Transparència en els partits polítics: un problema de voluntat!

Malauradament la transparència és trending topic a Espanya aquests darrers dies.

Si més no, també hi ha aspectes positius, ara ja no has d'explicar què és, o per a què serveix, quan fas xerrades sobre transparència, la ciutadania ara ho té molt clar.

A més, tots els mitjans de comunicació n'estan parlant força, un bon exemple va ser el debat sobre mesures anticorrupció que es va realitzar el dimecres 6 al Matí de Catalunya Ràdio.

El grup de persones que debatien van ser:

• Gemma Calvet, diputada d'ERC.
• Salvador Milà, diputat d'IC-V al Parlament i exconseller de Medi Ambient.
• Gabriel Colomé; exdirector del CEO, regidor de l'Ajuntament de Barcelona (PSC) i professor de Ciències Polítiques de la UAB.
• Jordi Cañas, portaveu de Ciutadans.
• Lluis M. Corominas, diputat de CIU.
• Santi Rodríguez, portaveu adjunt del PP al Parlament.
• David Fernàndez, diputat de la CUP.

Per motius laborals no vaig poder escoltar-lo en directe, l'acabo d'escoltar ara en diferit (en podcast).

Primer de tot cal felicitar a Manel Fuentes per la iniciativa i per aconseguir tenir un representat de tots els partits que tenen representació en el Parlament de Catalunya.

També és oportú felicitar a aquests polítics que van parlar obertament, sense mossegar-se la llengua... si més no aquesta ha estat la meva percepció després d'escoltar-los.

Tanmateix... m'ha decepcionat el resultat d'aquest debat.

I m'ha decepcionat perquè no he vist voluntat real dels partits polítics per assolir una transparència real i efectiva.

O potser sí que tenen voluntat en ser transparents, però ignoren quines accions haurien de fer... (no sé si em fa més por el motiu anterior o aquest).

S'ha parlat que "fa més de 30 anys que estem esperant una Llei de Transparència"... si ens fixem en Suècia, ja fem tard gairebé 250 anys (Suècia té una llei de transparència des del 1766, per cert, Suècia és un dels països amb millor índex de qualitat de vida segons l'ONU, no és només per la transparència, però hi ajuda).

"Estem trigant tant en fer una Llei de Transparència [entenc que es referia a la catalana] perquè és molt difícil fer-la, és complex". Som l'únic país (de més d'un milió d'habitants) de la Unió Europea que encara no té una llei d'aquest tipus, això fa que tinguem centenar de lleis d'on treure idees, no és tant difícil. Aquí podeu consultar un llistat de la millor a la pitjor llei de transparència i accés a la informació.

S'ha comentat que "el Tribunal de Cuentas está ara auditant l'exercici del 2007" (5 anys endarrerit) i que "la Sindicatura de Comptes va trigar 3 anys per traduir un documents al castellà"... és evident que aquestes eines, tot i que són necessàries, els hi fan falta més recursos i una certa regeneració i innovació (per poc pressupost que tinguis, no es triga 3 anys en traduir un document). Per cert, és un bon moment per referenciar aquest article d'Ignacio Escolar on parla de la poca independència del Tribunal de Cuentas.

"Estàvem esperant la Llei de Transparència per actuar"... aquesta frase és, personalment, la que més resumeix l'estat actual: no es fa res voluntàriament, s'espera a que hi hagi una llei que obligui. És a dir, tot es fa reactivament, mai proactivament.

De fet, cap al final del debat, el Manel Fuentes ha demanat als representants de cada partit "Què estan disposats a fer?".

En aquest punt he escoltat amb delit, volia saber si algú diria alguna acció que no fos obligada per una llei i que, a més, estigués a l'alçada del segle en què estem, no té sentit "amagar les dades de finançament entre molts documents" o "quan tinguem diners per reformar la pàgina web explicarem en detall els nostres comptes", si-us-plau!

Les propostes dels representants dels partits han anat centrades en si cal tenir llistes electoral obertes (o no), en si els imputats podien seguir o no exercint com a càrrecs electes, en limitació de la despesa electoral... i en dir que la Llei de Transparència és molt, molt important! (doncs sort que ho és, sinó no trigaríem 30 anys en fer-la, trigarem 300!).

A més molt poca autocrítica.

Au va!, menys bla, bla bla i més accions concretes.

Segueixo sent de les (poques) persones que creuen que la immensa majoria dels polítics són gent molt honrada, gent que fa sacrificis per poder fer un servei a la societat (a vegades fins i tot provocant perjudicis econòmics o familiars).

Però no entenc aquesta gran majoria de polítics honrats, per què no apliquen mesures clares, contundents de transparència dins de cada partit?, no s'adonen que la ciutadania ha perdut ja la pressumpció d'inocència, com deia Francisco Longo fa pocs dies: els polítics "estan obligats a ser clarament millors".

El que cal és obrir les dades dels partits polítics, és una acció concreta que no requereix de cap legislació (la Presidenta del Parlament va comentar aquest dimarts que esperava que la futura Llei de Transparència Catalana estaria disponible per finals d'any, i això que es faria en caràcter urgent!). Aquestes accions es poden fer ja!, no cal esperar cap legislació ni, sobretot, amagar el cap sota l'ala (que és la percepció que s'emporta la ciutadania).

Què vol dir obrir les dades dels partits polítics (Open Data)?

Això és disposar les dades dels partits polítics en formats digitals (avui en dia hi ha dades que no siguin digitals?) per poder ser tractades de forma automàtica. Per a que ens entenguem, per exemple, penjar al web les dades de finançament del partit en un format de full de càlcul (per exemple Microsoft Excel) enlloc de fer-ho en format document (per exemple Microsoft Word).

El primer permet el processament automàtic de dades i el creuament amb d'altres fonts d'informació, que, de fet, és sovint quan es destapen irregularitats, al creuar informació de diferents fonts. 

També permetria impactants i pedagògiques visualitzacions de les dades, tal com recentment ho ha fet el Govern d'Aragó amb les seves dades econòmiques dels pressupostos i de les execucions d'aquestos. Per a un aragonès que li interessi saber on es gasten els seus impostos, no hi ha res més clar que això.

Conjuntament amb d'altres companys hem demanat als partits polítics que, com a mínim, obrin aquestes dades:

• El finançament del partit. Desgranant i detallant totes les vies i quantitats.
• Els pressupostos i la despesa real. La comptabilitat analítica de l'organització.
• El nombre d'afiliats i les seves aportacions, geolocalitzades, i quantificades per grups.
• Les aportacions dal partit per part dels càrrecs electes (amb noms propis).
• El patrimoni dels càrrecs electes.
• Les quantitats de les aportacions o donatius privats sense incloure dades subjectes a protecció de dades personals.
• El nombre, els noms, els CV, i sous dels càrrecs electes i assessors públics en les diferents institucions.
• El nombre, els noms, les funcions i les retribucions i sous dels càrrecs orgànics del partit.
• El nombre i les biografies professionals dels treballadors del partit.
• Les dietes detallades.
• Les despeses del manteniment de les oficines i seus.
• Les despeses detallades dels actes i de les campanyes electorals.
• Els patrocinis o subvencions aportades i rebudes.
• Les contractacions realitzades a serveis externs. I a partir d'ara recollir i publicar els noms dels proveïdors amb previ avís.
• L'inventari i els béns adquirits. El patrimoni del partit.
• El nombre d'assistents a congressos, conferències, executives, juntes, o reunions públiques i si tinguessin votacions o resultats, publicar les actes i els acords o compromisos adoptats.
• L'agenda dels càrrecs electes (important per lluitar contra lobbies).
• Les relacions familiars entre càrrecs electes

(Tot això està més ben explicat en la proposta feta a Change.org).



Segurament amb això no n'hi ha prou, però és evident que si ho implementen els partits polítics, la corrupció en els esmentats partits serà molt més difícil de realitzar.

Sóc dels que pensa que lluitar contra la corrupció requereix un canvi de mentalitat, i, com a tal, no es un canvi que es faci en un dia.

Però algun dia hem de començar a canviar la tendència... la pregunta clau és, hi ha voluntat de transparència real en els partits polítics?

---

Enllaços relacionats:

• Podcast del debat "mesures anticorrupció" del Matí de Catalunya Ràdio (06/02/13).
• Petició a Change.org amb mesures concretes per a fer més transparents els partits polítics. Marc Garriga, Carlos de la Fuente, Alberto Ortiz de Zárate.
• Petició a Change.org per demanar que els partits polítics estiguin inclosos en la futura Llei de Transparència Espanyola. David Cabo, Victoria Anderica.
• L'inútil Tribunal de Cuentas. Ignacio Escolar a El Periódico de Catalunya.
• Dimitir, per exemple. Francisco Longo a El Periódico de Catalunya.
• La transparencia es el mejor desinfectante. Marc Garriga al blog "Caldo Casero".
• Corruption Perceptions Index 2012. Transparency International.
• L'acudit és de Manel Fontdevila a Público.