Brou Casolà: "Govern Obert (#oGov), Dades Obertes (#OpenData), Transparència informativa, Periodisme de dades". Presentació per l'IDEC, UPF.

dilluns, 19 de desembre del 2011

"Govern Obert (#oGov), Dades Obertes (#OpenData), Transparència informativa, Periodisme de dades". Presentació per l'IDEC, UPF.

El dilluns 19 de desembre vaig fer una xerrada en el Diploma de Postgrau en Comunicació Estratègica Digital ofertat per l'IDEC-Universitat Pompeu Fabra.

Vaig realitzar una presentació exposant 4 conceptes relacionats amb la generació, gestió i investigació de les dades:

Govern Obert (oGov).
Dades Obertes (OpenData).
Transparència informativa.
Periodisme de dades.

Tot seguit us transcric totes les anotacions que tinc en cada diapositiva de l'arxiu de la presentació.

Abans però, un petit incís. Sempre abans de fer una presentació intento conèixer quin tipus de públic tindré, "simplement" per adaptar-m'hi per a que aquest tingui una millor experiència a l'escoltar-me.

Tanmateix, en aquest cas em va costar molt fer aquest exercici donat que era un entorn - el del periodisme - força nou per mi i, a més, després vaig veure que els periodistes només eren la meitat del públic, la resta eren professionals del ram de la comunicació (en un sentit ampli del concepte 'comunicació').

Tingueu en compte que la presentació la teniu disponible per descarregar-la i fer-ne qualsevol ús (només cal que em citeu) aquí.

Diapositiva #1:

Diapositiva #2:

Comencem aquesta presentació explicant una història real relacionada amb la ciutat de Bruges (Bèlgica).

Després d’un greu període de pluges (1.134), la ciutat de Bruges va tenir, per primera vegada, un canal de sortida (navegable) fins al mar.

Aquest fet va provocar que la ciutat de Bruges prosperés moltíssim a nivell econòmic.

Tot i que no tenien cap recurs natural “especial”, la vocació comercial unida a la recent nova comunicació (fluvial) va provocar aquest creixement econòmic; creixement que va fer que en el segle XIV Bruges fos el principal port entre l’Europa Occidental i el Mediterrani.

Mica en mica d’altres col·lectius van anar també a Bruges: intel·lectuals, artesans, noblesa, reialesa... La ciutat estava en plena ebullició.

De fet, la ciutat va arribar fins als 45.000 habitants (per aquell moment Londres no tenia ni la meitat d’aquesta xifra).

Prosperitat, dinamisme, cultura, ... eren les “etiquetes” que llavors se li assignava a Bruges. De fet, si haguéssim nascut en aquells anys, sens dubte que voldríem viure en aquella ciutat, era la crème de la crème.

Fins i tot la ciutat era capaç de superar les contínues disputes que hi havia en aquella época. La ciutat va canviar de mans en nombroses ocasions sense que això afectés al seu pròsper desenvolupament.

Però cap a finals del segle XV, principis del segle XVI, el canal de comunicació fluvial es va començar a assecar-se, els governs que estaven més preocupats per disputar-se la ciutat no van fer res per solucionar aquest problema... Fins que en poc temps la majoria de vaixells ja no hi podien navegar.

En poc temps la ciutat va entrar en una profunda decadència en benefici d’Anvers.

Cap al 1850 Bruges era la ciutat més pobre de tot Bèlgica.

Avui Bruges viu, en bona part, del fet d’haver-se mantingut inalterable els últims 5 segles, el seu casc urbà és tot com si fos un decorat.

Diapositiva #3:

Quines lliçons en treiem d'aquest cas?

S’ha d’estar connectat, abans era fluvialment, ara és mitjançant les TIC.
S’ha d’estar obert al món. Bruges no tenia cap recurs interessant, per això va entendre que el millor que podia fer era escoltar i fer d’intermediari entre aquells que sí que tenien recursos: Anglaterra, Escòcia, Normandia, Gascunya, Venècia, etc.
Bruges va entendre que l’important no és tenir sinó enllaçar, va establir (i mantenir) unes potents xarxes de comerciants, d’artesans, etc.
Bruges va esdevenir un important pol atractiu de talent, això va provocar que es retroalimentés i, per tant, que la ciutat encara fos més atractiva, el talent va ser, és i serà, sinònim de creixement, de prosperitat. De fet, en l’actual Societat del Coneixement, el talent és el bé més preuat, és el que cerquen les organitzacions.
El control és important... Però, en general, no és crític, si la resta funciona el govern no afecta, això és el que li va passar a Bruges: el veritable poder està en mans de les xarxes de comerciants, banquers, artesans, etc.

Estem en la mateixa situació que Bruges?, se’ns està assecant el nostre canal fluvial?, som capaços de veure-ho? o estem condemnats a repetir aquest error històric?

Què en penseu?

[Teniu més detalls sobre aquesta història en aquest excel·lent post de l'Alberto Ortiz.]

Diapositiva #4:

L'índex d'aquesta presentació és el següent:

- Situar-nos (breument) en el context actual.

- Explicar els següents conceptes (tots relacionats amb les dades):

Govern Obert (oGov)
Dades Obertes (OpenData).
Transparència informativa.
Periodisme de dades.

- Mostrar exemples reals d’aquests conceptes.

Diapositiva #5:

Quin és el gran canvi?

Per què ara hi ha tanta informació (dinàmica) a Internet?

Ara tots podem crear contingut a Internet, tots podem comentar.

Quan es va crear la tecnologia web es va comentar que això facilitaria l'accés al coneixement, que aquest fluiria per tota la societat.

Però la veritat és que el que va passar és que es va reproduir la situació que existia en aquell moment però en el món digital.

Això era: uns pocs publicaven continguts, informació, dades, la resta - la majoria de persones - es limitaven a "consumir" continguts.

Però amb l'anomenada Web 2.0 ha estat quan realment s'ha revolucionat la difusió del coneixement... fins al punt que s'ha canviat la societat!.

Diapositiva #6:

Com us deia, en aquests darrers temps estem vivint una revolució tecnològica brutal!

Un exemple és aquest comptador (no oficial) de Gary Hayes que deixa clar com s'està utilitzant les eines 2.0; les dades són per reflexionar-hi...

L'aparició del Web 2.0 és un “petit” canvi que té una immensa dimensió.

Diapositiva #7:

Don Tapscott és una de les persones que millor explica la situació actual, no només com aquella persona que és capaç d'explicar els canvis que estem patint/gaudint sinó que, a més, Tapscott dóna recomanacions - moltes de l'àmbit empresarial - per millorar adaptant-se a la nova situació actual.

És co-autor del best-seller "Wikinomics" (conjuntament amb Anthony D. Williams). Un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l'economia tradicional.

El gener d'aquest any va venir a Barcelona, entre altres accions, va ser entrevistat a La Vanguardia, algunes de les cites més destacades d'aquesta entrevista són:

"Això no és una crisi, és un canvi històric".
"Internet ens porta de l'era industrial a la digital".
"En les universitats es dóna l'educació industrialitzada: una classe magistral d'un a molts, com en els mitjans de comunicació tradicionals...".
"El nou model està basat en 5 principis: 1: Col·laboració (en Lloc de jerarquia); 2: Obertura i transparència; 3: Interdependència; 4: Nova gestió de la propietat intel·lectual; 5: integritat".
"El Resultat de la manca d'honradesa dels banquers de Nova York és un 40% d'atur juvenil a Espanya".

Un altra entrevista en el mateix sentit és aquesta a Joan Subirats en el Diario de Noticias de Gipuzkoa: "Más que una época de cambio vivimos un cambio de época, como fue el paso a la época industrial".

Diapositiva #8:

A principis de juny d’enguany l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà.

Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... Ara és analfabet qui no sap llegir, escriure i no tingui connexió a Internet.

Internet és LA font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona.

Diapositiva #9:

Estem passant d'una Societat Industrial a una Societat en Xarxa, la Societat del Coneixement.

Això implica forts canvis en les "regles del joc".

Canvis en tots els sentits...

Per exemple, hi ha importants canvis en les regles de comunicació: Ara les minories (fins i tot les persones individuals) poden propugnar llur idees de forma massiva a un cost pràcticament zero.

Per tant, tal com diu Manuel Castells, ara qualsevol pot ser un autocomunicador de masses.

Diapositiva #10:

El moviment (anomenat dels ‘Indignats’) ha estat – i segueix sent – un seriós avís als governants; és segurament el moviment civil més important dels darrers anys a Espanya i a bona part del món (de fet, la revista Time acaba d’assignar a l’”Indignat” com a personatge de l’any).

Diapositiva #11:

Aquesta és una fotografía feta per David R. Jordan a l’acampada dels Indignats de Sevilla.

En ella es demana el Govern Obert i l’obertura de dades públiques (OpenData).

De fet, aquesta demanda és lògica, sobretot si tenim en compte les peticions del moviment #15m.

Un dels documents amb conclusions s’exposen els 3 principis que – segons aquest col·lectiu – haurien de ser les línies principals de les primeres accions que cal modificar:

Reforma de la llei electoral.
Democràcia participativa.
Intolerància a la corrupció i transparència governamental.

Els dos darrers estan íntimament lligats als conceptes de Govern Obert i de Dades Obertes.

Diapositiva #12:

Bàsicament quina és la funció del Govern?

Donar servei a la ciutadania? (en un sentit ampli dels conceptes ‘servei’ i ‘ciutadania’).

Com us imagineu la relació entre el Govern i la Ciutadania?

Històricament la relació entre el Govern i la Ciutadania s’ha dibuixat així.

El govern (a dalt) presta uns serveis (sentit únic de la comunicació) a la ciutadania (que està a baix).

Els serveis són pensats, dissenyats, prestats i avaluats per (i només per) el govern.

La ciutadania és la receptora dels serveis públics, és la seva única funció, no participa de cap altra manera (llevat de dipositar el seu vot cada 4 anys).

Diapositiva #13:

En un Govern Obert el canvi més important és la humilitat del Govern, aquest reconeix que tot sol no pot governar i, per això, demana la implicació de la ciutadania en els afers polítics. Govern i Ciutadania estan al mateix nivell.

És a dir, la ciutadania participa activament, no és només dipositar un vot cada 4 anys.

Ara la comunicació entre el govern i la ciutadania és bidireccional, el govern escolta el que diu la ciutadania.

A més, els serveis són dissenyats i fins i tot servits (i avaluats) tant pel govern com per la pròpia ciutadania.

És utòpic? Creieu que és factible?

Diapositiva #14:

El govern obert – en anglès “Open Government” o simplement “oGov” – és una nova manera d’entendre la relació de l’Administració vers la ciutadania, la resta d’administracions públiques i les altres organitzacions de la societat (incloent-hi les empreses).

És un canvi cultural, segurament el canvi més important que han experimentat els governs (les administracions públiques) en tota la seva història.

No és un canvi tecnològic (com podria ser l’administració electrònica), és, a part de tecnològic, també cultural i, per tant, costa molt més d’implantar donat que no depèn només dels pressupostos.

Prové de diferents motius, però cal remarcar:

Model polític actual caduc (o com a mínim en revisió).
Maduració de la societat (exigeix molt més).
La tecnologia ha evolucionat suficient com per poder portar a la pràctica idees que anys enrera era absolutament inviable fer-ho.
El fenomen ‘open’ s’està estenent cada cop més en molts àmbits, és un moviment mundial que va començar en el món del codi, OpenSource, però ara ja està extès – amb les corresponents variants – a d’altres entorns: OpenSource, OpenInnovation, OpenBusiness, …

Diapositiva #15:

Un govern obert està basat en 3 eixos principals:

Transparència.
Participació.
Col·laboració.

De la transparència ja en parlarem extensament després...

Participació amb l’objectiu que la ciutadania debati les accions que fa el govern, això inclou també les lleis; actualment – i gràcies a les TIC – aquestes ja poden ser criticades, comentades, modificades, complementades per la ciutadania abans que es legislin definitivament. De fet, la pròpia ciutadania pot realitzar les seves aportacions per a que el govern les discuteixi i valori.
Però per arribar aquesta situació, és imprescindible el primer eix, la transparència. Si no informem al ciutadà aquest no podrà participar adequadament, no es podrà implicar en el govern de la seva ciutat, del seu país.

Col·laboració per aconseguir aquesta implicació de què parlàvem ara. El govern ha de ser humil, ha de situar-se al mateix nivell que la ciutadania (com diu l’Antoni Gutiérrez-Rubí: cal baixar a la plaça). La ciutadania, el govern, conjuntament amb la resta d’actors, poden i han de col·laborar i construir una millor societat amb l’ajuda de tothom, no és una quimera, és factible.

Diapositiva #16:

Per què és tant important la participació ciutadana?

Fonamentalment per 3 grans raons (segons Alberto Ortiz):

Per legitimitat: Qui millor que els propis ciutadans per saber què necessiten (i com).
Per implicació: Cal que s’impliqui la ciutadania, és el millor antídot a l’actual desafecció política.
Per eficiència: És evident que sempre s’obtindrà un millor resultat del pensament de moltes persones (ciutadania) que no pas d’unes poques (govern), per molt bo que sigui aquest darrer.

Diapositiva #17:

Per col·laboració ciutadana s’entenen totes aquelles accions per co-crear serveis públics.

De fet, és per co-crear, co-dissenyar, co-servir, co-avaluar serveis públics.

Un bon exemple és el cas de Rodalia.info, un servei que ofereix en temps real la informació sobre el servei de Rodalies de RENFE a l'àrea de Barcelona a partir de la informació que aporten els propis usuaris via Twitter.

És un servei creat a partir de la societat civil.

Diapositiva #18:

En el fons, l’objectiu últim d’un Govern Obert és fer factible la finalitat màxima d’una democràcia: un govern fet per tothom i per a tothom; és a dir, un missatge molt similar al que demana el moviment dels Indignats.

Diapositiva #19:

En el seu primer dia en el càrrec de president dels Estats Units d'Amèrica, Barack Obama va signar un memoràndum a totes les agències governamentals dirigides a fomentar la transparència, la participació i la col·laboració entre el govern i la ciutadania.

L'Open Government Directive és la directiva que marca les pautes que han de seguir les agències governamentals americanes per aconseguir més transparència, participació i col•laboració.

Entre d'altres objectius, obliga a controlar la qualitat de les dades públiques i a publicar-les - i en el format adequat - en el portal data.gov creat per a potenciar l'obertura de la informació pública.

De fet, l'objectiu principal de la directiva és la d'inculcar la filosofia de Govern Obert que es vol implantar en totes les administracions públiques americanes.

Teniu més informació aquí.

Diapositiva #20:

Un exemple de Govern Obert que vaig conèixer del Ricard Espelt: Copons 2.0

Per mi, és un bon exemple (i a més molt proper) on la ciutadania i l’Administració estan al mateix nivell amb un objectiu comú: millorar la qualitat de vida dels habitants del poble.

Un dels avantatges d’aquest projecte de govern obert és que ara la ciutadania de Copons coneix els límits del seu Ajuntament, de fet, sempre he dit que la ciutadania desconeix molt al sector públic i això que bona part de la seva qualitat de vida depèn d'aquest sector.

Diapositiva #21:

Un altre exemple proper – i molt més ambiciós, donat l’àmbit on s’aplica – sobre OpenGovernment (en funcionament des del 25/01/2010) és la iniciativa Irekia del Govern Basc.

Irekia és un projecte global del Govern Basc impulsat pel Lehendakari, que ha apostat, personalment, per liderar aquesta revolució cultural dins de l'Administració pública basca per fer-la més transparent i en la qual l'opinió de la ciutadania sigui veritablement rellevant.

Cal destacar:

Global: és de tot el govern, no només d’un determinat departament.
Impulsat pel Lehendakari: obrir el govern és un procés bàsicament polític, cal el recolzament total del polític de més rang de la institució.
Revolució cultural: com us deia, és un canvi cultural, de manera de fer, de manera de ser... No és una questió tecnològica.
Opinió pública realment rellevant: és el mateix que dir que s’espera la implicació de la ciutadania en els afers públics, el rol del ciutadà ara és actiu.

Navarra també ha iniciat el procés per disposar del seu servei oGov.

Diapositiva #22:

Trobo molt encertat aquest comentari del Lehendakari Patxi López en el seu discurs "Un nuevo contrato social entre vascos" (14/01/2010):

“En la Euskadi que yo quiero, el ciudadano o la ciudadana es una persona adulta que tiene capacidad de pensar, de decidir y de asumir su responsabilidad, participando en la construcción conjunta del país.

Y quiero insistir en esto: los tiempos en los que se trataba a los ciudadanos como niños que hay que llevar de la mano, a los que hay que decir qué tienen que hacer, han terminado. Los tiempos en los que las personas miran a los partidos o a las instituciones públicas para saber por dónde caminar han terminado.”

M'agrada que es tracti als ciutadans com persones adultes... L’Administració ja no ha de tractar de forma paternal als ciutadans, actualment això ja no té cap sentit fer-ho.

Els partits polítics perden el privilegi de dir als ciutadans cap a on hem d’anar. Els partits han perdut el privilegi exclusiu de l’acció política.

De fet, com ha demostrat el moviment #15m, és possible organitzar-se políticament sense cap partit (i inicialment sense cap cobertura mediàtica, llevat, és clar, de la cobertura proporcionada per les xarxes socials).

Diapositiva #23:

Algunes dels resultats (numèrics) d'Irekia són els següents, (són dades de quan el servei va complir el seu primer any, és a dir, dades de gener de 2011):

"Los accesos durante el primer año muestran la progresiva consolidación de Irekia como portal para la ciudadanía. Desde su puesta en marcha (25 de enero de 2010) hasta el 14 de enero de 2011 las páginas vistas han ascendido a casi 640.000. En cuanto a la participación, los ciudadanos han publicado directamente en la web 82 propuestas o sugerencias dirigidas a los diferentes Departamentos del Gobierno. Han llegado por dos vías: directamente en Irekia se han publicado 53 propuestas ciudadanas y en el foro OpenIdeiak, 29 sugerencias. El Gobierno, por su parte, ha publicado 29 propuestas (anteproyectos de ley, planes y actuaciones significativas)."

També ha recollit nombrosos premis, destacant el premi de la consultoria internacional ACOP que va dir que era el tercer millor web governamental, després del de la Casa Blanca i el del govern de Califòrnia.

A més, recentment s'ha "exportat" Irekia per terres argentines en previsió d'extendre-ho per tota llatinoamèrica.

Està a punt d'aparèixer la segona versió del Portal, que permetrà, entre d’altres millores, que un ciutadà pugui implicar-se amb el govern basc des de d’altres plataformes (especialment les de Social Media), no només es tindrà en compte les aportacions i la implicació feta al portal d’Irekia.

Diapositiva #24:

Tot seguit us explico, molt breument, iniciatives que estan relacionades amb l’Open Government.

Patient Opinion.

Aquest és un servei relacionat amb el Nacional Health Service del Regne Unit.

Bàsicament el que demanen és que els consumidors dels serveis públics de salut del Regne Unit opinin sobre aquests serveis, què es pot millorar, què funciona bé, etc. És a dir, demanen l’experiència, les queixes… però també les idees i els suggeriments.

A més, també demanen que la gent consulti què diu la resta de pacients.

És a dir, gràcies a aquest servei també es genera debat, no és només un mer lloc de queixes.

I, fruit dels seus comentaris, el Servei Nacional de Salut anglès fa canvis, aquí els publicita en base als comentaris de la ciutadania.

És un servei independent de l’estructura principal del NHS per tal de tenir més autonomia i credibilitat, de fet està catalogada com a ‘Empresa social’.

És força veterà donat que va començar – en fase pilot – al setembre de 2005 i al gener del 2006 va entrar en funcionament per tots els hospitals britànics.

Diapositiva #25:

Repara Ciutat és un servei que permet informar d’incidències a la via pública.

El ciutadà informa d’una incidència, el servei l’enviarà a l’Administració corresponent.

És un exemple de servei públic gestionat per una empresa privada on es demana la col·laboració de la ciutadania.

És semblant al Fix My Street de MySociety.

Diapositiva #26:

Parlio és un servei que fa més entenedor el que es decideix en el parlament (en aquest cas del País Basc).

És un servei que no té res a veure amb cap institució de govern d’Euskadi ni amb cap partit polític.

“Simplement” és un grup de persones – Pro Bono Público – que van decidir fer aquest servei a partir de la informació que proporciona el Parlament Basc.

És un exemple més que els propis ciutadans saben millor com han de ser els serveis, fent-ho així han aconseguit que la gent entengui millor què fan els polítics, què voten, etc.

Diapositiva #27:

Un cop vist el concepte de Govern Obert (oGov), comencem a parlar del concepte Dades Obertes (OpenData).

Sempre s'ha dit que "La informació és poder".

Però fins ara aquesta afirmació era en un sentit d'ocultació, de no oferir la informació si no volies perdre el poder.

Ara és tot el contrari, obre la informació!, posa a l'abast de tota la societat perquè aquesta obtingui poder ("empowerment") i, com a resultat, progressi tota la societat, no només uns quants.

Diapositiva #28:

Es defineix un procés d’obertura de dades públiques – també conegut per les paraules angleses “OpenData” – com aquell procés que posa les dades públiques a l’abast de la societat en formats digitals, estandaritzats i oberts, tot fomentant-ne la seva reutilizació automàtica.

Gràcies als serveis “OpenData” la societat pot accedir quan vulgui i fàcilment a aquestes dades per informar-se o per crear nous serveis, augmentant el valor social i, si és el cas, també el valor comercial d’aquesta informació.

Diapositiva #29:

Per què és important un procés "OpenData"?

Són diversos els motius que impulsen a les administracions públiques a realitzar un procés d'obertura de les seves dades públiques.

El primer motiu és, si m'ho permeteu, de matís ètic: tot el que s'ha generat amb diners públics hauria de poder ser accessible per a tota la societat sense discriminació (excepte les lògiques restriccions legislatives), així de clar, així de senzill.

Diapositiva #30:

Obrir les dades públiques és fer universal l'accés a aquesta informació ja que es donen les mateixes oportunitats a tots de disposar d'ella.

Conseqüentment s'evita la discriminació, es lluita contra l'opacitat informativa i s'eradiquen aquells grups de poder basats en tenir informació reservada.

Aquest és un segon motiu...

Diapositiva #31:

Un tercer motiu prové del fet que una obertura de les dades econòmiques permet que la ciutadania estigui informada tot moment d'on inverteixen els diners les administracions públiques, fins a l'últim cèntim.

És un procés que facilita que la ciutadania pugui retre comptes amb l'Administració de forma contínua.

Diapositiva #32:

L'obertura de les dades públiques també genera un impacte positiu en l'economia, no només pels motius ja vistos anteriorment, que, de per si, ja repercuteixen directament a l'economia, sinó que, a més, un procés d'obertura de les dades públiques és una manera de generar riquesa, especialment d'aquelles empreses, professionals, de l'àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Un exemple és l'empresa BrightScope que es dedica a donar informació financera, treballa sobretot amb dades obertes per les administracions públiques.

Us recomano aquest estudi fet pel Proyecto Aporta de caracterització del sector infomediari - és a dir, aquelles organitzacions que reutilitzen la informació oberta - a Espanya.

Diapositiva #33:

Les tasques de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+ i) es veuen afavorides amb les iniciatives OpenData atès que disposen de molta informació sense haver de demanar-la.

No es tracta només d'estalviar-se el permís per tenir determinada informació sinó que, a més, amb OpenData t'estalvies molta burocràcia.

També cal tenir a compte que mitjançant l'obertura de dades tens accés a informació interessant per a la investigació que, a priori, potser no sabies que et seria útil.

Diapositiva #34:

Des d'un punt de vista intern de l'Administració, posar dades a l'abast de la societat li permet a aquesta validar i controlar la qualitat d'aquestes dades, repercutint a una millora de l'eficiència del sector públic.

Externalitzem el control (o com a mínim una part d'aquest control) de la qualitat de les dades, especialment aquelles que no són financeres.

Diapositiva #35:

També des del punt de vista de l'Administració, un procés d'obertura de dades permet que la ciutadania conegui més a les organitzacions públiques, que percebi millor quins són els seus límits així com que percebi que els serveis públics no són gratuïts, dit d'una altra manera , que conegui més el sector públic redundant, a la llarga, a una millor percepció dels serveis públics.

Diapositiva #36:

Tenint en compte l'actual situació de crisi econòmica, és important destacar que mitjançant un procés d'obertura de dades públiques s'incrementa el volum de serveis públics ja que les empreses, o general qualsevol organització, o fins i tot els propis ciutadans, poden utilitzar la informació pública oberta per desenvolupar serveis que complementaran aquells proporcionats per l'Administració resultant en un millor servei al Ciutadà (amb independència de qui presti els serveis i de si aquests són de pagament o no).

També és molt útil per incrementar la interoperabilitat entre administracions públiques i la intraoperabilitat entre els diferents departaments d'una mateixa administració, (especialment en les administracions grans).

Diapositiva #37:

Tal com us he comentat abans, obrir les dades és un primer pas per tal que la ciutadania pugui participar de les decisions públiques, un primer pas per tenir una ciutadania més implicada envers a el sector públic, col·laboradora amb el disseny, prestació i avaluació dels serveis públics.

És el primer pas cap a un Govern Obert.

Diapositiva #38:

Després de veure els motius que justifiquen l'obertura de dades, quins són els impediments?, quins són els frens que impedeixen l'obertura de la informació pública?

El primer impediment és el polític.

Sempre he comentat que una iniciativa d'obertura de dades ha de tenir el vist-i-plau polític més alt possible, només així es podrà vèncer les potencials traves que posaran els responsables de les dades que s'hagin d'obrir. De fet, fa uns mesos vaig deixar clar que l'OpenData té molt poc de tècnic i molt de polític.

Diapositiva #39:

El segon impediment és derivat d'un contingut poc "endreçat".

Sóc dels que dic que obrir les dades no és gratuït, té un cost i aquest no és menyspreable (un altre tema és si el retorn (social) de la inversió a l'obertura de les dades és positiu per l'Administració).

No obstant, és cert que si les dades les tens endreçades com cal, és a dir, seguint els estàndards i les bones pràctiques que, entre d'altres, recomana el W3C llavors no és car obrir les dades. És a dir, sovint ens trobem que els processos d'obertura de dades fan aflorar les misèries en la gestió de les dades :(

Diapositiva #40:

Un altre impediment és el fet que no disposem de mètriques que ens ajudin a demostrar als escèptics els beneficis de l'OpenData.

Quan no convences no hi ha res millor que demostrar amb números el que estàs "predicant".

Però en aquest cas no és possible, aquest àmbit - mètriques en l'OpenData - encara està molt verd, tot just està en l'àmbit de la investigació universitària.

Diapositiva #41:

L'impediment derivat del desconeixement dels processos d'obertura de dades és, per mi, és el principal fre a dia d'avui, la meva experiència - i pel que he pogut veure també els hi ha passat a d'altres companys del "gremi", és que hi ha molt desconeixement dels beneficis d'obrir les dades i, de fet, sovint es desconeix què vol dir exactament obrir les dades.

Fa uns dies, en la sessió feta a Sevilla sobre l'Agenda Digital Europea vaig "tuitejar" algunes de les que, per mi, són les principals mancances en l'àrea de la reutilització de la informació del sector públic.

Un d'aquests tuits demanava que cal definir exactament què és OpenData i què no és.

Diapositiva #42:

Per tant, fa falta fer més pedagogia i investigar sobre els processos d'obertura de dades, en tots els sentits: polític, tècnic, mètric i, sobretot, social.

De fet, aquesta és la gran batalla que cal guanyar: trencar la barrera que diu que obrir les dades només és pel públic tècnic especialitzat.

Obrir les dades beneficia a tota la ciutadania, sense excepcions, per tant, cal que aquesta conegui els beneficis dels processos OpenData per tal que els reclami a les seves administracions.

Una manera és mitjançant els concursos de creació d’aplicacions com l’AbreDatos.

Un altre cas és el concurs basat en dades culturals (proporcionades per Europeana) celebrat a quatre ciutats europees, entre elles Barcelona (en el Museu Picasso).

Cal recordar que el primer concurs de creació d'aplicacions a partir de dades públiques es va fer a Washington (AppsForDemocracy). Va tenir un cost de 50.000 dòlars, però el valor de les aplicacions obtingudes (i cedides a la ciutat) es va valorar en 2,3 milions de dòlars, per tant, el retorn de la inversió és brutal!.

D'altra banda, crec que el moviment OpenData actualment ja és imparable, és com una bola de neu baixant per una muntanya :)

Diapositiva #43:

El 5è impediment és el legislatiu (si bé cal reconèixer que aquest mica en mica s'està "arreglant").

Des de fa un mes que a Espanya està en vigor el RD 1495/2011 que desenvolupa la llei 37/2007 sobre reutilització de la informació en el sector públic (RISP) en l’àmbit de l'Administració General de l'Estat.

Tot i que aquest Reial Decret només té potestat a l’Administració General de l'Estat, cal destacar:

Oficialitza i permet la RISP.
Crea la figura del coordinador de RISP de cara a gestionar qualsevol qüestió relacionada amb aquest tema.
La modalitat general bàsica per les dades reutilitzables ha de ser la posada a disposició sense estar subjecte a condicions específiques.
El cost per utilitzar les dades ha de ser 0 o només just allò derivat de la creació i gestió les dades, mai potser amb ànim lucratiu.
Obliga a tots els ens relacionats amb l’Administració General de l'Estat a obrir dades.

A més, recentment la Comissió Europea ha publicat un esborrany de directiva en el que, si no es modifica, obligarà a tots els Estats a obrir les dades públiques.

Diapositiva #44:

De la mà de la Fundación CTIC tenim aquest interessant mashup on es mostren les 117 iniciatives que actualment - 13/12/2011 - estan en funcionament, (hi ha les que tenen com a mínim un nivell 2, el nivell 1 és tan bàsic que personalment no ho considero OpenData).

Cal tenir en compte que, segons aquest servei, en només 8 mesos s'ha passat de 77 iniciatives a 117, fet que demostra que l'àmbit OpenData està en plena ebullició.

Diapositiva #45:

Quina diferència hi ha entre aquests dos serveis municipals de lloguer de bicicletes?

En el primer cas (Barcelona) la informació de les parades del Bicing no està oberta, per tant, el desenvolupador ha scrapejat la informació a partir de la pàgina web, (això vol dir 'escarbar' el codi de les pàgines web per extreure les dades que ens interessa, és una tasca feixuga que, a més, depèn completament de com estigui feta la pàgina web, per tant, si aquesta es canvia cal refer l'extracció de les dades).

En el segon cas (Bordeus) la informació de les parades del seu lloguer de bicicletes sí que està oberta, per tant, l’adquisició de la informació per part del desenvolupador és trivial, així doncs aquest es pot dedicar a d’altres qüestions més productives.

Diapositiva #46:

Un exemple de servei senzill que té una aplicació real és el cas d'una de les geladeries J. P. Licks de Boston, una molt propera a una de les principals estacions d'autobusos de la ciutat.

L'equip de LostInBoston va crear una simple aplicació que, a partir de la informació dels autobusos proporcionada pel Massachusetts Department of Transportation, indica el temps estimat d'espera per a l'arribada de l'autobús de cada línia mitjançant un rètol lluminós.

D'aquesta manera tan senzilla, els clients podien esperar tranquil.lament dins de la gelateria sense haver d'esperar a la intempèrie, resultant, previsiblement, en un augment de la facturació.

Aquest és un dels exemples que més m'agraden citar donat que es fan servir les dades obertes com a complement d'un 'negoci tradicional', particularment crec que és com té més sentit aprofitar les dades obertes.

Diapositiva #47:

L'àmbit dels transports és un dels camps que s'està demostrant més prolífic per als serveis basats a la informació oberta.

Un exemple és infocarretera.com, un servei gratuït que informa - mitjançant el mòbil - sobre l'estat del trànsit a les carreteres i ciutats del País Basc (basat en les dades obertes del Govern Basc).

Aquest servei va guanyar la primera edició del concurs AbreDatos, el principal concurs espanyol d'aplicacions creades a partir d'informació pública que organitza la plataforma Pro Bono Público.

Diapositiva #48:

En l'àmbit de l'educació també trobem serveis basats en la informació oberta.

Un bon exemple el trobem en les escoles australianes, utilitzen dades obertes de turisme proporcionades pel seu propi govern per fomentar l'aprenentatge dels alumnes a partir de la recerca de la informació, amb la idea de fomentar el seu sentit crític a l'hora de saber separar el gra de la palla.

Diapositiva #49:

Un altre exemple és Schooloscope, un senzill servei que informa, i permet contrastar, sobre la qualitat de l'educació a cadascuna de les escoles angleses, està basat en informació proporcionada pel Department for Education del govern anglès.

Un altre servei semblant és SchoolScout que proporciona un llistat d'escoles a partir de determinades variables.

Diapositiva #50:

L'àmbit del medi ambient és també un terreny on ja hi ha nombrosos serveis creats a partir de dades obertes, en la majoria d'aquests casos, es tracta de serveis que visualitzen la informació disponible i que possibiliten que sigui més fàcil d'entendre i comprendre.

Un bon exemple a aquest sentit és AirText, un servei d'informació sobre la qualitat de l'aire de la ciutat de Londres, està pensat per aquelles persones que viuen o treballen en aquesta ciutat i que pateixen d'alguna malaltia que pot ser afectada per l'augment dels nivells normals de la contaminació atmosfèrica, per exemple asma, emfisema, bronquitis, malalties del cor o angina de pit.

Ofereix mapes detallats sobre la pol·lució i sobre la seva previsió. A més aquest servei també ofereix la possibilitat d'alertar als usuaris - mitjançant missatges de mòbils, correus electrònics o fins i tot trucades - perquè aquests prenguin les oportunes mesures de prevenció.

Diapositiva #51:

Un altre àmbit d'actuació és la salut.

Per exemple el National Obesity Comparison Tool s'ofereix informació sobre el percentatge d'obesos de cada municipi dels Estats Units i el contrasta amb 3 paràmetres:

Si no consumeixen vegetals ni fruites.
Si no fan exercici físic.
Si són fumadors.

És una bona manera de conscienciar la població de la necessitat de seguir una dieta equilibrada i saludable. A més també ofereix una informació molt interessant pels serveis de salut a l'hora de realitzar campanyes de prevenció in situ.

Anglaterra té un servei similar a aquest, que és el Obesity Data Visualisation.

També és apropiat comentar aquí el mapa The Geography of Diabetis que mostra el percentatge de malalts de diabetis a cada comtat dels Estats Units.

Diapositiva #52:

Un altre àmbit és el de la salut pública.

Resto-Net és un servei que informa sobre les inspeccions sanitàries (i els seus resultats) a establiments alimentaris de la ciutat de Montreal, Canadà. D'aquesta manera pots saber quins són els restaurants més sancionats per qüestions relacionades amb la higiene.

Altres serveis similars són RateMyPlace (amb informació sobre les inspeccions alimentàries als restaurants del comtat anglès de Staffordshire), Eat Safe (Estats Units) i Eat Sure (Londres, Ontario, Canadà).

Diapositiva #53:

Hi ha un tipus d'informació crítica per a l'elecció d'un lloc on viure: el nivell de criminalitat que té la zona.

Respecte a això ja hi ha moltes aplicacions que donen serveis a partir de la informació oberta de criminologia. Un exemple és CrimeMapping, un servei pensat per informar la ciutadania sobre les activitats delictives al seu veïnat (als Estats Units i Canadà). El seu objectiu és ajudar els departaments de policia a la reducció de la delinqüència a través d'una ciutadania ben informada gràcies a les dades obertes.

Diapositiva #54:

Un altre exemple molt conegut és AreYouSafe? Una aplicació per iPhone que proporciona el nivell de delinqüència de la zona de referència, mostra la informació simulant un velocímetre des d'un nivell Low (verd) a un nivell de High (vermell), i també mostra les dades desglossades per tipus de delicte. Aquest és un servei que es nodreix de la informació oberta per les diferents administracions públiques implicades, a aquest cas, són ciutats dels Estats Units: Washington, San Francisco, Dallas, Atlanta, Chicago, Sacramento, etc.

UK Crime Statistics Quiz és una altra interessant i simpàtica iniciativa per contrastar la percepció delictiva que té la ciutadania contrastant-la amb les estadístiques oficials. L'objectiu del servei és demostrar objectivament la situació delictiva dels municipis del Regne Unit, eliminant la subjectivitat de les percepcions.

Diapositiva #55:

Una altra informació que necessitem per trobar un lloc on viure són els preus dels habitatges i el temps de transport cap a, per exemple, el centre de les ciutats.

La combinació d'aquestes variables és el que proporciona el servei Where Can I Live centrat en la ciutat de Londres. Indicant una estació de metro, el temps de transport i les característiques de l'habitatge que volem comprar o llogar, proporciona possibles llocs on trobar habitatges que compleixin tot el que es requereix d'una forma bastant intuïtiva, visual i fàcil d'utilitzar.

Un altre servei semblant és Mapumental de l'organització MySociety.

Diapositiva #56:

Entre les empreses espanyoles destaquen casos com el de Euroalert.net, que ofereix accés diari a informació, continguts i serveis rellevants relacionats amb la Unió Europea, en espanyol i en anglès.

A més, Euroalert està treballant en el projecte "10ders Information Services" que pretén construir un prototip de plataforma paneuropea que inclogui informació de tots els concursos públics dels 27 estats membres de la Unió Europea, per tal de dissenyar productes i serveis d'informació barats i accessibles que ajudaran a les pimes a ser més competitives en aquest mercat.

De fet, un dels frens actuals a la reutilització de dades obertes és la no homogeneïtzació dels conjunts de dades disponibles (i dels seus formats) en les diferents iniciatives OpenData.

Diapositiva #57:

Un altre àmbit on ja hi ha moltes aplicacions creades a partir de dades obertes és la rendició de comptes de les administracions públiques, l'accountability.

Un exemple és el servei anglès Where Does My Money Go? que, a partir d'un nivell de sou, t'informa de quina és la teva aportació a impostos i a quines partides es destinen: sanitat, educació, defensa, cultura, etc.

Un exemple semblant a nivell espanyol és Dónde van mis impuestos.

Diapositiva #58:

Comencem el tercer bloc d'aquesta presentació.

Què és la transparència informativa?

"Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.". Article 19 - Declaració Universal de Drets Humans.

Per tant, tothom té dret a estar informat.

L'Avantprojecte de Llei de Transparència i Accés a la Informació Pública d'Espanya indica que la transparència és "el dret universal [de qualsevol ciutadà] a accedir a la informació elaborada o adquirida pels Poders Públics en l'exercici de les seves funcions, sigui quin sigui el suport i la seva forma de expressió."

És a dir, que si aquesta llei entrés en vigor, qualsevol ciutadà podria preguntar per qualsevol dada a la Administració, (excepte la informació de caràcter personal, o la que està relacionada amb la seguretat i la defensa de l'Estat).

Per als no introduïts en la matèria, podria semblar un gran pas endavant... però realment és un pas per "simplement" estar a l'alçada de la resta dels països dels nostre entorn, especialment d'aquells països amb més tradició democràtica, (com per exemple Suècia que fa segles que ja té una llei de transparència informativa, des del 1766!).

Cal recordar que estem en una democràcia, el poder és del ciutadà, el dret a saber és un dret fonamental.

Diapositiva #59:

Sovint es confonen els dos conceptes: Transparència no és OpenData.

Quan parlem de transparència parlem d'un concepte que es reflecteix en moltes accions, particularment en:

En qualsevol comunicació que fa el Govern, en particular, en el seu web.
Qualsevol acció que fa el Govern ha de tenir en compte aquesta característica de ser transparent, (llevat de quan una llei ho impedeixi).
En proporcionar les dades per a que la resta de la societat en faci el que vulgui, (OpenData).

És a dir, transparència no és només obrir dades públiques (OpenData) va molt més enllà, és una manera de ser.

L'obertura de dades públiques és una de les eines (ni molt menys l'única ni és imprescindible) que una administració pot utilitzar per a ser transparent.

Diapositiva #60:

Espanya és l’únic gran país de la Unió Europea que no té una llei de transparència informativa.

És cert que té d’altres lleis (més o menys sectorials) que “ajuden” a que les administracions públiques siguin més transparents, però no té una llei que ho “embolcalli” tot i li doni la força que necessita aquest dret fonamental.

Aquest és un mapa on es mostra la transparència informativa en els diferents cossos policials europeus, en el cas d’Espanya es deixa clar que és l’únic (l’únic gran país) que no té cap llei de transparència informativa.

Aquí teniu un llistat de països amb llei de transparència informativa.

Tingueu en compte que Espanya no té Llei de Transparència Informativa però la Unió Europea sí que la té, per tant, tota aquella dada que Espanya ha de donar a la Unió Europea sí que tenim el dret de poder-la demanar.

Diapositiva #61:

Hi ha molts motius pels quals es fa necessari disposar d’una llei de transparència informativa.

El primer i més que suficient: per què és un dret fonamental de tot ciutadà.

El segon, per combatre la corrupció.

És evident que amb una llei de transparència informativa és més difícil (però no impossible) que existeixi corrupció.

I també és evident que en els països més subdesenvolupats tenen aquesta condició (subdesenvolupament) en part degut a l’alt índex de corrupció.

Per tant, disposar d’una llei de transparència informativa és una mesura que farà millorar el desenvolupament del nostre país, farà augmentar la qualitat de vida dels ciutadans.

Aquí teniu un mapa amb els nivells de percepció de corrupció a tots els països del món, no és per casualitat que els que obtenen millor nota (menys corrupció) són els que tenen unes administracions públiques més transparents.

Diapositiva #62:

Un exemple dels beneficis de tenir una llei de transparència informativa: l'escàndol del destí de les dietes dels diputats del Regne Unit.

Tal com s'explica en aquesta notícia, si no fos per la llei de transparència informativa que existeix en el Regne Unit mai s'hauria pogut desvelar aquest cas de corrupció àmpliament estès a nombrosos diputats.

Diapositiva #63:

Un motiu més per obrir les dades és per gestionar millor el cost derivat de la gestió de les lleis de transparència informativa.

Tal com explica Alberto Ortiz, un dels principals motius que van empènyer Barack Obama a obrir les dades va ser reduir el cost derivat de la llei de transparència informativa dels USA, la FOIA: Freedom of Information Act:

Durante 2010 el gobierno estadounidense gastó una cantidad cercana a los 500 millones de dólares en materia de FOIA, esto es, a proporcionar información que solicitan los ciudadanos y que previamente no se había puesto online. Por supuesto, es más barata y satisfactoria una política de oferta (data.gov) que una de demanda (foia.gov), por lo que el Gobierno Abierto podría ahorrar mucho dinero en esta materia también.

