Fa dos mesos i mig, aproximadament, vaig participar - conjuntament amb la María Jesús Salido i l'Ikuska Sanz en una jornada per explicar els beneficis de l'anomenat Web 2.0 a l'Agència Catalana de Certificació (CatCert) i al Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (CAOC).Concretament els objectius de la sessió foren:
- Dotar a CatCert i al Consorci AOC d’elements d’informació que permetin prendre una decisió sobre l’ús de plataformes i processos de web social per a la comunicació entre la institució i els usuaris dels seus serveis.
- Definir una estratègia d’incorporació i implantació d’eines de web social i els processos i protocols associats, adient a l'organització i atenent a les seves necessitats concretes i context específic.
Vull comentar-vos amb més detall la meva part; la part d'exemples de casos pràctics d'organitzacions (públiques o privades) que han aplicat conceptes 2.0 en les seves accions.
El primer que vaig pensar era en la necessitat de classificar d'alguna manera aquests casos pràctics.
De la infinitat de possibles classificacions, vaig optar per la proposada en un dels congressos sobre empreses 2.0 que es fan mundialment, concretament és l’Enterprise 2.0 Summit. Tot i que aquesta classificació està pensada per empreses, de fet, és vàlida per qualsevol organització.
En aquest congrés es va proposar la següent classificació:
Per a més informació sobre aquesta classificació teniu més informació aquí.
Vaig classificar els exemples en aquestes 4 grans àrees segons si són casos on estan afectats els processos de negoci o la informació de negoci. I, en l’altre eix, si són casos on estem “descobrint” nova informació, nous processos; o bé si el que estem fent és intercanviar informació, idees… fer que flueixi aquest coneixement.
Explico cada àrea.
Collaboration 2.0:
- Els exemples classificats com a Collaboration 2.0 són aquells en que l’empresa necessita una col·laboració adhoc per descobrir nous processos de negoci, l’objectiu de l’ajut és resoldre problemes que amb el coneixement que té actualment l’empresa no és capaç de resoldre.
- Per tant, l'empresa vol col·laborar amb d'altres per aconseguir anar més enllà de les actuals fronteres de l'empresa.
- Aquí el que busquem és informació.
- En aquest cas no és que no sabem com resoldre un problema (aquest és el cas Collaboration 2.0), sinó que aquí el que demanem és nova informació… i molta!
- El que fem és recòrrer a la intel·ligència col·lectiva.
- Són casos oberts a la participació de tota la societat o, com a mínim, a un gran nombre de persones.
- Per molts savis que siguin, uns pocs mai sabran més que tota una multitud.
- Aquí el que perseguim és la fluïdesa de les idees.
- En aquests casos la innovació ja no es fa només a partir de les idees pròpies (liderades per la direcció: up to bottom). El que es fa és obrir el procés d’innovació a qualsevol (intern o extern) a l’empresa, és a dir, és una innovació bottom-up.
- Tal com s'explica en aquest article de La Vanguardia del dia 27/09/2009:
"En la innovación abierta, (...) los nuevos productos provienen tanto de ideas de fuentes internas como externas y éstas pueden entrar a formar parte del proceso de innovación en todas las fases de la cadena hasta llegar al producto final".Internal Communications 2.0:
- Aquí hi trobem aquells casos on es vol que flueixi la informació, el coneixement, les idees, el talent dins de l’organització.
- En la societat en Xarxa la veritable força de les empreses rau en el talent del seus treballadors, per tant és cabdal gestionar-ho adequadament.
- Això implica trencar jerarquies i anar cap a un model de meritocràcia.
Vaig explicar els següents exemples (casos pràctics d'aplicació dels conceptes 2.0) classificant-los en una o en vàries d’aquestes àrees en funció de les característiques de cada un d'ells.
Tot seguit us faig cinc cèntims de cada exemple (fent clicks a les imatges les veureu més grans), n'hi ha 23.
Peer to Patent:
Classificat en les àrees de Collaboration i Knowledge Management.És una iniciativa de l'oficina de patents dels Estats Units amb l'objectiu d'optimitzar el procés d'anàlisi d'una patent.
En aquest procés l'administració normalment necessita molt temps i alt coneixement tècnic per a poder-ho realitzar.
El que fa Peer to Patent és obrir el primer pas del procés d'anàlisi d'una patent a tothom, així gràcies a la intel·ligència col·lectiva s'obtè un coneixement, aportat voluntàriament, que ajuda a l'oficina de patents a decidir què ha de fer.
Amb aquest exemple, el que fem és ampliar les fronteres de coneixement tècnic de l’administració.
Innocentive:
Classificat en les àrees de Collaboration, Knowledge Management i Innovation Management.Bàsicament, el que fa Innocentive és posar en contacte empreses que tenen un problema amb qui les pugui ajudar a resoldre'l. Es basa en el concepte d’intel·ligència col·lectiva.
Quan una empresa té un problema que no sap resoldre (i que generalment porta temps dedicant-s’hi) el que fa és exposar el problema, amb una xifra econòmica per a qui ho solucioni, però sense indicar tots els detalls i, sobretot, sense donar les seves dades identitàries.
Quan algú, sigui un particular o una altra empresa, creu que podria resoldre el problema, llavors es posa en contacte amb la primera empresa i signen un contracte per tal que la solució no es difongui cap a d'altres empreses.
Estadísticament, actualment es resolen la meitat dels problemes, i això que aquests problemes habitualment hi han estat treballant-hi molt temps dins de les empreses. A més, a mesura que va creixent la comunitat el volum d’èxit és superior, en el 2008 era del 33%, ara és del 50%.
Generalment, la clau està en el fet que qui ho resol aborda el problema des d'una perspectiva totalment diferent a l'adoptada per l'empresa, això li dóna una visió diferent.
D'altra banda, sovint hi participen antics treballadors que ja s'han jubilat però que tenen molt coneixement en la matèria, passió (i sovint, també tenen temps).
És a dir, aquest és un exemple que es pot servir per ajudar a resoldre processos complexos amb l’ajuda de tothom.
USGS:
Classificat en l'àrea de Collaboration.L’USGS és el United States Geological Survey. (teniu aquest cas explicat aquí).
El seu objectiu és el seguiment, avaluació i notificació de terratrèmols a qualsevol lloc del món.
A partir de missatges enviats per ciutadans a Twitter, l’USGS és capaç de detectar – en pocs segons – aquelles zones del món on s’acaba de produir un terratrèmol i, a més, pot fer una primera avaluació.
Això és molt útil en zones on les infraestructures de comunicació tradicionals han quedat molt malmeses, l’ús de les xarxes socials – via mòbil – és sovint l’única forma de comunicació.
I tot això mitjançant una aplicació amb un cost molt reduït i aprofitant eines d’ús lliure com Google Maps o Twitter.
És una manera enginyosa i intel·ligent d’aprofitar la informació que els ciutadans envien a la Xarxa.
Ideas For All:
Classificat en les àrees de Knowledge Management i Innovation Management.Creat per Ana Maria Llopis, l’objectiu d’Ideas For All és intercanviar idees entre tota la societat, així de clar, així de senzill... i, sobretot, així de potent!.
És un cas clar d’intel·ligència col·lectiva i d’open innovation.
Hi ha d'altres iniciatives semblants a aquesta.
Us recomano que dediqueu una mica del vostre temps a badar per aquest aparador d'idees, us sorprendà! (i si n'afegiu de noves molt millor!).
Programa Compartim:
Classificat en les àrees d'Internal Communication, Knowledge Management i Collaboration.El millor exemple de gestió del talent intern d'una administració pública d'aquí és el Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu d'aquest programa és "crear entorns de treball col.laboratiu que apropin les persones a les oportunitats de millora o de resolució de problemes del seu treball quotidià. La millora s'aconsegueix per l'aportació de noves idees, en les bones pràctiques i la reflexió conjunta del grup sobre els aspectes tractats".
Està dirigit a tots els col.lectius professionals que formen el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No obstant això aquesta iniciativa, resolta tecnològicament amb la plataforma e-Catalunya, està oberta a altres departaments de la Generalitat i, fins i tot, a treballadors externs que estan relacionats amb aquesta administració.
El resultat és exemplar: s'ha implicat a més de 1.800 treballadors agrupats en diferents comunitats de pràctica per millorar el coneixement de l'organització.
Tot un referent...
Telefónica I+D:
Classificat en l'àrea d'Internal Communication.Per millorar la comunicació interna dels treballadors de l’àrea I+D (disseminada per diferents seus a tot el món) s’utilitza l’eina Yammer.
Una eina semblant al Twitter però pensada per a ser utilitzada de forma interna a una empresa, (això li dóna més flexibilitat respecte de Twitter).
L’objectiu és potenciar la relació entre els treballadors, compartir coneixement i trencar les barreres jeràrquiques amb l’objectiu que flueixi el coneixement, encara que sigui de forma informal.
Al gener d’enguany estaven inscrits 700 treballadors de Telefónica I+D en aquest servei que, amb poc temps, ha esdevingut una eina indispensable pels treballadors.
Intellipedia:
Classificat en les àrees d'Internal Communication i de Knowledge Management.És un projecte de la intel·ligència americana per arxivar i compartir gran quantitat d’informació intern entre les diferents àrees i departaments de la intel·ligència dels USA.
Com és lògic, no és un projecte d’ús públic, si bé, sí que utilitza un software públic ja que fa servir la mateixa aplicació utilitzada per a la Wikipedia.
Patient Opinion:
Classificat en les àrees d'Innovation Management, Knowledge Management i Collaboration.Aquest és un servei del Nacional Health Service del Regne Unit.
Bàsicament el que demanen és que els consumidors dels serveis públics de salut del Regne Unit opinin sobre aquests serveis, què es pot millorar, quin suggeriment tenen, què funciona bé, etc. És a dir, demanen l’experiència, les queixes… però també les idees i els suggeriments.
A més, també deixen (i de fet ho promocionen) que la gent consulti què diu la resta de pacients.
És a dir, gràcies a aquest servei també es genera debat, no és només un mer lloc de queixes.
I, fruit dels seus comentaris, el Servei Nacional de Salut anglès fa canvis, aquí els publicita en base als comentaris de la ciutadania.
És un servei independent de l’estructura principal del NHS per tal de tenir més autonomia i credibilitat, de fet està catalogada com a ‘Empresa social’.
És força veterà donat que va començar – en fase pilot – al setembre de 2005 i al gener del 2006 va entrar en funcionament per tots els hospitals britànics.
Fix My Street:
Classificat en l'àrea de Collaboration.Aquest és un servei ja força conegut creat per MySociety (una organització totalment independent anglesa, sense cap vinculació amb cap administració, que es dedica a millorar la informació i els serveis públics).
L’objectiu de Fix My Street és que els ciutadans puguin indicar (de forma molt senzilla) qualsevol incident que hi hagi al carrer (faroles trencades, contenidors en mal estat, forats en el ferm del carrer, etc).
El servei és molt utilitzat, i és la pròpia organització MySociety que s’encarrega d’enviar les queixes a les administracions apropiades i de fer informes de la resposta (incidències resoltes, temps mitjà en resoldre, etc).
Actualment aquest servei té una notorietat important, per tant, a les administracions no els hi interessa aparèixer en una posició dolenta en els informes de de MySociety, per tant, intenten fer bastant cas a les incidències recollides en el servei Fix My Street.
És un clar exemple de millora del sector públic a partir de la implicació de la ciutadania.
My Bike Lane:
Classificat en l'àrea de Collaboration.Un altre cas de pressió dels “clients” vers els que, en aquest cas, invaeixen els carrils destinats per a ciclistes.
És un servei on els ciclistes pugen fotos de violacions del carrer bici, habitualment per part de cotxes o de furgonetes i camions dels repartidors de mercaderies.
Està disponible per vàries ciutats (algunes europees com per exemple Londres), tot i que on es fa servir més és a Nova York amb gairebé 2.000 usuaris inscrits.
Cal tenir en compte que no només es proporciona la imatge de l’infracció sinó que, a més, es fa un rànking de les matrícules amb més infraccions, es geolocalitzen les infraccions, etc.
És un altre cas on els clients d’un servei públic es mobilitzen per millorar l’esmentat servei.
Virtaula 2.0:
Classificat en les àrees d'Internal Communication, Innovation Management i, per la grandària de l'empresa, també de Knowledge Management.Virtaula es va crear el 1999 com la plataforma d'e-learning de La Caixa.
Es va crear, entre altres coses, per poder formar els treballadors de l'organització, especialment als nous empleats, que per aquestes dates eren uns 1.000 a l'any.
Amb el temps va ampliar serveis i, a poc a poc va anar canviant les seves funcionalitats fins a arribar a l'actual Virtaula 2.0.
Ara Virtaula és un espai - totalment personalitzat - d'aprenentatge col·laboratiu. El seu objectiu ja supera el que és estrictament formació, ara és un espai que promou l'eficiència dels empleats i la compartició de coneixement entre ells.
És també un espai impulsat pels propis treballadors, són ells els que incorporen bona part dels continguts que estan en Virtaula 2.0. De fet s'estima que en 2 anys més del 80% dels continguts del Virtaula els hauran generat els propis treballadors.
Això és així perquè Virtaula 2.0 és un espai on estan tots i on passen coses, les coses que volen els treballadors, no es percep Virtaula 2.0 com una imposició sinó com "una cosa que és seva", és un canvi de filosofia...
IBM Collaboration Jam:
Classificat en les àrees d'Internal Communication, Innovation Management i, per la grandària de l'empresa, també de Knowledge Management.És el programa d’IBM per promoure el talent intern de la companyia així com la innovació tant interna com amb els seus proveïdors.
S’hi ha involucrat més de 150.000 persones de més d’un centenar de països, aquestes dades deixen clar la magnitud del programa.
De les idees resultants se’n fan fortes inversions, per exemple, fruit de l’Innovation Jam de 2006 es van crear 10 noves empreses d’IBM amb una inversió propera als 100 milions de dòlars.
Rodalia.Info:
Classificat en les àrees de Knowledge Management i d'Innovation Management.La co-creació de serveis, la col·laboració i la implicació de la ciutadania en tasques que tradicionalment han estat vedats de l'Administració és un dels àmbits on les xarxes socials poden aportar més.
Un recent exemple és el cas del web rodalia.info.
Un servei (basat en la xarxa social Twitter) que indica en temps real les incidències de les línies de trens de la xarxa de rodalies de Barcelona.
És un servei creat per 3 joves, sense cap pressupost, que està basat en els missatges que els usuaris dels trens s'envien a Twitter (amb determinades marques - hashtags - en funció de la línia de tren que utilitzen) i res més.
És un servei tan simple com efectiu... on la pròpia societat s'organitza i s’implica per donar un servei que, a-priori, sembla que hauria de donar l'Administració, és a dir, un servei pel conjunt de la societat i sense cap cost.
Forvo:
Classificat en l'àrea de Knowledge Management.Forvo és el portal més gran de pronunciació de tot el món.
Al setembre d'enguany contenia 681.000 pronunciacions en 258 idiomes diferents.
És una iniciativa civil espanyola de principis del 2008 nodrida exclusivament de gent voluntària.
És un clar exemple d’aportació de la societat per creat un producte resultant espectacular i en continu creixement.
Steve Project:
Classificat en les àrees de Knowledge Management i Collaboration.Aquest és un projecte per obtenir coneixement col·lectiu en un determinat àmbit: l'art.
