El dimecres de la setmana passada vaig participar en la 3a jornada puntXpunt, unes jornades organitzades per la Fundació puntCat amb l'objectiu d'apropar les TIC a diferents sectors professionals, (la primera jornada puntXpunt va estar relacionada amb el vi, la segona amb el món del turisme, i aquesta tercera sobre l'àmbit de l'agricultura ecològica).Se'm va demanar que, durant una hora, expliqués les possibilitats que aporta Internet en el sector de l'agricultura ecològica, un sector encara relativament nou, amb unes perspectives de creixement importants i, a més, amb una tipologia de productors molt atomatitzada: és un sector ple de microempreses.
(Fotografia de la meva intervenció feta per l'organització de la Jornada puntXpunt, aquí teniu més fotografies d'aquest acte)D'altra banda, i pel que vaig poder constatar al preparar aquesta xerrada, és un sector que, excepte en alguns casos excepcionals, bàsicament encara no s'aprofiten de les noves tecnologies, especialment no fan ús de les eines 2.0, i això que són eines ideals per un sector com és el de l'agricultura ecològica on el consumidor demanda una comunicació directa, i constant, amb el proveïdor.
Aquest era el meu objectiu principal: transmetre als assistents que això del "web social" també va per ells... és més, probablement serà una eina imprescindible si volen sortir-se amb èxit en la seva aventura empresarial en l'àmbit de l'agricultura ecològica.
Tot seguit us adjunto la presentació que vaig fer (que la teniu disponible també al meu compte d'SlideShare) i, molt important, us afegeixo també totes les meves anotacions de cada diapositiva.
Espero els vostres comentaris...
"Les possibilitats d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica"
Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.
Diapositiva #2:
M'agrada començar amb una cita d'algun expert, en aquest cas començo amb Don Tapscott, un expert en tecnologia aplicada als negocis.
Don Tapscott és una de les persones que millor explica la situació actual, no només com aquella persona que és capaç d’explicar els canvis que estem patint/gaudint sinó que, a més, Tapscott dóna recomanacions – moltes de l’àmbit empresarial – per millorar tot adaptant-se a la nova situació actual.
És co-autor del best-seller “Wikinomics” (conjuntament amb Anthony D. Williams).
És un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l’economia tradicional.
Al gener d’enguany va venir a Barcelona, entre d’altres accions, va ser entrevistat a La Vanguardia, algunes de les cites més destacades d’aquesta entrevista són:
- "Esto no es una crisis, es un cambio histórico".
- "Internet nos lleva de la era industrial a la digital".
- "En las universidades se da la educación industrializada: una clase magistral de uno a muchos; como en los medios de comunicación, la producción y distribución masiva (...) y la democracia".
- "El nuevo modelo está basado en 5 principios: 1: Colaboración (en lugar de jerarquía); 2: Apertura y transparencia; 3: Interdependencia; 4: Nueva gestión de la propiedad intelectual; 5: Integridad.".
- "El resultado de la falta de honradez de los banqueros de Nueva York es un 40% de desempleo juvenil en España.".
Aquests són els objectius d'aquesta xerrada:
- Explicar el context en el que ens trobem actualment.
- Comentar què és el Web 2.0, quins valors aporta, quines són les principals eines, especialment les relacionades amb les xarxes socials.
- Convèncer que heu d'utilitzar aquestes eines, us aporto alguns exemples al respecte.
Abans d’entrar en matèria, m’agradaria saber quin coneixement teniu del món web?
- Qui té pàgina web (personal o d’empresa).
- Blogs?
- Xarxes socials? Quines? A nivell personal i/o a nivell empresarial?…
Diapositiva #5:
Aquest és un comptador, de Gary Hayes, que, tot i no ser oficial, deixa ben clar la magnitud de l’ús actual de les xarxes socials.
Fixeu-vos com, en pocs segons, creixen els indicadors, en pocs minuts tenim milers de comentaris a Facebook, o s'han pujat tants vídeos que, literalment, és impossible que una persona els pugui veure tots mai, etc.
Queda clar que s'utilitza molt el social media.
Diapositiva #6:
La societat està canviant…
Més ben dit, el paradigma social està canviant.
Tal com ens deia Don Tapscott, estem passant d’una societat industrial a una societat digital, una Societat del Coneixement.
I què comporta un canvi de paradigma social?
Implica un canvi en les regles del joc.
Canvis en tots els sentits:
- Canvi cultural, de manera de ser/actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
- Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació, del talent... no de la jerarquia, no del lloc que ocupes, no de la grandària de la teva empresa... ara prové de la meritocràcia.
- Canvi de comunicació. Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, la recent revolució social als països àrabs o, més aprop, el moviment dels “indignats” (#15m)...
- Canvis econòmics: La Globalització... el fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu (directe), a més, els clients cada cop són menys fidels, la competència és mundial i cada cop n'hi ha més.
- Ens han educat per no improvisar, per no assumir riscos, per tenir-ho tot controlat abans d'actuar; ara és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix sempre, per tant, gestionem-lo, no esperem a tenir-ho tot controlat per actuar... és molt possible que no actuéssim mai. A més, la velocitat és una característica d'aquesta societat, els canvis es succeeixen cada cop més ràpidament.
La clau d’aquesta nova societat són les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Accedir a la Xarxa ha de ser un dret de tothom, qui estigui fora d'Internet estarà fora de la societat. És un luxe que bona part de la societat encara no estigui, o no pugui, connectar-se a Internet
Diapositiva #7:
Per si no us queda clara la importància d’Internet...
Recentment (principis de juny) l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà.
Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... És analfabet qui no sap llegir, escriure i no té connexió a Internet.
Internet és la font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona.
Diapositiva #8:
Aquest és el context genèric en el que ens trobem...
Centrant-nos més en el món Web, comentar-vos que si parlem d'un Web 2.0, és a dir, de la segona versió del Web, és lògic pensar que hi ha una primera versió del Web.
El “Web 1.0” és el “Web tradicional”, l’original… el tipus de Web on pocs publiquen informació i molts consulten l’esmentada informació.
És a dir, és un tipus de web on la comunicació és “tradicional”: pocs emissors per a molts receptors.
Per tant, la informació (i el dret a informar) es troben en mans de (relativament) poques persones.
De fet, tot i que es va comentar que el Web seria una forma de democratitzar l’accés i la publicació de la informació, amb el “web tradicional”, encara que tècnicament era factible, a la pràctica això no era així. És a dir, informar encara estava a l’accés dels grups més poderosos.
El problema era la necessitat de coneixements tècnics - i econòmics - per poder publicar contingut.
Diapositiva #9:
I això és el que soluciona el Web 2.0: permet que un usuari pugui publicar continguts sense que necessiti tenir coneixements tècnics i, a més, sense cap cost (directe).
Aquest 'petit' canvi ha provocat que l'usuari sigui el canvi essencial en el “fenomen” 2.0.
- L’usuari ha passat de ser només consumidor a ser, a més, productor: productor + consumidor = prosumidor.
- L’usuari ha passat de ser passiu a ser plenament actiu.
- L’usuari ha passat de ser individual a voler socialitzar-se.
Aquest canvi és molt important, té un potencial brutal!
Es comença a parlar de “Web 2.0” en la primera conferència sobre aquesta temàtica que es va fer a l’octubre de 2004 (organitzada per Dale Dougherty i Tim O’Reilly).
Diapositiva #10:
Com us deia, una de les principals novetats que ha portat el “Web 2.0” ha estat la millora de la usabilitat en la publicació de continguts web: ara no cal tenir cap noció informàtica per poder crear/pujar contingut web, és molt fàcil.
Per tant, ara tots els usuaris podem ser actius, tothom té la capacitat de comunicar i d’escoltar de forma fàcil.
Això ha provocat que molta gent publiqués/escoltés sobre les seves àrees d’interès, per estranyes, minoritàries i específiques que siguin.
Quina és la clau? La usabilitat!.
Per exemple, un web d’una administració pública en tindria prou en què fos així (proposta de Carlos Guadián de ja fa més de 4 anys):
Diapositiva #11:
Creieu que no és possible aquest model?
Doncs aneu al Web de l’Ajuntament de Sevilla, ja estan seguint aquest model.
També el segueixen el Portal Ciudadano de México.
En el fons, al ciutadà li interessa que el web li resolgui la seva necessitat, no li interessa rebre publicitat institucional, tampoc li interessa que el web estigui estructurat tal com està departamentada l'Administració... no repetim la burocràcia de la realitat en el món virtual!
Siguem més usables, més centrats en els usuaris del servei.
Diapositiva #12:
Tot i que el Web 2.0 evidentment està basat en tecnologia de la informació i comunicació (TIC): Internet, Web, etc, cal deixar ben clar que el Web 2.0 no és un tema tecnològic.
És un tema de valors, de cultura de l’organització, de com s’encara la vida… de manera de ser, d’actitud.
Per tant, va més enllà del Web, és més adequat parlar de “dospuntzerisme”, de filosofia de vida… contraposada a una societat molt comercial fruit d’un origen industrial.
És qüestió de valors.
De valors com ara compartir, col·laborar, reciclar, socialitzar, confiar, innovar constantment, gaudir del que s’està fent, meritocràcia, honestedat, humilitat, generositat, obertura, transparència, …
Tal com diu un amic meu, són valors que, en bona part, ja predicaven els Hippies en una era pre-Internet ;-)
Diapositiva #13:
Un dels valors més propis del Web 2.0 és la col·laboració entre tothom, l'acció que permet que aflori el es coneix com a Intel·ligència Col·lectiva.
Aquest valor està basat en un fet: per molt bons que siguin els teus assessors, mai superaran l’acció, el pensament, les idees, la creativitat, el talent de tota la societat en conjunt.
Un exemple claríssim: La Wikipedia, que tot just fa uns mesos es va celebrar el desè aniversari de la versió catalana, la Viquipèdia.
D’altra banda, ja és hora d’acabar aquesta visió paternalista dels ciutadans, els ciutadans són prou madurs per poder decidir lliurement, per poder implicar-se i participar en el que calgui, per ser responsables dels seus actes.
Diapositiva #14:
Una bona manera de diferenciar algú “2.0” d’algú que no ho és és comprovant si comparteix la seva obra amb la resta de la societat.
La compartició és una pràctica habitual, natural, en el món 2.0.
Una anècdota: Fa més d’un any vaig participar en una presentació sobre Web 2.0 a estudiants de Màster MBA d’una important escola de negocis, tots ells directius d’empreses.
Els hi vam parlar de 2.0… però també de societat digital, dels canvis que està patint/gaudint la societat i tot el que això implica en un entorn empresarial.
Recordo que un tema que va generar controvèrsia va ser aquest: la compartició.
Els directius no podien entendre que es volgués compartir la seva obra, per ells compartir implica perdre negoci!
Però per algú 2.0 és precisament tot el contrari, gràcies a la meva compartició jo dono a la resta de la societat, la societat em dóna molt a mi; per tant, jo m’enriqueixo i el valor conjunt de la societat augmenta.
Com podeu observar aquesta tampoc és una qüestió tècnica, és una qüestió d’actitud.
Diapositiva #15:
Un altre valor és la transparència, l’honestedat.
En el “món 2.0” l’engany es detecta ràpidament i és rebutjat!
Les persones “2.0” són honestes, humils… i esperen que les organitzacions també ho siguin.
Hi ha grans projectes d’impuls d’obertura del software, d’obertura de la informació, d’obertura de les institucions… de tenir el cap (i la ment) oberta!
És cert que moltes d’aquestes iniciatives no vénen del món 2.0, però aquest les recolza.
Es pretén que no hi hagi grups que monopolitzin la informació, el software, les institucions (especialment les públiques) i, molt menys, que les manipulin o la tergiversin.
Que l’accés a la informació sigui un dret lliure per tothom.
Diapositiva #16:
En una societat basada en la meritocràcia no se’t valora per ser qui ets sinó per les teves accions, per les teves idees.
L’important és el teu talent!, què pots aportar, no el lloc que ocupes, ni si véns d’una organització poderosa o no.
Això us beneficia a vosaltres, productors d'agricultura ecològica, no importa que sigueu una petita empresa, si teniu talent i el sabeu comunicar adequadament (gràcies a les eines 2.0) el mercat us recolzarà.
En el cas concret d’empreses més grans, un entorn obert facilita que el treballador pugui parlar, participar, sentir-se que és part de l’empresa, que pot aportar idees i que aquestes són escoltades. L’aportació de tothom suma, amb independència de la posició jeràrquica de l’empresa. Fomentar una cultura de participació, compromís i col·laboració facilitarà que aflori el talent de l’empresa, la veritable força de la institució.
Per tant, s’ha de promoure eines, accions que ajudin a potenciar aquest talent que tenen els treballadors de qualsevol organització.
Diapositiva #17:
Una de les conseqüències d’aplicar els conceptes 2.0 és l’eliminació de les jerarquies, en el vostre cas això es trasllada a l’eliminació d’intermediaris, especialment en la comunicació amb el client, podeu (i debeu) parlar directament amb el client, establir conversa fluïda i constant amb ell.
Per efecte de la comunicació directa i de valorar (i fer aflorar) el talent, estigui on estigui, la jerarquia s’aplana moltíssim.
Diapositiva #18:
La socialització i la creació de comunitats és un dels elements més potents del món 2.0.
Segons la Viquipèdia, tradicionalment, una "comunitat" ha estat definida com un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú.
Gràcies a Internet, i sobretot a les eines 2.0, aquesta limitació geogràfica ha desaparegut.
A més, la globalització permet que es creïn comunitats d’àmbits temàtics molt concrets, molt específics, àmbits que en una zona geogràfica determinada potser no tindrien suficient massa crítica, però a nivell global sí que tenen sentit.
La comunitat és una de les característiques del món 2.0 que més s’anhelen, donat que tenir una comunitat de seguidors implica tenir un grup fidel a la vostra feina, als vostres productes… és a dir, passem de tenir clients a tenir socis, companys… amb aquests socis no només els hi véns els productes sinó que dissenyes conjuntament l’oferta de productes, és una relació molt més propera.
Diapositiva #19:
Amb tot els valors que hem vist relacionats amb un “món 2.0” és evident que cal tenir una gestió dels drets d’autor diferent a la tradicional.
En molts casos, el copyright tradicional ha quedat desfasat per la realitat.
El que temps enrera fou una manera de promoure la investigació i la creativitat ara és tot el contrari, és un fre en un món 2.0 on la reutilització és una pràctica molt habitual (i necessària).
Cal una gestió diferent, amb més opcions i que fomenti l’intercanvi d’idees i d’informació.
Una solució – no l’única – és la gestió dels drets d’autor via Creative Commons que et permet diposar d’una granularitat més detallada per, per exemple, cedir les teves obres a qui vulgui, sempre que no se’n faci un ús comercial, o sempre que no es modifiqui l’original, entre moltíssimes més opcions.
Però no limitem la difusió del coneixement per culpa dels drets d’autor.
Diapositiva #20:
Resumint: el “món 2.0” es un món de valors:
- Col·laboració.
- Compartició (reutilització).
- Transparència, honestedat, humilitat.
- Meritocràcia.
- Senzillesa però potència.
- Socialització, comunitat.
- Amb una gestió diferent dels drets d’autor que fomenti la reutilització i en tregui el màxim suc per la societat.
Per tant, no qualsevol cas, no qualsevol aplicació és un exemple “2.0”.
És a dir, hi ha d’haver un canvi d’actitud per a ser considerat 2.0.
L’etiqueta “2.0” està de moda i tothom l’aplica on vol, és a dir, hi ha una vulgarització de tot allò relacionat amb l'etiqueta “2.0”.
A més, com és lògic, no tot té sentit que s’apliquin solucions “2.0”, no és la panacea a tot.
Heu de tenir en compte que tot just es comença a caminar per aquest món “2.0”`.
No sabem cap a on ens portarà el camí, ni si serà molt llarg o molt curt… de fet, ni tan sols sabem si hi haurà varis camins, o un… o cap!
En tot cas, ja sabeu que “caminante no hay camino; se hace camino al andar…”.
Diapositiva #21:
Gràcies a que en el món 2.0 la compartició és habitual, tenim a la nostra disposició moltes eines 2.0 que ens poden simplificar molt la nostra feina.
A més, bona part d’aquestes eines no tenen un cost directe.
Per tant, en molts casos només és qüestió de saber triar l’eina que més ens satisfà, que més s’adapta a les nostres necessitats o, simplement, l’eina que més ens agrada.
D’altra banda, i seguint la tendència actual, moltes d’aquestes eines són executables on-line, és a dir, és el que es coneix com a Cloud Computing: no cal que ens instal·lem res en el nostre ordinador, només cal tenir una connexió a Internet, res més.
Diapositiva #22:
Un blog (en català bloc) és, (segons la Viquipèdia):
“És un diari interactiu personal a Internet. Un bloc (o blog) és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (autor) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.
Usualment els articles (o posts), són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es pública en darrer serà el primer que surti en pantalla
En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta.
Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.
Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat de coneixements informàtics, administrar-los.”
Hi ha moltes eines gratuïtes per crear blogs, les més conegudes són WordPress i Blogger, (eines tremendament usables).
Per cert, el nom prové de Web Log (dietari Web).
En el vostre cas, és ideal per poder explicar, amb certa profunditat, les característiques dels productes ecològics, de les tècniques que empreu per cultivar, del valor ecològic (valgui la redundància) de la feina que feu, de l'estimació que teniu per la terra, … en definitiva d’explicar, amb detall, de tot allò relacionat amb la vostra activitat agrària ecològica, una bona manera d’explicar al públic aquest món.
Diapositiva #23:
Un mashup no és res més que oferir una determinada informació aprofitant-se d’eines d’interacció (usualment de visualització) disponibles, en molts casos, de forma gratuïta.
Per tant, es tracta de ‘farcir’ aquestes eines amb informació.
La gràcia d’això és que l’usuari es centra només en allò interessant: les dades, no s’ha de preocupar per les eines.
Un exemple típic d’eina que es fa servir molt per a mashups és Google Maps.
Això és molt habitual en el Web 2.0: la reutilització.
Un exemple és aquesta pàgina web que permet veure la situació dels productors d’Agricultura Ecològica del servei Aforavila del Govern de les Illes Balears.
(Aforavila és una iniciativa del Govern Balear. El seu objectiu és crear comunitat, difondre coneixement i vendre productes obtinguts de l’agricultura, ramaderia i pesca ecològiques: fruites, hortalisses, llegums, ous, carn, peix i productes elaborats, etc.).
Diapositiva #24:
De sempre tot allò que és multimèdia - imatge, so, moviment - sempre és molt més fàcil d’arribar al públic. Actualment crear contingut multimèdia és molt fàcil, una altra vegada aquí tampoc no cal tenir coneixements tècnics específics, només disposar d’una càmera (o fins i tot amb un mòbil n’hi ha prou).
Per exemple, crear vídeos és molt senzill, no cal que siguin molt complicats, un bon exemple és aquest:
I com podeu veure, es poden 'incrustar' en un blog, i és molt fàcil fer-ho.
Diapositiva #25:
Un wiki és, (segons la Viquipèdia):
“Un wiki (del hawaià wikiwiki, «ràpid») és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.
Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia. Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d'impedir que ningú o només una part d'usuaris les puga editar. Fins ara, l'aplicació dels sistemes wiki deuen la seua fama sobretot a la creació d'enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia.
Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement.”
Tothom pot crear el seu wiki, un bon exemple és la ciutat de Davis, Califòrnia. Han creat aquest wiki que, entre d’altra informació, té un apartat específic sobre agricultura, allà hi podeu trobar les empreses d’aquella ciutat que es dediquen a aquest àmbit professional: productors, distribuïdors, venedors, etc.
I tot organitzat i muntat des de la societat civil, els propis ciutadans, les institucions públiques no hi tenen res a veure.
Cal que tingueu present que el món 2.0 està ple de serveis/aplicacions que simplifiquen les teves gestions. Us recomano que quan tingueu una necessitat, la que sigui (per simple que sigui) busqueu a Internet, segur que trobareu un servei que ja ho fa (i molt probablement amb un cost nul o molt baix).
Altres exemples de serveis que personalment utilitzo: Prezi (per fer presentacions), Thumbalizr (per fer capturacions de pantalla), Dropbox (per compartir fitxers entre diferents persones), Google Docs (per compartir – i editar – documents entre vàries persones), Del.icio.us (per guardar – i classificar – els meus enllaços preferits), SlideShare per compartir presentacions i documents, i un llarg etcètera.
Diapositiva #26:
Nicholas A. Christakis és un metge i sociòleg americà d’origen grec.
Es va donar a conèixer mundialment per un estudi que va fer (en el 2007) on va demostrar que l’obesitat es pot transmetre d’una persona a una altra mitjançant les xarxes socials, com si fos un virus durant una epidèmia.
Des de llavors que investiga la influència de les xarxes socials en d’altres aspectes com ara el tabaquisme o la pròpia felicitat.
De fet, el que fa aquest investigador és deixar clar que l’espècie humana és intrínsicament social.
Per tant, és lògic que la gent es vulgui socialitzar.
L’”únic” que ha fet el “Web 2.0” és proporcionar la tecnologia adequada per a que aquesta socialització sigui còmode i fàcil de fer.
Per tant, ha millorat molt la usabilitat d’aquest tipus d’eines.
És a dir, no s’ha inventat la socialització, però sí que s’ha facilitat i, sobretot, se n’ha augmentat exponencialment la seva potència eliminant les barreres geogràfiques.
El resultat ha estat tan espectacular que les xarxes socials són la cara més visible del “web 2.0”, de fet, sovint es parla de la “Web Social”.
Gràcies a les xarxes socials podem estar connectats, això no és només per finalitats d’oci, també poden ser per infinitats d’altres usos, un exemple és potenciar equips de treball/investigació.
La clau és la connexió, estar connectats facilita l’intercanvi d’informació, intercanvi de coneixement…
Christakis comenta que “Les xarxes socials estan bàsicament relacionades amb aspectes positius, el que el món necessita ara és estar més connectat.”
Resumint: la socialització és un valor clau en el món 2.0.
Diapositiva #27:
Facebook és actualment la xarxa social més popular amb més de 500 milions de persones donades d’alta.
És la “xarxa social”.
Va ser fundada en el febrer de 2004 (fa només 7 anys).
Si algú vol oferir serveis a la ciutadania (en alguna xarxa social) cal que estigui a Facebook, és el nou àgora (digital).
A més, ofereix unes funcionalitats ideals per a treballar en equip i, a més, està ple d’aplicacions creades per tercers que proporcionen serveis addicionals, (aquest va ser l’encert de Facebook respecte a d’altres xarxes socials).
Precisament aquesta possibilitat de crear serveis addicionals ha omplert aquesta xarxa d'aplicacions lúdiques, que aporten poc valor i, a la vegada, redueix la reputació de Facebook, se l’associa només a aspectes lúdics de poc valor.
Això fa que sigui menyspreada, especialment per no ser “seriosa”.
Diapositiva #28:
Realment Facebook és per temes poc seriosos?
La reforma de la Constitució d’un Estat és un tema bastant seriós, oi?
Cal remarcar aquesta frase de la notícia: “Si no hacemos que la gente participe ahora, no va a existir un sentimiento de propiedad hacia el nuevo documento”.
És una qüestió de legitimitat, d’implicació, de col·laboració... l'ús de Facebook és només un via per aconseguir aquesta implicació de la societat.
Fins i tot l'Església, una institució molt clàssica, també s'està introduïnt en aquest món.
Diapositiva #29:
Twitter és una xarxa social basada en missatges de només 140 caràcters, de fet, la fortalesa de Twitter radica en això: en l’extraordinària senzillesa però, a la vegada, enorme potència que té.
El passat 21/03/2011 es van celebrar els 5 primers anys de Twitter, (va ser fundada en el 2006) amb un creixement espectacular.
A més, és una xarxa molt efímera, els missatges (tweets) de seguida cauen en l’oblit.
Un usuari de Twitter envia tweets (missatges de com a molt 140 caràcters) als seus seguidors (followers), i ell veu els missatges de les persones a qui segueix.
Res més que això.
La clau està en escollir convenientment les persones a qui segueixes.
En el meu cas, des de fa força temps que Twitter és la principal font d’informació i de relació/coneixença amb d’altres persones (especialment de l’àmbit professional).
Actualment més de 200 milions de persones ja estan donades d’alta en aquest servei, però el ritme de creixement segueix sent altíssim, per tant, en poc temps aquesta xifra ja quedarà àmpliament superada.
Diapositiva #30:
LinkedIn (com Xing, o antigament Neurona) és un tipus de xarxa social especialitzada en l’àmbit professional.
Els usuaris de LinkedIn introdueixen les seves dades professionals (CV, mèrits, formació, idiomes, etc).
Entre usuaris estableixen un lligam quan, per exemple, han treballat junts, o bé tenen un amic en comú, etc.
És una xarxa pensada pel món professional.
És una manera més de veure en la realitat la teoria dels 6 graus de separació...
Diapositiva #31:
Tuenti és la xarxa social creada a Espanya més important.
La particularitat de Tuenti és la necessitat de disposar d'una invitació per poder ser-ne membre, això li ha donat una “aureola” de secretisme que ha fomentat que sigui la xarxa social per defecte dels adolescents espanyols (sobretot els de parla castellana).
Es va crear en el gener de 2006 i actualment té prop de 10 milions d’usuaris, (fa gairebé un any que va ser adquirida per Telefónica).
El nom prove de “tu entidad”.
Diapositiva #32:
Ning és un servei que et permet crear la teva pròpia xarxa social.
Va ser molt popular per què inicialment permetia la creació de xarxes socials gratuïtes, ara ja no és així, tot i que el preu no és molt car.
