Aquesta data hauria de ser celebrada i recordada per tothom, tanmateix, no és així després de la famosa sentència del Tribunal Constitucional retallant l'esmentat Estatut (que, al seu torn, ja havia estat retallat al Congrés dels Diputats).
Sembla ser que tot el rebombori de la manifestació del 10 de juliol ha quedat en poca cosa... ni unitat política ni un futur clar de cap a on volem que vagi Catalunya.
Com sempre, els interessos partidistes (en breu tenim unes eleccions) unit a les vacances d'estiu han tranquilitzat (fins i tot han adormit) a la societat catalana que, dit sigui de pas, cada cop està més cansada d'aquesta situació.
Després ens sorprendrem de la desafecció que té la ciutadania vers els afers polítics, i fins i tot, no és descartable que acabem tenint exemples de populisme o de mofa política (en aquest article de l'Antoni Gutiérrez-Rubí es comenta el cas de "Jón Gnarr, un humorista, ha ganado las elecciones municipales en Reikiavik (Islandia). El nuevo alcalde se declara abiertamente corrupto y asegura que no cumplirá sus promesas electorales." y conclou "Sarcásticos, irreverentes, bufos… los ciudadanos expresan ya, en todas partes, su malestar con una mueca que solo los ciegos podrían entender como humor o cosas de frikis insolentes. La gente no está para bromas, aunque se ría.").
La gent no està per bromes...
La gent no està per bromes... volen solucions.
La gent no està per bromes... volen solucions a la crisi econòmica, a la falta de feina, a la falta de perspectives econòmiques favorables, a la falta d'estabilitat.
I, en en l'encaix de Catalunya a Espanya la ciutadania tampoc està per bromes, també reclamen solucions... les que siguin, però ja!
De fet, no es pot entendre com en aquest cas els polítics no tenen visió de país, per sobre dels interessos personals o de partits.
Fa 4 anys des de Catalunya es va fer un esforç per trobar un millor encaix dins de la mateixa Constitució espanyola... ara des del propi Tribunal Constitucional se'ns ha dit que aquest encaix no és possible.
Doncs jo només hi veig 3 alternatives:
- Buscar un altre encaix - dins de l'actual Constitució - que satisfaci a les aspiracions dels catalans. Personalment aquesta alternativa no la veig possible, no crec que existeixi aquest espai...
- Canviar la Constitució o, com a mínim, fer-ne una lectura menys rígida, menys restrictiva que permeti que un Estatut com l'actual hi tingui cabuda. Aquesta alternativa és difícil després de l'enrocament del Tribunal Constitucional i del Partit Popular, ens han portat a una carreró sense sortida... Tot i que cal recordar que l'esperit en la construcció de la Constitució era molt diferent al que ara ha aplicat el Tribunal Constitucional, dit d'una altra manera, la Constitució no ha variat, però la forma d'interpretar-la sí. Us recomano aquest excel·lent post d'Andrés Nin on explica la història de la nació catalana i de la visió d'aquest concepte en la redacció de la Constitució.
- Allunyar-nos d'Espanya i crear un estat propi. De totes les alternatives aquesta és la menys probable, tot i que cal reconèixer que la decisió que tot aquest procés, culminat amb la manifestació del 10 de juliol, ha fet crèixer com mai el sentiment independentista, tot i que encara segueix sent minoritari.
Personalment crec que la via de crear un estat propi no és desitjable, encara hi ha molt més del que ens uneix amb Espanya que no pas el que ens desuneix, per tant, convé que Catalunya trobi un encaix que li permeti preservar la seva identitat i anhels com a poble, dins de l'Estat espanyol i de la Unió Europea.
En tot cas, el que la societat està reclamant als nostres polítics - tan els catalans com els espanyols - és que actuïn, que passin de les meres paraules i gestos a les accions.
De fet, bona part dels crits i de les pancartes de la manifestació del 10 de juliol van anar encarades cap a la poca resolució dels polítics en aquest atzucac.
Recordeu:
La gent no està per bromes!
Enllaços relacionats:
- Aniversari d'un Estatut que ha mort. Editorial d'El Punt + Avui.
- Mucha confusión. Josep M. Colomer a El País.
- Sarcásticos, irreverentes, bufos. Antoni Gutiérrez-Rubí.
- Nación Catalana, Estado Español. Andrés Nin.
- L’agenda de temes del nou curs polític. Joan Subirats a Público.
- Si Cataluña se va. Suso de Toro a El País.
- Per què aniré a la manifestació del dissabte 10 de juliol. Post conjunt de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell.
4 comentaris:
Gracias Marc por la referencia. Hace ya mucho tiempo que quedo claro que esta Constitución no da más de sí, que pesan sobre ella los pecados de origen en aquella era de libertad vigilada que fue la transición. Reconocer la plurinacionalidad del Estado español, debatir seriamente sobre monarquía o república, laicismo, sistema electoral. Son las bases de cualquier Estado las que no dan más de sí en como están definidas en España. Es hora que afrontemos su cambio.
Andrés,
No entiendo esta rigidez en no cambiar ni una coma de la Constitución.
Ésta se redactó después de 40 años de dictadura... además, es evidente que España ha cambiado muchísimo en estos últimos 30 años.
Lo que en su día fue una herramienta muy útil (una buena herramienta!) ahora ya no lo es, es necesario modificarla para ponerla al día.
En la próxima legislatura se tendría que abordar esta cuestión y, tal como indicas, debatir sobre temas capitales: monarquía, laicismo, sistema electoral, plurinacionalidad, diversidad lingüística, etc.
"Sólo" pido abrir este debate con espíritu constructivo.
Aunque algunos se empeñen en lo contrario, a todos los espanyoles aún nos une muchas cosas, ojalá que la ánsia de querer una mejor España sea también otro punto de unión entre todos!
Te recomiendo un libro que me lei hace un par de años muy interesante: "Nacionalismo español". Era una colección de artículos sobre diversos temas: lengua, simbolos, leyes, .. de varios autores y muy interesante.
Gracias Andrés,
Si no estoy equivocado, es este libro: "Nacionalismo Español. Esencias, memoria e instituciones".
¿Verdad?
Lo buscaré en mis librerías de referencia...
Publica un comentari a l'entrada