública; hay muchísima información en los boletines oficiales del Estado, de las comunidades autónomas, etc. El problema radica en que esta información no está en el formato adecuado para tratarse de forma automática. Con un formato adecuado se podría llegar a saber, al detalle y de forma muy fácil, en qué invierte el presupuesto una determinada administración pública. En la actualidad, buena parte de esa información se podría obtener si se busca en los boletines oficiales, pero no es una tarea nada fácil ni automatizable. En la práctica, es como si la información no fuera pública.

El concepto "opendata" tiene como objetivo proporcionar toda la información pública al alcance de la ciudadanía y con un formato adecuado para que sea fácil de manipular y utilizarse en servicios públicos o privados. Se persigue que la Administración proporcione los datos públicos y que sea la propia ciudadanía quien, de forma altruista o con ánimo de lucro, genere servicios a partir de esa información. El ejemplo paradigmático de "opendata" es el portal "Data.Gov" de la administración americana, que contiene infinidad de información pública y no deja de crecer. Esta iniciativa se ha extendido a otros países: Reino Unido, Australia, etc., y también a España: el Gobierno Vasco y el Gobierno del Principado de Asturias ya han iniciado sus proyectos de "opendata".

¿Se votará y se harán referendos válidos algún día por vía telemática?

Lo haremos, y proyectos como el DNI electrónico ayudarán mucho en la posibilidad de votar de manera telemática. Cabe indicar la consulta ciudadana que tiene previsto realizar el Ayuntamiento de Barcelona acerca de cómo tiene que ser la nueva Avenida Diagonal. Esta consulta ciudadana, que afecta a 1,4 millones de personas, se podrá realizar de manera presencial, pero también, y aquí está la novedad, se podrá votar por Internet durante las 24 horas del día (o días) en que se celebre. Iniciativas como esta consulta ciudadana proporcionarán la experiencia necesaria para abordar, en un futuro no muy lejano, votaciones electrónicas de nuestros representantes políticos en las administraciones públicas.



Enllaços relacionats:

Consultoria Artesana

En 30 minuts he quedat per dinar amb la María (Odilas)...

I m'ha arribat un tuit notificant-me de l'existència del web de Consultoría Artesana.

Tot plegat m'ha fet que recordés la primera vegada que vaig dinar amb la María, (també estava previst que s'hi apuntés l'Elena però finalment no va poder assistir-hi).

En el dinar van surgir molts temes... entre els quals un que va destacar: la consultoria artesana.

La María em va exposar la idea que tenia, estava clar que era una idea que l'havia anat formant amb el temps, no semblava una idea poc meditada.

Ella volia treballar fent projectes relacionats amb les TICs amb un alt component d'innovació i amb un nivell alt de qualitat, aquest era el seu marc d'acció.

A més, també em va parlar, entre d'altres conceptes, d'una nova forma d'organització laboral on, precisament, l'organització és mínima i efímera.

Es crea una organització per cada projecte i quan aquest mor, també mor l'organització.

Quan es comença un nou projecte es crea una nova organització que possiblement serà diferent a l'anterior, en quan a persones que la composen, rols d'aquestes persones, etc. A més, aquesta organització és mínima i gens semblant a la d'una empresa 'tradicional', es tracta més aviat d'unir a una sèrie de persones per un objectiu comú.

Així doncs, per cada projecte, el cap (diguem-ne així encara que no hi hagi cap relació jerárquica pre-establerta), busca de la seva llista de nodes els recursos més apropiats en funció del projecte que cal fer.

Té sentit.

El problema és que la legislació del món laboral no està pensada per 'empreses obertes' amb aquestes característiques.

Evidentment això implica una forma de treball en xarxa i amb l'ajut indispensable de la Xarxa (Internet), en cas contrari és molt difícil portar-ho a la pràctica.

D'altra banda, també em va comentar que volia treballar col·laborant amb altres consultors, no competint entre ells, és a dir, compartint el coneixement per ajudar a d'altres consultors. No es tracta de tenir el coneixement tancat en un calaix sinó de distribuir-lo i ajudar-se mútuament.