Tingueu en compte que el pressupost del portal OpenData dels USA (data.gov) en el 2011 ha estat de "només" 34 milions de dòlars, fixeu-vos la diferència que hi ha de 500 milions a "només" 34.

Hi ha d'altres exemples que deixen ben clar el retorn de la inversió en les iniciatives OpenData, per exemple a Canadà i a Manchester.

Diapositiva #64:

De vegades la transparència mal aplicada (o mal entesa) pot provocar problemes addicionals, és el cas, per exemple, de l'obertura dels registres dels propietaris de la terra en la regió Índia de Karnataka (capital Bangalore, l'anomenat Sillicon Valley de la Índia). Aquesta obertura, pensada per fomentar la transparència informativa va acabar en una pressió de les classes mitjanes i altes, amb més ingressos i amb més coneixement jurídic, cap a les classes baixes que, sovint, l'únic que tenien era la seva terra; (teniu més informació sobre aquest cas en aquest article; també us recomano aquest altre article).

Diapositiva #65:

Tot i el cas anterior, les avantatges de tenir una transparència informativa superen de llarg els possibles problemes.

És per tots aquests motius (i especialment pel fet que a Espanya encara no tenim una llei de Transparència Informativa) que des de la Societat Civil s’ha generat la iniciativa TuDerechoASaber.es.

L’objectiu és ser un “sistema para presionar, hacer cumplir y que sea efectiva la ley de acceso a la información pública”.

Diapositiva #66:

Aquí comença el darrer bloc d'aquesta presentació: el periodisme de dades. Aquest és un altre dels motius per tenir una llei de transparència informativa.

El periodisme de dades descriu aquelles tasques d’investigació que estan relacionades amb la recerca a partir de dades públiques (o privades).

Per aquest motiu disposar d’una llei de transparència informativa és clau.

Per exemple, Mar Cabra (una de les millors expertes espanyoles en aquest àmbit), comentaba que no és el mateix que et donin una dada estadística, (per exemple que et diguin que el 10% [dada inventada] dels nens menors, l’Estat els hi dóna medicaments per malalties mentals greus); que et donin directament el número de nens (distribuït per àrea geogràfica, sexe, edat) que se’ls hi ha assignat medicaments per malalties mentals greus.

Amb aquesta segona opció – ella explicava el cas de l’Estat de Texas – es pot començar a investigar i veure si hi ha quelcom noticiable.

Us recomano que mireu aquesta ponència que va fer Mar Cabra a Medialab Prado sobre el periodisme de dades.

Penseu que les dades són la veritat, no són una interpretació, les dades no menteixen ni tenen diferents punts de vista.

Diapositiva #67:

Aquest és l'esquema de treball del periodisme de dades segons The Guardian. (Feu click a la imatge per fer-la més gran).

El resum és que gestionar les dades no és una tasca fàcil, cal invertir-hi molt temps en obtenir les dades, en “netejar-les” i en diposar-les de la manera que més ens interessi (en funció de l’objectiu inicial que tenim).

En periodisme de dades cal ser molt perseverant i acostumar-se a superar obstacles contínuament.

Diapositiva #68:

Aquí teniu un bon exemple de periodisme de dades, de periodisme d’investigació: Les subvencions al sector pesquer espanyol.

6.000 milions d’ajudes han ajudat al sector pesquer des del 2.000 fins al 2010.

Diapositiva #69:

Un altre bon exemple: despesa en telefonia del diputats del Parlament de Brasil.

Diapositiva #70:

Un altre exemple: Estudi comparatiu de l'acompliment escolar entre escoles públiques i privades del Brasil.

Tots aquests exemples tenen un comú denominador: després de "netejar" les dades i extreure'n conclusions es mostren els resultats amb tot luxe de detalls. Aquesta és una característica dels casos de periodisme de dades.

Aquí teniu un excel·lent resum del concepte 'periodisme de dades' i exemples relacionats.

Diapositiva #71:

Marko Rakar és un activista de Croàcia molt conegut per destapar casos de corrupció (política i econòmica) al seu país.

Va descobrir que Croàcia era l'únic país del món amb més electors que habitants... (això va ser a causa d'una especial Constitució redactada just després de la Guerra dels Balcans que permetia que les persones estiguessin empadronades a diversos llocs alhora).

Per exemple, a un poble va trobar que 404 electors vivien a la mateixa adreça, carrer Dusina número 0, qui viu a un número 0?

Per altra banda, just al finalitzar la guerra havien 326.000 veterans de guerra que gaudien de certs privilegis... Rakar va descobrir que a principis de 2010 aquest nombre havia crescut fins a superar els 500.000 veterans! (sense que Croàcia hagi participat en cap altra guerra).

Més informació aquí.

És un altre exemple de periodisme de dades, periodisme d'investigació.

Diapositiva #72:

Un altre exemple: la situació de la sanitat a Espanya.

És un exemple recent (novembre 2011) realitzat pel diari El Mundo.

Més informació aquí.

Diapositiva #73:

Resum de la sessió en 5 breus apunts:

El món ha canviat, ara estem en la Societat del Coneixement, la Societat Digital.
El Govern Obert (habitualment abreujat com oGov) és una manera d'entendre la relació entre l'Administració Pública i els ciutadans on totes dues parts se situen al mateix nivell i treballen plegats per oferir millors serveis públics i més eficients.
Els processos d'Obertura de Dades (OpenData) són aquells que situen les dades públiques a l'abast de la societat per a que aquesta les puguin reutilitzar automàticament.
La transparència informativa és aquella forma de ser de les administracions en que no tenen res a ocultar als ciutadans, ells tenen el dret de demanar qualsevol dada.
El periodisme de dades és aquell periodisme on s'investiguen les dades, es busquen, es netegen, es creuen dades amb l'objectiu de trobar quelcom noticiable.

Diapositiva #74:

En aquesta diapositiva hi ha un resum de l'origen de totes les imatges utilitzades en aquesta presentació.

Enllaços relacionats: