Gestió dels idiomes en les xarxes socials per part de les administracions públiques

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa un mes que la Generalitat de Catalunya va publicar la "Guia d'usos i estil a les xarxes socials", un excel·lent treball que intenta posar una mica de seny en com les administracions públiques han d'introduir-se en l'àmbit de les xarxes socials.

Un dels aspectes que va generar una certa controvèrsia va ser la gestió dels idiomes en el món de les xarxes socials.

D'entrada cal tenir en compte que la majoria de les xarxes socials han estat creades en països anglosaxons (bàsicament als Estats Units) on hi ha una molt baixa predisposició per a pensar, i fer, eines preparades per ser utilitzades en varis idiomes, (a part de l'anglès, of course!).

Però aquí, a Catalunya, tenim el problema de tenir dues llengües co-oficials i, a més, l'anglès per a ser l'idioma de facto de la humanitat.

Tot plegat fa que la majoria de administracions públiques catalanes hagin optat per tenir vàries versions dels seus 'webs oficials': majoritàriament en català sempre, en castellà la majoria de vegades (especialment en aquelles administracions prou grans com per poder mantenir dues versions del web) i en anglès (però no tots els continguts i, a més, especialment per tot allò relacionat amb el turisme).

Per tant, en l'àmbit dels webs sembla que aquest problema lingüístic està resolt, si més no, s'ha arribat a una solució més o menys acceptada per tothom.

Però com gestionem aquesta multilingüisme en les xarxes socials?

Com us comentava, les eines de l’àmbit de les TICs acostumen a estar pensades per a ser usades per una sola llengua, habitualment l’anglès; les xarxes socials també tenen aquest “defecte”.

Tot i que és cert que no hi ha cap problema en utilitzar altres idiomes, com per exemple el català o el castellà, sí que tenim problemes quan intentem fer ús de vàries llengües a la vegada.

Algunes organitzacions, sobretot de l’àmbit privat, han solucionat aquest problema oferint la seva presència en les xarxes socials en només un idioma, però aquesta solució no la poden aplicar – genèricament – les administracions públiques que han de realitzar la seva comunicació com a mínim en les llengües oficials – en el nostre cas en català i en castellà – i en molts casos també en anglès pel públic internacional.

En aquest document s’aporten 3 exemples de les estratègies que han seguit algunes administracions públiques en aquest sentit.

Al final del post us indico quina és, al meu entendre, l'estratègia lingüística que cal seguir.

Blogs sobre Barcelona: Barcelonasfera

Fa mesos vaig descobrir la Barcelonasfera, és a dir, un recull de blogs sobre Barcelona.

Per ser més exactes, aquest mashup de blogs es defineix com "un directori de blocs que centren la seva temàtica en Barcelona i les seves antigues viles, des de punts de vista diferents: fotografia, periodisme, història, etc...".

A dia d'avui inclou a 36 blogs de diferent temàtica, dirigits a públics diferents però amb un punt en comú: Barcelona.

Si us agrada aquesta ciutat us recomano que visiteu aquesta Barcelonasfera.

Aquí us indicaré informació dels blogs que més m'han agradat (alguns ja els coneixia, d'altres han estat una sorpresa agradable coneixer-los).

No vull enfadar a ningú, aquesta llista és la que he decidit al fer una primera ullada als blogs, segurament s'hauria d'afegir-n'hi d'altres...

Recull de pancartes de la manifestació del 10J: #somunanació

A la manifestació d'ahir hi van assistir molta gent, segons els organitzadors (Òmnium Cultural) 1,5 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana 1,1 milions de persones.

En tot cas, i donat que hi vaig ser, us puc assegurar que hi havia molta gent... molta!

El lema de la manifestació era:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Però amb tanta gent és normal que hi hagi moltes pancartes, moltes mostres de l'anomenat seny català, però també de la nostra creativitat, de records d'amistats perdudes, de l'enuig i, com és lògic, del nostre sentit de l'humor.


Us transcric aquí el text d'algunes de les pancartes que he vist, us agraïré que em comenteu aquelles que no estiguin aquí indicades (que segur que en falten moltes!):

#Somunanació…

Fa poques hores que he tornat de la manifestació d'avui 10 de juliol a Barcelona que tenia per lema:

Som una nació. Nosaltres decidim.

Una manifestació que, ara fa uns dies, 'li' vam redactar un post conjunt vàries persones on indicàvem que hi aniríem.

Només tornar a casa i connectar-me a la Xarxa, (m'he deixat el mòbil i no he pogut connectar-me durant la manifestació), he volgut copsar quines eren les opinions que es deien al respecte...

Una d'elles era una proposta de meme de la Trina Milan sobre la manifestació.

Aquest post és la resposta al seu meme.

Per què aniré a la manifestació del dissabte 10 de juliol

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.