Apunts de la sessió "Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?" de les Jornades de Signatura Electrònica

Començo a escriure aquest post just quan només fa mitja hora que s'ha acabat la sessió:

"Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?"

En el marc de les Setenes Jornades de Signatura Electrònica.

Tot i que queda malament dir-ho, donat que he estat el moderador de la sessió, crec que ha estat una sessió molt interessant.

De fet, tot i ser el moderador, he agafat apunts i he après molt dels ponents de la sessió, molt coneixedors de la matèria (al final d'aquest post teniu una breu biografia de cada un d'ells).

Breument us transcric les notes que he agafat, la majoria generen fortes reflexions...

---

Jo he començat citant al sociòleg Zygmunt Bauman explicant que aquest lúcid intel·lectual creu que el progrés en la societat actual segueix un moviment pendular entre dos grans pols: la llibertat i la seguretat.

I he fet la primera reflexió: on tenim el pèndol de les xarxes socials?, més proper a la llibertat o més proper a la seguretat?, on hauria d'estar?, quin és el seu lloc adequat?

Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?

Demà dijous 28/10/2010 estaré moderant la sessió:

Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?

En el marc de les Setenes Jornades de Signatura Electrònica.

On hi participaran:

• Antoni Roig, professor de Dret de la UAB.
  
• Jordi Graells, coordinador d'Innovació a la Generalitat de Catalunya.
  
• Jordi Herrera, professor agregat del Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la UAB.
  

"Els best-sellers tenen una vida útil com la que tenen la llet i el iogurt". Entrevista a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Darrera d'aquesta fràgil aparença d'una persona de 85 anys, hi ha un dels intel·lectuals més lúcids a l'hora d'explicar la societat actual.

En el seu llibre Liquid Modernity, el sociòleg Zygmunt Bauman va descriure la societat actual com una societat on no hi ha res definitiu, no hi ha res per sempre, tot és incert, volàtil, efímer, inestable...

Bauman explica que hem passat d'una modernitat 'sòlida', estable, repetitiva, duradera... a una modernitat líquida, flexible, voluble on els models socials ja no perduren en el temps, on ja no es parla d'arrelar sino d'ancorar (quan calgui, aixequem l'àncora donat que no hi ha res definitiu).

Ahir pel matí, mentre estava fent cua al cotxe quan anava cap l'oficina, em vaig quedar sorprès d'escoltar al Manel Fuentes entrevistar a Zygmunt Bauman a Catalunya Ràdio, aprofitant que està de visita per Espanya just ara que acaba de rebre el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades 2010, (conjuntament amb un altre sociòleg: Alain Touraine).

Us faig un breu resum d'aquesta entrevista, com sempre, els seus pensaments provoquen estats de reflexió...

Resum de la Breakout E: "Open Cities/Smarter Cities" del primer dia del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU) 2010

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El primer dilluns d'aquest mes vaig assistir a una nova edició del Personal Democracy Forum en la seva versió europea.

Reconec que vaig tenir una sensació especial, donat que aquest any - per motius familiars - havia decidit no ser membre de l'equip organitzador.

Això va provocar que em pogués centrar de ple en les ponències del Congrés, de fet, n'hi havia moltes que m'interessaven, i gràcies a una invitació de l'organització, les podia veure.

Tanmateix, per qüestions laborals, em vaig perdre una de les sessions que més m'interessaven: la titulada "OpenData / OpenGov" (patrocinada per la Generalitat de Catalunya), i que tenia importants ponents com ara John Wonderlich, Håkon Wium Lie, Antti Poikola i Álvaro Ortiz (us ho explicava en aquest post previ al Congrés).

No obstant, tots els àudios (i en alguns casos també el vídeo) de les ponències del congrés queden enregistrats a Civico, per tant, podeu escoltar aquesta sessió aquí.

100 primers dies de l'era Rosell... el deixem treballar tranquil?!?

Avui 08/10/10 es compleixen els primers 100 dies del mandat de Sandro Rosell, i del seu equip directiu, com a president del Barça.

Dit d'una altra manera, ara fa poc més de 100 dies, concretament el 13 de juny, es van celebrar les XII eleccions a la presidència del FCBarcelona.

Com ja sabeu, el guanyador va ser el Sandro Rosell, us recordo els resultats de les eleccions:

• Sandro Rosell: 35.021 vots, això és el 61,35% dels socis que van votar.
• Agustí Benedito: 8.044 vots, el 14,09%.
• Marc Ingla: 7.014 vots, el 12,29%.
• Jaume Ferrer: 6.168 vots, el 10,8%
  

En total van votar 57.088 socis, això és significa el 48,1% del total del cens de socis amb dret a vot.

Cal tenir en compte que mai havien votat tants socis (57.088) i que mai un soci havia estat tant votat.

2a edició del Personal Democracy Forum Europe (#PdFEU)

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Escric aquestes ratlles tot just a escases hores de començar la segona edició del Personal Democracy Forum Europe (PdFEU).

Haig de reconèixer que tinc una sensació especial. Formar part de l'equip d'organització de la primera edició del PdFEU em va marcar bastant, van ser uns dies de novembre molt intensos (que també van ser complementats amb problemes familiars de salut i amb qüestions complicades a nivell laboral).

Tot i els problemes, en tinc un record agradable i, de fet, segur que enguany se'm farà estrany assistir al congrés sense organitzar-hi res.

Ja fa uns mesos que vaig decidir fer un pas enrera i deixar d'organitzar-lo per qüestions familiars: tot just fa un mes que ha nascut el meu tercer fill ;-)

---

El dossier que es donava a tots els assistents al congrés de l'any passat començava amb aquest paràgraf:

“Sis anys enrere, en el primer Personal Democracy Forum (PdF) celebrat a Nova York, un grup visionari d’aproximadament 300 persones interessades en la manera com la tecnologia podia millorar la política, es van reunir per conèixer-se mútuament, contrastar opinions i reflexionar sobre el futur de la societat cada cop més hiperconnectada”.

I aquest esperit segueix sent 100% vigent.

Demà i demà-passat ens donarem cita a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona centenars de persones que creïem que les TIC són la millor eina per millorar els governs, la millor eina per fer-los més eficients, més transparents, per apropar-los a la ciutadania, per reduir les desigualtats, per ser més lliures...