I em va comentar que a tot això li volia (o li volien) anomenar 'consultoria artesana'.

Els meus comentaris a aquest nom van ser els següents (i encara crec el mateix):

La primera paraula - 'consultoria' - em semblava completament encertada. Pels tipus de projectes que em va comentar la María, el que feia era aconsellar als seus clients, orientar-los i fer (o no) el que s'acabés decidint, els hi feia de consultora.

La segona paraula - 'artesana' - és la que qualifica a la primera, és la que li dóna més suc.

D'entrada, el mot 'artesà' em suggereix:
  • Feina ben feta, de qualitat.
  • Feina pensada per un públic minoritari, no pel públic massiu, aquest ja està servit per les indústries, l'artesà va a un públic minoritari que és exigent però que, a la vegada, sap valorar la qualitat de la feina feta.
  • Normalment els artesans treballen individualment o amb equips de poques persones... però molt unides entre elles.
  • A més, els artesans tenen un alt coneixement de la seva feina, no són neòfits en la matèria.
  • També cal tenir present que els artesans són gent que habitualment imprimeixen caràcter a les seves obres, gaudeixen fent-les.
Tot això ho veig com conceptes positius i que encaixen molt bé.

Però també recordo que li vaig comentar que el mot 'artesà' normalment està associat a 'antic', quan es diu 'fer les coses artesanalment' normalment vol dir 'fer les coses com sempre s'han fet', és a dir, sense innovar, és, potser, la única crítica que hi veia al nom.



Han passat molts mesos des d'aquest primer dinar.

El concepte de consultoria artesana ha anat madurant, fins arribar a tenir una declaració.

Una declaració que subscric plenament donat que parla de conceptes tan interessants com:
  • Treballar amb/per persones.
  • Col·laborant, no competint.
  • Vivint a la Xarxa.
  • Imprimint caràcter.
  • Diversitat, no uniformitat.
  • Relació basada en la meritocràcia.
  • Franquesa, no es vol enganyar a ningú.
  • Simplicitat, la vida ja es prou complexa com per fer-la més difícil ;-)
  • Etc.
Us recomano la lectura completa de la declaració.

Després de llegir la declaració he arribat a la conclusió que la subscric plenament, en sóc un fan ;-)


PD: A més, mitjançant el web de la Consultoría Artesana he pogut veure per primera vegada una fotografía del Santi (Vicent). ;-)



[Actualització del post: ]

Us afegeixo el divertit vídeo que ha fet l'Anna relacionat amb el making off de la iniciativa:



I un altre vídeo més (aquest del Manel):



I comentar que els que inicialment s'han arriscat en aquesta idea són:


Enllaços relacionats:

dimarts, 16 de febrer del 2010

Primera classe (Introducció) de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)"

Tal com us vaig comentar fa uns dies, avui - aquesta tarda - m'estreno com a professor universitari a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Us deixo aquí la presentació - feta en Prezi - d'introducció de l'assignatura (en principi això serà l'únic que farem avui):



La introducció té 4 grans apartats:
  • Introducció de l'assignatura.
  • Introducció de qui sóc jo (i introducció de la resta d'alumnes).
  • Qüestions pràctiques sobre l'assignatura: avaluació, horari de les classes, horari de les consultes, etc.
  • Reflexió sobre la necessitat de canvi de l'educació donat els canvis - cada cop més vertiginosos - que està aportant les TIC.
Com és habitual en Prezi les 'diapositives' (per anomenar-les d'alguna manera) no contenen massa informació, la idea és exposar-ho de 'viva voz...'.

De fet, sóc dels que pensa que les presentacions ja han de ser així, amb poca paraula, que sigui l'orador que faci reflexionar a l'oient, la presentació ha de ser només un 'recolzament' del que explica.


Enllaços relacionats:

dilluns, 15 de febrer del 2010

WeG006: Resultats del primer GobCamp España

La sisena notícia que he penjat al web d'eGovernment de l'Ajuntament de Barcelona és el resum de la jornada GobCampEs que es va realitzar el passat 16 de gener a Citilab-Cornellà.
La veritat és que ho he penjat molt tard, un mes després de la realització d'aquesta jornada... però diuen que val més tard que mai! ;-)


Resultats del primer GobCamp España

GobCamp España

El dissabte 16 de gener es va celebrar a Citilab-Cornellà el primer GobCamp España, la primera "desconferència" espanyola sobre Administració pública en què el contingut l'elaboren els mateixos participants a mesura que van arribant.

Tot i que l'acte era obert per a tothom, estava pensat específicament perquè el seguissin els treballadors de l'Administració pública i totes les persones que hi estiguessin interessades, amb l'objectiu de debatre com millorar l'acció de les administracions públiques amb l'ajut de la tecnologia.

En total es van reunir una trentena de persones de diverses institucions: Generalitat de Catalunya, Govern basc, Universitat de Girona, Citilab, Ajuntament de Barcelona, entre altres.

De què es va parlar?

El primer ponent va ser l'Albert Sierra, que va explicar la iniciativa Patrimoni.gencat, un web pensat per interconnectar les diferents institucions relacionades amb l'àmbit del patrimoni cultural mitjançant un llenguatge planer, proper a la ciutadania, amb un ús intensiu de contingut multimèdia i utilitzant eines 2.0, de fet, un dels missatges que va donar l'Albert a les institucions és que han de canviar de model, ara ja no són només emissores d'informació, la comunicació ja no és unidireccional, ara és bidireccional.

La Trina Milan va explicar la recent iniciativa d'ús d'eines 2.0 per part del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Han posat en marxa un bloc, un usuari a Twitter i un usuari a YouTube, tot des del punt de vista institucional del Departament d'Educació.

L'Alberto Ortiz, director d'Atenció Ciutadana del Govern basc, va demanar ajut als assistents per dissenyar el que ell va exposar com a "factoria d'atenció a la ciutadania". És a dir, debatre com hauria de ser un grup de persones amb vocació interna i externa amb l'objectiu d'escoltar activament la ciutadania per fomentar la seva implicació en el govern, i, a la vegada, potenciar l'aprenentatge i el treball col·laboratiu intern per mitjà de xarxes interdepartamentals.

L'Enric Senabre va fer reflexionar sobre els límits de l'Administració; cal tenir sentit comú a l'hora de fer ús de la tecnologia per millorar els serveis prestats per les administracions públiques, no arribar a ser una administració en què el ciutadà no sàpiga què es fa que l'afecti.

L'Eugenio Moliní va exposar brillantment un model per explicar com vèncer la resistència al canvi de les jerarquies en les organitzacions per acabar sent "només" friccions, aquest model està basat en conèixer i gestionar què no ha de canviar perquè el que s'està treballant en xarxa sigui assumible i liderable per la direcció en el seu rol jeràrquic.

La darrera ponència la va fer el Giles Antonio Radford (Moof), que va comentar les iniciatives 2.0 del Regne Unit relacionades amb les administracions públiques, especialment les que provenen de l'ONG MySociety.org: WriteToThem (per poder comunicar amb els responsables polítics); FixMyStreet (per indicar a l'Administració problemes, suggeriments, incidències del carrer); TheyWorkForYou, que permet veure què han fet els polítics, per exemple, què han votat en cada iniciativa legislativa, entre altres webs.

L'acte es va acabar amb una posada en comú de tots els assistents en què van reflexionar sobre com implementar la idea de "factoria d'atenció a la ciutadania" proposada per l'Alberto Ortiz.

Esperem que l'any que ve es torni a celebrar aquest esdeveniment tan interessant.




Enllaços relacionats:

diumenge, 7 de febrer del 2010

Docència de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)"

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El proper dimarts 16 de febrer m'estreno com a professor universitari a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

A principis del mes de juliol de l'any passat, el degà de la Facultat (el Cristóbal Urbano), em va oferir ser professor associat. El primer semestre d'aquest curs he dirigit treballs de fi de carrera, aquest segon semestre m'estrenaré donant classes.

Concretament donaré docència de l'assignatura Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM) de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació (estudis que estan desapareixent per donar pas als nous estudis de Grau d'Informació i Documentació).

Segons la Guia Docent, els objectius de l'assignatura són:
  • Identificar les característiques principals dels documents hipermèdia.
  • Conèixer les diferents tipologies de formats i fitxers i les característiques principals.
  • Crear i tractar documents gràfics, àudio, vídeo i documents multimèdia.
  • Encoratjar l'ús de documents multimèdia al món de les biblioteques.
L'estructura de l'assignatura està dividida en 7 temes:
  1. Introducció. Conceptes bàsics
    1. Arquitectura de la informació
    2. Usabilitat
    3. Accessibilitat
    4. Components i posicionament web
  2. Procés de creació multimèdia
    1. Definició de projectes
  3. Text
    1. Tipus
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
  4. Imatge estàtica
    1. Tipus d'imatges
    2. Característiques
    3. Formats
    4. Avantatges i inconvenients
  5. So
    1. Característiques
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
  6. Vídeo
    1. Característiques
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
  7. Animació multimèdia
    1. Característiques
    2. Formats
    3. Avantatges i inconvenients
    4. Terminologia
I l'avaluació es realitza a partir d'exercicis pràctics durant el curs i d'un treball final (qui ho desitgi també pot optar per un treball i un examen).



En principi he aprofitat els apunts que ja estaven fets d'altres professors, però, com és lògic, vull actualitzar-los i 'personalitzar-vos' segons la meva experiència i els meus coneixements, respectant, evidentment, el que diu la Guia Docent.

D'altra banda, tampoc vull que sigui el format tradicional d'una persona explicant, n persones rebent informació, avui en dia això ja no és així!

Estic convençut que jo aprendré tant o més que els meus alumnes, de fet, aquest és un dels missatges principals que vull deixar clar: avui en dia tots som aprenents, tots som professors.

Un altre dels missatges que vull deixar clar és la necessitat d'utilitzar la tecnologia per revolucionar l'educació. La tecnologia, especialment les tecnologies de la informació (TIC), han experimentat un canvi brutal en el que portem de segle XXI.

En canvi, l'actual sistema educatiu està basat en un sistema vell, caduc, obsolet, on es premia molt la cerca de la informació i la memorització d'aquesta.

Avui en dia això no té sentit, tota la informació que vulguem la tenim a l'abast d'un click.

Avui en dia té més sentit ensenyar a raonar, a discernir, a separar el gra de la palla, a crear valor, a crear talent, a potenciar la creativitat... les màquines ja ens ajudaran per tot allò que és més "mecànic" (com per exemple, memoritzar la informació).

Us poso un spot de la Kaplan University que fa temps que circula per la Xarxa, desconec si aquesta universitat realment està readaptant-se, en tot cas, és un bon post per il·lustrar el que us estic comentant:



I el tercer missatge principal que vull transmetre és tenir una mentalitat oberta, compartir, col·laborar, co-crear... personalment crec que actualment (i amb l'ajut de les TIC) el potencial de creació de coneixement és pràcticament infinit gràcies a que el procés de creació s'ha globalitzat, han caigut moltes barreres, per exemple les geogràfiques.

Per tant, vull transmetre que la idea de crear de forma gairebé clandestina, en petit comitè, vigilant en tot moment que no hi hagi fugues de coneixement, ja no és una opció vàlida ni, a la llarga, creativa i, per tant, tampoc serà rendible.

Cal ser oberts, compartir els nostres coneixements amb tothom i tothom amb nosaltres, el potencial de la intel·ligència col·lectiva és brutal! (encara que sembli una idea hippie ;-)


Sóc conscient que aquests missatges no són novedosos per a la majoria dels lectors d'aquest blog, però per a bona part de la societat sí que ho són i convé difondre'ls, especialment per a tots aquells que actualment estan estudiant, la pròxima generació...



En propers posts aniré desgranant què tinc previst fer a l'assignatura.

Tanmateix, tot i aquests 3 grans missatges, el que convé no perdre de vista són els objectius de l'assignatura, bàsicament, explicar les característiques dels principals formats electrònics dels documents multimèdia.

Teniu algun suggeriment, consell, idea? Gràcies!


Enllaços relacionats: