Reputació i identitat digitals. Jornada sobre màrqueting estratègic en la comercialització de productes agrorurals.

Aquest dilluns estaré a Valls, en el Consell Comarcal de l'Alt Camp, on parlaré sobre reputació i identitat digital.

Serà en el marc dels seminaris de comercialització de productes agrorurals que organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Aquí teniu més informació sobre aquests seminaris.

Tot seguit us adjunto la presentació que tinc previst mostrar aquest dilluns així com un resum del que parlaré.

Marketing digital en el sector agrorural

View more presentations from Marc Garriga

#1: Benvinguda.

#2: Cita introductòria d'Antonio Machado: "Todo lo que se ignora se desprecia".
Per tant, si sou ignorants en el món digital el despreciareu, no us adonareu de la gran importància que ja té actualment.

#3: Objectius d'aquesta sessió:

• Fer-vos notar que estem vivint en una Societat Digital, la Societat del Coneixement.
• Fer que sigueu conscients de la vostra identitat digital.
• Recomanacions per gestionar la vostra identitat digital.
• Què fer (a Internet) per vendre més (no només en l’àmbit digital).

#4: Tot va començar a principis de la dècada dels 90s quan Sir Tim Berners-Lee i Robert Cailliau van inventar el Web. Al cap de poc temps es va comentar que aquest "invent" seria la revolució informativa, que la informació, el coneixement, fluiria com mai ho havia fet.

#5: Però quan realment s'ha democratitzat el Web (i per tant, el coneixement ha fluït sense trabes) ha estat amb l'arribada del Web Social, més conegut per Web 2.0.

#6: El coneixement flueix tant que actualment un analfabet és aquella persona que no sap llegir ni escriure... o no està connectada a Internet.

#7: De fet, al juny de l'any passat, l'ONU va declarar l'accés a Internet com un dret humà. Aquesta organització té ben clar que sense tenir accés a Internet una persona actual díficilment podrà desenvolupar-se. Per tant, impedir, limitar o sancionar l'accés a Internet es considera (o s'hauria de considerar) una violació dels drets humans.

#8: No existeix un món real i un altre món virtual, tots dos són el mateix món i aquest és molt real!

#9: ¿Què és una marca? Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la paraula "marca" probablement prové del mot germànic "markjan" que vol dir "parar atenció, notar". És a dir, una "marca" és aquella empremta en què distingim els nostres productes dels de la competència, així podem indicar el seu origen, la seva qualitat, la seva "personalitat", etc.

#10: ¿Què és la nostra identitat digital? És el nostre ADN que ens identifica pel que fem a la Xarxa. És el resultat de les respostes: qui som a Internet?, què fem?, com ho fem?, on estem?

#11: ¿Existeix la identitat digital?, ¿té sentit parlar d'identitat digital com quelcom independent? No. Les identitats analògica i digital són dues cares de la mateixa moneda. El que no s'ha de fer mai és tenir identitats - analògica i digital - contraposades. Només hi ha una sola identitat, no hi ha dos àmbits d'actuació independents, és un sol àmbit amb dues vessants: la "real" (la tradicional, l'analògica); i la digital (la d'Internet).

#12: Tothom té una identitat digital, el fet que no la "cultivis" no vol dir que no hi sigui. Per tant, millor intentar gestionar-la un mateix que no pas que estigui sense cap control.

#13: Un altre concepte important és la reputació, és a dir, "què diuen de nosaltres quan no hi som". En l'àmbit digital aquesta afirmació es tradueix per "què diuen de nosaltres en webs que no són la nostra". Ens caldrà escoltar contínuament per la Xarxa buscant què diuen de nosaltres, això és molt important donat que sovint els actes de compra vénen més influenciats per la reputació d'una determinada marca enlloc de tenir en compte les característiques del producte que es ven.

#14: Segons Alfonso Alcántara (més conegut per Yoriento) una marca és el que vols vendre, la identitat és el que creus que ets i la reputació és el motiu pel qual et compren. Cal tenir en compte que la marca depèn de tú, la identitat també depèn de tú (si ve no al 100%) i la reputació està fora del teu control (tot i que indirectament la pots influenciar).

#15: Un altre concepte interessant és la notorietat, és a dir fins a quin punt se'ns coneix. És un concepte molt semblant al que d'altres persones li diuen posicionament.

#16: I ara ja tenim el "quadrat" tancat. El teu màrqueting, el màrqueting de la teva empresa ha de tenir en compte aquests 4 conceptes: marca, identitat, reputació i notorietat. A més, les accions que es facin en cada un d'aquests conceptes han d'estar en sintonia amb la resta, en cas contrari s'aconseguirà un resultat negatiu. Cal recordar que la reputació i la notorietat no la controlem nosaltres, i la identitat tampoc la controlem al 100%. Però sí que les nostres accions poden ajudar a millorar (o empitjorar) l'assoliment d'aquests conceptes.

