Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi. Xerrada a Els Guiamets.

Fa uns mesos vaig participar en la 3a jornada puntXpunt, unes jornades organitzades per la Fundació puntCat amb l'objectiu d'apropar les TIC a diferents sectors professionals, (la primera jornada puntXpunt va estar relacionada amb el vi, la segona amb el món del turisme, i aquesta tercera sobre l'àmbit de l'agricultura ecològica).

Se'm va demanar que, durant una hora, expliqués les possibilitats que aporta Internet en el sector de l'agricultura ecològica, un sector encara relativament nou, amb unes perspectives de creixement importants i, a més, amb una tipologia de productors molt atomatitzada: és un sector ple de microempreses.

Fruit d'aquesta xerrada vaig poder parlar amb el Joan Maria d'un petit poble de El Priorat: Els Guiamets.

Em va demanar si volia repetir la presentació - de forma totalment altruística - al seu poble, centrant els exemples en el sector del vi.

L'objectiu principal segueix sent el mateix: transmetre als assistents que això del Web Social (Web 2.0) també va per ells... és més, probablement serà una eina imprescindible si volen sortir-se amb èxit en la seva aventura empresarial en l'àmbit del vi en l'actual Societat del Coneixement.

Tot seguit us adjunto la presentació que faré aquesta tarda (que la teniu disponible també al meu compte d'SlideShare) i, molt important, us afegeixo també totes les meves anotacions de cada diapositiva.

Espero els vostres comentaris...

---

"Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi .
Xerrada a Els Guiamets"


Diapositiva #1:
Presentació de la ponència.



Diapositiva #2:
M'agrada començar les meves xerrades amb alguna cita. En aquest cas he seleccionat aquesta d'Antonio Machado:

"Todo lo que se ignora de desprecia"

He seleccionat aquesta cita per què és el motiu principal pel qual faig aquesta presentació: per a que els habitants de Els Guiamets no despreciïn el Web Social (Web 2.0) i, en general les possibilitats que ofereix Internet, per ser-ne ignorants.

Diapositiva #3:
Els objectius d'aquesta sessió són els següents:

• Explicar que ja no estem a la Societat Industrial, ara estem a la Societat Digital, la Societat del Coneixement.
• Explicar què és el Web Social, el Web 2.0, quins són els ‘valors 2.0’ i quines són les principals eines que s’utilitzen, (amb especial atenció a les xarxes socials).
• Convèncer que podeu (i debeu) aplicar aquests conceptes a la vostra realitat. Explicaré exemples de persones/institucions de l’àmbit del vi que ja ho han fet.

Diapositiva #4:
Don Tapscott és una de les persones que millor explica la situació actual, no només com aquella persona que és capaç d’explicar els canvis que estem patint/gaudint sinó que, a més, Tapscott dóna recomanacions – moltes de l’àmbit empresarial – per millorar tot adaptant-se a la nova situació actual.

És co-autor del best-seller “Wikinomics” (conjuntament amb Anthony D. Williams).

És un llibre que explora com les TIC aplicades a les relacions socials (Web 2.0) han revolucionat l’economia tradicional.

Al gener d’enguany va venir a Barcelona, entre d’altres accions, va ser entrevistat a La Vanguardia, algunes de les cites més destacades d’aquesta entrevista són:

• "Esto no es una crisis, es un cambio histórico".
• "Internet nos lleva de la era industrial a la digital".
• "En las universidades se da la educación industrializada: una clase magistral de uno a muchos; como en los medios de comunicación, la producción y distribución masiva (...) y la democracia".
• "El nuevo modelo está basado en 5 principios: 1: Colaboración (en lugar de jerarquía); 2: Apertura y transparencia; 3: Interdependencia; 4: Nueva gestión de la propiedad intelectual; 5: Integridad.".
• "El resultado de la falta de honradez de los banqueros de Nueva York es un 40% de desempleo juvenil en España.".

Diapositiva #5:
Si creieu que Don Tapscott és llunyà a vosaltres, us ofereixo aquesta entrevista a Joan Subirats (catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, destacat contertulià de diferents programes de ràdio i moltíssims mèrits més...).

Al juliol de l'any passat, el diari Noticias de Gipuzkoa el va entrevistar, el titular va ser:

“Más que una época de cambio vivimos un cambio de época, como fue el paso a la época industrial”

Diapositiva #6:
Abans d’entrar en matèria, m’agradaria saber quin coneixement teniu del món web?

• Qui té pàgina web (personal o d’empresa).
• Blogs?.
• Xarxes socials? Quines? A nivell personal i/o a nivell empresarial?…

Per cert, aquesta placa és al CERN, a l’edifici on Tim Berners-Lee (i més gent) va crear la tecnología Web.

Diapositiva #7:


La societat està canviant…

Més ben dit, el paradigma social està canviant.

Tal com ens deia Don Tapscott, estem passant d’una societat industrial a una societat digital, una Societat del Coneixement.

I què comporta un canvi de paradigma social?

Implica un canvi en les regles del joc.

Canvis en tots els sentits:

• Canvi cultural, de manera de ser/actuar. Un exemple: els joves estan connectats a la Xarxa sempre ... amb tot el que això implica. Un altre exemple: el sentit de la privacitat, és evident que els nadius digitals demana una privacitat menys pronunciada que els immigrants digitals.
• Canvi de poder. El poder ara prové de les idees, de la reputació, del talent... no de la jerarquia, no del lloc que ocupes, no de la grandària de la teva empresa... ara prové de la meritocràcia.
• Canvi de comunicació. Ara les minories poden propugnar les seves idees de forma massiva a un cost pràcticament zero. S'han revolucionat les regles de la comunicació, per exemple, la recent revolució social als països àrabs o, més aprop, el moviment dels “indignats” (#15m)...
• Canvis econòmics: La Globalització... el fenomen Google: oferir serveis a cost zero: Ara ja no necessàriament oferir un servei de valor implica un preu (directe), a més, els clients cada cop són menys fidels, la competència és mundial i cada cop n'hi ha més.
• Ens han educat per no improvisar, per no assumir riscos, per tenir-ho tot controlat abans d'actuar; ara és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix sempre, per tant, gestionem-lo, no esperem a tenir-ho tot controlat per actuar... és molt possible que no actuéssim mai. A més, la velocitat és una característica d'aquesta societat, els canvis es succeeixen cada cop més ràpidament.
  

La clau d’aquesta nova societat són les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). Accedir a la Xarxa ha de ser un dret de tothom, qui estigui fora d'Internet estarà fora de la societat. És un luxe que bona part de la societat encara no estigui, o no pugui, connectar-se a Internet.

Diapositiva #8:
Per si no us queda clara la importància d’Internet...

A principis de juny del 2011 l’ONU va decidir que l’accés a Internet és un dret humà.

Actualment no és analfabet el que no sap llegir ni escriure... És analfabet qui no sap llegir, escriure i no té connexió a Internet.

Internet és la font d’informació, la font del coneixement i, per tant, també és la pedra clau per garantir el desenvolupament de cada persona.

Diapositiva #9:
Aquest és el context genèric en el que ens trobem...

Centrant-nos més en el món Web, comentar-vos que si parlem d'un Web 2.0, és a dir, de la segona versió del Web, és lògic pensar que hi ha una primera versió del Web.

El “Web 1.0” és el “Web tradicional”, l’original… el tipus de Web on pocs publiquen informació i molts consulten l’esmentada informació.

És a dir, és un tipus de web on la comunicació és “tradicional”: pocs emissors per a molts receptors.

Per tant, la informació (i el dret a informar) es troben en mans de (relativament) poques persones.

De fet, tot i que es va comentar que el Web seria una forma de democratitzar l’accés i la publicació de la informació, amb el “web tradicional”, encara que tècnicament era factible, a la pràctica això no era així. És a dir, informar encara estava a l’accés dels grups més poderosos.

El problema era la necessitat de coneixements tècnics - i econòmics - per poder publicar contingut.

Diapositiva #10:
I això és el que soluciona el Web 2.0: permet que un usuari pugui publicar continguts sense que necessiti tenir coneixements tècnics i, a més, sense cap cost (directe).

La gran aportació del Web 2.0 és la usabilitat, ara és molt senzill crear contingut a Internet.

Aquest 'petit' canvi ha provocat que l'usuari sigui el canvi essencial en el “fenomen” 2.0.

• L’usuari ha passat de ser només consumidor a ser, a més, productor: productor + consumidor = prosumidor.
• L’usuari ha passat de ser passiu a ser plenament actiu.
• L’usuari ha passat de ser individual a voler socialitzar-se.

L’usuari ara és actiu, s’implica.

Aquest canvi és molt important, té un potencial brutal!

Es comença a parlar de “Web 2.0” en la primera conferència sobre aquesta temàtica que es va fer a l’octubre de 2004 (organitzada per Dale Dougherty i Tim O’Reilly).

Diapositiva #11:
Com us deia, una de les principals novetats que ha portat el “Web 2.0” ha estat la millora de la usabilitat en la publicació de continguts web: ara no cal tenir cap noció informàtica per poder crear/pujar contingut web, és molt fàcil.

Per tant, ara tots els usuaris podem ser actius, tothom té la capacitat de comunicar i d’escoltar de forma fàcil.

Això ha provocat que tothom pugui publicar - de forma massiva - les seves idees, les seves opinions.

Aquest és un dels elements clau imprescindibles per entendre l'èxit del moviment anomenat dels ‘Indignats’. Cal recordar que aquest ha estat – i segueix sent – un seriós avís als governants; és segurament el moviment civil més important dels darrers anys a Espanya i a bona part del món (de fet, la revista Time acaba d’assignar a l’”Indignat” com a personatge de l’any).

I tot gràcies a que tothom pot publicar a Internet sense (pràcticament) cap cost. Com diu Manuel Castells, ara qualsevol pot ser un autocomunicador de masses.

Diapositiva #12:


El fet que tothom pugui ser autocomunicador de masses ha provocat que, en el fons, el poble recuperi el seu poder. Sóna bucòlic però realment comença a ser així.

Això ha provocat que alguns governs estiguin molt nerviosos i comencin a legislar per intentar trencara la neutralitat i llibertat que hi ha a Internet.

A casa nostra tenim la llei que s'ha conegut com la Ley Sinde, ja aprovada.

Als Estats Units estan debatint aquests dies la llei SOPA (Stop OnLine Piracy Act).

En el fons tot respon al mateix objectiu: poder controlar Internet.
Creieu que no és possible aquest model?

Diapositiva #13:
Tot i que el Web 2.0 evidentment està basat en tecnologia de la informació i comunicació (TIC): Internet, Web, etc, cal deixar ben clar que el Web 2.0 no és un tema tecnològic.

És un tema de valors, de cultura de l’organització, de com s’encara la vida… de manera de ser, d’actitud.

Per tant, va més enllà del Web, és més adequat parlar de “dospuntzerisme”, de filosofia de vida… contraposada a una societat molt comercial fruit d’un origen industrial.

És qüestió de valors.

De valors com ara compartir, col·laborar, reciclar, socialitzar, confiar, innovar constantment, gaudir del que s’està fent, meritocràcia, honestedat, humilitat, generositat, obertura, transparència, …

Tal com diu un amic meu, són valors que, en bona part, ja predicaven els Hippies en una era pre-Internet ;-)

Diapositiva #14:
Un dels valors més propis del Web 2.0 és la col·laboració entre tothom, l'acció que permet que aflori el es coneix com a Intel·ligència Col·lectiva.

Aquest valor està basat en un fet: per molt bons que siguin els teus assessors, mai superaran l’acció, el pensament, les idees, la creativitat, el talent de tota la societat en conjunt.

Un exemple claríssim: La Wikipedia, que l'any passat va celebrar el desè aniversari de la versió catalana, la Viquipèdia.

D’altra banda, ja és hora d’acabar aquesta tradicional visió paternalista dels ciutadans, els ciutadans som prou madurs per poder decidir lliurement, per poder implicar-nos i participar en el que calgui, per ser responsables dels nostres actes.

Diapositiva #15:
Una bona manera de diferenciar algú “2.0” d’algú que no ho és és comprovant si comparteix la seva obra amb la resta de la societat.

La compartició és una pràctica habitual, natural, en el món 2.0.

Una anècdota: Fa més d’un any vaig participar en una presentació sobre Web 2.0 a estudiants de Màster MBA d’una important escola de negocis, tots ells directius d’empreses.

Els hi vam parlar de 2.0… però també de societat digital, dels canvis que està patint/gaudint la societat i tot el que això implica en un entorn empresarial.

Recordo que un tema que va generar controvèrsia va ser aquest: la compartició.

Els directius no podien entendre que es volgués compartir la seva obra, per ells compartir implica perdre negoci!

Però per algú 2.0 és precisament tot el contrari, gràcies a la meva compartició jo dono a la resta de la societat, la societat em dóna molt a mi; per tant, jo m’enriqueixo i el valor conjunt de la societat augmenta.

Com podeu observar aquesta tampoc és una qüestió tècnica, és una qüestió d’actitud.

Diapositiva #16:
Un altre valor és la transparència, l’honestedat.

En el “món 2.0” l’engany es detecta ràpidament i és rebutjat!

Les persones “2.0” són honestes, humils… i esperen que les organitzacions també ho siguin.

Hi ha grans projectes d’impuls d’obertura del software, d’obertura de la informació, d’obertura de les institucions… de tenir el cap (i la ment) oberta!

És cert que moltes d’aquestes iniciatives no vénen del món 2.0, però aquest les recolza.

Es pretén que no hi hagi grups que monopolitzin la informació, el software, les institucions (especialment les públiques) i, molt menys, que les manipulin o la tergiversin.

Que l’accés a la informació sigui un dret lliure per tothom.

Diapositiva #17:
En una societat basada en la meritocràcia no se’t valora per ser qui ets sinó per les teves accions, per les teves idees.

L’important és el teu talent!, què pots aportar, no el lloc que ocupes, ni si véns d’una organització poderosa o no.

Això us beneficia a vosaltres, productors d'agricultura ecològica, no importa que sigueu una petita empresa, si teniu talent i el sabeu comunicar adequadament (gràcies a les eines 2.0) el mercat us recolzarà.

En el cas concret d’empreses més grans, un entorn obert facilita que el treballador pugui parlar, participar, sentir-se que és part de l’empresa, que pot aportar idees i que aquestes són escoltades. L’aportació de tothom suma, amb independència de la posició jeràrquica de l’empresa. Fomentar una cultura de participació, compromís i col·laboració facilitarà que aflori el talent de l’empresa, la veritable força de la institució.

Per tant, s’ha de promoure eines, accions que ajudin a potenciar aquest talent que tenen els treballadors de qualsevol organització.

Diapositiva #18:
Una de les conseqüències d’aplicar els conceptes 2.0 és l’eliminació de les jerarquies, en el vostre cas això es trasllada a l’eliminació d’intermediaris, especialment en la comunicació amb el client, podeu (i debeu) parlar directament amb el client, establir conversa fluïda i constant amb ell.

Per efecte de la comunicació directa i de valorar (i fer aflorar) el talent, estigui on estigui, la jerarquia s’aplana moltíssim.

Diapositiva #19:
La socialització i la creació de comunitats és un dels elements més potents del món 2.0.

Segons la Viquipèdia, tradicionalment, una "comunitat" ha estat definida com un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú.

Gràcies a Internet, i sobretot a les eines 2.0, aquesta limitació geogràfica ha desaparegut.

A més, la globalització permet que es creïn comunitats d’àmbits temàtics molt concrets, molt específics, àmbits que en una zona geogràfica determinada potser no tindrien suficient massa crítica, però a nivell global sí que tenen sentit.

La comunitat és una de les característiques del món 2.0 que més s’anhelen, donat que tenir una comunitat de seguidors implica tenir un grup fidel a la vostra feina, als vostres productes… és a dir, passem de tenir clients a tenir socis, companys… amb aquests socis no només els hi véns els productes sinó que dissenyes conjuntament l’oferta de productes, és una relació molt més propera.

Diapositiva #20:
Amb tot els valors que hem vist relacionats amb un “món 2.0” és evident que cal tenir una gestió dels drets d’autor diferent a la tradicional.

En molts casos, el copyright tradicional ha quedat desfasat per la realitat.

El que temps enrera fou una manera de promoure la investigació i la creativitat ara és tot el contrari, és un fre en un món 2.0 on la reutilització és una pràctica molt habitual (i necessària).

Cal una gestió diferent, amb més opcions i que fomenti l’intercanvi d’idees i d’informació.

Una solució – no l’única – és la gestió dels drets d’autor via Creative Commons que et permet diposar d’una granularitat més detallada per, per exemple, cedir les teves obres a qui vulgui, sempre que no se’n faci un ús comercial, o sempre que no es modifiqui l’original, entre moltíssimes més opcions.

Però no limitem la difusió del coneixement per culpa dels drets d’autor.

Diapositiva #21:
Resumint: el “món 2.0” es un món de valors:

• Col·laboració.
• Compartició (reutilització).
• Transparència, honestedat, humilitat.
• Meritocràcia.
• Senzillesa però potència.
• Socialització, comunitat.
• Amb una gestió diferent dels drets d’autor que fomenti la reutilització i en tregui el màxim suc per la societat.

Al cap i a la fí, el món 2.0 és un món on es premia el sentit per la comunitat enlloc del sentit individualista.

Per tant, no qualsevol cas, no qualsevol aplicació és un exemple “2.0”.

És a dir, hi ha d’haver un canvi d’actitud per a ser considerat 2.0.

L’etiqueta “2.0” està de moda i tothom l’aplica on vol, és a dir, hi ha una vulgarització de tot allò relacionat amb l'etiqueta “2.0”.

A més, com és lògic, no tot té sentit que s’apliquin solucions “2.0”, no és la panacea a tot.

Heu de tenir en compte que tot just es comença a caminar per aquest món “2.0”`.

No sabem cap a on ens portarà el camí, ni si serà molt llarg o molt curt… de fet, ni tan sols sabem si hi haurà varis camins, o un… o cap!

En tot cas, ja sabeu que “caminante no hay camino; se hace camino al andar…”.

Diapositiva #22:
Aquest és un comptador, de Gary Hayes, que, tot i no ser oficial, deixa ben clar la magnitud de l’ús actual del Web 2.0 (especialment de les xarxes socials).

Fixeu-vos com, en pocs segons, creixen els indicadors, en pocs minuts tenim milers de comentaris a Facebook, o s'han pujat tants vídeos que, literalment, és impossible que una persona els pugui veure tots mai, etc.

Queda clar que s'utilitza molt el social media.

Diapositiva #23:


Gràcies a que en el món 2.0 la compartició és habitual, tenim a la nostra disposició moltes eines 2.0 que ens poden simplificar molt la nostra feina.

A més, bona part d’aquestes eines no tenen un cost directe.

Per tant, en molts casos només és qüestió de saber triar l’eina que més ens satisfà, que més s’adapta a les nostres necessitats o, simplement, l’eina que més ens agrada.

D’altra banda, i seguint la tendència actual, moltes d’aquestes eines són executables on-line, és a dir, és el que es coneix com a Cloud Computing: no cal que ens instal·lem res en el nostre ordinador, només cal tenir una connexió a Internet, res més.

Diapositiva #24:
Un blog (en català bloc) és, (segons la Viquipèdia):

“És un diari interactiu personal a Internet. Un bloc (o blog) és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (autor) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.

Usualment els articles (o posts), són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es pública en darrer serà el primer que surti en pantalla

En cada missatge o article d'un bloc els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta.

Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc.

Hi ha nombroses eines de manteniment de blocs que permeten, sense necessitat de coneixements informàtics, administrar-los.”

Hi ha moltes eines gratuïtes per crear blogs, les més conegudes són WordPress i Blogger, (eines tremendament usables).

Per cert, el nom prové de Web Log (dietari Web).

En el vostre cas, és ideal per poder explicar, amb certa profunditat, les característiques dels productes ecològics, de les tècniques que empreu per cultivar, del valor ecològic (valgui la redundància) de la feina que feu, de l'estimació que teniu per la terra, … en definitiva d’explicar, amb detall, de tot allò relacionat amb la vostra activitat agrària ecològica, una bona manera d’explicar al públic aquest món.

Diapositiva #25:
De sempre tot allò que és multimèdia - imatge, so, moviment - sempre és molt més fàcil d’arribar al públic. Actualment crear contingut multimèdia és molt fàcil, una altra vegada aquí tampoc no cal tenir coneixements tècnics específics, només disposar d’una càmera (o fins i tot amb un mòbil n’hi ha prou).

Per exemple, crear vídeos és molt senzill, no cal que siguin molt complicats, un bon exemple és aquest de la botiga Xerigots, correspon a una sessió de maridatge de formatges i vins de Parès Baltà:



I com podeu veure, es poden 'incrustar' en un blog, i és molt fàcil fer-ho.

Diapositiva #26:
Un wiki és, (segons la Viquipèdia):

“Un wiki (del hawaià wikiwiki, «ràpid») és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'un wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.

Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia. Els projectes wiki tenen normalment historials amb totes les modificacions que s'han fet dels seus continguts. D'aquesta manera se'n poden veure totes les versions i recuperar informació eliminada o desfer edicions vandàliques, ja que els canvis s'apliquen normalment a l'instant, sense que cap mena d'usuari de confiança o administrador els haja de revisar i confirmar abans. Tanmateix, si el vandalisme és excessiu, es poden protegir les pàgines wiki per tal d'impedir que ningú o només una part d'usuaris les puga editar. Fins ara, l'aplicació dels sistemes wiki deuen la seua fama sobretot a la creació d'enciclopèdies col·lectives com la Viquipèdia.

Les característiques dels wikis els converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement.”

Tothom pot crear el seu wiki, un bon exemple és la ciutat de Davis, Califòrnia. Han creat aquest wiki que, entre d’altra informació, té un apartat específic sobre agricultura, allà hi podeu trobar les empreses d’aquella ciutat que es dediquen a aquest àmbit professional: productors, distribuïdors, venedors, etc.

I tot organitzat i muntat des de la societat civil, els propis ciutadans, les institucions públiques no hi tenen res a veure.

Cal que tingueu present que el món 2.0 està ple de serveis/aplicacions que simplifiquen les teves gestions. Us recomano que quan tingueu una necessitat, la que sigui (per simple que sigui) busqueu a Internet, segur que trobareu un servei que ja ho fa (i molt probablement amb un cost nul o molt baix).

Altres exemples de serveis que personalment utilitzo: Prezi (per fer presentacions), Thumbalizr (per fer capturacions de pantalla), Dropbox (per compartir fitxers entre diferents persones), Google Docs (per compartir – i editar – documents entre vàries persones), Del.icio.us i Diigo (per guardar – i classificar – els meus enllaços preferits), SlideShare per compartir presentacions i documents, i un llarg etcètera.

Diapositiva #27:


Nicholas A. Christakis és un metge i sociòleg americà d’origen grec.

Es va donar a conèixer mundialment per un estudi que va fer (en el 2007) on va demostrar que l’obesitat es pot transmetre d’una persona a una altra mitjançant les xarxes socials, com si fos un virus durant una epidèmia.

Des de llavors que investiga la influència de les xarxes socials en d’altres aspectes com ara el tabaquisme o la pròpia felicitat.

De fet, el que fa aquest investigador és deixar clar que l’espècie humana és intrínsicament social.

Per tant, és lògic que la gent es vulgui socialitzar.

L’”únic” que ha fet el “Web 2.0” és proporcionar la tecnologia adequada per a que aquesta socialització sigui còmode i fàcil de fer.

Per tant, ha millorat molt la usabilitat d’aquest tipus d’eines.

És a dir, no s’ha inventat la socialització, però sí que s’ha facilitat i, sobretot, se n’ha augmentat exponencialment la seva potència eliminant les barreres geogràfiques.

El resultat ha estat tan espectacular que les xarxes socials són la cara més visible del “web 2.0”, de fet, sovint es parla de la “Web Social”.

Gràcies a les xarxes socials podem estar connectats, això no és només per finalitats d’oci, també poden ser per infinitats d’altres usos, un exemple és potenciar equips de treball/investigació.

La clau és la connexió, estar connectats facilita l’intercanvi d’informació, intercanvi de coneixement…

Christakis comenta que “Les xarxes socials estan bàsicament relacionades amb aspectes positius, el que el món necessita ara és estar més connectat.”

Resumint: la socialització és un valor clau en el món 2.0.

Diapositiva #28:
Facebook és actualment la xarxa social més popular amb més de 500 milions de persones donades d’alta.

És la “xarxa social”.

Va ser fundada en el febrer de 2004 (fa només 7 anys).

Si algú vol oferir serveis a la ciutadania (en alguna xarxa social) cal que estigui a Facebook, és el nou àgora (digital).

A més, ofereix unes funcionalitats ideals per a treballar en equip i, a més, està ple d’aplicacions creades per tercers que proporcionen serveis addicionals, (aquest va ser l’encert de Facebook respecte a d’altres xarxes socials).

Precisament aquesta possibilitat de crear serveis addicionals ha omplert aquesta xarxa d'aplicacions lúdiques, que aporten poc valor i, a la vegada, redueix la reputació de Facebook, se l’associa només a aspectes lúdics de poc valor.

Això fa que sigui menyspreada, especialment per no ser “seriosa”.

Diapositiva #29:
Realment Facebook és per temes poc seriosos?

La reforma de la Constitució d’un Estat és un tema bastant seriós, oi?

Cal remarcar aquesta frase de la notícia: “Si no hacemos que la gente participe ahora, no va a existir un sentimiento de propiedad hacia el nuevo documento”.

És una qüestió de legitimitat, d’implicació, de col·laboració... l'ús de Facebook és només un via per aconseguir aquesta implicació de la societat.

Fins i tot l'Església, una institució molt clàssica, també s'està introduïnt en aquest món.

Diapositiva #30:
Twitter és una xarxa social basada en missatges de només 140 caràcters, de fet, la fortalesa de Twitter radica en això: en l’extraordinària senzillesa però, a la vegada, enorme potència que té.

El passat 21/03/2011 es van celebrar els 5 primers anys de Twitter, (va ser fundada en el 2006) amb un creixement espectacular.

A més, és una xarxa molt efímera, els missatges (tweets) de seguida cauen en l’oblit.

Un usuari de Twitter envia tweets (missatges de com a molt 140 caràcters) als seus seguidors (followers), i ell veu els missatges de les persones a qui segueix.

Res més que això.

La clau està en escollir convenientment les persones a qui segueixes.

En el meu cas, des de fa força temps que Twitter és la principal font d’informació i de relació/coneixença amb d’altres persones (especialment de l’àmbit professional).

Actualment més de 250 milions de persones ja estan donades d’alta en aquest servei, però el ritme de creixement segueix sent altíssim, per tant, en poc temps aquesta xifra ja quedarà àmpliament superada.

Diapositiva #31:
LinkedIn (com Xing, o antigament Neurona) és un tipus de xarxa social especialitzada en l’àmbit professional.

Els usuaris de LinkedIn introdueixen les seves dades professionals (CV, mèrits, formació, idiomes, etc).

Entre usuaris estableixen un lligam quan, per exemple, han treballat junts, o bé tenen un amic en comú, etc.

És una xarxa pensada pel món professional.

És una manera més de veure en la realitat la teoria dels 6 graus de separació...

Diapositiva #32:
Tuenti és la xarxa social creada a Espanya més important.

La particularitat de Tuenti és la necessitat de disposar d'una invitació per poder ser-ne membre, això li ha donat una “aureola” de secretisme que ha fomentat que sigui la xarxa social per defecte dels adolescents espanyols (sobretot els de parla castellana).

Es va crear en el gener de 2006 i actualment té prop de 10 milions d’usuaris, (actualment és propietat de Telefónica).

El nom prove de “tu entidad”.

Diapositiva #33:
Ning és un servei que et permet crear la teva pròpia xarxa social.

Va ser molt popular per què inicialment permetia la creació de xarxes socials gratuïtes, ara ja no és així, tot i que el preu no és molt car.

Diapositiva #34:
Per si encara no teniu clara la importància de les xarxes socials...

El dilluns 18/07/11 es va donar a conèixer el darrer Informe eEspaña 2011 de la Fundación Orange.

Conté moltíssima informació sobre l’ús de les TIC a Espanya.

Hi ha un apartat específic sobre l’ús de les xarxes socials.

Més d’un 80% dels usuaris d’Internet a Espanya (el total són 22 milions de persones) utilitzen assíduament alguna (o vàries) xarxes socials.

Destaca Facebook (3 de cada 4 usuaris d’Internet la utilitza); Tuenti (1 de cada 3); Twitter (1 de cada 4, però és la xarxa que percentualment creix més, pràcticament ha duplicat el seu percentatge en només un any).

A més, el nombre d’usuaris d’Internet, l’ús de les xarxes socials i l’ús des del mòbil són tres indicadors que no paren de crèixer.

Diapositiva #35:
Tot seguit us detallo exemples d’aplicació de Web 2.0 en l’àmbit del vi.

Diapositiva #36:
Debatdevi:

Va ser una iniciativa de l'Incavi per generar debat entre els diferents col·lectius implicats en el sector del vi, l’objectiu principal va ser debatre el futur del sector del vi.

Per generar aquest debat i promoure i dinamitzar comunitats de pràctica es van utilitzar diferents eines 2.0.

Diapositiva #37:
Gary Vaynerchuk:

Aquest home és un dels “anti-gurús” dels vins.

Segons es comenta a Área del Vino:

“Para quienes no lo conocen, en 2006, Gary Vaynerchuk, decidió trabajar en la tienda de sus padres, llamada Wine Library y se propuso hacerla exitosa gracias a su programa on line Wine Library TV. Hoy cuenta con su propia página, en donde sube sus programas, muestra sus post en Twitter y conferencias, entre otras cosas.
Sin embargo, estos programas no son como las demás degustaciones dirigidas. De hecho, lo que ha generado el éxito de este personaje son sus declaraciones de cada uno de los vinos de una forma distinta, con pura emoción, casi desmedida, divertida y muchas veces inapropiada para algunos.
Este hombre es seguido por muchos porque no le importa escupir un vino, decir que es desagradable porque simplemente no le gustó, así como también, asegurar que probar determinado vino es "lo mejor que le pasó en el día". Todo esto da al consumidor la seguridad de que no hay dinero e intereses de por medio en los vinos que degusta y sus declaraciones son totalmente sinceras”.

"Las puntuaciones [com per exemple del Robert Parker] están siendo reemplazados por las historias".

El coneixement de tota la societat està substituïnt al dels gurús, (tradicionalment un món molt tancat).

Diapositiva #38:
OpenWineConsortium:

Una autèntica comunitat de persones que comenten, comparteixen, creen contingut, idees, passions sobre el vi.

Actualment està a punt d'arribar a les 6.000 persones inscrites.

Diapositiva #39:
Vintank:

Fins i tot ja hi ha think tanks en l'àmbit del vi.

Vintank està format per experts que analitzen com interactua la tecnologia amb la indústria del vi.

Per exemple van publicar les claus de l'èxit que pot suposar internet per al vi. Per exemple, la major part de les botigues de vins en línia s'han convertit també en xarxes socials; que els 20 blocs de vins representen una major audiència que el Wine Spectator en línia; o que la publicitat i el màrqueting on-line ofereixen moltes més possibilitats a la indústria del vi (per exemple, les restriccions de publicitat de l'alcohol a internet encara no estan regulades).

Diapositiva #40:
Vintaix:

Tal com diu el Janquim: “El web de Vintaix vol agrupar-ne els aficionats, sense que hagin de ser experts, i els ofereix diverses eines per intercanviar opinions i compartir el gust pels vins, com ara un blog, un canal de vídeo i contactes amb les xarxes socials”.

“Com explica al 3cat24 el seu promotor, Miguel Figini, Vintaix es caracteritza per la pretensió de posar-ne en contacte els aficionats, més enllà de les aproximacions professionals. Tant és així, que tenen un espai dedicat als que s'interessin pels vins barats. L'altre element distintiu és la seva aposta exclusiva pels vins i els caves catalans. "És una llàstima", assegura Figini, "que tres quartes parts dels vins del país s'exportin", i que en canvi els catalans consumeixin sobretot vins de la resta d'Espanya. Vintaix pretén oferir una finestra als productors vitivinícoles catalans perquè enllacin amb els clients. A la vegada, vol "donar a la gent el que busca: la prescripció entre iguals, d'aficionat a aficionat".”

Una altra iniciativa semblant és Uvinum.

Diapositiva #41:
Vinthink:

Tal com explica la Gemma Urgell: "Vinthink és un punt de contacte entre persones interessades pel vi. Els usuaris que es donin d’alta a aquesta xarxa social poden presentar els seus productes preferits, puntuar-los i descriure’ls, així com recomanar-los a altres amics seus. I també té la seva aplicació mòbil, que ja es pot descarregar per l’iPhone. Així doncs, un dels resultats d’aquesta eina serà que es comptarà amb una gran base de dades de vins amb opinions dels propis consumidors. Apareix doncs una nova oportunitat pel celler, si sap usar-la adequadament: un nou espai on contactar directament amb el consumidor i on, sobretot, veure què opinen dels seus vins. Una mostra més de què amb eines TIC el consumidor està més a prop del productor i que per molts cellers amb poca capacitat de despesa en publicitat en els mitjans massius, internet és una oportunitat."

De fet, tal com comenta la Gemma Urgell, les xarxes socials funcionen molt bé en el sector del vi, bàsicament per dos motius:

• Perque el vi té molta informació, convé difondre-la.
• Perque hi ha un interès cada cop més gran per aprendre sobre el vi, per tenir més coneixement i per generar comunitat.

Diapositiva #42:
Deconstruint el vi català:

Uns aficionats del vi, amb l'ajut d'eines d'Internet, estan creant un documental sobre el vi català. Un documental sobre les persones, el territori i el vi del nostre país, explicat d’una forma refrescant i amena, des del punt de vista d’un consumidor amant del vi que inicia un viatge per entendre millor la cultura del vi a Catalunya.

A més, han comptat amb ajuda a través de Verkami, un servei de micromecenatge que darrerament s'estan utilitzant força.

Diapositiva #43:
Aprofiteu-vos dels serveis gratuïts que hi ha a la Xarxa que us permeten comunicar amb molta gent.

Un bon exemple: Marcel Sabaté va ser un dels primers enòleg en utilitzar Twitter com a mitjà de comunicació (fins i tot etiqueta la seva adreça de Twitter a les ampolles de vi).

Diapositiva #44:
Gastroteca.cat:

“Gastroteca.cat és una eina de suport a la comercialització dels productes agroalimentaris locals; un canal interactiu i dinàmic al servei dels professionals del sector (distribuïdors, cuiners, productors, elaboradors, artesans alimentaris, gastrònoms, promotors del turisme gastronòmic, etc), consumidors i entitats que treballen entorn els productes agroalimentaris locals.
A gastroteca.cat hi trobareu tota la informació dels productes, qui els produeix, punts de venda on poder-los comprar (inclosa la venda per Internet), com cuinar-los, les seves propietats nutricionals, restaurants on tastar-los, rutes gastronòmiques, agenda d'activitats, notícies del sector... Tot un món al voltant del bo i millor de la nostra terra!”

És un excel·lent exemple que demostra que les institucions públiques (en aquest la Genralitat de Catalunya) també ajuden a difondre els productes ecològics d’aquí.

Una altra iniciativa semblant és la de Productes Km-0 (promoguda per Asaja Barcelona).

Diapositiva #45:
Ètim - Cooperativa de Falset-Marçà

Ben aprop de vosaltres teniu un bon exemple, la botiga on-line de la Cooperativa de Falset-Marçà.

Un exemple de com apropar-se al client amb l'ajut de les eines 2.0, especialment de les xarxes socials.

Diapositiva #46:
Xerigots

Un altre exemple, ben humil i, per tant, on es queda més clar encara que amb molt pocs recursos es pot arribar a molt públic, amb l'ajut de les eines 2.0.

Xerigots és una botiga de vins (i d'altres aliments relacionats) de Vilafranca del Penedès que està aconseguint crear una comunitat de persones al voltant d'aquest negoci.

Com ho fa? Mantenint un contacte continu amb els seus clients, constantment escriuen articles, promouen activitats per dinamitzar una comunitat de persones que comparteixen la mateixa passió pel vi.

Diapositiva #47:
Conclusions:

• Ja no estem a la Societat Industrial, ara estem a la Societat Digital, la Societat del Coneixement. Adapteu-vos-hi quan abans millor.
• El Web Social, el Web 2.0, està basat en uns ‘valors 2.0’ que fomenten el sentit de comunitat per sobre de l’individual.
• Aprofiteu-vos de tots els serveis gratuïts (o molt barats) que us proporciona el Web 2.0. Segur que són part de la solució de l’actual crisi...

Diapositiva #48:
Fí de la presentació.

Espero, com a mínim, haver despertat la vostra curiositat cap al món del web 2.0, especialment cap a les xarxes socials, estic convençut que poden ésser una eina clau en la vostra feina relacionada amb el vi.

Diapositiva #49:
Origen de les imatges utilitzades en aquesta presentació.

---

Agraeixo la col·laboració de la Gemma Urgell en la cerca d'exemples per il·lustrar aquesta presentació.

---

Enllaços relacionats:

• Presentació "Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi" al servei SlideShare. Marc Garriga.
• Els Guiamets.
  
• "Esto no es una crisis, es un cambio histórico". Don Tapscott a La Vanguardia.
• "Más que una época de cambio vivimos un cambio de época, como fue el paso a la época industrial". Entrevista a Joan Subirats al Diario de Noticias de Gipuzkoa.
• Where The Web Was Born. Max Braun a Flickr.
  
• Gary's Social Media Count. Gary Hayes.
• "United Nations report: Internet access is a human right". Los Angeles Times.
• La Viquipèdia celebra 10 anys entre les 15 edicions amb més articles del món. 3Cat24.cat.
• El nou desig de les organitzacions: el talent dels seus treballadors. Xarxa d'Innovació Pública (XiP).
• Community Supported Agriculture Page. DavisWiki.
• Sustainable Agriculture Standard Wiki. Leonardo Academy.
  
• Islandia reforma la Constitución vía Facebook. El País.
• L'Església catalana forma els capellans en l'ús de les xarxes socials. 3Cat24.cat.
• Telefónica compra Tuenti por 70 millones. CiberPais.
• Informe eEspaña 2011. Fundación Orange.
• El 30% de los jóvenes usa al menos tres redes sociales. La Vanguardia.
• El sector de l'alimentació es beneficia de les xarxes socials. BTV.
• Article publicat a ACEnologia sobre la xarxa i el vi. Gemma Urgell.
  
• Vintaix.
• Vinthink.
  
• Neix a internet una comunitat sobre els vins i els caves catalans. Janquim al 3Cat24.cat.
• OpenWineConsortium.
  
• Uvinum.
• Debat de Vi.
• Deconstruint el vi català.
  
• Per què les xarxes socials funcionen en la comunicació del vi?. Gemma Urgell.
• Gary Vaynerchuk.
• ¿Quiénes son los anti-gurúes del vino?. Área del Vino.
• VinTank.
  
• Reflexions des de La Garriga (#1): La innovació en el vi: sacrilegi?. Marc Garriga.
• Gastroteca.cat.
• Productes Km-0.
• Ètim, la botiga de la Cooperativa de Falset-Marçà.
• Xerigots.
  
• “El vi, cada cop més social”, article publicat a El 3 de vuit. Gemma Urgell.
• Més orígen pel vi català. Gemma Urgell.
  
• "Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Marc Garriga.
• Les possibilitats d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica. Participació a la 3a jornada puntXpunt. Marc Garriga.