Començo a escriure aquest post just quan només fa mitja hora que s'ha acabat la sessió:"Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?"
En el marc de les Setenes Jornades de Signatura Electrònica.
Tot i que queda malament dir-ho, donat que he estat el moderador de la sessió, crec que ha estat una sessió molt interessant.
De fet, tot i ser el moderador, he agafat apunts i he après molt dels ponents de la sessió, molt coneixedors de la matèria (al final d'aquest post teniu una breu biografia de cada un d'ells).
Breument us transcric les notes que he agafat, la majoria generen fortes reflexions...
Jo he començat citant al sociòleg Zygmunt Bauman explicant que aquest lúcid intel·lectual creu que el progrés en la societat actual segueix un moviment pendular entre dos grans pols: la llibertat i la seguretat.
I he fet la primera reflexió: on tenim el pèndol de les xarxes socials?, més proper a la llibertat o més proper a la seguretat?, on hauria d'estar?, quin és el seu lloc adequat?
El primer dels ponents a parlar ha estat l'Antoni Roig, (aquí teniu la seva presentació).
He donat una visió legislativa del control de la privacitat en les xarxes socials.
Ha començat parlant que és necessari una regulació en aquest àmbit; ha comentat que la legislació europea en aquest àmbit és inadequada, tot i que és percebuda com la millor que hi ha, per tant, ja es veu que hi ha molta feina a fer.
Però no cal només una regulació jurídica, sinó també una regulació social (valors socials) i regulació tècnica (cal implicar als enginyers en la regulació).
Però abans de parlar de control de la privacitat de les dades en les xarxes socials convé distingir quins tipus de dades tenim:
- Dades mínimes necessàries pel funcionament de la xarxa social.
- Dades que nosaltres pugem en el nostre àmbit de la xarxa social.
- Dades que nosaltres pugem en d'altres àmbits de la xarxa social.
- Dades de nosaltres que altres pugen en la xarxa social.
Però encara ens queda un tipus més d'informació:
- Dades del meu comportament a la xarxa social.
Per tant, és díficil demanar privacitat en les dades personals a les xarxes socials.
A més, també hi tenim una vessant més: les aplicacions.
Sovint aquestes aplicacions tenen unes polítiques d'ús encara més laxes que les de la pròpia xarxa social. I si no acceptes les seves regles del joc no hi pots jugar...
D'altra banda, també cal tenir en compte altres fonts d'informació de dades personals (com els sensors) i l'ús de tècniques de mineria de dades.
Jordi Herrera ha donat una visió més matemàtica de com s'obtè informació a partir de les xarxes socials.
Ha parlat de dos tipus d'informació:
- Les dades pròpies que els usuaris posen a les xarxes socials.
- Les dades que t'afecten però que han posat altres usuaris.
"La informació de la relació amb altres usuaris sovint s'escapa al control del propi usuari i suposa un risc, sovint més elevat, per a la seva privacitat".Les ciències matemàtiques, del qual ell n'és doctor, sempre han intentat modelar la realitat. El cas de les xarxes socials no és una excepció, es fa servir la teoria de grafs per modelar les xarxes socials.
Generem els grafs a partir de la informació que hi ha a les xarxes socials:
- Això és la propia informació que hi ha a la xarxa social.
- I la informació que tenen les aplicacions desenvolupades sobre les xarxes socials, (sovint amb molt menys control que les pròpies xarxes socials).
Un cop modelat el graf, i amb l'ajuda de la teoria de grafs, podem detectar els usuaris que tenen un rol rellevant:
- Un usuari és popular quan el seu node en el graf rep moltes arestes provinents d'altres nodes.
- Un usuari és sociable quan des del seu node en el graf surten moltes arestes cap a d'altres grafs.
És a dir, amb el graf modelat, i mitjançant les tècniques dels grafs, podem arribar a saber quins són els usuaris estratègicament situats que poden influir en la resta.
També podem detectar les comunitats que es formen dins de cada xarxa social i identificar-ne els seus membres.
I podem arribar a identificar les dades d'un node a partir de la informació que ens proporciona a partir dels seus "amics": els altres nodes als quals hi està relacionat amb arestes.
Per tant, veiem un cop més que la privacitat de les dades personals no és un concepte que depengui només d'un mateix.
El professor Herrera va acabar parlant de les possibles mesures de protecció:
- Personalment tenir cura de les dades personals.
- Tècniques d'anonimització de les dades: entre d'altres objectius, s'intenta que no es puguin crear tant fàcilment les arestes del graf i, per tant, que no es pugui deduir les dades d'un node a partir dels altres.
- Prevenir l'acció dels web crawlers: prevenir la indexació masiva de la informació.
Jordi Graells ha començat la seva intervenció amb aquest vídeo del capítol "Internet es para siempre" de la sèrie Mentes Criminales:
És un capítol d'una sèrie de ficció... però queda clar que no tenir control sobre la nostra informació a la xarxa pot ser molt perillós.
Ha fet una presentació menys acadèmica que les dues precedents, però, al meu entendre, potser més propera als usuaris.
Ha parlat que la seguretat ha de ser integral, de res serveix una seguretat de nínxols; la seguretat ara ja no és un problema del nostre PC, ara és a nivell de xarxa i és global.
A més aquesta seguretat té nous reptes extramadament complexos com per exemple l'ús intensiu de la telefonia mòbil per accedir a Internet (amb la geolocalització com una de les seves principals funcions), i l'ús creixent del cloud computing.
Per on comencem?
Un concepte interessant que ha comentat és el de la identitat cívica, és a dir, lluitar contra l'anonimat a Internet.
Un altre concepte és el de lluitar contra la sensació d'impunitat a Internet.
Cal tenir en compte que probablement cada cop més deixarem rastre digital per tot arreu d'Internet, per tant, la situació actual de la privacitat de les dades pot anar a pitjor.
I com lluitem per no anar a pitjor?
La millor manera és informar-se de com podem millorar la nostra privacitat en les xarxes socials mitjançant les guies que podem trobar per Internet. Per exemple aquí teniu les d'Inteco.
I en el cas concret de Facebook el propi Jordi Graells (amb la col·laboració de la Núria Vives i de la Joana Soteras) ja fa un any i mig que van fer una guia de com gestionar la nostra privacitat en aquesta xarxa que, dit sigui de pas, els seus usuaris cada cop es relaxen més i cuiden menys la seva privacitat.
Actualizació: Aquí podeu veure la presentació del Jordi Graells i, també, l'interessant debat que s'ha generat en el seu blog sobre la privacitat de les dades a les xarxes socials.
En el fons es tracta d'aplicar el sentit comú també en l'àmbit de les xarxes socials, no és un lloc ni menys ni més perillós que la resta de llocs, només cal coneixer-lo i actuar en conseqüència.
Resumint: personalment he après molt d'aquesta sessió, cal seguir amb més esforç aquesta qüestió: la privacitat a les xarxes socials i, de fet, la privacitat a Internet.
Tot seguit us afegeixo una breu biografia dels ponents que han participat en la sessió:
Jordi Herrera Joancomartí és professor agregat del Departament d’Enginyeria de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Matemàtiques per la mateixa universitat i Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya.
La seva recerca es centra en l’àmbit de la criptografia i la protecció de la informació. És autor de més de 80 articles de recerca tan en publicacions nacionals com internacionals i ha dirigit diferents projectes de recerca finançats en l’àmbit de la seguretat. Actualment és membre del grup de recerca SENDA de la Universitat Autònoma de Barcelona i també col·labora activament amb el grup de recerca KISON de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya..
Jordi Graells Costa, expert en comunicació web, xarxes socials i gestió del coneixement. Actualment és Sotsdirector de Continguts i Innovació de la Direcció General d’Atenció Ciutadana (Departament de la Presidència) de la Generalitat de Catalunya. Premi Nadal Batle de la Universitat de les Illes Balears, sobre TIC, en la seva quarta edició 2002. Ha publicat i participat en les publicacions: Innovar x Internet (EAPC, 2004), El treball col·laboratiu a l’Administració (Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. Febrer de 2010) i Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya (Generalitat de Catalunya. Juny de 2010).
Antoni Roig és professor de dret constitucional a l'Escola de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigador de projectes nacionals i europeus. Ha publicat treballs en diferents àrees relacionades amb el Dret, Dret Europeu, bases de dades, llibertat d'expressió i tecnologia, i en la privacitat dels ciutadans i dels treballadors. De fet, les seves publicacions recents s'han referit a la privacitat i les xarxes socials. Té un doctorat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha realitzat investigacions post doctorat a les universitats Cattolica di Milano (Milà, 1996-1997) i la Università degli Studi di Firenze (Florència, 1997). Actualment està inscrit en l’equip en Ciències d'Enginyeria Tècnica en la Universitat Oberta de Catalunya. També és investigador de l’Institut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Enllaços relacionats:
- El control de la privacitat en les xarxes socials és ara una utopia. Blog de les Setenes Jornades de Signatura Electrònica.
- Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat?. Marc Garriga. (Post previ a la sessió).
- Privacitat 2.0. Jordi Graells.
- Guías de ayuda para la configuración de la privacidad y seguridad de las redes sociales. Inteco.
- Setenes Jornades de Signatura Electrònica.
- La fotografia de la sessió és del Marcel Odena.
1 comentari:
Experienced Carpenter technicians equipped with the best jaw and installation equipment
شركة نقل عفش
شركة نقل اثاث من الرياض الى جدة
شركة نقل عفش من الرياض الى جدة
شركة نقل عفش بالاحساء
Publica un comentari a l'entrada