Diapositiva #33:
Per si encara no teniu clara la importància de les xarxes socials...
El dilluns 18/07/11 es va donar a conèixer l’Informe eEspaña 2011 de la Fundación Orange.
Conté moltíssima informació sobre l’ús de les TIC a Espanya.
Hi ha un apartat específic sobre l’ús de les xarxes socials.
Més d’un 80% dels usuaris d’Internet a Espanya (el total són 22 milions de persones) utilitzen assíduament alguna (o vàries) xarxes socials.
Destaca Facebook (3 de cada 4 usuaris d’Internet la utilitza); Tuenti (1 de cada 3); Twitter (1 de cada 4, però és la xarxa que percentualment creix més, pràcticament ha duplicat el seu percentatge en només un any).
A més, el nombre d’usuaris d’Internet, l’ús de les xarxes socials i l’ús des del mòbil són tres indicadors que no paren de crèixer.
Diapositiva #34:
Tot seguit us detallo exemples d’aplicació de Web 2.0 en l’àmbit de l’agricultura (ecològica).
No us he exposat els exemples que també formen part de l'agenda de la jornada puntXpunt d'agricultura ecològica, uns exemples que m’anirien molt bé comentar-los donat que considero que són uns bons referents... :)
Diapositiva #35:
Crop Mob:
Segons s’explica a Euskadi Innova:
“El movimiento Crop Mob nació en Carolina del Norte, a raíz de una comunidad de pequeños agricultores jóvenes, interesados por el cultivo ecológico pero preocupados porque mantener sus pequeños terrenos resultaba un trabajo duro que absorbía casi todas las horas del día. Ante esta situación decidieron organizar encuentros una vez al mes, donde todos se reunían en alguna de las tierras para colaborar en los trabajos más duros, como limpiar el terreno o construir un invernadero. La iniciativa ha ido sumando cada vez más voluntarios, tanto agricultores con experiencia como jóvenes con interés por aprender, puesto que resulta una oportunidad para adquirir conocimientos, tanto de agricultura como de bricolaje o jardinería, y los encuentros se han convertido en un evento social entorno al cual se organiza también una comida comunitaria, ofrecida por el propietario.. Más que una iniciativa centralizada, se trata de un movimiento autorganizado en pequeños grupos donde se proponen encuentros a través de Facebook y se apunta quien quiere colaborar, sin que haya un intercambio monetario. La idea se ha extendido también a otros Estados, y el colectivo está realizando visitas a otros países, entre ellos España, para dar a conocer este tipo de colaboraciones, que pueden facilitar la expansión a de la agricultura local a escala muy pequeña”.
És un bon exemple de creació de comunitat amb l'ajut de les xarxes socials.
També teniu més informació en el New York Times, (d'on he tret la fotografia de la diapositiva).
Diapositiva #36:
Borlaug Global Rust Initiative:
La Iniciativa Mundial de la Royal Borlaug és un projecte internacional que té per objectiu ajudar a reduir l'amenaça d'una malaltia anomenada "rovell del blat", una malaltia dels cultius que, potencialment, pot devastar mundialment els subministraments d'aquest cereal.
A causa que la malaltia muta quan es propaga, els científics de diferents països han de treballar junts per lluitar contra ella, i ho han de fer ràpidament. Aquesta iniciativa permet a un petit nombre d'experts mundials en aquest problema compartir ràpidament els nous coneixements amb els biòlegs locals, les organitzacions agrícoles i organitzacions no governamentals, per tant, permet a tots a col·laborar en possibles solucions per vèncer la malaltia. Centenars d'investigadors utilitzen el Banc de Coneixements d'aquesta iniciativa cada dia per combatre aquesta malaltia i protegir els cultius del món.
És un bon exemple de col·laboració entre diferents professionals per, en aquest cas, resoldre un problema comú.
Més informació en aquesta notícia.
Diapositiva #37:
e-agriculture:
És un web creat amb l’objectiu de difondre el coneixement i el diàleg sobre l’ús de les TIC (no només 2.0) en l’àmbit de l’agricultura i el desenvolupament rural.
És d’àmbit mundial i està liderada per la FAO, l’Organització per l’Agricultura de les Nacions Unides.
És un lloc ideal per aprendre i per compartir experiències de professionals del sector agrícola a nivell mundial.
Diapositiva #38:
AGChat:
L’objectiu d'aquesta iniciativa és crear comunitat, intercanviar coneixements (i en segon terme, difondre millor els productes, i l’àmbit agrícola, als ciutadans).
“(...) empowering farmers and ranchers to connect communities through social media platforms”.
Com efecte col·lateral, gràcies a l’intercanvi de coneixement i de dades són capaços de predir millor el comportament del mercat.
Diapositiva #39:
Agro 2.0:
És una altra iniciativa per fomentar el ús de les TIC (inclòs també Web 2.0) que, a dia d’avui, ja té prop de 5.000 usuaris.
És una iniciativa privada d’àmbit espanyol, (tot i que obert a tot el públic de parla castellana), amb els objectius de crear comunitat i difondre coneixement.
Diapositiva #40:
CultivaBio:
És una bona plataforma de formació i assessorament en agricultura ecològica per a tots els agents implicats: productors, distribuïdors, venedors, consumidors, tècnics, cuiners, periodistes, empresaris...).
Està promoguda per l’associació Vida Sana que des del 1986 està promovent l’agricultura ecològica.
Diapositiva #41:
Projecte Marieta:
Segons es comenta en el web:
“El Projecte Marieta és un projecte de l'Associació Catalana d'Amics del Camp per a la promoció de l'Alimentació Local i el Consum Responsable. La principal iniciativa d'aquest Projecte és la posada en funcionament d'un sistema de Consum Responsable, amb la intenció d'aconseguir una àmplia oferta d'aliments de proximitat a uns preus que permetin al consumidor fer-ne la base de la seva alimentació. Cada vegada que fem una compra "votem" per una forma de producció i, per aquest motiu, promocionem l’agricultura de proximitat, sostenible, ambientalment racional i econòmicament viable. L’objectiu del Projecte Marieta, a banda de posar a l’abast del consumidor productes alimentaris de qualitat, és el manteniment i desenvolupament d’una agricultura (també ramaderia i artesania alimentària) local, facilitant al camperol un canal de venda, una remuneració equitativa (un 80% del que paga el consumidor) i condicions de treball acceptables”.
Per crear comunitat, per informar i per donar a conèixer la seva iniciativa utilitzen Facebook, Twitter i un blog.
Teniu més informació en aquesta notícia.
Diapositiva #42:
Blog de La Catània.
Blog que agrupa tota mena d’informació sobre aquest deliciós postre de xocolata.
És un excel·lent exemple de generar comunitat i coneixement sobre un determinat producte, en aquest cas La Catània.
Fins al punt que actualment, si busques a Google la paraula “catània”, el primer resultat que surt (exceptuant la regió d’Itàlia amb el mateix nom) és aquest blog, per tant, aquest blog ja és un referent d’aquest postre.
El seu usuari a Twitter és aquest.
Diapositiva #43:
Blog del Mercat del Lleó de Girona:
Un altre exemple que corrobora que en aquest món 2.0 no cal grans inversions, només tenir ganes d’explicar les coses i mantenir una certa freqüència d’actualització del contingut.
També fan ús d’altres eines 2.0, com per exemple Twitter.
Diapositiva #44:
MercatLocal.com:
Una bona iniciativa de cara a promocionar (i facilitar) la venda de productes propers (majoritàriament ecològics).
La idea és que el client triï un tipus de cistella (amb diferents productes) que se li subministrarà cade cert temps (puntual, setmanal, quinzenal...) directe a casa del consumidor.
Un exemple més d'eliminació de jerarquia, d'intermediaris, de ser més propers al client final.
Diapositiva #45:
Vintaix:
Tal com diu el Janquim: “El web de Vintaix vol agrupar-ne els aficionats, sense que hagin de ser experts, i els ofereix diverses eines per intercanviar opinions i compartir el gust pels vins, com ara un blog, un canal de vídeo i contactes amb les xarxes socials”.
“Com explica al 3cat24 el seu promotor, Miguel Figini, Vintaix es caracteritza per la pretensió de posar-ne en contacte els aficionats, més enllà de les aproximacions professionals. Tant és així, que tenen un espai dedicat als que s'interessin pels vins barats. L'altre element distintiu és la seva aposta exclusiva pels vins i els caves catalans. "És una llàstima", assegura Figini, "que tres quartes parts dels vins del país s'exportin", i que en canvi els catalans consumeixin sobretot vins de la resta d'Espanya. Vintaix pretén oferir una finestra als productors vitivinícoles catalans perquè enllacin amb els clients. A la vegada, vol "donar a la gent el que busca: la prescripció entre iguals, d'aficionat a aficionat".”
D’altres iniciatives semblants són:
També cal referenciar el Debat de Vi que va impulsar l’Incavi amb l’objectiu de debatre el futur del sector del vi (amb l’ajut de les TIC).
De fet, tal com comenta la Gemma Urgell, les xarxes socials funcionen molt bé en el sector del vi, bàsicament per dos motius:
- Perque el vi té molta informació, convé difondre-la.
- Perque hi ha un interès cada cop més gran per aprendre sobre el vi, per tenir més coneixement i per generar comunitat.
Diapositiva #46:
Gastroteca.cat:
“Gastroteca.cat és una eina de suport a la comercialització dels productes agroalimentaris locals; un canal interactiu i dinàmic al servei dels professionals del sector (distribuïdors, cuiners, productors, elaboradors, artesans alimentaris, gastrònoms, promotors del turisme gastronòmic, etc), consumidors i entitats que treballen entorn els productes agroalimentaris locals.
A gastroteca.cat hi trobareu tota la informació dels productes, qui els produeix, punts de venda on poder-los comprar (inclosa la venda per Internet), com cuinar-los, les seves propietats nutricionals, restaurants on tastar-los, rutes gastronòmiques, agenda d'activitats, notícies del sector... Tot un món al voltant del bo i millor de la nostra terra!”
És un excel·lent exemple que demostra que les institucions públiques (en aquest la Genralitat de Catalunya) també ajuden a difondre els productes ecològics d’aquí.
Una altra iniciativa semblant és la de Productes Km-0 (promoguda per Asaja Barcelona).
Diapositiva #47:
Fí de la presentació.
Espero, com a mínim, haver despertat la vostra curiositat cap al món del web 2.0, especialment cap a les xarxes socials, estic convençut que poden ésser una eina clau en la vostra feina en l'agricultura ecològica.
Diapositiva #48:
Origen de les imatges utilitzades en aquesta presentació.
Agraeixo la col·laboració del Ricard Espelt en la búsqueda d'exemples per il·lustrar aquesta presentació.
També haig d'agrair (de nou) a la gent que em va ajudar mesos enrera a preparar aquesta altra presentació, part dels exemples els he reutilitzat aquí.
Enllaços relacionats:
- Presentació "Les possibilitats d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica" al servei SlideShare. Marc Garriga.
- 3a jornada puntXpunt.
- Fundació puntCat.
- "Esto no es una crisis, es un cambio histórico". Don Tapscott a La Vanguardia.
- Where The Web Was Born. Max Braun a Flickr.
- Gary's Social Media Count. Gary Hayes.
- "United Nations report: Internet access is a human right". Los Angeles Times.
- Administración 2.0. Carlos Guadián.
- Webs municipals: del model Yahoo! al model Google. Marc Garriga.
- El Portal Ciudadano de México en plan Google. Carlos Guadián.
- La Viquipèdia celebra 10 anys entre les 15 edicions amb més articles del món. 3Cat24.cat.
- El nou desig de les organitzacions: el talent dels seus treballadors. Xarxa d'Innovació Pública (XiP).
- Community Supported Agriculture Page. DavisWiki.
- Sustainable Agriculture Standard Wiki. Leonardo Academy.
- Islandia reforma la Constitución vía Facebook. El País.
- L'Església catalana forma els capellans en l'ús de les xarxes socials. 3Cat24.cat.
- Telefónica compra Tuenti por 70 millones. CiberPais.
- Informe eEspaña 2011. Fundación Orange.
- El 30% de los jóvenes usa al menos tres redes sociales. La Vanguardia.
- La Tavella.
- Aforavila.
- Granja La Selvatana.
- Saviae.
- Supermercats Món Viu.
- Crop Mob.
- Redes sociales para recuperar la agricultura ecológica local. Euskadi Innova.
- Field Report: Plow Shares. New York Times.
- Borlaug Global Rust Initiative.
- Borlaug Global Rust Initiative Wins 2010 Forrester Groundswell Social Impact Award. Traction Software.
- e-agriculture.
- AGChat.
- Agro 2.0.
- CultivaBio.
- Projecte Marieta.
- El sector de l'alimentació es beneficia de les xarxes socials. BTV.
- MercatLocal.com.
- Vintaix.
- Neix a internet una comunitat sobre els vins i els caves catalans. Janquim al 3Cat24.cat.
- Uvinum.
- SommelierAlumni.
- Debat de Vi.
- Per què les xarxes socials funcionen en la comunicació del vi?. Gemma Urgell.
- Gary Vaynerchuk.
- ¿Quiénes son los anti-gurúes del vino?. Área del Vino.
- Reflexions des de La Garriga (#1): La innovació en el vi: sacrilegi?. Marc Garriga.
- Gastroteca.cat.
- Productes Km-0.
- Garantías de la agricultura ecológica. Eduardo Romero.
- FAO Organic Agriculture.
- Fundación Agrecol Andes.
- Proyecto Aefer: Agricultura Ecológica Fuente de Empleo Rural.
- LandShare, "Connecting growers to people with land to share".
- Ètim, la botiga de la Cooperativa de Falset-Marçà.
- "Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Marc Garriga.
5 comentaris:
Perfecte Marc! Ens la llegirem demà amb deteniment ;)
Això és una presentació ben treballada! Quanta informació! Molt interessant tot el grup d'apostes a la xarxa que sovint desconeixem. N'hauríem de parlar més, de tot això. Bona feina Marc!
La Tavella: Gràcies, sou ben lliures de comentar i difondre aquest article.
Janquim: Quan vulguis en parlem amb més detall, crec sincerament que cal divulgar més aquest món - 2.0 - cap aquells sectors que encara no en fan ús. Amb l'ús d'aquestes eines es pot aconseguir una avantatge competitiva important, i més si tenim en compte la situació actual de crisi econòmica... Parlem-ne! :)
Marc,
Més que un post has fet un llibre!!!
La proximitat del productor amb el consumidor que permeten les TIC, té un inconvenient, trobar una solució als costos del transport. No sé si algú ja ho té estudiat.
I per afegir al llistat d'experiències sobre comerç de productes agraris, els de la Coop. de Falset-Marçà tenen una botiga on line molt ben reixida, i amb un servei impecable. Ho vaig poder comprovar fa uns mesos comprant un oli i un vermut excel·lents!!. http://www.etim.cat/
Carles,
Efectivament el problema del transport és inherent a l'agricultura ecològica que produeix uns productes que, en molts casos, no permeten uns distribució a una llarga distància.
Però hi ha gent que ja ho ha resolt (com els del Supermercats Món Viu).
Les TIC (i especialment el món 2.0) certament no escurcen distàncies en el transport, però sí que ajuden a promocionar el teu producte, i a divulgar-lo millor.
Permeten fer una comunicació molt propera que, segons el meu punt de vista, és ideal en aquest àmbit.
Gràcies pel teu exemple, l'afegeixo en el llistat d'enllaços relacionats.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada