A aquestes alçades de la pel·lícula crec que no cal entrar en detalls sobre la crisi econòmica que estem patint; qui més qui menys n'està afectat, molts han perdut la feina, d'altres han vist retallat el seu sou, fins i tot hi ha qui creu que tot se n'anirà en orris.
A tots ens està afectant, especialment per les retallades en el sector públic, amb especial incidència en àrees crítiques com són la salut, l'educació o els serveis socials, entre d'altres.
No entraré en jutjar la necessitat d'aquestes retallades, sóc dels que pensa que si realment entren menys diners a la caixa, és lògic que s'hagi de gastar menys, això és indubtable...
Un altre tema és, al meu entendre, la mala comunicació que han fet la majoria d'administracions per explicar la retallada en serveis, en molts casos segueixen tractant al ciutadà com si aquest no fos prou madur com per entendre la situació, no entenc que en aquesta situació no es faci un exercici real de transparència informativa, si més no, com a mínim en les dades econòmiques.
Tanmateix, com us deia, no vull entrar en debatre això, del que m'agradaria parlar és de la poca creativitat a l'hora d'encarar la situació.
És probable que la situació sigui tant greu que no es pugui fer res més que retallar arreu... no ho sé, per desgràcia no tinc accés a suficient dades com per tenir-ne una opinió clara, (com us deia, manca un procés de transparència informativa).
No obstant, trobo a faltar creativitat en aquesta situació tant greu... per exemple, per què el sector públic no s'aprofita més de la publicitat?
No vull frivolitzar amb qüestions delicades, però, per exemple, per què no reproduïm algunes iniciatives del món de l'esport (un món amb una alta penetració de la publicitat).
Podríem tenir l'Hospital Bayer Vall d'Hebrón de Barcelona o l'Hospital Novartis La Paz de Madrid. O els metges/infermeres podríen portar publicitat a les seves bates...
Sempre que es compleixi el codi ètic i que la publicitat no vagi en contra dels criteris de salut (és a dir, no s'acceptaria un Hospital Marlboro La Fe de València), no veig quin problema hi pot haver.
Per descomptat, prefereixo que el meu metge em segueixi atenent, encara que sigui amb una bata amb publicitat de Frenadol, que no pas que em quedi sense metge, o que hagi de fer molts quilòmetres i/o molta espera per poder rebre assistència sanitària.
De fet, el sector públic ja fa molts anys que utilitza la publicitat provinent d'empreses privades, però en la majoria de casos es tracta de patrocinis per activitats, sovint efímeres, com per exemple els actes culturals. El que aquí exposo és aprofitar-se d'aspectes tangibles perdurables en el temps - com per exemple els immobles - per treure'n un benefici econòmic.
Evidentment això també és aplicable a d'altres àmbits del sector públic, per exemple, acabo de fer una ullada a més de 50 llocs web de ciutats de tot el món, (només he estat mirant les seves pàgines principals). En la majoria de casos hi apareix, en més o menys mesura, publicitat, però aquesta és sempre d'organitzacions públiques (o privades) totes elles vinculades a l'administració municipal.
En cap cas hi apareix publicitat que em suggereixi que l'Administració hagi cobrat una quantitat de diners per l'anunci.
Per què no pot aparèixer publicitat als webs de les administracions públiques?
Podria ser publicitat a canvi de diners ("Nou Seat Exeo, la berlina més esperada"), o publicitat a canvi de productes ("Aquesta web funciona gràcies a la cessió gratuïta del gestor de base de dades d'Oracle").
Com en el cas de la sanitat que us comentava abans, caldria fer un codi per deixar clar quin tipus d'empreses s'hi podrien anunciar i quin tipus d'anuncis s'hi podrien publicitar; en tot cas, i tenint en compte la potencialitat del canal web, cal tenir en compte que es podrien obtenir dades estadístiques que ajudarien a controlar millor l'evolució de la publicitat en aquest canal.
Certament, una manera d'equilibrir els pressupostos públics és reduïnt despeses, una altra manera és augmentant els ingressos.
En ambdós casos cal ser creatiu, l'ús de la publicitat pot resultar ser un bon complement, especialment en aquests temps tant difícils pel sector públic...
Enllaços relacionats:
- De por qué todo puede irse al carajo. Dashiell.
- Economía transparente. Antoni Gutiérrez-Rubí.
- La transparència és el millor desinfectant... Marc Garriga.
- Webs municipals: del model Yahoo! al model Google. Marc Garriga.
- La imatge de la samarreta del FCBarcelona l'he obtinguda del web oficial d'aquest club.
- La imatge de la publicitat en el rotlle de paper de vàter l'he obtinguda d'aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada