diumenge, 28 de febrer del 2010

Primer tema de l'assignatura "Gestió Electrònica de Documents Multimèdia, (GEDM)": Introducció. Conceptes bàsics.

Us deixo aquí la presentació que vaig acabar el dijous passat del primer tema de l'assignatura: Gestió Electrònica de Documents Multimèdia (GEDM).

Tot just és el primer tema: Introducció. Conceptes bàsics.

El vaig dividir en 4 grans apartats:
  • Introducció.
  • Arquitectura de la informació.
  • Usabilitat.
  • Accessibilitat.


Introducció:

Vaig començar la introducció preguntant als alumnes què significa per ells les paraules "document multimèdia". Les respostes van anar - en general - pel bon camí, però no eren complertes.

Vaig definir 'document multimèdia' com:
Un document multimèdia és qualsevol font de dades (recuperable en el temps i en l'espai) que utilitza més d'un mitjà de comunicació en la presentació de la informació: text, imatge, animació, vídeo, so.
Cap alumne havia parlat que la informació s'havia de poder recuperar, altrament, per a què la volem si no la podem fer servir?

També els feia veure que de documents multimèdia pràcticament n'han existit des dels inicis de la comunicació, tot i que és evident que amb l'electrònica, i amb la tecnologia web, han fet un salt espectacular.

Característiques d'un document multimèdia:
  • Emmagatzemament. Es pot fer sobre diferents medis, alguns més moderns d'altres més antics.
  • Qualitat. En funció de quin format utilitzem podem perdre informació de l'original.
  • Nivell d'edició. No tots els documents multimèdia permeten ser editats, i els que sí que ho permeten poder tenir diferents graus d'edició.
  • Nivell de gestió. Cada format presenta les seves pròpies característiques de gestió, manipulació, del document.
  • Distribució. La distribució dels documents multimèdia s'ha revolucionat amb la tecnologia web i això ha afectat molt l'àmbit dels documents, com per exemple la reproducció.
  • Reproducció. Un altra característica que ha canviat molt gràcies als avanços tecnològics (especialment en hardware) i a la distribució pràcticament a cost zero a qualsevol part del món.
  • Estàndard. Si el format utilitzat segueix un estàndard o no.
  • Interactivitat. Quin és el grau de control que té l'usuari vers el contingut multimèdia.
A el tipus de 'mèdia' li diem format.

Els principals tipus de formats són:
  • Text.
  • Imatge.
  • So.
  • Vídeo.
  • Animació.


Arquitectura de la informació
:

La segona part d'aquest tema estava relacionada amb l'arquitectura de la informació, és a dir, de la disciplina que intenta posar ordre en la informació, organitzar-la per a que sigui fàcilment recuperable, localitzable i accessible.

Tot i que és un concepte dels anys 70 del segle passat, la rellevància li ha arribat amb l'explosió del món web.

L'arquitectura de la informació es basa en:
  • Sistemes d'organització.
  • Sistemes d'etiquetatge.
  • Sistemes de navegació (en seqüència, en jerarquies, per facetes, d'altres...).
  • Sistemes de cerca.
  • Gestors documentals.
Entre d'altres exemples, vaig mostrar el cas del projecte Steve: etiquetatge social de les obres d'art per part de la ciutadania (no fet per experts de cada museu).


Dos conceptes bàsics molt relacionats amb l'arquitectura de la informació són la usabilitat i l'accessibilitat.


Usabilitat
:

Els hi vaig definir la usabilitat com (és la definició de la Viquipèdia):
"Facilitat amb la gent pot usar una eina o giny per aconseguir un objectiu en concret".
Tradicionalment la usabilitat era un concepte propi dels enginyers i dels dissenyadors de productes.

Calia fer productes que estiguéssin pensats (dissenyats) per les persones que les utilitzarien, això faria que la satisfacció d'aquests usuaris fos major i, conseqüentment, fossin els primers prescriptors per futures vendes del producte.

És a dir, calia fer un disseny centrat en l'usuari, un disseny adaptant-se a les necessitats dels usuaris, no a l'inrevés.

Un bon exemple és el (clàssic) telèfon que va dissenyar Henry Dreyfuss (pare del disseny centrat en l'usuari):

(feu click a la imatge per ampliar-la)

Però amb l'electrònica i, especialment, amb la informàtica la importància de la usabilitat ha crescut molt, en part gràcies a gent com Jakob Nielsen o l'Steve Krug i els llibres respectius: "Designing Web Usability" i "Don't Make Me Think".

Amb una bona aplicació de la usabilitat aconseguim:
  • Més eficiència.
  • És més fàcil que l'usuai aprengui a fer una tasca.
  • Reducció del suport a l'usuari, no li cal.
  • Reducció de les tasques de manteniment.
  • Més satisfacció de l'usuari.
  • Més conversió d'usuaris a clients.
  • Més productivitat dels clients.
  • Millor imatge/prestigi de qui aplica la usabilitat en els seus productes/serveis.
Un lloc on està ple d'exemples a no seguir (respecte a la usabilitat i, en general, al disseny de llocs web) és: Web Pages That Suck.


Accessibilitat
:

El darrer apartat d'aquest primer tema estava relacionat amb l'accessibilitat.

Segons la Viquipèdia:
"L'accessibilitat és el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tècniques o físiques".
Això vol dir que l'accessibilitat inclou (entre d'altres):
  • Supressió de barreres (físiques i lògiques).
  • Canvis legislatius.
  • Conscienciació de la societat.
Segons l'Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación, l'accessibilitat web és:
"Se puede definir la accesibilidad web como la posibilidad de que un sitio o servicio Web pueda ser visitado y utilizado de forma satisfactoria por el mayor número posible de personas, independientemente de las limitaciones personales que tengan o de aquellas limitaciones que sean derivadas de su entorno."
A qui beneficia l'accessibilitat web?, a qui té:
  • Deficiències visuals.
  • Deficiències auditives.
  • Deficiències físiques o motrius.
  • Deficiències neurològiques.
  • Pèrdua de capacitats.
  • Entorn en males condicions.
  • Ús d'eines amb limitades capacitats.
Gràcies a l'accessibilitat web també s'aconsegueix:
  • Simplificar el desenvolupament.
  • Estalviar costos.
  • Facilitar la independència de dispositiu.
  • Millorar la indexació dels continguts.
  • Augmentar la usabilitat.
  • Millorar l'accés a la informació.
  • Augmentar el públic objectiu.
Per tant, l'accessibilitat web no és només per a persones que tinguin alguna discapacitat.

Dit d'una altra manera, crear webs accessibles és la millor opció per tenir webs de qualitat, és una inversió.

De fet, fer accessible un web no és res més que aplicar unes "bones pautes" (estàndards) i sentit comú en la creació del contingut web.

Aquestes "bones pautes" són les WCAG (Web Content Accessibility Guidelines), és a dir, unes normes que marquen com fer un web accessible.

Les WCAG marquen 3 nivells d'accessibilitat: A (primer nivell d'accessibilitat), AA (segon nivell, inclou el primer) i AAA (màxim nivell, inclou els dos anteriors).




Presentació d'aquest primer tema:




Enllaços relacionats:

2 comentaris:

Blanca ha dit...

Com sol passar a la Xarxa, he arribat aquí per casualitat o més ben dit, pel "soroll" que provoquen les cerques a Google. Dit això, n'estic encantada, he mirat la presentació de l'assignatura i m'ha aclarit uns quants conceptes que, si bé no són dins la meva disciplina, em son propers. Benvingut "soroll"
Blanca

MarcG ha dit...

Gràcies Blanca!

Tens més posts relacionats amb l'assignatura Gestió Electrònica de Documents Multimèdia que vaig donar l'any passat.

Només cal que segueixis el tag "docència".

La veritat és que m'hauria agradat afegir els posts que falten de la resta de l'assignatura, si tinc temps ho faré! :)

Salutacions.