Tot i que està obert a tothom, està especialment enfocat cap al jovent.
L’objectiu és que els joves etiquetin les obres d’art segons el seu parer, de forma planera, sense tecnicismes ni idees preconcebudes: això és el 'social tagging'.
D’aquesta manera s’intenta introduir als joves en l’art, fomentar la seva creativitat i millorar el coneixement que tenen els museus.
És una iniciativa americana que va començar al 2005.
En el període 2006-2008 se’n van treure algunes conclusions:
- Hi van participar més de 2.000 joves.
- Que van aportar gairebé 37.000 etiquetes de prop de 2.000 obres d’art d’11 museus diferents.
- Un 86% de les etiquetes proposades pel jovent eren noves, no formaven part de les que tenien en els museus, per tant, aquestos van obtenir un coneixement que no tenien.
- Un 88% de les etiquetes proposades són considerades útils pels propis joves.
Museu Picasso:
Classificat en les àrees de Knowledge Management i Collaboration.Un altre exemple museístic de col·laboració amb la ciutadania és el cas del Museu Picasso.
L'ús de les xarxes socials permet al Museu Picasso de Barcelona construir comunitat, afavorir el debat i la participació, i estendre el coneixement sobre l'artista.
És un projecte iniciat el maig de l'any 2009 seguint l'estela d'altres grans museus com el Museu d'Art Modern de Nova York -més conegut com MoMA-, el Museu de Brooklyn, també a Nova York, el Victoria & Albert, a Londres, el Museu de Toulouse o el Powerhouse, a Austràlia, i a Barcelona, la Fundació Miró.
No es tracta d'utilitzar les xarxes socials com un mer instrument de màrqueting, el que es pretén és implicar la ciutadania en els museus, rebre les seves aportacions i generar comunitat i fidelització per enriquir enormement el coneixement que contenen els museus.
Per tant, el que fa el Museu és fidelitzar als seus clients implicant-los en les accions del Museu així com en el coneixement sobre l’artista.
Starbucks Idea:
Classificat en les àrees d'Innovation Management i de Knowledge Management.Aquesta és una iniciativa d'Starbucks per recollir les idees dels seus clients.
Howard Shultz, CEO de Starbucks, en el 2008 definia aquesta iniciativa d’aquesta manera:
"El corazón de la Experiencia Starbucks es la conexión humana. Cada semana, alrededor de 50 millones de clientes se conectan con más de 170.000 asociados (empleados) en las tiendas Starbucks en todo el mundo, creando un sentido de comunidad sin paralelo. Esta comunidad única de Starbucks ha inspirado a mucha gente a sugerir que Starbucks participara del fenómeno de las comunidades en línea. Bien, ahora estamos preparados para empezar. Bienvenido a MyStarbucksIdea.com. Esta es tu invitación para ayudarnos a transformar el futuro de Starbucks con tus ideas, y construir juntos sobre nuestra historia una co-creación de la Experiencia Starbucks".
L’objectiu és recollir les idees dels clients de l’empresa, de fer comunitat i d’aconseguir que els clients s’impliquin en el futur de l’empresa com una manera més d’augmentar la fidelitat a la marca.
Es proposen moltíssimes idees, moltes són repetitives, d’altres són molt interessants o absolutament absurdes… a més, cal tenir en compte que són els propis clients que voten les idees.
L’empresa es compromet a ‘escoltar’ les idees més interessants i, si s’escau, aplicar-les.
Tot plegat, és una molt bona manera de conèixer millor als clients.
Dell Outlet:
Classificat en l'àrea d'Innovation Management.No és pròpiament un exemple de creació d’idees (innovació).
És un exemple com una idea innovadora (utilitzar les xarxes socials per vendre) ha resultat ser exitosa (i molt barata).
Aquesta iniciativa es va crear amb l’objectiu de reduir els stocks de productes ja obsolets (però en perfecte funcionament).
La realitat ha superat les expectatives fins al punt que ara Dell també ven per Internet productes nous, és un canal més de venda i de comunicació (feedback) amb els clients.
Fixeu-vos que a dia d'avui aquest canal té més d'un milió i mig de persones (potencials compradors) que el segueixen!
Lego:
Classificat en les àrees d'Innovation Management i de Collaboration.Lego va ser una de les primeres empreses que van “apostar” per la innovació oberta.
Va ser en el 2004, just després del pitjor any de Lego: el 2003 amb unes pèrdues de 238 milions de dòlars.
L’empresa va reestructurar tot el seu portfoli i va eliminar molts productes.
Un dels que es va posar en dubte va ser els Mindstorms, els robots de Lego que tenien un bon volum de vendes (tenint en compte que pràcticament no s’havien ni publicitat).
Tanmateix, feia molt temps que no es treia una nova versió d’aquest producte.
Es va demanar a Soren Lund (responsable de Mindstorms) que actualitzés el producte (però amb el mínim pressupost possible).
Lund va decidir apostar pels fans del producte.
Va escollir els millors (obtinguts gràcies a les conferències de fans que es fan mundialment) i els va reptar a millorar el producte… sense cobrar res!, només pel prestigi de participar en aquesta iniciativa més les despeses d’allotjament.
El resultat va ser sorprenent, es va revolucionar el producte. Es va modificar tant que van decidir canviar-li el nom, va passar a ser Mindstorm NXT.
Procter & Gamble:
Classificat en les àrees d'Innovation Management i d'Internal Communication.Procter & Gamble té un programa d’innovació obert a tothom (internament i també externament) anomenat Connect & Develop.
Cal tenir en compte que es considera P&G com una de les empreses que més innova mundialment, de fet, acumula més de 27.000 patents en els seus 170 anys d’existència (aprox).
El resultat és que més del 50% dels seus nous productes són obtinguts de les idees dels seus propis treballadors, i bona part de l’altra 50% provenen de les idees dels seus consumidors.
Toyota:
Classificat en les àrees d'Innovation Management i d'Internal Communication.Toyota és una de les primeres empreses que va implantar processos d’Open Innovation.
Va implicar a tots els seus proveïdors en la fabricació d’un cotxe, la idea és intercanviar experiències, idees, coneixements de cara a millorar el producte final.
Així doncs, Toyota ha adoptat el principi de comunitat. Comparteix bona part del seu coneixement en el procés de fabricació de cotxes entre els seus proveïdors i col·laboradors. El resultat és un augment de la fabricació amb menys costos.
Cal recordar que actualment Toyota és el primer fabricant mundial de cotxes.
Apps For Democracy:
Classificat en les àrees d'Innovation Management i de Collaboration.La ciutat de Washington va ser una de les primeres en obrir les seves dades públiques (les no subjectes a cap qüestió de privacitat) per ser posades a l'abast de la ciutadania per qualsevol ús.
Apps For Democracy va ser el concurs que van proposar per promocionar l'ús d'aquestes dades obertes.
Aquest concurs va costar a l’Ajuntament de Washington 50.000$
Però amb les aplicacions que es van crear (fruit del concurs) per a ser utilitzades lliurement per la ciutadania es calcula que tenen un valor de 2,3 milions de dòlars, el retorn de la inversió és brutal!
L’èxit va ser tant important que el mateix Obama s’hi va fixar per a promoure la mateixa iniciativa a nivell de tot el govern federal americà (creant el portal data.gov).
A nivell espanyol fa pocs mesos que es va fer un concurs semblant: el Desafío Abredatos 2010.
EndoBlocLleida:
Classificat en les àrees d'Innovation Management, d'Internal Communication i de Knowledge Management.EndoBlocLleida és una comunitat virtual professionals de l’àmbit de la salut (del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida) orientada a la gestió del coneixement sanitari.
Es va crear aquesta comunitat amb l’objectiu principal de millorar l’atenció al pacient endocrinològic de l’àrea de Lleida.
També es volia millorar els recursos així com establir més vincles entre els professionals (establir comunitat), compartir coneixements i experiències, millorar la formació, etc.
I com s’assoleix això? Amb la implicació de tothom i aprenent dels errors.
Actualment aquest servei està implementat en la plataforma eCatalunya.
L’utilitzen 120 professionals (bàsicament metges i infermeres) amb una altíssima participació (prop del 90% dels registrats llegeixen la informació i un 30% aporten nou contingut): s’han fet seva aquesta eina!.
Després d'exposar aquest exemples, vaig comentar dues plataformes (promogudes pel sector públic) en les quals es poden realitzar aquesta mena de projectes:
eCatalunya:
La
Plataforma eCatalunya és un entorn de treball per a la creació i desenvolupament de comunitats de pràctica impulsada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.Aquí teniu una presentació - en vídeo - d'aquesta plataforma.
També us copio la presentació d'aquest eina que està a la seva pròpia pàgina web:
Comunitats LocalRet:
"e-Catalunya és el punt de trobada virtual per a comunitats professionals (metges, educadors, mediadors familiars, etc.) i altres col·lectius amb necessitat d'intercanviar opinions i gestionar coneixement (pacients, estudiants, artistes, etc.)
El projecte és una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per facilitar la comunicació, la participació, el treball col·laboratiu i la difusió de la informació entre la ciutadania. L'objectiu últim és el de contribuir al desenvolupament de la Societat del Coneixement a Catalunya.
Per a què serveix?
e-Catalunya és una plataforma de xarxes socials (espais de debat, treball col·laboratiu i gestió de coneixement) creades i administrades per membres de col·lectius que necessiten intercanviar coneixements i experiències en xarxa.
Cadascuna d'aquestes comunitats interactua en un portal propi, que pot ser d'accés públic o privat (només per a membres registrats) i mitjançant eines de participació com ara blocs, fòrums, contenidors de documents, wikis, calendaris, etc. Els portals compten, a més, amb utilitats (llista de correu, RSS, alertes automàtiques de novetats, etc.) per facilitar la comunicació entre els membres del grup.
Els membres d'un portal poden fer aportacions a les eines, respondre i comentar les aportacions d'altres, adjuntar i descarregar arxius, editar documents comuns, enviar missatges de correu simultanis a tota la comunitat, etc. Cada portal compta amb personal d'administració i de moderació imprescindible per motivar la participació i organitzar el coneixement generat.
(Maig 2010) A e-Catalunya hi ha més de 21.000 usuaris registrats i s’hi han constituït 1.732 grups. A hores d’ara s’està treballant per impulsar iniciatives que en facin més eficient l’activitat.
El novembre de 2009 e-Catalunya va ser un dels 52 finalistes dels 4th European eGovernment Awards a Malmö (Suècia), que premiava les millors pràctiques de les administracions europees. Es reconeixia així que la plataforma propicia el treball diari de projectes tan reeixits com el programa Compartim (de justícia) i els de salut (APS, Endobloc…), treball (Dones Directives), cultura (Arxius, Patrimoni), entre els més coneguts."
És una altra plataforma - molt més senzilla - per gestionar comunitats de pràctica.S'autodefineix com:
"Les Comunitats són un projecte de Localret que pretén generar comunitats de pràctica a Internet. Aquestes comunitats volen aplegar professionals del món local que comparteixen tasques i responsabilitats en les seves respectives organitzacions i oferir-los-hi un espai en el que puguin trobar informació i debatre sobre temes relacionats amb el seu àmbit de treball. Aquestes comunitats estan dinamitzades de forma conjunta per Localret i per un professional o responsable tècnic d’un ajuntament català, però per una altra banda també són una eina pensada des de la filosofia del web 2.0. Això vol dir, que els mateixos usuaris poden crear sempre que vulguin qualsevol contingut de la web i poden realitzar comentaris en tots els seus espais. En altres paraules, són els mateixos usuaris els que poden donar vida i contingut a la comunitat. Entre d’altres avantatges a les Comunitats Localret hi podràs trobar:
- Informació actualitzada sobre el teu àmbit professional, (notícies).
- Accés a documentació i enllaços d'interès.
- Contacte amb responsables d'altres ajuntaments amb les mateixes funcions.
- Agenda d'esdeveniments específica del teu sector.
- Debats i discussió sobre aspectes relacionats amb el teu dia a dia."
Guia d'Usos i Estil a les Xarxes Socials de la Generalitat de Catalunya:
I per acabar, una referència a la Guia d'Usos i Estil a les Xarxes Socials de la Generalitat de Catalunya, un document bàsic sobre el qui, com i on ha d'estar a les xarxes socials pel que fa a la Generalitat de Catalunya.Tot i que el document fa referència a la Generalitat de Catalunya, es pot extrapolar a qualsevol administració pública i, de fet, a qualsevol organització, sigui pública o sigui privada.
Recentment se n'ha fet una primera revisió.
Enllaços relacionats:
- Xarxes Socials CAOC i CatCert. Workshop d'estratègia. Presentació a SlideShare.
- The Project: equipos especiales para proyectos únicos.
- Classification of Enterprise 2.0 use cases. Enterprise 2.0 Community.
- ¿Y usted, me aporta una idea?. Article a La Vanguardia sobre innovació.
- Agència Catalana de Certificació (CatCert).
- Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (CAOC).
- "Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Marc Garriga.
6 comentaris:
Gràcies pel resum i per la bona feina Marc. Treballar amb tú es sempre no només un plaer, si no una garantía d'èxit. Fins la propera :)
Gràcies Maria.
Ja saps que opino exactament el mateix de tú.
Friso - m'encanta aquesta paraula - per poder repetir-ho.
(Però deixem aquí l'ensabonada mútua, ok ;-)
M'han semblat molt encertats els casos pràctics que has exposat, en especial els de Virtaula 2.0, en el qual hi participo activament des de fa anys i també el de 'Fix my Street'.
Respecte aquest segon cas, no creus que es podria aplicar la idea a les webs de les organitzacions públiques catalanes? No creus que les pàgines dels ajuntaments i altres organitzacions no s'aprofiten suficientment per la poca interacció que permeten al ciutadà?
Gràcies Sergi,
'Fix My Street' és una aplicació de gestió d'incidències al carrer feta des del punt de vista del ciutadà.
Això vol dir que simplifica al màxim la introducció de les incidències, és a dir, és una aplicació molt senzilla pel ciutadà.
Però això té una contraprestació, és una aplicació complexa per les administracions públiques.
Les administracions públiques (si més no les grans administracions) tenen aplicacions d'introducció d'incidències pensades per simplificar la gestió interna de les esmentades incidències.
Per exemple, a l'Ajuntament de Barcelona s'utilitza l'aplicació IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments).
Per introduir una incidència amb aquesta aplicació el ciutadà primer ha de donar informació de categorització de la incidència, aquesta informació és molt valuosa per l'Ajuntament donat que a mesura que el ciutadà introdueix la incidència inconscientment també l'està gestionant, fins al punt que, en molts casos, quan el ciutadà envia la incidència aquesta ja va directament a l'equip responsable de solventar-la.
Per tant, aquí tenim un debat entre la simplificació de la introducció de les incidències o la gestió eficient i ràpida de les incidències...
Què és millor?
Marc, quina bona feinassa!
No m'estranya q hagis trigat a poder-la fer;)
Jo ara mateix no tinc temps d'entretenir-m'hi i no puc comentar sense llegir, però volia almenys felicitar-te:))
(ah, m'ho emporto de lectura de vacances)
Conxa
@innova2
Conxa,
Segur que no tens res millor per llegir durant les vacances? ;-)
Bones festes!
Ens veiem,
MarcG
Publica un comentari a l'entrada