Brou Casolà: Situació legal de l’obertura de dades (#OpenData) a Espanya

dijous, 18 d’octubre del 2012

Situació legal de l’obertura de dades (#OpenData) a Espanya

(Here is available an English translation of this post)

Fa uns dies, responsables d'un projecte tecnològic d'abast europeu, em van demanar que redactés un breu article sobre la situació legal de l'obertura de dades a Espanya.

Publico aquí l'esmentat article per a qui li pugui interessar.

Situació legal de l’obertura de dades a Espanya.

Malgrat l’alt volum d’iniciatives d’obertura de dades espanyoles (actualment 17), actualment l’obertura de dades públiques a Espanya encara és un àmbit poc regulat.

És poc regulat en els àmbits autonòmic i local, però en l’àmbit estatal sí que ja existeix legislació al respecte.

Tot seguit hi ha un breu resum de la cronologia de les principals accions respecte a la legislació de l’obertura de dades a Espanya:

2003: Parlament d’Europa, Consell d’Europa: “Directiva 2003/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de Europa sobre la reutilización de la información en el sector público (RISP)” [1].
2007: Transposició a la legislació espanyola de la Directiva 2003/98/CE: Llei 37/2007 [2].
2011: Reial Decret 1495/2011 [3] que desenvolupa la Llei 37/2007.

En el 2003 el Parlament Europeu va legislar la Directiva 2003/98/CE sobre la reutilització de la informació del sector públic. Aquesta directiva no obligava a les administracions públiques a permetre la reutilització de la informació que gestionaven, però sí que indicava com havia de fer-se la reutilització en aquelles administracions que decidien obrir llur informació.

Aquesta directiva ja deixava ben clara la importància de la informació del sector públic com a materia prima per a diferents serveis i productes en el marc d’una Societat de la Informació cada cop més important.

El 17 de novembre de 2007 es publica al BOE la Llei 37/2007 sobre la reutilització de la informació del sector públic, és la llei que transposa a la legislació espanyola la Directiva 2003/98/CE (dos anys més tard del termini màxim per fer-ho)

Aquesta llei estableix un marc jurídic general per a la reutilització de la informació del sector públic a totes les administracions públiques espanyoles (sense que obligui a cap d’elles a obrir dades).

A més, proporciona una àmplia definició de la informació del sector públic susceptible de ser reutilitzada, que va des dels documents tradicionals fins als conjunts de dades, que estigui en poder de les administracions públiques per exercicir les seves funcions de servei públic.

També defineix els tipus de condicions sota les quals s’autoritzarà la reutilització d’informació pública facilitant-ne sempre la seva identificació mitjançant llistes i índexos on-line (de cara als buscadors).

D’altra banda indica com han de ser les condicions d’ús de la informació reutilitzada, sense dret a cap mena d’exclusivitat i, si es vol, sense cap altra restricció. Si és el cas, indica com han de ser les contraprestacions econòmiques per la reutilització d’informació pública.

L'aprovació d’aquesta Llei 37/2007 va esdevenir el tret de sortida pel desenvolupament de la reutilització de la informació pública a Espanya. No obstant, com és habitual, amb l’aprovació d’aquesta llei no n’hi va haver prou per a que fos real la reutilització de la informació del sector públic, es necessitava més esforços que la mera adopció d'una nova llei. Calia la creació de consciència de reutilització i accions de difusió per tenir èxit en aquesta tasca. Per això es va engegar la iniciativa Proyecto Aporta [4] - promoguda pel Ministeri de Política Territorial i Administració Pública i pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç - amb l’objectiu de crear una cultura i una consciència de la importància de la reutilització de la informació pública entre la ciutadanía, professionals i empreses d’Espanya.

A finals de 2010 es va aprovar el Reial Decret 1495/2011 que desenvolupava - només per l’Administració General de l’Estat - la Llei 37/2007.

L’objectiu d’aquest Reial Decret - redactat pel Govern i per la pròpia ciutadania mitjançant un procés participatiu - fou superar les barreres que impedien que la reutilització de la informació pública a Espanya s’extengués definitivament.

Tot i l’aprovació de la Llei 37/2007, seguien havent-hi obstacles com per exemple la incertesa que la informació pública és realment reutilitzable. També hi havia (de fet, encara hi és) una amalgama de diferents condicions per a la reutilització de les dades públiques que dificulta la reutilització entre més d’una font d’informació, així com el poc ús d’estàndards oberts i formats d’informació processables automàticament. Un altre greu problema era la indefinició de responsabilitats en la cadena de subministrament d'informació de les entitats públiques i la poca quantitat de dades públiques realment posades per a ser reutilitzades.

Tenint en compte aquestes barreres, el Reial Decret 1495/2011 desenvolupa la Llei 37/2007 per l’Administració General de l’Estat. El seu principal objectiu és l’obertura per defecte de totes les dades, aquestes han d’estar disponibles per defecte, i les possibles excepcions s'han de justificar adequadament. Aquest és un important canvi respecte a la Llei 37/2007.

Autoritza, en caràcter general, la reutilització de la informació i obliga a les administracions a obrir dades i a informar, de manera proactiva, sobre la informació que obren per a ser reutilitzada.

A més, un altre de les novetats d’aquest Reial Decret és la obligació que cada Administració tingui un ens responsable de la reutilització de la informació pública, això soluciona el problema de la indefinició de responsabilitats en l’obertura de dades. També dóna suport legal (i obligacions) al catàleg de la informació oberta.

Defineix un avís legal tipus. Aquesta acció permetrà que la reutilització de la informació pública sigui més còmoda i senzilla d'utilitzar si s’utilitza majoritàriament, és una manera de facilitar la reutilització i de simplificar la seva gestió per part de l'Administració.

També indica que la cessió de la informació pública serà amb caràcter gratuït i no exclusiva, l'objectiu és arribar a tota la ciutadania interessada i sense que aquesta hagi de pagar per això, (amb les oportunes excepcions). La gratuïtat i la universalització de l'accés a la informació reutilitzable és bàsic per aconseguir els beneficis de la reutilització.

És un bon Reial Decret que es va avançar a algunes de les recomanacions que recentment ha fet la Comissió Europea per a la propera revisió de la Directiva 2003/98/CE.

D’altra banda, convé tenir present que en determinades zones d’Espanya s’han aprovat lleis de govern obert (com és el cas de Navarra [5]), o estan en avantprojectes públics lleis de transparència informativa (Comunitat Autònoma del País Basc [6] o la Ciutat de Saragossa [7]). En tots aquests casos la promoció de l’obertura de dades és una de les parts més importants dels textos.

--
Referències:

La imatge inicial del post és del servei datos.gob.es, la iniciativa que gestiona el "Catálogo de Información Pública" de l'Administració General de l'Estat.