#17: Un exemple és el cas del Ramoncín. Té una notorietat molt alta (molta gent el coneix), però una reputació desastrosa, els resultats en una cerca a Google deixen palès que la societat acostuma a parlar negativament d'aquesta persona.

#18: Què hem de fer si volem tenir un bon màrqueting (digital)?, tenir una estratègia. I l'estratègia passa per l'especialització, la coherència, la perseverància, per conèixer el nostre públic, per crear comunitat.

#19: La "llarga cua" és un concepte - promogut inicialment pel periodista Chris Anderson, cap de la revista Wired - que ve a dir que avui en dia l'especialització, per molt concreta que sigui, té el seu públic (sobretot gràcies a que els costos d'emmagatzemament i la distribució són actualment molt baixos i, fins i tot, en molts casos inexistents, i, en canvi, el públic potencial - gràcies a Internet - és tot el món).

#20: Un bon exemple d'especialització és l'Associació Obrador Xisqueta, especialitzada en la llana dels ramats d'ovella de la raça Xisqueta.

#21: Un altre exemple d'especialització és el cas de Fèlix Martínez, un professor de tallar pernil. Va crear un compte a Twitter - @LaJamoneria - que ja té més de 3.000 seguidors.

#22: Coherència. No hi ha res pitjor que no ser coherent, coherència entre el que es fa i el que es diu, coherència en la vessant offline i la vessant online. És preferible ser transparent i, si cal admetre errors, que no pas intentar ocultar-ho, tard o d'hora ho acabaràs pagant. "La coherencia es una de las bases de la confianza, y ésta a su vez es un ingrediente del compromiso". Per tant, sense coherència no aconseguirem tenir clients.

#23: A més, també cal tenir en compte que en el Web Social tant important és comunicar com saber escoltar (i actuar en conseqüència). Un exemple en aquest sentit va ser el cas "Hell, Dell". L'empresa Dell - fabricant d'ordinadors - no va escoltar les queixes dels usuaris pel pèssim servei de manteniment de Dell. Això va provocar una reacció dels usuaris fins que al final l'empresa va reaccionar. Avui en dia Dell té un dels millors serveis de manteniment, va saber escoltar els seus clients i reaccionar adequadament. Per tant, va saber gestionar un cas de reputació negativa per transformar-la en un cas positiu.

#24: Perseverança. Però no n'hi ha prou en ser coherents, cal ser perseverants. En un món tant globalitzat com l'actual no només cal tenir idees, també cal esforçar-se per a que aquestes idees, aquests productes, aquests serveis, arribin al teu públic.

#25: I sobretot, crear contingut contínuament, per donar valor que justifiqui tenir seguidors. La millor manera de crear i gestionar contingut (de forma contínua) és mitjançant un blog (en català 'bloc'). És ideal per anar creant contingut relacionat amb les nostres activitats i permetre que la interacció amb el nostre públic.

#26: Un bon exemple, i proper, és el Blog de La Catània.

#27: Un altre exemple (de disseny senzill) és el Blog de Turismo Rural. És un bon exemple que no cal fer cap inversió en disseny ni en res d'especial, simplement començar a escriure i generar contingut.

#28: Un altre bon exemple és Xerigots.cat. Un exemple d'una petita botiga de formatges i vins situada al centre de Vilafranca del Penedès que combinen l'acció presencial amb l'acció online amb el seu blog. Un blog que expliquen tot el que fan amb l'ajut de diferents eines multimèdia, per exemple, està ple de vídeos dels maridatges que acostumen a fer a la seva botiga, una excel·lent manera de generar comunitat i de voler comprar-hi.

#29: Actualment tot allò que és multimèdia és molt més fàcil d’arribar al públic, a més, no cal tenir coneixements tècnics específics, només disposar d’una càmera (o fins i tot amb un mòbil n’hi ha prou). Un bon exemple d'ús dels vídeos és el cas de la Casa de Turisme Rural Ca La Laia de Torrelles de Foix.

#30: La clau és la comunitat. De fet, la socialització i la creació de comunitats és un dels elements més potents del món 2.0. Si aconsegueixes reunir una comunitat de persones afins a la teva empresa (pel motiu que sigui) aconseguiràs tenir un col·lectiu de persones (clients) fidels i els millors embaixadors de la teva marca. La creació de comunitats és bàsic en qualsevol màrqueting empresarial i, gràcies al Web Social, la creació de comunitats és, tècnicament, molt senzilla.

#31: Tal com explica la Gemma Urgell: "Vinthink és un punt de contacte entre persones interessades pel vi. Els usuaris que es donin d’alta a aquesta xarxa social poden presentar els seus productes preferits, puntuar-los i descriure’ls, així com recomanar-los a altres amics seus. I també té la seva aplicació mòbil, que ja es pot descarregar per l’iPhone. Així doncs, un dels resultats d’aquesta eina serà que es comptarà amb una gran base de dades de vins amb opinions dels propis consumidors. Apareix doncs una nova oportunitat pel celler, si sap usar-la adequadament: un nou espai on contactar directament amb el consumidor i on, sobretot, veure què opinen dels seus vins. Una mostra més de què amb eines TIC el consumidor està més a prop del productor i que per molts cellers amb poca capacitat de despesa en publicitat en els mitjans massius, internet és una oportunitat.".

De fet, tal com comenta la Gemma Urgell, les xarxes socials funcionen molt bé en el sector del vi, bàsicament per dos motius:

• Perque el vi té molta informació, convé difondre-la.
• Perque hi ha un interès cada cop més gran per aprendre sobre el vi, per tenir més coneixement i per generar comunitat.

#32: Un altre exemple és Aforavila. Una iniciativa del Govern Balear amb l’objectiu de crear comunitat, difondre coneixement i vendre productes obtinguts de l’agricultura, ramaderia i pesca ecològiques: fruites, hortalisses, llegums, ous, carn, peix i productes elaborats.

#33: Però si el que volem és crear comunitat, res millor que utilitzar les xarxes socials, especialment Facebook i els seus més de 900 milions de persones registrades (i amb més de 3,2 milions de comentaris afegits cada dia). És el nou àgora, allà on t'hi trobes a (pràcticament) tothom.

#34: Segons s’explica a Euskadi Innova: “El movimiento Crop Mob nació en Carolina del Norte, a raíz de una comunidad de pequeños agricultores jóvenes, interesados por el cultivo ecológico pero preocupados porque mantener sus pequeños terrenos resultaba un trabajo duro que absorbía casi todas las horas del día. Ante esta situación decidieron organizar encuentros una vez al mes, donde todos se reunían en alguna de las tierras para colaborar en los trabajos más duros, como limpiar el terreno o construir un invernadero. La iniciativa ha ido sumando cada vez más voluntarios, tanto agricultores con experiencia como jóvenes con interés por aprender, puesto que resulta una oportunidad para adquirir conocimientos, tanto de agricultura como de bricolaje o jardinería, y los encuentros se han convertido en un evento social entorno al cual se organiza también una comida comunitaria, ofrecida por el propietario.

Más que una iniciativa centralizada, se trata de un movimiento autorganizado en pequeños grupos donde se proponen encuentros a través de Facebook y se apunta quien quiere colaborar, sin que haya un intercambio monetario. La idea se ha extendido también a otros Estados, y el colectivo está realizando visitas a otros países, entre ellos España, para dar a conocer este tipo de colaboraciones, que pueden facilitar la expansión a de la agricultura local a escala muy pequeña.”

#35: Twitter: La xarxa social ideal per tot allò que requereix anar directe al gra i ser ràpid, vindria a ser un lloc on expressar titulars.

#36: LinkedIn: La xarxa social per buscar feina/reclutar treballadors. També és ideal per establir (i mantenir) contactes professionals així com per crear grups professionals.

#37: Agro 2.0. Un d'aquests grups professionals que hi ha a LinkedIn és Agro 2.0.
És una iniciativa privada d’àmbit espanyol amb els objectius de crear comunitat i difondre coneixement. A dia d’avui, ja té 5.000 usuaris registrats, (1.700 en el grup de LinkedIn).

#38: Tuenti és la xarxa social creada a Espanya més important. La particularitat de Tuenti és la necessitat de tenir invitació per poder ser-ne membre, això li ha donat una “aureola” de secretisme que ha fomentat que sigui la xarxa social per defecte dels adolescents espanyols (sobretot els de parla castellana).

#39: Google+ és la xarxa social de Google. Respecte de Facebook, Google+ ofereix un millor control de la privacitat i de l'organització de la informació mitjançant una segmentació en "cercles" de persones.

#40: Un exemple d'ús de Google+ és el cas de EscapadaRural.

#41: Però no tot és només xarxes socials, aquestes també poden ser un complement al nostre web. Aquest és el cas del web Ètim, la botiga de la Cooperativa de Falset-Marçà.

#42: I tampoc cal descuidar d'altres iniciatives, no només ens hem de fer veure en el nostre web, també hem d'anar a d'altres webs que tinguin ressò en el nostre àmbit d'actuació. Per exemple, cal tenir en compte la iniciativa Gastroteca de la Generalitat de Catalunya.

#43: Hi ha d'altres xarxes socials que estan tenint un fort creixement en els darrers mesos. Aquest és el cas d'Instagram (per compartir i retocar fotografies).

#44: I de Pinterest, ideal per deixar-hi el nostre catàleg de productes.

#45: Aquestes són eines que teniu disponibles, però el que cal fer prèviament és saber a quin col·lectiu vols dirigir-te, en funció d'això tindrà sentit utilitzar unes determinades eines o unes altres. Per exemple, si el teu producte està enfocat als adolescents, llavors indubtablement has d'utilitzar Tuenti.

#46: Cal tenir en compte que l'ús del Web 2.0 provoca l'eliminació d'intermediaris, podem comunicar directament de productor a consumidor. Això té molts avantatges, però també cal anar amb compte com comuniquem donat que el que diem (i com ho diem) arribarà directe al nostre client.

#47: Per exemple, hem de saber com dirigir-nos als nostres clients, en quin idioma, en quin to (més formal, més informal), etc.

#48: Un exemple molt conegut internacionalment és el cas de Gary Vaynerchuk. Va començar a treballar en la botiga de vins dels seus pares, va decidir crear un programa on-line (vídeos) per explicar les seves sensacions respecte del vi, de fet, el que ha generat més èxit d'aquest personatge és la forma planera - directa - en què comunica la seva sensació quan prova cada vi, l'emoció o el rebuig que sent per cada un d'ells, etc.

#49: Fixeu-vos en el nombre de seguidors que té a Twitter, pràcticament un milió de persones!

#50: No només heu de conéixer el públic al qual us dirigiu sinó que, també, heu de conéixer el públic que ja s'està dirigint a vosaltres (que no té pq. sé exactament el mateix). Una bona manera d'assolir aquest coneixement és mitjançant les estadístiques web (analítica web).
Gràcies a l'analítica web podem saber l'origen geogràfic dels nostres visitants, quin contingut del nostre web té més interès, quines cerques havien fet als cercadors per arribar al nostre web (per tant, quins conceptes tenen interès), etc.

#51: També pot resultar molt interessant les accions per millorar el nostre posicionament en els buscadors. Ja se sap que no està en els primers resultats d'una determinada cerca pot significar perdre molts clients. Per tant cal cuidar aquest posicionament (amb les tècniques conegudes com SEO: Search Engine Optimization).

#52: També es bo que escoltem què diuen de nosaltres. Això és l'escolta activa de la Xarxa. És un procés que, ben fet i amb un software adequat, pot resultar car. Tanmateix, amb el Google Alerts podem dir-li a Google que ens avisi per determinades paraules (com per exemple el nom de la nostra empresa). Google ens avisarà cada cop que detecti un contingut web on aparegui l'esmentada paraula. Un senzill servei molt útil i gratuït.

#53: Resumint:

• Estem vivint en la Societat Digital, per tant, actualment no té cap mena de sentit tenir un negoci que no tingui en compte la vessant digital.
• Només tenim una identitat amb dos àmbits d'actuació: offline i online.
• La reputació és allò que diuen de nosaltres quan nosaltres no hi som.
• La notorietat és el grau de coneixement que es té de nosaltres.
• Marca - Identitat - Reputació - Notorietat són els 4 conceptes clau pel teu màrqueting.
• Cal tenir una estratègia de màrqueting.
• Cal especialitzar-se i decidir quin és/serà el nostre públic.
• En funció d'això decidirem quines eines utilitzar.
• En tots els casos caldrà ser coherent, ser perseverant creant contingut contínuament, escoltant (la comunicació no és només en un sentit).
• La creació de comunitat és clau pel futur del teu negoci.
• Podem conèixer el públic que es dirigeix a nosaltres.

#54: En el fons, només es tracta d'aplicar el sentit comú, en aquest sentit l'àmbit digital no és diferent de la resta d'àmbits.

#55: I sempre sent creatius :)

#56: Fí de la presentació.

---

Enllaços relacionats:

• Les possibilitats del Web Social aplicades al sector del vi. Xerrada a Els Guiamets. Marc Garriga.
• Identidad digital: "No dejes que tu profesionalidad estropee tu reputación". Alfonso Alcántara (aka Yoriento).
• “El vi, cada cop més social”, article publicat a El 3 de vuit. Gemma Urgell.
• Més orígen pel vi català. Gemma Urgell.
• "Web 2.0: Xarxes socials", jornada tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Marc Garriga.
• Les possibilitats d'Internet aplicades a l'agricultura ecològica. Participació a la 3a jornada puntXpunt. Marc Garriga.