“Quantas coisas perdemos por medo de perder”

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa dies que pensava en el primer post del 2011, tenia clar que havia de ser un post en clau positiva, un post optimista.

Però la veritat és que els esdeveniments que he tingut en aquests primers 20 dies del 2011 no han estat precisament positius: visites a urgències, ingrés a l'hospital del meu fill petit, defunció d'una tieta i d'un veí, un altre tiet està actualment ingressat i tinc una amiga lluitant entre la vida i la mort :(

Buf!, és molt dur!, a vegades t'entren ganes de deixar-lo tot, de com diu la Diana Krall: "Stop this world, let me off...".


A més, és cert que la situació econòmica a Catalunya, a Espanya (i en general a bona part del món) no és la més encoratjadora.

De fet, els experts comenten que aquesta crisi serà més forta que les anteriors, que costarà molt esforç superar-la, fins i tot hi ha qui parla d'una generació perduda.

Això és el que diuen els experts... clar que aquests anomenats 'experts' que recomanen accions doloroses no van preveure l'actual crisi econòmica... per tant, hauríem de relativitzar la seva 'expertesa'.

Certament, la situació econòmica a Espanya no és la millor, tenim 4 milions d'aturats, és a dir, un 20% de la població activa.

Però ser pessimista no porta a res, només a més pessimisme.

De fet, després de reflexionar una mica (o bastant), te n'adones que has de seguir!

Ara veig un (altre) motiu pel qual vaig decidir tenir fills, per tenir quelcom pel qual lluitar, pel qual tirar endavant encara que hi hagi una forta maror, (i jo en tinc 3! :)

No només s'ha de tirar endavant sinó que, a més, aquesta (obligada) empenta s'ha de fer amb força, vigor, sense por!

Això m'ha fet recordar amb aquest tweet de la Pilar Conesa relacionat amb el llibre "Brida" de Paulo Coelho.

Aquest llibre explica la història d'una noia de 21 anys que vol ser bruixa. Aquest és un d'aquells llibres que et fa pensar molt, una de les frases que té és:

“Quantas coisas perdemos por medo de perder.”

I això és el que vull expressar amb aquest post: cal anar endavant, cal superar aquesta crisi econòmica que és quelcom més que una crisi, és una canvi de paradigma social, una canvi de societat, estem passant de la Societat Industrial a la nova Societat del Coneixement, la crisi econòmica ha esdevingut el punt d'inflexió.

De fet, Catalunya (i Espanya) segueix sent un bon lloc per viure, segur, a pesar de totes les mancances la nostra sanitat és de les millors del món, de fet, el nostre servei públic és bo (certament millorable, però bo) i tenim una notable convivència cívica.

D'altra banda, per recomanació de l'Andrés Nin m'estic llegint el llibre "Postwar" de Tony Judt, la història d'Europa des del 1945.

Te n'adones que en 6 dècades hem evolucionat molt!, i més que ho farem!

I tot i que darrerament he patit i perdut sers estimats, encara som molts els que quedem i, precisament per això cal mirar endavant; recordant el passat... però afrontant el futur amb més força que mai.

I sense tenir por a errar...

---

Enllaços relacionats:

• 'La innovación tecnológica y los paradigmas sociales' per Benjamín Suárez Arroyo. Marc Garriga.
• A review: Paulo Coelho's Brida. Ingrid Calderon.
  
• Postwar: A History Of Europa Since 1945. Foreign Affairs.
• Il·lusió: un dels motors de la feina (vida). Marc Garriga, primer post del 2009.
• Ningú més ho ha aconseguit. Marc Garriga, primer post del 2010.
  

• La imatge de l'acudit de Forges l'he obtinguda d'aquest post.