dissabte, 22 de maig del 2010

Diàlegs en xarxa (22/05/2010)

(Cal tenir en compte que aquest post l'he escrit a mesura que s'anava desenvolupant aquesta jornada, per tant, no és fruït d'un procés de reflexió...)

Fa uns dies el José A. Rodríguez (aka Trinitro) em va convidar a assistir a una nova sessió dels "Diàlegs pel progrés" organitzats pel PSC.

En aquest cas, es tractava de parlar de com la tecnologia 2.0 pot ajudar a fer una millor política, apropar-nos més a les necessitats de la societat, a saber escoltar (i respondre) més ràpidament, a ser més pròxims.

Vaig accedir a assistir a aquest acte per aprendre (sempre s'aprèn...) i més quan hi ha gent de la talla del Carlos Guadián, José Antonio Donaire o l'Antoni Gutiérrez-Rubí entre els ponents... i, a més, parlant clar, també tenia curiositat...

Cal tenir en compte que personalment no tinc cap mena de relació amb el PSC ni amb cap altre partit polític.



L'acte ha començat amb un magnífic resum de Carlos Guadián sobre el ciberactivisme des del 1995 fins a l'actualitat.

Tot seguit han parlat dos "monstres": l'Antoni Gutiérrez-Rubí i el José Antonio Donaire.

Donaire ha començat explicant que els blogs segueixen sent un instrument molt valuós per comunicar, especialment, per comunicar amb profunditat, amb reflexió; de fet, comenta que:
"En els blogs tan important és l'activitat com els silencis...", s'ha de fer també autocrítica.
Comenta que la blogosfera socialista és molt més extensa - i segons el seu punt de vista - de més qualitat que la de la resta de partits.

Un altre instrument és el Twitter.

És una eina molt viral, molt instantània, ràpida... però també és efímera i, a més, gran generadora de soroll, cal saber "destriar el gra de la palla".

D'altra banda un altre instrument és Facebook.

Es complementa molt bé amb les altres dues eines comentades.

Facebook permet conèixer més la part més humana de la gent, trenca una mica la imatge de llunyania que a vegades tenen els polítics.

A més, Facebook és un creador de comunitats, permet crear xarxes socials amb extraordinària facilitat.

Facebook també és un barreja entre el món polític i el que no és polític.

També disposem d'altres eines: SlideShare, Flickr, etc.

Com hem d'utilitzar aquestes eines?:
  • Estar a la Xarxa implica parlar, però també, i molt important, escoltar, només així aconseguirem conversar fructíficament.
  • Hem de saber construir la democràcia deliberativa, és essencial saber argumentar - amb la ciutadania - per què fem el que hem de fer.
  • Hem de fer política fora de la política i, avui en dia, una àgora que cal tenir en compte és l'àgora de les xarxes digitals.
  • Hem de canviar el to, el llenguatge, per estar més aprop dels ciutadans.



L'Antoni comença comentant la importància de la notícia de la creació - per primera vegada - de vida artificial.

També fa esment que fa 5 anys que es va crear YouTube, recordant tot el que ha evolucionat aquest servei amb només 5 anys.

L'Antoni parlar del concepte "Política de butxaca".

Avui els dispositius mòbils cal tenir-los en compte per a fer política, és l'accés a un món impressionant.

Gairebé tots els joves (de 15 a 35 anys) tenen mòbil, molts amb accés a Internet i, de fet, dels que encara no tenen accés, molts diuen que el seu principal desig és tenir aquest accés a Internet des del mòbil.

Una altra dada interessant és que actualment el 25% del tràfic de les xarxes socials ja es fa des de mòbils, i aquest percentatge no para de crèixer.

L'Antoni dóna més dades, dades, dades... totes que indiquen que l'ús d'Internet des del mòbil és cada cop més habitual, més creixent...

Sentencia: "És a la butxaca de les persones on està la vida del futur..."

Per tant: "Si no estem als mòbils, no estarem fent una política eficaç".

Conseqüentment, "Cal fer una política de butxaca". La vida dels ciutadans és mòbil, si volem estar a prop d'ells hem de fer una comunicació mòbil, hem de fer una política mòbil, una política de butxaca...

El tràfic del futur està en els dispositus mòbils, hem d'assegurar que la nostra informació digital (webs, blogs, etc) es pot veure des dels mòbils o, si no es pot, tingui el seu equivalent pels mòbils.

A més, Espanya, en aquests àmbit, és capdavantera en els països europeus, més per un tema cultural que no pas tecnològic.

L'Antoni conclou diente que ara ja és possible fer realitat el mite: un ciutadà ara pot vèncer a Goliat, com?, amb l'ajut de la tecnologia.



En el torn de preguntes es comença preguntant si podem vèncer la desafecció política amb la tecnologia.

Depèn de quina sigui la definició de "desafecció política", hi ha gent que sí que vol fer política però no de la manera tradicional, aquests els podem 'guanyar' amb la tecnologia...
No obstant, en el fons no és un problema tecnològic, és un problema de canvi cultural.
La societat ha canviat però la política no, segueix sent la mateixa que fa anys... a més les èlits polítiques no entenen els canvis digitals que s'estàn succeïnt, aquest és un dels problemes greus: les èlits són analfabetes digitalment parlant.

Com es gestiona la por a aquests nous canals de comunicació?

Cal deixar clar que no estem davant d'un canvi tecnològic, estem davant d'un canvi d'actitud.
No es pot fer una comunicació tradicional en el món 2.0.
Com qualsevol canal de comunicació, cal conèixer les seves característiques i els seus riscos.
A més hi ha canvis en les regles de poder, passem a una meritocràcia, la jerarquia perd part de la seva funció... això també frena als dirigents a apostar per aquest món.

Com gestionem els rumors i els malentesos que circulen a la Xarxa?

Els rumors es difonen per la Xarxa molt més ràpidament que les veritats i, a més, rebatre'ls costa molt.
L'única manera de lluitar contra això és tenint una presència i reputació contrastada a la Xarxa.

I la fractura digital?

La tecnologia cada cop és més amable, la fractura digital és cada cop més petita... el problema és que els dirigents (polítics, empreses, etc) encara estan massa allunyats de la cultura digital.
Donaire: "L'escletxa principal està entre dalt i baix".



Després del descans, toca la taula de bones pràctiques amb la participació de:
I moderat per Jéssica Fillol.

Comença parlant l'Enrique Vanacloy per dir que el que cal és proximitat, fer servir aquestes eines tecnològiques per estar (i escoltar!) amb la ciutadania.

La Lourdes Muñoz reitera que la política 2.0 és proximitat, és un tema més d'actitud, un tema cultural, no és una qüestió tecnològica.

La Montse Capdevila comenta que es va quedar una mica orfe amb la marxa del Donaire... el seu mestre ;-)
Cal estar a la Xarxa amb un estil més neutre, més crític però constructiu, una relació més propera a la ciutadania i fer un esforç per escoltar (i respondre) més els dubtes, les opinions dels ciutadans.
Per tant, dos conceptes clau són l'escolta activa i l'accessibilitat, ser accessible a la societat, trencar la barrera de separació entre els polítics i la societat.

L'Ignasi Giménez comenta que per ells el Facebook és una manera de copsar quins problemes té la ciutadania. De fet, les xarxes socials són un element clau per apropar-se a les necessitats de la ciutadania i, a més, amb el llenguatge adequat, de fet, és un bon canal per a que la gent es posi en contacte amb els seus dirigents polítics, (en el cas de l'Ignasi, dirigents municipals).

El Guillem Espriu parla que no podem estar les 24 hores del dia connectats, per tant, cal ser coherents i no intentar fer impossibles, simplement ser persones i, sobretot, ser transparents, ser tal com som, no intentar ser (o actuar) com no som.

També cal tenir en compte que el món en el qual varem néixer ja no és el mateix món en el què estem vivint i això comporta adaptar-nos, estem en un moment de canvis, el nostre univers ha augmentat veriginosament, abans ens comunicàvem a nivell de barri, ara gairebé globament i, a la vegada, també en l'àmbit local.

Al torn de preguntes al MH President de la Generalitat José Montilla se li pregunta per la darrera enquesta del CIS que diu que el tercer problema principal de la ciutadania són els propis polítics. No es veu als polítics com la solució sinó com el problema.

Montilla respon que en un marc de la globalització, els polítics poden tenir una certa incapacitat per resoldre els problemes, però el crack econòmic de Grècia ha deixat clar que a vegades els polítics els hi costa trobar solucions.

Però cal tenir en compte que "no hi ha solucions als problemes de la ciutadania fora de la política".

També se li pregunten per si es pot concretar la política en 140 caràcters... (Twitter).

Montilla respon que la concreció és útil, i necessària, però la política no és blanc o negre, està plena de matisos i, per tant, es fa molt difícil concretar.

D'altra banda, Montilla també ha volgut exposar que s'ha invertit molt en reduïr la fractura digital amb educació i en formació, especialment en el col·lectiu dels joves ja que són el nostre futur.

Montilla tanca aquesta jornada de Diàlegs en Xarxa destacant la importància del treball constant aprofitant tot el que ens permeten aquestes noves eines.

També destaca que l'administració electrònica ha avançat molt en aquesta legislatura, l'ús d'Internet també ha millorat molt.

Però encara hi ha molta gent sense connexió, en alguns casos per qüestions econòmiques.

Aquesta és una de les prioritats del Govern, que tothom pugui tenir accés a la Xarxa.

També ha recordat els grans avenços que s'han fet en l'àmbit web, especialment en el web Gencat.cat. Un exemple està en la nova Oficina Virtual de Tràmits.

En qüestions digitals, Montilla es compromet en:
  • Universalitat: Reivindicar l'accés universal a la Xarxa, cal lluitar contra l'analfabetisme digital i amb una bona qualitat d'accés: tots amb banda ampla.
  • Neutralitat: Necessitem que la Xarxa sigui neutral, tothom ha de poder dir el que vulgui (dins de la legalitat vigent). Intentar regular la Xarxa implicaria la pèrdua d'aquesta.
  • Equilibri: És evident que els formats digitals ho han transformat tot. S'ha de buscar un equilibri entre la creació cultural i l'accés al consum i l'ús, cal adaptar-se a la societat digital i, a la vegada, promocionar la creativitat.
També ha demanat als activistes a la Xarxa afins al PSC que no siguin clònics, que siguin creatius, crítics i gent amb opinió.

Com ha de ser... ;-)


Enllaços relacionats:

6 comentaris:

e-Xaps ha dit...

Com sempre, fantàstic resum!
Un plaer veure't.

Salut!

MarcG ha dit...

Gràcies Xavi.

La veritat és que he anat una mica ràpid a l'escriure'l.

Ara l'he rellegit, hi he afegit alguna conjunció, he retocat algunes frases i hi he afegit enllaços.

Ara està una mica més acceptable... ;-)

Un plaer mutu.

Fernández ha dit...

VARIEDAD DE USOS DE LA DEMOCRACIA
La primera distinción que hay que hacer procede de la misma
historia de la democracia. Su primera forma, tal como apareció
en las ciudades griegas, consistía en la democracia directa.
El pueblo reunido en la plaza pública representándose a sí
mismo y decidiendo de forma colectiva su soporte político, su
gobierno, sus decisiones fundamentales. Era la democracia
original aplicada en pequeñas ciudades Estado en la antigua
Grecia. Las reuniones públicas del pueblo eran posibles por
el escaso número de habitantes; además, el número de participantes
era todavía menor, pues ni los esclavos ni las mujeres
ni los metecos (extranjeros) eran considerados ciudadanos de
pleno derecho.
Si no es a partir de un pequeño número de participantes, la
democracia directa se hace impracticable. Así ha ocurrido durante
siglos. Las técnicas más usadas por la democracia directa fueron
no solo el debate y la elección, sino la elección por sorteo,
práctica democrática que decayó hasta el punto de que pocos
son los que lo recuerdan. Sin embargo, era una práctica posible
y congruente con la democracia en Grecia.
Hoy quizá la práctica de la democracia directa sería factible
en grandes naciones con una población muy numerosa, gracias
a dos adelantos técnicos fundamentales: la informática y la
fibra de vidrio. Técnicamente es posible conocer en tiempo
real las posiciones políticas de una sociedad moderna. El problema
residirá en quién propone lo que hay que preguntarle
al electorado y cómo se efectúa la pregunta política.

MarcG ha dit...

@Fernandez:

Gracias por tu comentario.

Saludos.

JORdina ha dit...

Tot i que no vaig poder ser-hi "físicament" amb aquest fantàstic resum es com si hi hagues estat!
Moltes gràcies i fins la pròxima!
Arreveure!
Jordina

MarcG ha dit...

Gràcies JORdina!

Un plaer veure't pel Brou...

Salutacions,

MarcG