És evident que en aquest darrer any el moviment d’obertura de dades (OpenData) ha tingut una clara explosió, passant de poques iniciatives a un volum ja força considerable.
Per exemple, i centrant-nos en l’estat espanyol, la primera iniciativa va ser del Govern Basc ara fa poc més d’un any, des de llavors han aparegut nombroses iniciatives més, la del Govern d’Astúries, la de la Generalitat de Catalunya, la del Govern de Navarra, els ajuntaments de Saragossa, Barcelona, Badalona, Lleida... fins a un total de 12 portals de diferents administracions públiques, (us recomano aquest servei de la Fundación CTIC per veure l'estat actual de les iniciatives OpenData a nivell mundial).
Però no cal ser molt espavilat per veure que encara queda molt camí per fer, en dos sentits: per ampliar el volum de dades que ja proporcionen aquests portals i, molt especialment, ampliar les administracions que obren les seves dades.
Tenint en compte tots els avantatges que proporciona un procés d'obertura de dades, (esencialment transparència, universalització de l'accés a la informació i promoció del teixit econòmic i d'innovació), per què no hi ha més dades públiques obertes?, qui o què ho frena?
Podríem parlar de molts impediments, però personalment crec que hi ha 4 grans obstacles que dificulten (o aturen totalment) les iniciatives d'obertura de dades públiques:
- Impediment polític: Sempre he comentat que una iniciativa d'obertura de dades ha de tenir el vist-i-plau polític més alt possible, només així es podrà vèncer les potencials traves que posaran els responsables de les dades que s'hagin d'obrir. De fet, fa uns dies vaig deixar clar que l'OpenData té molt poc de tècnic i molt de polític.
- Impediment derivat d'un contingut poc "endreçat": Sóc dels que dic que obrir les dades no és gratuït, té un cost i aquest no és menyspreable (un altre tema és si el retorn (social) de la inversió en l'obertura de les dades és positiu per l'Administració). No obstant, és cert - i això m'ho deia un bon amic meu - que si les dades les tens endreçades com cal, és a dir, seguint els estàndards i les bones pràctiques que, entre d'altres, recomana el W3C llavors no és car obrir les dades. És a dir, sovint ens trobem que els processos d'obertura de dades fan aflorar les misèries en la gestió de les dades :(
- Impediment derivat de no poder disposar de dades quantitatives: Fa uns dies Josema Alonso va fer una excel·lent presentació sobre el concepte OpenData en el marc de les Sessions Web que organitza la Generalitat de Catalunya. En aquesta sessió - com es veu en la fotografia feta per la Núria Vives - vaig fer una pregunta relacionada amb les mètriques sobre el servei OpenData. Més enllà dels estadístics tradicionals - visites al portal, pàgines servides, descàrregues de dades efectuades, etc - no hi ha res més, i, per tant, és molt difícil poder convèncer als directius/polítics dels avantatges d'obrir les dades. És a dir, cal poder demostrar de forma tangible, o sigui, amb números que això d'obrir les dades és convenient fer-ho, però quantificar el retorn social de la inversió no és senzill, de fet, el Josema Alonso em va respondre que aquest era un dels problemes clau de l'OpenData, que coneixia algun investigador de l'àmbit acadèmic que estava investigant aquest problema però res més, és a dir, està molt verd això encara.
- Impediment derivat del desconeixement dels processos d'obertura de dades: Per mi aquest és el principal fre a dia d'avui, la meva experiència - i pel que he pogut veure també els hi ha passat a d'altres companys del "gremi", és que hi ha molt desconeixement dels beneficis d'obrir les dades i, de fet, es desconeix què vol dir exactament obrir les dades, (m'ho comentava l'Alberto Abella fa pocs dies: cal deixar clar què és OpenData, no tot el que es diu OpenData realment és Open o a vegades no és ni Data).
De fet, aquesta és la gran batalla que cal guanyar: trencar la barrera que diu que obrir les dades només és pel públic tècnic especialitzat.
Obrir les dades beneficia a tota la ciutadania, sense excepcions, per tant, cal que aquesta conegui els beneficis dels processos OpenData per tal que els reclami a les seves administracions.
Enllaços relacionats:
- Public Dataset Catalogs Faceted Browser. Fundación CTIC.
- 24a sessió web sobre dades obertes. Josema Alonso. Generalitat de Catalunya.
- De les acampades al govern obert. Marc Garriga a la Xarxa d'Innovació Pública.
- "Dades obertes? Sí, però de forma sostenible". Article en El Profesional de la Información. Marc Garriga.
- #Hack4Europe! BCN en el Museu Picasso (8 i 9 de juny). Marc Garriga.
- “L’#OpenData té molt poc de tècnic i molt de polític”. Entrevistat per la Karma Peiró.
- Presentació sobre el concepte "Obertura de Dades (OpenData)" en el Ararteko. Marc Garriga.
- Presentació del Projecte d'Obertura de Dades Públiques de l'Ajuntament de Barcelona (OpenData BCN) en el #CICD. Marc Garriga.
- Informació del sector públic. De les sitges administratives a la vida real. Article per la revista Boletic. Marc Garriga.
- OpenData: comencem la segona fase?. Marc Garriga.
- Beneficis d'aplicar un procés de transparència a les administracions públiques. Marc Garriga.
- La imatge inicial d'aquest post és de Libertic.
- La fotografia està feta per la Núria Vives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada