Pel dia del Pare (19 de març) les meves filles em van regalar un llibre, (de, de fet, me'l va regalar la meva dona, les meves filles són encara molt petites ;-)Concretament em van regalar el llibre:
D'Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya i reconegut polític 2.0.
Em va fer molta il·lusió aquest regal, i més si tenim en compte que, per aquelles dates, ja m'havien demanat ser ponent del Tecnimap on precisament vaig parlar d'aquest llibre i de la tasca que s'està fent en el Parlament de Catalunya per apropar aquesta institució a la ciutadania amb l'ajuda de les anomenades eines 2.0.
Aquest és un bon llibre i el recomano, especialment, per totes aquelles persones que volen introduir-se a aquest nou món derivat d'aquesta nova visió del web on els usuaris ara som (o podem ser) completament actius.
Per aquells que ja estem una mica més introduïts en aquest tema segurament hi trobarem mancances, haver aprofunditat més en alguns conceptes, en alguns àmbits.
Però el que valoro més d'aquest llibre es que servirà - i suposo que aquest és el seu principal objectiu - per fer pedagogia sobre les xarxes socials, sobre el web participatiu i, molt important, de com aquestes eines poden millorar encara més les nostres institucions polítiques; de fet, la fita última no és cap altra que assolir una democràcia més plena, millor, 'gestionada' amb la implicació de tothom, no només dels polítics.
És a dir, deixar de banda l'estereotip de 'frikisme' que hi ha al darrera d'aquestes eines i demostrar no només que són útils sinó que, a més, són necessàries i imprescindibles si volem crèixer com a societat.
A part del pròleg de Saül Gordillo i d'una introducció, el llibre està organitzat en 4 grans apartats:
- En el primer l'autor fa una introducció al web participatiu, al canvi de mentalitat que això suposa.
- En el segon es parla de política 2.0, de com fer política amb els ciutadans, no només de fer política pels ciutadans.
- En el tercer s'explica el projecte Parlament 2.0 o, el que és el mateix, de com es vol apropar aquesta institució, la feina que es fa, a la ciutadania amb l'ús d'aquestes eines 2.0.
- I en el darrer capítol s'extreuen conclusions i reflexions de l'ús de les eines 2.0 per a la política.
Només esmentar que en el llibre es comenten algunes persones amb qui tinc una molt bona relació: la Trina, el Ricard, l'Antoni, el Xavi, entre d'altres.
Per acabar comentar que vaig conèixer a l'Ernest Benach al Personal Democracy Forum Europe (PdFeu) donat que ell en va ser un dels ponents i jo un dels organitzadors, (tot i que, de fet, ambdós anavem massa atrafegats... :(
Enllaços relacionats:
2 comentaris:
Gràcies per l'esment al teu post Marc...t'he enllaçat al meu blogroll...una abraçada
Trina,
Gràcies a tú per passar-te pel Brou i, molt especialment, per estar al meu costat ;-)
Incomprensiblement encara no estaves als meus blogrolls... però això ara ja està solucionat!
Cuida't.
Publica un comentari a l'entrada