No tinc la destresa del Joan a l'hora d'explicar què és el que sento ara...Tot i això, em sento amb l'obligació d'escriure quatre ratlles... segurament inconnexes i, per qui ho llegeixi, sense massa sentit.
Aquest matí m'he aixecat llegint un SMS on se m'informava que la Isa finalment ens havia deixat.
Ja feia uns dies que ho estava esperant, però m'aferrava a aquella dita de "qui dia passa any empeny" i pensava, "si hi ha algú capaç de trencar tots els pronòstics negatius, aquesta és la Isa".
Segurament la teva tossudesa és la que ha fet allargar aquesta lluita durant 4 anys, de fet, tú mateixa ens ho vas dir per Nadal, quan va ser la darrera vegada que et vaig veure.
T'haig d'agrair moltes coses i, de fet, ara me n'adono que potser no t'ho he dit mai.
T'haig d'agrair que em "fitxessis" per formar part de l'equip tècnic del web municipal que lideraves (la DTI) i que, mica en mica, a mesura que rebies una mica més de pressupost, anaves ampliant.
Sobretot t'haig d'agrair que confiessis en mi... de fet, hi vas confiar més del que jo mateix hi confiava, tú vas aconseguir fer de mi un bon professional, molt millor del que era fins llavors.
També t'haig d'agrair que m'inculquessis la passió pel món web i, especialment, pel "nostre" web bcn.cat. De fet, em vas passar el virus de l'Ajuntament de Barcelona, aquell virus que et fa ser crític amb les accions que pren l'Ajuntament però a la vegada et fa defensar-lo a ultrança.
Lideratge, passió, tenacitat, respecte, professionalitat, treball, conciliació laboral (ens vas donar totes les facilitats per poder compaginar família i feina), sentiment maternal (ens tractaves com la teva "família laboral", paties per nosaltres i nosaltres patíem per tú), diversió (amb tú vaig veure que treballar no està renyit amb passar-s'ho bé, amb tenir "bon rotllo").
Precisament aquest "bon rotllo" és el que ha fet que tots els que formen la DTI fessim pinya en els primers mesos de la teva malaltia i en d'altres moments difícils. També ha estat aquest "bon rotllo" el que fa que seguim intentant passar-nos-ho bé a la feina... Saps?, aquest passat dijous - quan tú ja estaves començant "el viatge" - nosaltres estàvem celebrant el Dijous Gras amb truites, coques, llardons, butifarra d'ous, vi, etc. T'enrecordes fa 5 anys quan ho vam celebrar en el teu despatx? doncs va ser el mateix...
T'ho explico per què tot això és la teva herència i, a més, per què estic completament convençut que és així com voldries veure'ns.
De fet, personalment ja ho vaig passar molt malament quan es va confirmar la teva malaltia i, sobretot, quan ara fa uns dies ens vam assabentar que ja no hi havia cap opció.
Demà, a l'enterrament, segur que serà dur... però després intentaré recordar tot allò que ens has aportat, que és molt!
De tot cor: Gràcies!!
I, com que sé que t'agradava molt, he decidit acabar aquest post amb una cançó d'Alaska, (ja saps que la música és un dels pilars de la meva vida):
Enllaços relacionats:
- Mentro espero la teva partida. Joan Bitlloch.
- La imatge l'he obtinguda d'aquí.
7 comentaris:
Molt ben dit, Marc
La Isa ens ha marcat un tarannà important que encara perdura.
gràcies per compartir-ho amb nosaltres
Gràcies Marc per les teves paraules. La Isa ha tingut la virtut de treure el millor de cada un de nosaltres tant personal com professionalment. Sempre la portarem al cor i sempre sempre estarà amb nosaltres. La DTI,la seva DTI, la recordarem sempre.
Rosa, Joan,
Mentiria si no digués que la mort de la Isa m'està afectant... molt més del que havia previst.
Però també sóc conscient que cal refer-se, de fet, segur que ella és el que ens hauria demanat, que tirem endavant i que seguim fent-nos pinya, ara més que mai!
Som-hi!
Marc,
la Isa també ha tingut la immensa sort de tenir uns companys excepcionals que us asseguro que l'heu fet molt feliç.
Gràcies per expressar els vostres sincers sentiments i compartir-lo amb nosaltres.
Una forta abraçada,
Carles i els seus nanos !!!
Carles,
Gràcies a vosaltres per la vostra enteresa en aquests moments.
Com us deia, hem de fer pinya i seguir endavant, és el que ella voldria.
Si us cal el meu ajut no dubtis en demanar-lo.
Una abraçada,
MarcG
Acabo de tornar de París i sento moltíssim no haver pogut dir adéu i gràcies a l'Isa. Potser va ser una coincidència, però em va arribar el missatge amb la seva mort just quan estava contemplant al Louvre el meu quadre preferit: L'astronom de Vermeer. En el meu cap aniran per sempre junts. Com a bona amiga que era, quan la vaig necessitar, l'Isa estava allà. Va confiar en mí i, espero, no haver-la decebut ...
M'està costant acceptar que la Isa ja no hi és, suposo que necessito el meu temps.
Com desitjava que se'n sortís! primer per ella i després per tots, perquè la seva il·lusió per viure i disfrutar de la vida, i la seva força de voluntat eren un exemple. Com diu el Marc, crec que molts teniem l'esperança de que ho aconseguiria, pensavem que trencaria tots els pronòstics, perquè s'ho mereixia, perquè si algú ho podia aconseguir era ella.
Penso en ella constantment, és com si m'acompanyés allà on vaig:caminant pels passadissos de l'Ajuntament, passejant per Barcelona, veig la seva carona molt sovint i sempre somrient.
Quant he aprés d'ella! Quantes hores treballant juntes per un mateix projecte!, quanta complicitat!. Recordo el dia que varem parlar de proposar-nos fer el web bcn més humà, no sabíem com, "però hem de pensar" vam comentar.
Com ha dit la Rosa sabia veure el millor de cadascú i sempre buscava l'harmonia entre nosaltres. Sempre la portaré amb mi, T'estimo Isa.
Publica un comentari a l'entrada